Vista previa parcial del texto
¡Descarga John Stuart Mill apunts y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!
és del seu vessant filosófic com a erent básic del liberalisme, Mill també ser un polític que es va significar amb 'atives molt innovadores per al seu Y Harriet Taylor Mill (1807-1858) 2 una coneguda intel -lectual i vista a favor del reconeixement drets de la dona i una de les 'ones que van fundar la Ken- n Society (Uentitat que ela- la primera demanda pel mení al sufragi). Exercí una 'a fonamental en Uobra de 1 Stuart Mill. EL PENSAMENT EN LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL E 9.3 Lutilitarisme de John Stuart Mill Lutilitarisme és la filosofia en qué s'arrela el liberalisme polític que acompanya el capitalisme en el seu desenvolupament. Per aquesta raó Mill és el filosof británic del segle xix més present en el nostre temps. El pensament de Mill enllaca amb la tradició de lempirisme ¡ del liberalisme británics i, en concret, reformula Uutilitarisme de Jeremy Bentham (1748-1832) i del seu propi pare, James Mill (1773-1836). En síntesi, lutilitarisme equipara el plaer, labséncia de dolor, la satisfacció ¡ la felicitat amb alló útil; aquesta concepció es tradueix en el terreny polític en la proposta de l'organització de la societat i de l'Estat segons el principi de la máxima felicitat per al máxim nombre de gent. == Vida i obres John Stuart Mill (1806-1873) va néixer a Londres, fill de pares escocesos. Va rebre una educa- ció molt estricta per part del seu pare, James Mill, seguidor dels principis del filosof Jeremy Bentham, de qui era secretari i col -laborador. Del seu programa d'ensenyament s'havien elimi- nat els dogmatismes, les afirmacions indemostrables, les creences religioses i les supersticions, 1 se centrava en les ciéncies naturals ¡ la literatura clássica. El petit John Stuart sabia grec als cinc anys i, als nou, algebra, llatí i francés. També se li permetia distreure's amb la música; en canvi, se li restringí el contacte amb altres infants i, fins i tot, Uaccés a la poesia. Com a resul- tat d'aixó, a linici de ladolescéncia ja tenia la cultura d'un home de trenta anys extraordinári- ament eruditi, al mateix temps, gaudia d'una tan insólita capacitat mental que un amic seu s'hi referia amb la comparació «aquest cap raona igual com funciona una gran máquina de vapor». Ara bé, lestricta instrucció que tant desenvolupa la seva intel -ligéncia també leducá en el menyspreu de les emocions; s'ha dit que aixó explica la profunda crisi de Mill als vint anys, crisi que, segons expli- ca en la seva Autobiografía (1873), li fará rebutjar la rigidesa de la seva formació. Com a resultat d'aquest rebuig, Mill reformula els principis de l'utilitarisme de manera que, mantenint Ualta considera- ció de la democracia, del respecte ¡ de la igualtat, hi afegeix la positiva consideració de la diversitat, de lespontaneitat, de la imaginació i del valor irreductible de la singularitat humana. Paral « lelament, critica lofegament de les minories per lopinió majoritária denuncia la uniformitat, Uopressió de l'au- toritat o el pes dels costums i dels convencionalismes; també defensa el dret a la crítica lliure. Tot i que Mill escriu l'any 1843 l'obra de filosofia de la ciéncia titulada Sistema de lógica demos- trativa i inductiva, és sobretot un destacat filosof polític i social que no accepta la miseria, la injusticia i la desigualtat económica. Així, en la seva obra Principis d'economia política (1848), impressionat per la miséria obrera, se separa de les tesis económiques de Ricardo i S'apropa al socialisme, inclinació que reconeix deutora de les idees de la seva col - laboradora intel - lectual Harriet Taylor, amb qui es casará tres anys després. La filosofia política utilitarista Sexposa en l'obra Sobre la llibertat (1859) i en la que publica dos anys més tard, l'utilitarisme. Mill fa grans aportacions al sistema polític anglés com a filosof del liberalisme i com a polític. Membre de la Cambra dels Comuns entre els anys 1865 ¡ 1868, l'any 1867 presenta una moció fallida que demana el dret de vot per a les dones argumentant linterés social general del sufragi femení. Dissolta la Cambra l'any 1868, es retira a la ciutat francesa d'Avinyó, on havia mort la seva muller deu anys abans i on ell també voldrá ser enterrat. Finalment, Uany 1869 surt a la llum De la servitud de les dones, obra en qué defensa la igualtat de sexes, 4> Segons afirma el filosof contemporani Isaiah Berlin, en humá va ser més profunda ¡ la seva visió de la história i de ledició de lassaig Sobre la llibertat, «Mill és un dels més grans pensadors polítics del nostre propi temps perque va tenir una ment honrada, oberta ¡ civilitzada que trobá la wa expressió natural en una prosa lúcida i admirable; [...] ue, malgrat les seves emocions inhibides ¡ el seu intel- lecte superdesenvolupat, malgrat el seu carácter despro- veit d'humor, cerebral ¡ seriós, la seva concepció de l'ésser la vida més ámplia i menys simple que la dels seus prede- cessors utilitaristes o els seus seguidors liberals». Redacteu una breu valoració de l'educació completament inusual que va rebre Mill, i, a partir de la formulació d'uns interrogants sobre els seus principis pedagógics ¡ els resultats assolits, debateu la idoneítat d'alguns d'aquests principis educatius. 
