

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


John Stuart Mill, filòsof britànic del segle XIX. És el principal representant de l’utilitarisme i del liberalisme polític. El seu objectiu es aconseguir la felicitat per a tota la societat i això s’aconsegueix fent tot allò que es útil. Stuart Mill estava molt influït per Jeremy Bentham, un bon amic de la família. Si Plató creia que el bé era la veritat, Bentham era un utilitarista radical i pare del utilitarisme, creia que la idea del bé equivalia a l'útil. John Stuart Mill no va arribar als extrems de Bentham, però sí que va col·locar la idea del que útil en un lloc elevat del seu sistema filosòfic. A l'hora d'establir què és el moralment correcte, doncs, va establir que cal perseguir el major bé per al major nombre de persones. També va estar influenciat per Epicur, que deia que la felicitat s’adquiria amb una vida tranquil·la sense dolor. JOHN STUART MILL De les seves obres en destacarem dues: l’utilitarisme i sobre la llibertat. Aquestes dos llibres reflecteixen les principals aportacions de Stuart Mill en la filosofia. En l’utilitarisme va desenvolupar la seva ètica i sobre la llibertat es el llibre on millor queda reflectit el seu pensament social i els temes relacionats amb la política. Utilitarisme: intent de convertir la moral en una ciència positiva que permet transformar la societat i la felicitat col·lectiva. És una ètica teleològica. ÈTICA: Stuart Mill observa la conducta humana i ens diu que els éssers humans realitzen accions bones perquè esperen que aquestes ens produeixin plaer ja que el que volem buscar és la felicitat. La idea es que actuem bé perquè això ens fa feliços. En l’utilitarisme, Stuart Mill ens diu que el bé s’identifica amb la utilitat: allò bo es allò útil; si es útil ens produeix felicitat. Diu que tot el que puguem desitjar o buscar no es altre cosa que la felicitat. Per això ens dirà que les nostres accions morals sempre aniran encaminades a fer- nos feliços. Utilitat: accions bones que et porten cap a la felicitat.
Bentham (pare de l’utilitarisme) va elaborar una teoria coneguda amb el nom de “l’utilitarisme dels actes”. Ell pensava que qualsevol acció moral hauria de ser valorada per la utilitat dels seus resultats i la felicitat col·lectiva s’aconseguia per la suma d’accions útils. Des d’aquesta perspectiva el valor moral d’una acció humana es medeix per les seves conseqüències. Bentham va exercir una important influència en el pensament de Mill. Tot i així, Stuart Mill es va desmarcar del seu mestre reelaborant la doctrina amb l’utilitarisme de la regle. Per Stuart Mill, la felicitat col·lectiva no s’obté mitjançant la suma d’interessos particulars, sinó que hi ha d’haver una norma general d’acció, una regla universal a partir de la qual aconseguim els actes útils que aquests ens porten a la felicitat. Finalment ens diu que la regla utilitarista ha d’estar basada en respectar la dignitat humana. Moralitat: és la suma més alta possible de satisfacció per al major número de persones possible. Mill diu que hi ha una jerarquia de plaers. Indica que lo més important per tenir plaer es tenir satisfaccions intel·lectuals, l’altruisme (ser generós) i els plaers emocionals. Diferència entre felicitat i acontentament: Felicitat: només es pot ser feliç quan estem envoltats de gent feliç. Ningún ésser humà es una illa. Acontentament: es no moral ja que es la manera de disfrutar individualment i no col·lectivament. POLÍTICA: Stuart Mill ens dirà que l’acció política també ha de tenir com a objectiu aconseguir la felicitat col·lectiva. Per això va mostrar un gran rebuig a les dictadures i es considerava un demòcrata. Mill creu en la llibertat de pensament i expressió, el dret a la vaga, la llibertat religiosa, la llibertat de minories i el sufragi femení. Es molt tolerant i defensa la diversitat cultural, religiosa i de gènere. Pensa que l’estat té com a objectiu maximitzar la felicitat de la societat.