¡Descarga John Stuart Mill apuntes y más Apuntes en PDF de Filosofía solo en Docsity!
JOHN STUART MILL (1806-1873)
a) Vida i obres
És el representant més gran de l’utilitarisme Anglaterra, XIX El que el diferencia d’altres autors és que va intervenir en política, va treballar activament per Les idees que trobava bones. va defensar diverses causes socials Va defensar el liberalisme, teoria que defensa que el mercat té llibertat per prendre diverses decisions, on l’estat ha d’intervenir el mínim. Es casa amb Harriet Taylor, una gran defensora del feminisme Va ser membre de la Cambra del Comuns Context: Industrialització (1750-1850) Obres:
- Sistema de la lògica
- L’Utilitarisme
- Sobre la llibertat
- La servitud de les dones
- Autobiografia
b) Utilitarisme
Concepte heretat de Hume És una teoria ètica que està molt lligada al liberalisme. Defensa que per renovar amb èxit la vida social, cal tenir en compte l’economia política.
Context: els canvis per la industrialització provoquen l’augment de desequilibris. Els utilitaristes creuen que els legisladors s’han de decantar per aquelles normes que puguin fer feliç a la majoria no creu que sigui una cosa per aplicar a nivell inidividual. sinó pensant que son els legisladors les persones que tenen al seu poder fer les lleis, les que han de triar aquelles normes que puguin fer feliç al major nombre de persones. Utilitarisme= principi d’utilitat = principi de màxima felicitat = hedonisme social. Defensa aquesta teoria perquè veu que les persones busquem sempre allò que ens proporciona plaer i fugim d’allò que ens proporciona dolor.
d) L’utilitarisme en Mill
Defensa la individualitat humana però sense defensar una visió egoista de l’individu ➔ Ha de buscar l’interès general per si mateix (no només perquè reundi a favor de l’individu). El que és útil ho hem d’entendre com a un mitjà per perfeccionar-nos, no per a aconseguir res. Per a ell el principi d’utilitat serà el criteri que servirà per determinar el que és correcte moralment: les accions son bones quan tendeixen a promoure la felicitat i dolentes quan tendeixen a produir el contrari a la felicitat. Per felicitat s’entén l’absència de dolor i per infelicitat, dolor i privació de plaer. El fi de tota acció és la felicitat entesa com allò que ens produeix plaer. La base son les emocions. com ens sentim Influencia de l’empirisme. la base de l’ètica de l’empirisme son les emocions, com em sento jo davant aquesta situació? em produeix plaer? ➔ La felicitat es converteix en un deure moral, que l’estat ha de proporcionar. L’important no és la quantitat de plaer sinó la qualitat (Influència d’Epicur)
Aspectes que cal tenir en compte:
Creu que s’ha de fomentar un sentiment altruista: No és anar en contra de la natura sinó reforçar el que és més noble per a nosaltres
e) Llibertat
Tema més important (dirigit a adults) Tema: Quins són els límits i la naturalesa del poder? Liberalisme: marc polític de les ètiques utilitaristes Política liberal: teoria de l’Estat mínim. Creu que l’estat ha de intervenir el minim en el mercat, empreses… ➔ Mínima intervenció en economia i en la vida privada. Hem de diferenciar dos ambits de conducte:
- Àmbit de la llibertat: és aquell en el que les accions només ens afecten a nosaltres. Creu que és un àmbit on l’estat no s’hi hauria de posar. Ex: l’alimentació, les creences religioses…
- Àmbit de la moralitat i del dret : inclou totes aquelles que si que afecten a altres persones.
Principi del dany
La gent pot fer el que vulgui sempre que no suposi un dany o un perjudici pels altres. ➔ La meva llibertat acaba on comneça la dels altres
Què li dec a la societat?
Pensa que tenim un deure amb la societat, perquè ens ofereix protecció. Per compensar aquesta aujda s’ha de ser responsable busacant el bé general. No actuar de manera egosita.
En d’altres èpoques era necessari el control extern o la coacció moral, però ara ja no perquè l’home ha assolit la plenitud de les seves facultats i cal permetre el desenvolupament lliure de l’individu. (influència de Kant.) Per ell hi ha agut una evolució en l’ésser humà, creu que abans el control era necessari, però ara ja no. L’estat ens ha de donar llibertat i ha de respectar el que fem amb la nostra vida. Kant diu que hem arribat a la majoria de l’edat, que ara més que mai ens haurien de deixar fer la nostre.
Perill d’uniformització
Ell veu un peril d’uniformització en la societat d’aquell moment. Pensava que en la societat moderna hi havia un risc de inculcar a les persones les mateixes idees, les mateixes creences, fer les coses d’una detereminada manera… i per tant ell veia aquest risc, que disminuria la possiblitat de que existissin personalitats emprenadores. Crítica Ell creia que en la societat d’aquell moment estava mal vist ser diferent, no pots desmarcar- te perquè això comportarà crítiques
f) Filosofia política
El poder polític no es basa en cap fonament natural ni contractual. Per naturalesa no tenim ni una monarquia, ni una democràcia… Només és legitimat per:
Que faciliti l’autodesenvolupament de l’individu Que sigui representatiu (També per totes les minories) i proporcional. Les persones haurien de poder triar qui vol que els representi i que això sigui proporcional. Que doni un marge d’ autogovern a les colònies. Que defensi la llibertat de l’individu I que mitjançant sancions externes, imposi normes que afavoreixin la màxima felicitat (principi utilitarista). Per tal que tot això sigui possible: Cal educar la societat en:
- El respecte genuí (autèntic) cap a la llibertat individual. Jo accepto que tu tens una altre manera de pensar, o de fer les coses… però et respecto.
- Els drets dels ciutadants independentment de la seva religió, ètnia o condició social. Aquests dos criiteris que ell pensava que eren bàsics enacara son necessaris. També va lluitar per:
- La igualtat entre homes i dones.
- Va treballar pel vot de la dona
- (^) Dret a exercir i buscar amb plena llibertat la pròpia realització calen individualitats per progressar (cal que la gent es desmarqui) sapere aude (atreveix-te a pensar, lema de la ilustració).
- Dret a la lliure associació. Si la gent es vol agrupar en un grup de persones amb qui compareteix un determinat hobbie, creencies reliogses, aficions… té tot el dret a fer-ho.
g) El concepte de Déu i la relgió
No l’havien educat en cap religió però si que l’havien format en el coneixement de les diferents creences. Al llarg de la seva vida fa com un procés, no sempre va creure el mateix.
1- Trilema teològic:
Primer va defensar el triema teològic. En un primer moment de la seva vida ell va veure que era impossible combinar aquests tres principis :
- Déu és infinatament bo
- Déu és omnipotent
- El mal existeix
2- Crítica a les religions sobrenaturals
La religió com a tal si que l’accepta, però sobrenaturals (Déu que no coneixem, miracles…) no ho accepta. Tot i que els reconeix certa utilitat per:
- El suport moral
- Contribuir a l’estabilitat social.
3- Accepta l’existència de Déu perquè creu que el món és
una creació intel·ligent
Déu vetlla per l’Univers. Ha creat uns éssers tan complexos com nosaltres. És demiúrgic (ordenador) però...FINIT: ni omnipotent ni omniscient. Hi ha un Déu que posa ordre però ni pot fer-ho tot i no pot saber-ho tot. Per tant estem davant d’un autor agnòstic. Pensava que era el més lògic dubtar de la existència de Déu
“ Si per negar la bondat de Déu (incomprensible per a l’ésser
humà) em condemna a l’infern, doncs hi aniré”
