¡Descarga guia docent y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Psicología solo en Docsity!
Utilització d'idiomes a l'assignatura
Grup íntegre en espanyol: No
Grup íntegre en català:Sí
Grup íntegre en anglès:No
Llengua vehicular majoritària:català (cat)
Professor de contacte
Correu electrònic: [email protected]
Nom:David Clusa Gironella
Trastorns de la Personalitat 2016/
Codi: 102541 Crèdits: 6
Titulació Tipus Curs Semestre
2502443 Psicologia OT 4 1
Equip docent
Lidia Hinojosa Marques
Paula Cristobal Narvaez
Manel Monsonet Bardaji
Irene Ramos Grille
Anna Racioppi
Prerequisits
No hi ha cap prerequisit establert específicament per a aquesta assignatura, però és altament recomanable que l'alumne cursi l'assignatura de Psicopatologia d'Adults (i idealment de Psicopatologia Infantil). D'aquesta manera l'alumne té una visió complerta de la psicopatologia i molt més profunda que si només cursa la Psicopatologia del Cicle Vital de segon curs.
Objectius
Aquesta assignatura és una de les optatives incloses en la formació que encamina cap a la Menció de Psicologia Clínica d'Adults, ubicada acadèmicament al quart curs del Grau de Psicologia.
Els trastorns de la personalitat, en tots els seus graus i amplia varietat, constitueixen una enorme part de la feina diària del psicòleg clínic. La personalitat és la matriu de vulnerabilitat (i/o protecció) vers la psicopatologia; és a dir, com emmalaltim depèn de com som. Per tant, no es pot comprendre un trastorn mental i dissenyar un tractament psicològic de forma deslligada de la manera de ser de l'individu. Com ja s'ha estudiat a primer curs, la manera de ser, és a dir, les diferències individuals en el sentir subjectiu i el comportament, reflecteix la interacció entre el temperament genètico-biològic i l'experiència ambiental idiosincràtica. En aquesta assignatura, ja especialitzada en clínica, l'alumne es familiaritza i aprèn (1) a identificar les exageracions i patologies de la personalitat, (2) com aquestes distorsionen la manera d'interactuar amb l'entorn, (3) com a partir d'aquesta matriu de vulnerabilitat es generen certs tipus de patologia i les principals teories que ho expliquen, (4) la manera d'explorar i avaluar aquestes alteracions, (5) com tot això condiciona el tractament psicològic, i (6) els principis bàsics per tractar aquests problemes.
Una de les característiques importants d'aquesta assignatura és que s'hi intenta perfilar una visió amplia de la complexitat de factors que contribueixen a causar les alteracions de personalitat (evolutius, genètics, biològics, relacionals, d'aprenentage, sòcio-culturals...), fet que permet a l'alumne articular en una columna vertebral
intel·lectual molts dels coneixements adquirits al llarg del grau en múltiples assignatures. Aquest objectiu
intel·lectual molts dels coneixements adquirits al llarg del grau en múltiples assignatures. Aquest objectiu permet també a l'alumne viure la necessitat de conèixer diversos marcs de referència si volem comprendre la complexitat del fenomen de la personalitat trastornada, conjugant així contribucions realitzades per models diversos en Psicologia (per exemple, cognitius, conductuals, psicodinàmics, sistèmics).
Per tant, aquesta assignatura es planteja com a objectiu general que l'estudiant conegui de forma integrada la presentació clínica dels trastorns de la personalitat, la forma d'avaluar-los i tractar-los. Més concretament els objectius específics de l'assignatura són:
Integrar coneixements adquirits prèviament per a comprendre la relació entre personalitat normal i anormal i entre personalitat i trastorn mental. Conèixer la presentació clínica, formulació diagnòstica e hipòtesis etiològiques dels diversos trastorns des d'una perspectiva integradora. Familiaritzar-se amb els principis bàsics del tractament psicològic en trastorns de la personalitat.
Competències
Analitzar i interpretar els resultats de l'avaluació. Aplicar de manera crítica, reflexiva i creativa els coneixements, habilitats i valors adquirits. Aplicar tècniques per a recollir i elaborar informació sobre el funcionament dels individus, grups o organitzacions en el seu context. Escoltar activament per poder obtenir i sintetitzar la informació pertinent i comprendre el contingut. Formular hipòtesis sobre les demandes i les necessitats de les persones destinatàries. Identificar i reconèixer els diferents mètodes d'avaluació i diagnòstic en els diversos àmbits aplicats de la psicologia. Mantenir una actitud favorable envers l'actualització permanent a través de l'avaluació crítica de la documentació científica, valorant-ne la procedència, situant-la en un marc epistemològic i identificant-ne i contrastant-ne les aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible. Obtenir i organitzar informació rellevant per al servei sol·licitat. Planificar l'avaluació dels programes d'intervenció. Reconèixer els determinants i els factors de risc per a la salut, i també la interacció entre la persona i el seu entorn físic i social. Valorar, contrastar i prendre decisions sobre l'elecció dels mètodes i dels instruments de mesura adequats en cada situació o context d'avaluació.
Resultats d'aprenentatge
Analitzar el contingut d'entrevistes clíniques relacionades amb casos pràctics en l'àmbit de la psicologia clínica amb adults. Analitzar els factors de risc que influeixen en casos clínics pràctics. Analitzar la qualitat de la informació recollida. Aplicar de manera crítica, reflexiva i creativa els coneixements, habilitats i valors adquirits. Aplicar habilitats de comunicació. Aplicar tècniques d'avaluació. Aplicar tècniques d'avaluació adequades a cada tipus de problema i nivell de complexitat. Criticar la validesa dels resultats obtinguts d'acord amb les mesures de control de fiabilitat de la prova i les condicions d'aplicació. Diferenciar diverses aproximacions per a l'avaluació i el diagnòstic i classificar-les d'acord amb el context d'aplicació. Diferenciar els diversos mètodes i instruments i la utilitat que tenen. Formular un cas clínic integrant resultats de l'avaluació. Mantenir una actitud favorable envers l'actualització permanent a través de l'avaluació crítica de la documentació científica, valorant-ne la procedència, situant-la en un marc epistemològic i identificant-ne i contrastant-ne les aportacions en relació amb el coneixement disciplinari disponible. Planificar l'avaluació posttractament. Planificar l'avaluació que s'ha de dur a terme durant la intervenció.
Reconèixer els elements d'informació clau d'un discurs narratiu o dels resultats d'una avaluació
similar a com es realitzaria en sessions clíniques en el món professional. D'aquesta formal'alumne pot utilitzar proactivament els conceptes teòrics que s'han tractat en les classes magistrals. La durada d'aquesta activitat, que els estudiants rebran quatre vegades, serà de dues hores impartida amb la quarta part d'estudiants d'un mòdul.
Bloc 2. Activitat supervisada. Aquesta activitat obligatòria pretén consolidar els continguts teòrics i pràctics de l'assignatura i pot ser creativament dissenyada entre els professors i estudiants de forma que les inquietuds particulars puguin ser estimulades. De forma genèrica es proposa que l'estudiant treballi sobre un material psicobiogràfic (per ex., un cas clínic de l'assignatura de Pràctica Externa, d'una entrevista realitzada a un conegut llunyà, d'un personatge literari o cinematogràfic...), sobre el qual aplicarà els coneixements d'identificació de símptomes, practicarà l'anàlisi diagnòstica, l'elaboració d'hipòtesis etiològiques, la formulació de cas, el plantejament d'avaluació i el disseny terapèutic. Els professors ajudaran i supervisaran el treball en les espais horari de despatx destinats a aquesta activitat. Aquesta activitat no té una avaluació independent, sinó que serà avaluda de forma integrada en les proves corresponents a les 3 evidències d'aprenentatge escrites(EV1,EV2 i EV3) donat que el resultat d'aquest treball es reflectirà en la consolidació de l'aprenentatge global de l'assignatura.
Bloc 3. Activitat autònoma. Les activitats de treball autònom de l´estudiant inclouen, adicionalment a l'estudi i cerca bibliogràfica, la lectura de materials de continguts especialitzats o complementaris d´especial interès per l´adquisició de les competències pròpies de l'assignatura.
Activitats formatives
Títol Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
Tipus: Dirigides
Conferències 24 0,96 2, 4, 5, 9, 10, 16, 17, 18
Seminaris Clínics 13 0,52 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19
Tipus: Supervisades
Anàlisi de material psicobiogràfic o clínic i/o formulació de cas clínic
7,5 0,3 1, 2, 3, 4, 5, 9, 11, 14, 15, 17, 18, 19
Tipus: Autònomes
Cerca de documentació en revistes, llibres i Internet 3 0,12 4, 12
Estudi 58,5 2,34 2, 4, 9, 11, 12, 15, 16, 17
Lectures de textos 35 1,4 2, 4, 9, 10, 12, 17
Redacció Informe de Pràctica Clínica Externa 4 0,16 4, 11, 15, 19
Avaluació
Filosofia General
L'avaluació de l'assignatura conté quatre evidències d'aprenentatge individuals. Es realitzaran dues proves escrites presencials de tipus test amb elecció múltiple (evidències 1, 2) i una prova escrita oberta sobre un cas pràctic.
Descripció de les Evidències d'Aprenentatge
Les tres primeres evidències estan orientades a posar de manifest la capacitat de l'estudiant en aplicar els conceptes i les teories treballades a la docència dirigida i en l'estudi autònom de les lectures obligatòries, així com també les competències treballades en els seminaris clínics:
- L'Evidència 1 (EV1) avaluarà la matèria compresa en els Temes 1 a 4 (incloent les lectures corresponents a aquests temes). Valor de la qualificació total: 40%. Puntuació de 0 a 10.
- L'Evidència 2 (EV2) avaluarà la matèria dels Temes 5 a 6 (incloent les lectures corresponents a aquests temes). Valor de la qualificació total: 40%. Puntuació de 0 a 10.
- L'Evidència 3 (EV3) consisteix en una prova de raonament sobre un cas clínic (identificació de problemes i símptomes psicològics, realització del diagnòstic diferencial i orientació diagnòstica i formulació clínica). Valor de la qualificació total: 20%. Puntuació de 0 a 10.
Sistema d'Avaluació
La Pràctica Clínica Externa és obligatòria per als alumnes de Grau, amb la qual cosa l'entrega de l'informe (EV4) és obligatòria. L'entrega es realitzarà la setmana 17 en paper, durant la realització de les EV2 i EV presencials. No es deixarà a la bústia dels professors en altres dies ni s'enviarà per correu (exceptuant, naturalment, el grup d'alumnes que realitzi la pràctica clínica durant la setmana 16, que si podrà deixar l'informe a la bústia, però no la resta d'estudiants).
El còmput de la nota resultarà de la següent fórmula:
EV1 EV2 EV3 Total
Grau 40%40% 20% 100%
Definició d'estudiant avaluable: Si l'estudiant es presenta a una de les EV1 o EV2 es considerarà com avaluable.
Definició de superació de l'assignatura:
- Cal tenir una mitjana igual o superior a 5 punts de les EV1 i EV2. A més, cal tenir com a mínim un 5 a l'EV3.
- Si la mitjana de les EV1 i EV2 és inferior a 5, cal que es presenti a la reavaluació per a examinar-sed'aquestes evidències.
- Si no s'assoleix un 5 a l'EV3, cal repetir aquesta evidència a la setmana de reavaluació.
Sistema de reavaluació:
- Per optar a la reavaluació cal assolir una puntuació mínima del 40% de la nota en les EV1, EV2 i EV3 ( punts dels 30 possibles). És a dir, cal obtenir com a mínim una nota promig de 4 en la mitjana deles tres EV (12 punts dels 30 possibles).
- Si l'estudiant que té aprovada l'assignatura ho desitja, pot presentar-se a la reavaluació per a pujar nota. Si s'aprova la reavaluació la qualificació final és la nota més alta obtinguda.
Consideracions addicionals
El treball d'anàlisi psicobiogràfica (Activitat Supervisada) és completamentoptatiu (no suma nota). Es pot venir a consultar i treballar a les hores de despatx donat que és una activitat de treball autònom però que conta amb el suport del professorat. Es tracta d'una eïna d'aprenentatge per l'estudiant i ajuda a resoldre les EV d'una forma molt més exitosa (haver aplicat de forma activa els coneixements memorístics). Es poden consultar suggeriments específics per a realizar aquesta feina en un document específic penjat al Campus Virtual (anomenat "Activitat Supervisada de Trastorns de la Personalitat").
Continguts de les Evidències d'Aprenentatge
A continuació es detalla el material bibliogràfic que cal estudiar per a preparar les EV 1 i 2 (veure referència
Activitats d'avaluació
Títol Pes Hores ECTS Resultats d'aprenentatge
EV1. Prova 1 (Temes 1,2,3,4) 40% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 7, 9, 12, 15, 17, 18
EV2. Prova 1 (Temes 5,6) 40% 2 0,08 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 15, 16, 17, 18, 19
EV3. Prova 3 (Cas clínic) 20% 1 0,04 1, 2, 3, 4, 11, 13, 14, 17, 19
Bibliografia
Manuals acadèmics - Bibliografia bàsica:
Caballo, V. (Coord.). (2004). Manual de Trastornos de la Personalidad: Descripción, Evaluación, y Tratamiento
. Madrid: Síntesis.
Roca, M. (Coord.) (2004). Trastornos de la Personalidad. Barcelona: Ars Médica.
Millon, T. (1998). Trastornos de la Personalidad. Más allá del DSM-IV.Barcelona: Masson.
Bibliografia complementària (manuals):
Belloch, A. (2002). Trastornos de personalidad. Madrid: Síntesis.
Belloch, A., Férnandez-Álvarez, H. (Coord.) (2010). Tratado de Trastornos de la Personalidad. Madrid: Síntesis.
Claridge, G. (1995). Origins of Mental Illness. Temperament, Deviance and Disorder.Cambridge, MA: Malor Books.
Costa, P.T., Widiger, T.A. (1994). Personality Disorders and the Five-Factor Model of Personality. Washington, DC: American Psychological Association.
Gabbard, G.O. (2000). Psiquiatría Psicodinámica en la Práctica Clínica. (3ªEd).Buenos Aires: Editorial Médica Panamericana.
Gunderson, J.G., Gabbard, G.O. (2002). Psicoterapia en los Trastornos de la Personalidad. Barcelona: Editorial Ars Médica.
Gunderson, J.G., Links, P.S. (2008). Borderline Personality Disorder: A Clinical Guide (2nd Edition).American Psychiatric Publishing: Arlignton, VA.
Kernberg, O. (1984). Trastornos Graves de La Personalidad: Estrategias Psicoterapéuticas (1987, Edit. Manual Moderno, México, D.F., México).
Lenzenweger, M.F., & Clarkin, J.F. (2005). Major Theories of Personality Disorder (2 ndEd.) New York: Guilford Press.
Linehan, M.M. (2003). Manual de tratamiento de los trastornos de personalidad límite. Barcelona: Paidós.
Livesley, W.J. (2003). Practical Management of Personality Disorder. New York: Guilford Press.
Millon, T., Davis, R. (2001). Trastornos de la Personalidad en la Vida Moderna. Barcelona: Masson.
Othmer, E., Othmer, S.C. (1996). DSM-VI: La Entrevista Clínica. Tomo I: Fundamentos. Barcelona: Masson.
Othmer, E., Othmer, S.C. (1996). (^) DSM-VI: La Entrevista Clínica. Tomo II: El Paciente Difícil. Barcelona: Masson.
Organización Mundial de la Salud (1992). CIE-10. Trastornos mentales y del comportamiento. Descripciones clínicas y pautas para el diagnóstico.Madrid: Meditor.
Perris, C., McGorry, P.D. (1996) (Eds.). Psicoterapia cognitiva para los trastornos psicóticos y de personalidad. Manual teórico práctico. Desclée de Brouwer.
Schneider, K. (1968). Las Personalidades Psicopáticas. Madrid: Morata S.A.
Valdés, M. (2002). Trastornos de Personalidad. A: Vallejo, J. (ed.): Introducción a la Psicopatología y la Psiquiatría(5ªed). Barcelona: Masson-Salvat.
Valdés, M. (1995). Personalidad obsesiva. A: Vallejo, J. (ed.): Estados Obsesivos.Barcelona: Masson.
Widiger, T. (Ed.) (2012). The Oxford Handbook of Personality Disorders. New York: Oxford University Press.
Widiger, T.A., Costa, P.T. (Eds.). (2012). Personality Disorders and the Five-Factor Model of Personality, Third Edition. American Psychological Association.
Revisions i articles d'interès
Andersen AM, Bienvenu OJ. (2011). Personality and psychopathology. Int Rev Psychiatry, 23(3):234-47.
Depue RA, Fu Y. (2011). Neurogenetic and experiential processes underlying major personality traits: implications for modelling personality disorders. Int Rev Psychiatry, 23(3):258-81.
Gabbard, G.O. (2005) Mente, cerebro y trastornos de personalidad, Am J Psychiatry, 162: 648 - 655.
Gumley, A. (2011). Metacognition, affect regulation and symptom expression: a transdiagnostic perspective. Psychiatry Research, 30, 72-8.
Herpertz, S.C., Bertsch, K. (2014). The social-cognitive basis of personality disorders. Current Opinion in Psychiatry, 27(1):73-7.
Pull, C.B. (2014). Personality disorders in Diagnostic and Statistical Manual of Mental Disorders-5: back to the past or back to the future? Current Opinion in Psychiatry, 27(1):84-6.
Trull TJ, Widiger TA. (2013). Dimensional models of personality: the five-factor model and the DSM-5. Dialogues Clin Neurosci;15(2):135-46.
Bibliografia Complementària Específica sobre Avaluaciódels Trastorns de la Personalitat
Cloninger, C.R., Przybeck, T.R., Svrakic, D.M., Wetzel, R.D. (1994). The Temperament and Character Inventory (TCI): A Guide to its Development and Use.Missouri: Center for Psychobiology of Personality.
Loranger, A.W., Janca, A., Sartorius, N. (1997). Assessment and Diagnosis of Personality Disorders. IPDE. Cambridge: CambridgeUniversity Press.
Miller, W.R., Rollnick, S. (eds.) (1996). Motivational Interviewing.New York: The Guilford Press.
Bibliografia Complementària Específica sobre Tractamentsdels Trastorns dela Personalitat
Asociación Americana de Psiquiatría (2002). Guía Clínica para el Tratamiento del Trastorno Límite de la Personalidad. Barcelona: Ars Médica.
Bateman, A., Brown, D., Pedder, J. (2000). Introduction to Psychotherapy. An Outline of Psychodynamic
Principles and Practice (3 rded.). London: Routledge.
Beck, A.T., Freeman A. (1995). Terapia Cognitiva para los Trastornos de la Personalidad. Barcelona: Paidós.
