¡Descarga Examen Comunicacio i Documentacio y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
1 part:
• Cas pràctic, posicionament com a TS privacitat i el codi ontològic del TS (protecció de dades)
• Citacions en APA: citar de +/- 40 paraules + taules/gràfics/imatges
2 part:
• Axiomes i llenguatge no verbal a partir del vídeo (tant sols dir els que apareixen, sinó 0)
3 part:
• Anàlisis de la noticia: a patir de la pauta d’anàlisis
1 PART:
PRINCIPI ÈTIC PROFESSIONAL:
“Salvaguardar el dret del client/usuari a una relació de confiança, intimitat i confidencialitat, així com l’ús responsable de la informació o dades que tant sols es deu realitzar en funció d’un servei professional, mantenint al client informat de la seva necessitat i utilització. No es divulgarà informació sense el su consentiment i coneixement previ del client o usuari, excepte si aquest no es responsable o pot perjudicar greument a altres persones. El client té accés als expedients del treball social seus.”
PRINCIPIS GENERALS:
1. Dignitat de la persona : tot ésser humà té un valor, independent
del seu origen, edat, sexe i creences i del lloc que ocupa en la societat on viu, i és mereixedor de l’ajust professional específic
2. Acceptació, no discriminació : el TS, en la seva activitat
professional, posa el seu treball al servei de les persones, els grups o les comunitats i els accepta tal com són, sense que això vulgui dir acceptar tota mena de conductes.
3. Autodeterminació : tot ésser té dret a prendre les seves pròpies
decisions i que aquestes li siguin respectades, mentre no interfereixi amb els drets dels altres. En el TS informa de les seves possibilitats i límits de la seva intervenció, dels objectius que pot aconseguir, les conseqüències i els recursos disponibles.
4. Intimitat de la persona, confidencialitat : tot ésser humà té dret
a la seva pròpia intimitat i que el TS faci un ús responsable de la informació obtinguda en la seva activitat professional. La confidencialitat és una característica essencial entre les relacions entre usuari/TS. El TS té el deure de guardar secret de totes els matèries i dades.
5. Participació : tots els essers humans, indv/col·lectiu, pertany a una
comunitat concreta, on té dret a participar en la seva organització i han de poder cercar mitjans per solucionar problemes que afecten a l’organització indv/col·lectiva.
6. Responsabilitat i competència: el TS té el deure de posar seus
coneixements i competències professionals al servei on estigui i
d’utilitzar-los de manera justa, sense fer privilegis, els recursos que li ofereix la societat.
7. Drets humans : el TS ha de respectar els drets fonamentals dels
indv/col·lectius reconeguts en la Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions Unides, així com els altres acords internacionals.
SECRET PROFESSIONAL:
• És un valor i una garantia per a la professió
• El client ha de tenir clar que es respectarà la seva intimitat
• És un deure del treballador social i un dret de la persona
• Continua després de finalitzar un servei. Per tant, sempre a de guardar la informació
confidencial dels seus usuaris
• La recollida i comunicació de dades s’ha de restringir a les necessitats de l’actuació
professional.
• No es poden conèixer les dades personals sense la seva autorització, a no ser, que no sigui
responsable del seus actes.
• Tot e sistema d’informatització de les dades personals del usuari a de garantir la seva
intimitat, tant sols els professionals implicats poden fer un ús d’ella.
Casos en que no es viola el secret professional:
• Utilitzar la informació privada en un equip interdisciplinari, sempre que es necessita a seva
intervenció professional.
• Si el secret professional perjudica a terceres persones.
• Per evitar una lesió injusta o greu a un professional o un tercer
• Quan el professional té el permís escrit del usuari.
CITACIONS:
Citacions textuals curtes o fins a 40 paraules: Primer l’autor + (any del llibre) + “(citació -40)” + (pagina) + punt final
Ex: López Yepes (2002) indica que el "centre d'informació i documentació és aquella unitat d'informació que es dedica a l'anàlisi o descripció del contingut dels documents i la difusió de la informació" (p.207).
Citacions textuals de + 40 paraules: Separació del text (5 espais) no punt final (autor, any llibre , pagina) + sense punt final. Ex:
La família era patriarcal, els fills no pertanyien a la mare, menys a la família que havia abandonat en casar-se, sinó al pare. (...) si una dona rebutjava la vida conjugal havia d'optar per la vida religiosa, així, la majoria de les dones soles estaven consagrades a les divinitats. A aquestes dones se les anomenava naditu que significava deixades sense cultiu, els reis en donaven gran importància a les seves filles i els reservava llocs polítics i religiosos de rellevància, així mateix, la reina exercia funcions polítiques en absencia del rei (Montecino, 2002, p.30)
Citacions no textuals o parafrasejades : (cites que utilitzes les idees del autor però amb paraules pròpies)
1. Citacions basades en l’autor: Autor + (any llibre) + (text) + punt final
Funció informativa i conativa:
Els missatges no verbals tenen una part:
• Informativa: de contingut
• Conativa: relacional
Complementarietat amb C.V:
• Repetició
• Substitució
• Complementa
• Accentua
• Regula
• Contradicció
ELEMENTS PARAVERBALS DE LA COMUNICACIÓ
• El to de veu i la transmissió de les emocions: “les nostres respostes emocionals no es
basen en el què es diu sinó en com es diu”
• La veu és una projecció inconscient de les nostres emocions.
• Les emocions més útils per la construcció de la relació són l’afecta i l’alegria.
• Els TS una figura afectiva. Ser conscients de la nostra veu, permet entrenar–nos per
transmetre els matisos de les emocions que ens ajuden a construir una relació social d’ajuda i a mantenir l’atenció de l’audiència o a pensar com som percebuts per aquesta.
• Propietats paralingüístiques: sons aïllats , plors, somriures, rialles, tos, gemecs, sospirs,
esternuts, “silencis“, senyals de manteniment de la comunicació.
• Propietats prosòdiques:
• Inflexions:.
• La rialla
• Tos, sospirs, exhalacions, garraspera..
• Senyals conscients de manteniment de la comunicació
• Altres sons no vocals
• Silencis
• Propietats de la veu
• Timbre
• Volum
• Vocalització
• Entonació
• Ritme
L’ús de la veu:
• La veu com a tècnica: connectada amb el pensament, els sentiments, l’organisme (òrgans
d’articulació i cavitats de ressonància) i la respiració.
• Autoconsciència sensorial i corporal: posar el nostre cos, en disposició d’allò que volem
comunicar
• Una respiració alliberada amb sensibilitat i força La veu transmet un estat emocional
determinat i imprimeix el caràcter de la relació
ELEMENTS PARAVERBALS DE LA COMUNICACIÓ
SILENCIS. FUNCIÓ 1: Separació de fragments de parla.
▲ A l’inici de la parla: captar l’atenció de qui escolta i demostrem que tenim el control de la
situació.
▲ Durant la parla: pauses prolongades indiquen canvi de tema ; ironia; posar èmfasi en què
diem ( abans o després moment rellevant)
SILENCIS. FUNCIÓ 2: Significats precisos equivalents a un contingut verbal
▲ Un dubte/ vacil·lació /consentiment l’espai buit per part de l’interlocutor. Ex:
• Ha cercat informació abans de venir? .... (pausa) =No
SILENCIS. FUNCIÓ 3: El silenci per l’escolta
▲ Silenci físic i silenci interior. El silenci exterior (callar, absència de paraules ) és el punt de
partida cap al silenci interior (expulsió d’obstacles sorollosos que fan difícil l’escolta )
ELEMENTS CINÈTICS O GESTUALS
No totes les parts del cos comuniquen el mateix:
▲ El rostre
▲ Les mans
▲ Les cames
Per aquest ordre són les tres dimensions que tenen més capacitat d’emissió i retroalimentació
Actitud defensiva o amenaçadora Gestos barrera:
• Encreuaments cames, braços
• Ús d’objectes barrera : taules, ulleres sol.
• Poca predisposició a interactuar
• Inconscientment demanen protecció
Actitud confiada
• Alliberar les mans
• Gesticulació relaxada
• Exposició del cos
• Mostrar palmells de la ma cap amunt i dits oberts.
• Cap en posició neutra.
PROXÉMICA:
Edward Hall (1966): la distancia social entre la gente está generalmente correlacionada con la distancia física Aparença i trets físics:
▲ Influència de l’atractiu
▲ Respostes estereotipades a trets físics o vestimentes
COMPORTAMENT TÀCTIL
El tacte expressa:
a. Actituds interpersonals
Cadascun creu que la conducta de l'altre és «la» causa de la seva pròpia conducta, quan la veritat és que la comunicació humana no pot reduir-se a un senzill joc de causa-efecte, sinó que és un procés cíclic, en el qual cada part contribueix a la continuïtat (o ampliació, o modulació) de l'intercanvi.
4. AXIOMA 4: LA DIGITAL I L'ANALÒGICA:
La comunicació humana implica dues modalitats: la digital i l'analògica: la comunicació no implica simplement les paraules parlades (comunicació digital: el que es diu); també és important la comunicació no verbal (o comunicació analògica: com es diu).
5. AXIOMA 5: SIMÈTRIC I/ COMPLEMENTARIS.
Els intercanvis comunicacionals poden ser tant simètrics com a complementaris. Depenent de si la relació de les persones comunicants està basada en intercanvis igualitaris, és a dir, tendeixen a igualar la seva conducta recíproca Una relació complementària és la que presenta un tipus d'autoritat (pare-fill, professor- alumne) i la simètrica és la que es presenta en éssers d'iguals condicions (germans, amics, amants, etc.)
(p. Ex .: el grup A critica fortament al grup B, el grup B critica fortament al grup A); o si està basada en intercanvis additius, és a dir, on un i l'altre es complementen, produint un acoblament recíproc de la relació (p. ex .: A es comporta de manera dominant, B s'até a aquest comportament).
3 Part:
ANÀLISI CRITICA DE LA NOTICIA
▲ Contextualitzeu la notícia (data, lloc, tipus de notícia, circumstàncies històriques, socials,
econòmiques i polítiques que justifiquen que aparegui en aquest moment en un mitjà de comunicació social). Quin mitjà publica la notícia? Quina ideologia pensem que pot tenir i que pot influir en la perspectiva que doni? A quin tipus de lectors va dirigit?
▲ Identifiqueu les vostres concepcions prèvies del tema, des de quina posició llegiu la notícia i
com us poden afectar (temes coneguts, estereotips, fonts teòriques, etc.).
▲ Presentació de la notícia: tipus, lloc que hi ocupa, títols i subtítols, elements gàfics, etc.
▲ Exposa els principals fets i idees que conformen el cos de la notíca. Establiu les relacions
que s’hi presenten (causa-efecte, prioritat, etc.).
▲ Quines són les fonts utilitzades? Donen una visió completa de la notícia? Detecteu buïts en la
informació?
▲ Es denigra, es culpabilitza o es problematitza a determinats col·lectius o territoris? Se
n’exculpa a uns altres?
▲ Quins valors es desprenen de la notícia? Quines conseqüències socials tenen (o poden tenir)
per als actors implicats? Qui guanya i qui perd?
▲ Quina seria la versió o les versions alternatives de la notícia? Quines altres implicacións
pràctiques tindria? Pros i contres de les diferents alternatives.
▲ Fes una breu conclusió
▲ Posicionament critic personal (com a ciutadà i com a professional del treball social – veure
codi deontòlògic, per exemple).
