Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


PRÀCTICA JOHN STUART MILL, Apuntes de Filosofía

PRÀCTICA JOHN STUART MILL de bachillerato

Tipo: Apuntes

2020/2021

Subido el 28/03/2021

oscar-ballesta-motos
oscar-ballesta-motos 🇪🇸

5

(4)

5 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Óscar Ballesta Motos
2n BTX B
PRÀCTICA JOHN STUART MILL
Ara bé, una teoria de la vida com aquesta provoca una aversió inveterada en
molts esperits, i certament en alguns dels més estimables pels seus sentiments
i aspiracions. Suposar que la vida no té (diuen) altres fins més elevats que el
plaer —ni cap objecte de desig ni projecte millor ni més noble— ho consideren
del tot mesquí i degradant, com una doctrina digna només dels porcs, amb els
quals es va comparar despectivament els seguidors d’ Epicur ja en la mateixa
antiguitat [...]. L’acusació suposa que els éssers humans no són sensibles a
cap altre plaer llevat dels plaers dels porcs [...]. Els humans tenen facultats més
elevades que els apetits animals, i un cop en són conscients, no consideren
com a felicitat res que no impliqui la seva gratificació [...]. S’ha d’admetre, però,
que en general els autors utilitaristes han situat la superioritat dels plaers
mentals sobre els corporals principalment en el fet que són més permanents,
més segurs, menys costosos, etc. —és a dir, en els seus avantatges
circumstancials, més que no en la seva naturalesa intrínseca [...]. Reconèixer
que algunes espècies de plaer són més desitjables i més valuoses que d’altres
resulta del tot compatible amb el principi d’utilitat.
John Stuart MILL. L’utilitarisme
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals
del text i com hi apareixen relacionades.
En aquest text de John Stuart Mill tracta de L’ Utilitarisme, on es mostren les
seves idees. En un principi l’ autor comenta l’ errònia idea de que considerar
que la finalitat de l’ ésser humà és el plaer, es sol adoptar com una doctrina d’
animals, a més, afegeix que no es pot dur a terme aquest pensament ja que els
humans, degut a les elevades facultats davant la resta, té uns plaers superiors i
totalment diferents, on conclou que aquets plaer, que són mentals, són més
desitjables i valuosos
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga PRÀCTICA JOHN STUART MILL y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!

Óscar Ballesta Motos 2n BTX B PRÀCTICA JOHN STUART MILL Ara bé, una teoria de la vida com aquesta provoca una aversió inveterada en molts esperits, i certament en alguns dels més estimables pels seus sentiments i aspiracions. Suposar que la vida no té (diuen) altres fins més elevats que el plaer —ni cap objecte de desig ni projecte millor ni més noble— ho consideren del tot mesquí i degradant, com una doctrina digna només dels porcs, amb els quals es va comparar despectivament els seguidors d’ Epicur ja en la mateixa antiguitat [...]. L’acusació suposa que els éssers humans no són sensibles a cap altre plaer llevat dels plaers dels porcs [...]. Els humans tenen facultats més elevades que els apetits animals, i un cop en són conscients, no consideren com a felicitat res que no impliqui la seva gratificació [...]. S’ha d’admetre, però, que en general els autors utilitaristes han situat la superioritat dels plaers mentals sobre els corporals principalment en el fet que són més permanents, més segurs, menys costosos, etc. —és a dir, en els seus avantatges circumstancials, més que no en la seva naturalesa intrínseca [...]. Reconèixer que algunes espècies de plaer són més desitjables i més valuoses que d’altres resulta del tot compatible amb el principi d’utilitat. John Stuart MILL. L’utilitarisme

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades. En aquest text de John Stuart Mill tracta de L’ Utilitarisme, on es mostren les seves idees. En un principi l’ autor comenta l’ errònia idea de que considerar que la finalitat de l’ ésser humà és el plaer, es sol adoptar com una doctrina d’ animals, a més, afegeix que no es pot dur a terme aquest pensament ja que els humans, degut a les elevades facultats davant la resta, té uns plaers superiors i totalment diferents, on conclou que aquets plaer, que són mentals, són més desitjables i valuosos

2. Expliqueu breument (entre cinc i vint paraules en cada cas) el significat que tenen en el text les expressions següents: a) «principi d’utilitat»: principi on el plaer és l’ únic objectiu amb un valor real i positiu b) «avantatges circumstancials»: avantatges de plaers sobre altres per factors secundaris i no per qualitats. 3. Expliqueu el sentit de la frase següent del text: «Reconèixer que algunes espècies de plaer són més desitjables i més valuoses que d’altres resulta del tot compatible amb el principi d’utilitat». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) Davant l’ expressió del filòsof Stuart Mill on comenta que “reconèixer que algunes espècies de plaer són més desitjables i més valuoses que d’altres resulta del tot compatible amb el principi d’utilitat”, tracta de defensar els seus pensaments i així l’ utilitarisme. En un principi, Stuart Mill defensa l’ ètica utilitarista, que es basa en un principis útils i per la majoria, ja que el principal objectiu de l’ home és la felicitat, viure en una societat justa i feliç és l’ única opció real, a més trobem el principi d’ utilitat, que és precisament buscar la felicitat per al major nombre de persones. Per altra banda, amb aquest principi explicaria la seva reflexió sobre els diferents tipus de plaers, on els éssers humans, degut al tenir unes facultats avançades, tenen uns plaers més desitjables i valuosos. Dins d’ aquests plaers dels humans, trobem els individuals, que només ajudarien als qui les duen a terme, aquests es consideren de qualitat inferior, en canvi, segons el filòsof John Stuart Mill, els plaers de qualitat superiors són els que, tot i que no aporten el mateix al individu que la realitza, afecta a un nombre major de persones, ja que com he comentat abans, el principal objectiu és viure en una societat justa i on tothom sigui feliç, llavors, cada vegada que aquest plaer afecti a més persones, serà de qualitat superior

conjunt de bé ni felicitat, però per l’ altre filòsof, el plaer col·lectiu condueix a la felicitat. En conclusió, aquest dos filòsofs tenen conceptes totalment diferents que es contrasten en tot moment.

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «A vegades estem moralment obligats a fer una determinada acció, tot i que aquesta acció no sigui la que generarà més plaer». Argumenteu la resposta. Davant de l’ expressió que diu “A vegades estem moralment obligats a fer una determinada acció, tot i que aquesta acció no sigui la que generarà més plaer”, en la meva opinió, és totalment verdadera. En un primer punt, com comenta el filòsof John Stuart Mill, el plaer col·lectiu, i no l’ individual, és el que condueix a la felicitat, per tant, des d’ un principi es recomanable posar el bé comú davant dels personals, ja que com he comentat, aquest és l’ únic camí de la felicitat. Per altra banda, també és important tenir en comte que hi ha plaers que segons les seves condicions no es poden dur a terme, com seria un exemple qualsevol cosa que es consideri il·legal, per tant, aquests plaers es poden considerar impossibles d’ obtenir. Un altre punt a tenir en comte és a les persones que involucra o afecta la determinada acció que voldríem fer, ja que com que comentat abans, és el col·lectiu el que en porta al nostre objectiu final, per tant, no es reflexiona sobre aquesta opció. Per últim, estem pràcticament obligats a dur a terme la acció que ens aporta menys plaer ja que, tot i això, en un futur aconseguirem el principal objectiu que es aconseguir la felicitat, on l’ única manera és una societat o tothom sigui feliç, llavors si s’ anteposa el bé comú al col·lectiu, mai hi serà possible. En conclusió, aquesta expressió, en la meva opinió és certa, ja que és l’ única via per obtenir el principal objectiu de l’ ésser humà, la felicitat.