Els humans tenen facultats més elevades que els apetits animals i, un cop en són
conscients, no contemplen com a felicitat res que no impliqui la seva gratificació. [...]
És totalment compatible amb el principi d’utilitat reconèixer que alguns tipus de
plaer són més desitjables i més valuosos que altres. Seria absurd que, mentre que en la
valoració de totes les altres coses es té en compte tant la quantitat com la qualitat, se
suposés que en la valoració dels plaers només cal tenir en compte la quantitat.
[...] és un fet del tot inqüestionable que aquells qui estan igualment familiaritzats
amb tots dos plaers, i són igualment capaços d’apreciar-los, donen una prioritat molt
més elevada a la forma de vida en què s’exerciten les facultats superiors. Poques
criatures humanes consentirien que se’ls convertís en animals inferiors a canvi de la
promesa que obtindrien tots els plaers que pot tenir una bèstia; cap ésser humà
intel·ligent no acceptaria ser un ximple, ni una persona instruïda ser un ignorant, ni cap
persona sensible i recta ser egoista i infame, per més que els puguin persuadir que un
ximple, un babau o un brètol està més satisfet amb el que li ha tocat que no pas ho estan
ells amb el que els ha tocat a ells. No renunciarien a allò que posseeixen de més que ell,
per saciar de la forma més completa possible els desitjos que tenen en comú amb ell.
[...] És millor ser una persona insatisfeta que un porc satisfet; millor ser Sòcrates
insatisfet que no un ximple satisfet. I si el ximple o el porc opinen de forma diferent, és
perquè només coneixen el seu propi costat de la qüestió. L’altra part, en aquesta
comparació, coneix tots dos costats.
John Stuart Mill, L’utilitarisme, Capítol II
1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i
com hi apareixen relacionades.
En aquest text Mill ens parla de dels dos tipus de plaers que hi ha, els plaer superiorsi i
inferiors, on amb el plaer superior ens parla sobre el seu criterio i també ens parla del
principi de l’utilitarisme.
2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que
tenen en el text els mots o les expressions següents:
a) «apetits animals» Aquells que corresponen a les necessitats biologiques.
b) «felicitat» Plaer i absencia de dolor
3. Expliqueu el sentit i la justificació, segons John Stuart Mill, de la frase següent
del text: «És totalment compatible amb el principi d’utilitat reconèixer que alguns
tipus de plaer són més desitjables i més valuosos que altres.» (En la resposta, us
heu de referir als aspectes del pensament de Mill que siguin pertinents, encara que
no apareguin explícitament en el text.)
Bentham es considerat el pare de l’utilitarisme per crear la teoría de l’utilitarsme dels
actes, on defensava que les accions morals s’han de valorar a partit de la utilitat d’actes
concrets amb els seus resultats, La felicitat col·lectiva, la qual s’aconseguia per la suma
d’interessos particularso acción utils. Amb aquesta teoría es constitueix la base de
l’utilitarisme la qual Mill la va reelaborar amb l’utilitarisme de la regla, on es fa una
distinció qualitativa dels plaers on segons Mill no tots els plaers tenen un mateix valor:
están els plaers Sensuals que són els plaers inferiors, són corporis i efímers, i els plaers
