Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Exercici 1 estadística, Ejercicios de Estadística Aplicada

Asignatura: Estadística aplicada, Profesor: Maite Barrios, Carrera: Informació i Documentació, Universidad: UB

Tipo: Ejercicios

2012/2013

Subido el 15/11/2013

vallaki
vallaki 🇪🇸

4.5

(3)

1 documento

1 / 7

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Exercicis pràctics 1
Diversos estudis consideren que en els últims anys Internet ha provocat canvis importants en la
manera d’exercir el periodisme i s’ha convertit en un instrument de recerca indispensable per
als periodistes del món occidental. En aquesta línea, Machill i Beiler (Machill i Beiler, 2009)1
utilitzen l’observació, l’enquesta i l’experimentació per estudiar aquest fenomen. A partir de
l’observació directa, estudien com els periodistes integren Internet per realitzar la seva feina.
L’estudi d’enquesta els proporciona dades sobre quina és la valoració dels professionals sobre
l’ús d’Internet dins de la professió i, per últim, l’experimentació, els permet conèixer fins a quin
punt les destreses dels periodistes s’han desenvolupat per utilitzar els motors de cerca. En la
matriu de dades següent, s’exposa algunes de les variables que es van valorar en l’estudi.
Id Edat Premsa Temps On Temps Off Internet Credibilitat Competència
1 49 1 72 203 5 1 2
2 61 1 38 249 6 1 1
3 54 1 49 186 4 2 1
4 56 1 106 264 8 4 1
5 44 1 124 305 9 2 3
6 35 1 85 255 3 1 2
7 59 1 32 143 2 3 2
8 48 1 88 169 8 4 2
9 36 1 129 283 9 1 3
10 38 1 176 247 6 4 2
11 44 1 98 169 7 2 1
12 52 1 63 211 2 2 2
13 39 2 86 243 8 4 2
14 37 2 159 151 9 2 3
15 35 2 162 182 10 3 1
16 32 2 157 145 9 1 1
17 26 2 73 226 9 2 1
18 39 2 146 102 4 1 3
19 51 2 186 224 8 2 2
20 44 2 144 267 7 4 2
21 31 2 136 144 5 4 1
22 28 2 86 196 9 1 1
23 33 2 155 244 7 1 2
24 54 2 97 207 10 3 3
25 57 2 65 173 3 2 3
Id: Identificador.
Edat: Edat del periodista mesurada en anys.
Premsa: Tipus de diari on treballa. 1: Paper, 2: Digital.
Temps On (temps Online): Temps (minuts al dia) que el periodista utilitza Internet per cercar temes d’interès i valorar
la seva rellevància.
Temps Off (temps Offline): Temps (minuts al dia) en què el periodista utilitza altres instruments per realitzar la seva
tasca (telèfon, fax, cartes, reunions, etc.).
Internet: Valoració de la utilitat d’Internet per la seva feina (Valoració d’1 a 10 punts. 1: poc útil – 10: molt útil).
Credibilitat: Utilitza Internet per valorar la credibilitat de les fonts d’informació? 1: Sempre, 2: En algunes ocasions, 3:
Gairebé mai, 4: Mai.
Competència: Resultat de la tasca experimental que valora la competència de cerca dels periodistes. 1: competència
alta, 2: competència moderada, 3: Competència baixa.
Preguntes:
1. Identifiqueu quina és la població, la mostra i els individus d’aquest estudi.
En aquest cas, la població són tots els periodistes del món occidental, que integren
Internet en el seu treball.
1 Machill, M., Beiler, M. (2009). The importance of the Internet for journalistic research. A multi-method study of the research
performed by journalists working for daily newspapers, radio, television and online. Journalism Studies, 10(2):178-203.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Exercici 1 estadística y más Ejercicios en PDF de Estadística Aplicada solo en Docsity!

Exercicis pràctics 1

Diversos estudis consideren que en els últims anys Internet ha provocat canvis importants en la manera d’exercir el periodisme i s’ha convertit en un instrument de recerca indispensable per

als periodistes del món occidental. En aquesta línea, Machill i Beiler (Machill i Beiler, 2009) 1

utilitzen l’observació, l’enquesta i l’experimentació per estudiar aquest fenomen. A partir de l’observació directa, estudien com els periodistes integren Internet per realitzar la seva feina. L’estudi d’enquesta els proporciona dades sobre quina és la valoració dels professionals sobre l’ús d’Internet dins de la professió i, per últim, l’experimentació, els permet conèixer fins a quin punt les destreses dels periodistes s’han desenvolupat per utilitzar els motors de cerca. En la matriu de dades següent, s’exposa algunes de les variables que es van valorar en l’estudi.

Id Edat Premsa Temps On Temps Off Internet Credibilitat Competència 1 49 1 72 203 5 1 2 2 61 1 38 249 6 1 1 3 54 1 49 186 4 2 1 4 56 1 106 264 8 4 1 5 44 1 124 305 9 2 3 6 35 1 85 255 3 1 2 7 59 1 32 143 2 3 2 8 48 1 88 169 8 4 2 9 36 1 129 283 9 1 3 10 38 1 176 247 6 4 2 11 44 1 98 169 7 2 1 12 52 1 63 211 2 2 2 13 39 2 86 243 8 4 2 14 37 2 159 151 9 2 3 15 35 2 162 182 10 3 1 16 32 2 157 145 9 1 1 17 26 2 73 226 9 2 1 18 39 2 146 102 4 1 3 19 51 2 186 224 8 2 2 20 44 2 144 267 7 4 2 21 31 2 136 144 5 4 1 22 28 2 86 196 9 1 1 23 33 2 155 244 7 1 2 24 54 2 97 207 10 3 3 25 57 2 65 173 3 2 3

Id : Identificador. Edat: Edat del periodista mesurada en anys. Premsa : Tipus de diari on treballa. 1: Paper, 2: Digital. Temps On (temps Online) : Temps (minuts al dia) que el periodista utilitza Internet per cercar temes d’interès i valorar la seva rellevància. Temps Off (temps Offline) : Temps (minuts al dia) en què el periodista utilitza altres instruments per realitzar la seva tasca (telèfon, fax, cartes, reunions, etc.). Internet: Valoració de la utilitat d’Internet per la seva feina (Valoració d’1 a 10 punts. 1: poc útil – 10: molt útil). Credibilitat : Utilitza Internet per valorar la credibilitat de les fonts d’informació? 1: Sempre, 2: En algunes ocasions, 3: Gairebé mai, 4: Mai. Competència : Resultat de la tasca experimental que valora la competència de cerca dels periodistes. 1: competència alta, 2: competència moderada, 3: Competència baixa.

Preguntes:

1. Identifiqueu quina és la població, la mostra i els individus d’aquest estudi.

En aquest cas, la població són tots els periodistes del món occidental, que integren Internet en el seu treball.

1 Machill, M., Beiler, M. (2009). The importance of the Internet for journalistic research. A multi-method study of the research

performed by journalists working for daily newspapers, radio, television and online. Journalism Studies, 10(2):178-203.

La mostra són els 25 periodistes que s’han seleccionat per fer l’estudi, i els individus són cada un dels periodistes que formen part de la mostra.

2. Proposeu dues maneres diferents per seleccionar la mostra de l’estudi (una proposta a

partir d’una tècnica de mostratge probabilística i una altra a partir d’una tècnica no probabilística). Comenteu els avantatges i inconvenients de cada una.

Quant al mostratge probabilístic , la tècnica que s’escull és aleatori simple. Com a avantatge comentar que és un tipus de mostratge fàcil i eficaç a l’hora d’aconseguir la mostra, ja que és aleatòria. I com inconvenient, es necessita prèviament un llistat de tota la població, i en aquest cas, de tots els periodistes del món occidental. Resulta quasi impossible aconseguir un llistat d’aquestes dimensions.

En relació al no probabilístic , la tècnica que s’agafa és el intencional o opinàtic. L’avantatge d’aquest tipus de mostratges està en que la selecció depèn de l’opinió de l’investigador, és ell qui escull personalment la mostra que vegi més oportuna. Com inconvenient, ressaltar que donat el grau de subjectivitat, l’índex d’error pot existir i es pot arribar a seleccionar una mostra que no sigui representativa.

3. Tipifiqueu cada una de les variables de la matriu de dades. Justifiqueu les vostres

respostes.

• Edat: és una variable quantitativa , perquè es mesura en nombres reals. Una altra

característica és que és discreta , perquè no poden existir valors infinits. I a més, es mesura en escala de raó , perquè el 0 absolut té valor.

• Premsa: és una variable qualitativa , perquè es mesuren atributs i no nombres

reals. És artificial , perquè l’investigador ha de caracteritzar amb un nombre cada un dels atributs i és mesura en escala nominal, perquè els atributs només es poden relacionar entre ells de dues maneres: igualtat o diferència.

• Temps On: és una variable quantitativa , perquè es mesura en nombres reals. És

continua , perquè poden existir infinits valors possibles i és mesurada en escala de raó , perquè pot existir el 0 absolut.

• Temps Off: La variable Temps Off comparteix les mateixes característiques que la

variable Temps On: és quantitativa, continua i és mesurada en escala de raó.

• Internet: és qualitativa, artificial, discreta, i es mesura en escala ordinal. La variable

és qualitativa , perquè es mesura un atribut. És artificial, perquè l’investigador determina les categories de la variable. També és discreta perquè no hi ha infinits valors possibles entre cada un dels valors. I es mesura en escala ordinal , perquè es pot establir una relació d’ordre entre els valors.

• Credibilitat: És una variable qualitativa , perquè es mesuren atributs, no són

nombres reals. És artificial , perquè s’assignen valors als atributs i està mesurada en escala ordinal , perquè es pot establir una relació d’ordre entre els atributs.

• Competència: És una variable qualitativa , perquè també són atributs i no nombres

reals. Al ser assignat un valor a cada un dels possibles atributs parlem d’una variable artificial i també està mesurada en escala ordinal , perquè es poden establir relacions d’ordre.

4. Feu la descripció de la variable “Credibilitat”.

Edat

Media 43,

Error típico 2,

Mediana 44

Moda 44

Desviación estándar 10,

Varianza de la muestra 105,

Curtosis -1,

Coeficiente de asimetría 0,

Rango 35

Mínimo 26

Máximo 61

Suma 1082

Cuenta 25

leaf unit: 1

n: 25

La mitjana d’edat per els 25 periodistes de la mostra és de 43,28 anys, amb una desviació típica de 10,29 articles, indicant una moderada-baixa dispersió de les dades, i un grau d’apuntament leptocurtic. Els valors de tendència central mitjana, mediana i moda són bastant similars,sent el valor de la mediana de 44, el que mostra que gairebé el 50% dels periodistes tenen 44 anys. La poca diferència que s’observa entre els indicadors de tendència central podria indicar una asimetria positiva, que es veu reforçada pel coeficient d’asimetria, tal com es pot veure al diagrama de caixa segurament es deu a algun valor extrem en els valors alts de la variable. No obstant, si no es tenen en compte aquests valors extrems, la vairable es bastant simètrica.

6. Construeix i comenta el diagrama de caixa de la variable “Internet”. Es pot considerar

que hi ha algun valor extrem a la variable?

Internet

Ei 2

Q1 5

Mdn 7

Q3 9

Es 10

Tal com es pot observar, no existeixen valors extrems, perquè la mediana està situada simètricament entre el quartil 1 i el quartil 3, així que es pot dir que hi ha simetria. Hi ha una tendència en els extrems cap a la asimetria negativa, donat que hi ha més concentració de valors a la part alta, que no pas a la part baixa. És a dir, la mediana està més pròxima a l’extrem superior, que no a l’extrem inferior.

7. Feu la descripció de la variable “Temps On”.

Temps On

Media 108,

Error típico 8,

Mediana 98

Moda 86

Desviación estándar 44,

Varianza de la muestra 1988,

Curtosis -1,

Coeficiente de asimetría 0,

Estadística Aplicada Curs 2013-2014 – Grups M0 i T Professors: Jaume Turbany i Antoni Cosculluela

La variable que presenta més variabilitat és Temps On , ja que presenta un coeficient de variació més elevat:

Temps Off Mitjana: 207,52 DT: 51, Temps On Mitjana: 108’48 DT: 44’

Variança:

• Temps On: 1988’

• Temps Off: 2605,

Rang

• Temps On: 154

• Temps Off: 203

Coeficient de Variació:

• Temps On: 41’10%

• Temps Off: 24’60%

Estadística Aplicada Curs 2013-2014 – Grups M0 i T Professors: Jaume Turbany i Antoni Cosculluela