Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Historia tema 10, Apuntes de Psicología

Asignatura: Historía de la Psicologia i Epistemologia, Profesor: Toni Cunillera, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 20/10/2017

adrianaheme
adrianaheme 🇪🇸

4.3

(87)

35 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Historia de la psicologia
Tema 10
TEMA 10 PSICOLOGIA COGNITIVA I HUMANISME
10.1 La Psicologia Cognitiva
10.1.1Definició i Orígens de la Psicologia Cognitiva
• Els avenços en tecnologia que es van produir en la 2aGM, sobretot en el camp de la informàtica, van
originar una nova perspectiva per l’estudi de la ment i la cognició.
• La Cognició: processament de la informació en processos tals com les memòries (curt i llarg termini,
etc.), l’atenció, etc. Segons I.E.C: Operació mental per mitjà de la qual esdevenim coneixedors dels
objectes.
• Decau el conductisme: La psicologia conductual pre-cognitiva havia trobat grans dificultats per a
explicar la conducta humana i obtenir canvis terapèutics.
• Nous descobriments: Desenvolupaments teòrics i tecnològics (lògica, matemàtiques, etc.) i aplicats
(informàtica, cibernètica) permetrien tractar el pensament i el propòsit d’una nova manera objectiva.
• El Cognitivisme: Corrent filosòfic que postula que la ment pot ser estudiada segons la manifestació
dels seus estats, que es plasmen objectivament segons funcions del cervell.
• Psicologia Cognitiva: Ciència objectiva de la ment considerada com a un sistema de coneixement.
• Ciència objectiva: experimentació empírica, dades observacionals com Temps de Reacció.
• És una Ψ de la ment: per a explicar la conducta ens hem de basar en estats i processos
mentals, que encara que no siguin observables directament, si es poden conèixer en funció dels
seus efectes sobre la conducta.
• Es considera un sistema de coneixement: S’estudia com s’utilitza i es transforma informació
• Va incorporar-se al món acadèmic i social a partir de demandes de resolució de problemes aplicats
(relació amb la 2a GM): tasques vigilància, comunicació,...). També per les preguntes sorgides en altres
camps com la Intel·ligència Artificial (IA) o la Lingüística. Després, va començar a interessar-se pels
processos bàsics (llenguatge, pensament, memòria), però actualment domina també en la psicologia
evolutiva, social, neuropsicologia, psicologia animal i psicologia clínica.
Es tracta d’una realitat del present, un corrent de pensament actual (o paradigma dominant).
10.1.2 Evolució de la Psicologia Cognitiva
Simposi celebrat al MIT al 1956, es considera el “moment fundacional” de la Psicologia Cognitiva:
• Newell i Simon: Creen un programa d’ordinador que simulava el raonament humà i era capaç de
processar símbols.
• Noam Chomsky: Exposa la teoria de la Gramàtica Generativa Transformacional, un sistema reglat
formalitzat amb precisió matemàtica
• G. Miller: El màgic número 7 ±2: estipula els límits de la nostra capacitat per a processar informació.
• J. Bruner: Les persones formulen conceptes generant hipòtesis i seguint estratègies per a comprovar-
les—>Implica una activitat mental impensable llavors pels conductistes.
Als anys 60-70 són els anys de consolidació i institucionalització del nou paradigma.
10.1.3 Els models cognitivistes!
10.1.3.1 El Processament de la Informació
La metàfora de l’ordinador: Aparició dels primers ordinadors. Pensament també es pot expressar amb
una sèrie de símbols abstractes i regles formals per a combinar-los. Tant la ment humana com els
programes informàtics són, en general, aparells que resolen problemes."Ambdós reben un input
(entrada d’informació), processen aquest input, tenen una memòria y produeixen un output (sortida de
dades)#
Teoria del Processament de la Informació
Confluència entra la cibernètica i la Teoria de la informació. La cibernètica: ciència que estudia el control
i la comunicació en ésser vius i màquines:#
Retorn a l’antiga tradició mentalista i instrospeccionista, però d’una forma ben diferent—> amb els
mètodes que proporciona la moderna tecnologia per estudiar. Estudi de la ment, subratllant el seu
aspecte intencional. Però, no l’estudia tal com l’experimentem (ment fenomènica o consciència), sinó de
forma computacional: MENT = SISTEMA DE CÒMPUT, les operacions són inaccessibles a la
consciència. No és útil la introspecció, sinó l’observació “des de fora”, per inferències a partir de la
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Historia tema 10 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 10 PSICOLOGIA COGNITIVA I HUMANISME

10.1 La Psicologia Cognitiva 10.1.1Definició i Orígens de la Psicologia Cognitiva

  • Els avenços en tecnologia que es van produir en la 2aGM, sobretot en el camp de la informàtica, van originar una nova perspectiva per l’estudi de la ment i la cognició.
  • La Cognició: processament de la informació en processos tals com les memòries (curt i llarg termini, etc.), l’atenció, etc. Segons I.E.C: Operació mental per mitjà de la qual esdevenim coneixedors dels objectes.
  • Decau el conductisme: La psicologia conductual pre-cognitiva havia trobat grans dificultats per a explicar la conducta humana i obtenir canvis terapèutics.
  • Nous descobriments: Desenvolupaments teòrics i tecnològics (lògica, matemàtiques, etc.) i aplicats (informàtica, cibernètica) permetrien tractar el pensament i el propòsit d’una nova manera objectiva.
  • El Cognitivisme: Corrent filosòfic que postula que la ment pot ser estudiada segons la manifestació dels seus estats, que es plasmen objectivament segons funcions del cervell.
  • Psicologia Cognitiva: Ciència objectiva de la ment considerada com a un sistema de coneixement.
    • Ciència objectiva: experimentació empírica, dades observacionals com Temps de Reacció.
    • És una Ψ de la ment: per a explicar la conducta ens hem de basar en estats i processos mentals, que encara que no siguin observables directament, si es poden conèixer en funció dels seus efectes sobre la conducta.
    • Es considera un sistema de coneixement: S’estudia com s’utilitza i es transforma informació
  • Va incorporar-se al món acadèmic i social a partir de demandes de resolució de problemes aplicats (relació amb la 2a GM): tasques vigilància, comunicació,...). També per les preguntes sorgides en altres camps com la Intel·ligència Artificial (IA) o la Lingüística. Després, va començar a interessar-se pels processos bàsics (llenguatge, pensament, memòria), però actualment domina també en la psicologia evolutiva, social, neuropsicologia, psicologia animal i psicologia clínica. Es tracta d’una realitat del present, un corrent de pensament actual (o paradigma dominant). 10.1.2 Evolució de la Psicologia Cognitiva Simposi celebrat al MIT al 1956, es considera el “moment fundacional” de la Psicologia Cognitiva:
  • Newell i Simon: Creen un programa d’ordinador que simulava el raonament humà i era capaç de processar símbols.
  • Noam Chomsky: Exposa la teoria de la Gramàtica Generativa Transformacional, un sistema reglat formalitzat amb precisió matemàtica
  • G. Miller: El màgic número 7 ±2: estipula els límits de la nostra capacitat per a processar informació.
  • J. Bruner: Les persones formulen conceptes generant hipòtesis i seguint estratègies per a comprovar- les—>Implica una activitat mental impensable llavors pels conductistes. Als anys 60-70 són els anys de consolidació i institucionalització del nou paradigma. 10.1.3 Els models cognitivistes 10.1.3.1 El Processament de la Informació La metàfora de l’ordinador: Aparició dels primers ordinadors. Pensament també es pot expressar amb una sèrie de símbols abstractes i regles formals per a combinar-los. Tant la ment humana com els programes informàtics són, en general, aparells que resolen problemes. Ambdós reben un input (entrada d’informació), processen aquest input, tenen una memòria y produeixen un output (sortida de dades) Teoria del Processament de la Informació Confluència entra la cibernètica i la Teoria de la informació. La cibernètica: ciència que estudia el control i la comunicació en ésser vius i màquines: Retorn a l’antiga tradició mentalista i instrospeccionista, però d’una forma ben diferent—> amb els mètodes que proporciona la moderna tecnologia per estudiar. Estudi de la ment, subratllant el seu aspecte intencional. Però, no l’estudia tal com l’experimentem (ment fenomènica o consciència), sinó de forma computacional: MENT = SISTEMA DE CÒMPUT, les operacions són inaccessibles a la consciència. No és útil la introspecció, sinó l’observació “des de fora”, per inferències a partir de la

conducta observable. Pressuposits teòrics:

  • Pressupòsit mentalista: El comportament humà no es pot entendre ni explicar ciennficament sense constructes interns mentals. Les persones som éssers autònoms i dotats de propòsits.
  • Pressupòsit computacional: L’activitat mental és un sistema de processament simbòlic. Els processos mentals consisteixen en activar, manipular i transformar símbols, els quals es relacionen amb coses del món extern.
  • Pressupòsit restrictiu: Hi ha limitacions en la capacitat de processar informació, causades per les estructures i recursos dels que disposem.
  • Pressupòsit funcional: No cal buscar l’explicació del funcionament de la ment en les seves estructures fisiques (cervell), sinó que s’ha de comprendre en tant a la funció que exerceixen. Capacitat de manipular informació amb independència de conèixer el seu suport fisic 10.1.3.2 La Intel·ligència Artificial Cibernètica + teoria de la informació + tecnologia informàtica —> Intel·ligència Artificial: Branca especial de la ciència informàtica que investiga els límits dels poders mentals dels humans que es poden capturar mitjançant màquines. Poden pensar les màquines? Test de Turing: joc de la imitació. Un interrogador fent preguntes a una persona i a un ordinador (fora de la vista de l’interrogador). Preguntes i respostes mecanografiades. A la persona se li demanava que fos sincera i que intentés convèncer a l’interrogador que era la veritable persona. L’ordinador programat per respondre com un humà. Si desprès d’una sèrie de canvis de torn l’interrogador és incapaç d’identificar sempre a l’humà, el resultat és: l’ordinador pensa com un humà. Intel·ligència Artificial (I.A.) Dèbil vs. Forta
  • Interpretació Forta: metàfora ment-ordinador (Computacionalisme): La ment es considerada funcionalment idèntica a un programa d’ordinador.
  • Interpretació Dèbil metàfora ment-ordinador (PI): No assumeix literalment l’analogia. És considerada només una “font d’inspiració”. Adopta només la seva terminologia: input, output, magatzem de memòria John Searle s’alçà en contra de la IA forta: El pensament, segons la I.A. FORTA, és la manipulació dels símbols d’acord a regles. Degut a que els programes informàtics manipulen símbols d’acords amb les regles = els ordinadors pensen. Conclusions de l’experiment de l’habitació dels símbols xinesos: Un ordinador manipula símbols però sense donar-los-hi cap significat —> No hi ha semàntica!! Manipular símbols no és per si mateix suficient per garantir la cognició, la percepció, l’enteniment, el pensament, etc. Els programes informàtcs posseeixen la sintaxis però els hi manca la semàntica. 10.1.4 Característiques Generals de la ψ Cognitiva 1.Pretén conèixer la naturalesa i el funcionament de la ment. Interès per l’organització i funcionament dels processos cognitius. Es centra en els processos subjacents a la conducta.
  1. L’ésser humà és un subjecte actiu, constructiu i planificador. Processa i memoritza la informació de manera selectiva i estratègica amb la finalitat de resoldre problemes.
  2. Els processos mentals es basen en el processament (còmput) de símbols. Pren la metàfora (interpretació Dèbil) de la teoria del P.I.
  3. Perspectiva funcionalista: interès primari en el funcionament. Rebutja però el dualisme Cartesià. Es possible estudiar el funcionament cognitiu de la ment sense tenir que explicar el cervell.
  4. Gran importància a la lògica i a les matemàtiques, especialment per explicar el llenguatge, la formació de conceptes i el raonament
  5. Defensa el pluralisme metodològic: 10.2 La Psicologia Humanista Antecedents de la Ѱ Humanista Amb l’entrada del Psicòleg en l’àmbit clínic després de la 2a G.M. proliferen els enfocs i escoles psicoterapèutiques. La Psicologia Humanista enfonsa les seves arrels en:
  • El Romanticisme (Rousseau): l’home és bo per naturalesa.
  • L’Existencialisme (Nietsche): l’home és el guia de la seva pròpia vida, del seu significat.

4 objectius bàsics

  1. Cridar l’atenció sobre les vivències subjectives per així situar a l’experiència internà en el focus de la Psicologia.
  2. Insistir en l’elecció, creativitat, valoració, auto-realització i demés característiques humanes.
  3. Estudiar problemes rellevants per a la vida humana.
  4. Defensar el valor i la dignitat de la persona, junt amb el seu potencial de desenvolupament. Mètode: va regnar l'heterogeneïtat: qui procedia de l’escola fenomenològica i de l'anàlisi existencial emprava el mètode fenomenològic. Qui procedia de l’escola psicoanalítica, van seguir emprant els seus mètodes. Això feu que mai tingueren gaire pes dins les Universitats. MASLOW: El naixement de la seva filla i l’esclat de la 2a GM el va moure a preguntar-se sobre la motivació humana. Què busquen les persones a la vida? Teoria de caràcter holístic i dinàmic. La conducta obeeix una sèrie de necessitats instintives comunes a tota l'espècie humana. Èmfasi en el potencial humà d’arribar a l’autorrealització: Un desig/ necessitat satisfet dona lloc a un altre, i aquest procés es repeteix indefinidament. Només podem “pujar” en la piràmide sempre que satisfem necessitats/desitjos bàsiques. Quan més lluny s’arribi en la seva satisfacció, tant millor serà la salut, humanitat i individualitat. A mesura que es satisfà una necessitat, es pot abordar la necessitat immediatament superior. A mesura que es puja en la jerarquia, les necessitats es fan més fràgils:
  • Seguretat i fisiològiques: més càrrega evolutiva
  • Amor, estima, autorealització: més “noves” i clarament humanes, pel que no tenen tanta solidesa
  • Sobre l’autorealització: És dèbil, fàcilment vencible per l’hàbit, la pressió cultural i les actituds errònies. Auto-actualització / Auto-realització: basat en l’estudi de persones que havien desenvolupat tot el seu potencial. No és un estat, sinó un procés continu de desenvolupament i canvi. Aquesta no arribava fins el 50-60 anys. Realització del potencial de l’individu, cal tenir cobertes totes les necessitats de la jerarquia. Només un 1% de la població ho aconsegueix completament. Complex de Jonah: por al coneixement d’un mateix (existeixen pocs humans realment autorrealitzats). Constava de 14 característiques descrits en 5 grans apartats:
  • Percepció de la realitat: visió realista de la realitat i el món, sense por ni ansietat. Permet acceptar-se a un mateix tal i com s’és.
  • Relacions humanes: acceptar als demés i ser capaç d’establir relacions molt profundes, però un nucli reduït d’amics. Persones amants de la privacitat, que prescindeixen de modes i costums establertes i tenen una alta resistència a la “inculturació”.
  • Espontaneïtat i Creativitat: la persona també se sap centrar en un problema i no caure en posar el focus en el self. Sentit de missió a complir en la vida.
  • Capacitat d’admiració i experiències d’èxtasis: Ser capaç d’admirar sempre els bens bàsics de la vida i experimentar sentiments d’exaltació i gaudi extrems.
  • Comportament Ètic: La persona distingeix perfectament entre el bé i el mal. Normes morals molt clares i a vegades poc convencionals. Psicologia transpersonal Centrada en aspectes místics/espirituals. Va més enllà de l’experiència personal. Auto-actualització: tendència innata que ens impulsa a actualitzar el propi potencial. Relació amb psicologia/filosofia/religió

no occidental. p.ex., meditació = contacte amb els estats més alts de consciència. Pren les seves arrels de la Filosofia de Spinoza. El SER de Maslow se sembla al Déu de Spinoza, la realitat última subjacent a l’experiència i el fonament de tot. Visió unitària i integrada de la naturalesa humana. Era possible construir una teoria dinàmica de la personalitat sense necessitat del determinisme biològic del psicoanàlisis clàssic. ALLPORT: La seva tesi principal de l’home és que en l’entorn social i cultural és on es dona el procés de desenvolupament de la personalitat de la persona. La seva teoria de la personalitat es basa en un sistema de característiques o trets que constitueixen tendències que determinen com és l’individu i què el fa singular. Els trets de personalitat proporcionen estils de comportament. ROGERS: Gran influència en la Psicologia Clínica a arrel de la creació de la teràpia no directiva. També va plantejar una teoria de la personalitat fonamentada en la seva experiència clínica i en dues nocions essencials: L’organisme (psiquisme i cos) + concepte de self (imatge subjectiva d’un mateix). Proposà la superació del model mecanicista-memorístic tradicional i la necessitat d’un aprenentatge significatiu, personal i vivencial. Coincidia amb A. Maslow sobre l’impuls innat d’auto- realització. La persona ha d’utilitzar aquesta tendència de realització per viure una vida plena i assolir el seu potencial complet. Procés de valor organísmic —> Persona motivada pels seus veritables sentiments i per viure una vida autèntica La teràpia no directiva o centrada en la persona Es fonamenta en la necessitat de recuperació de la persona, com un ser que aspira a metes i a té propòsits a realitzar. Es basa en la idea que és el propi subjecte qui millor coneix el seu món i la manera com resoldre els seus problemes. Buscava la plena independència de la persona. No tracta amb “pacients” sinó amb “clients”. Trencava amb el misticisme de la teràpia introduïda (implícitament) pel Psicoanàlisis. La satisfacció depèn del reconeixement per part dels demés (amics, familiars, ...) des de la infància. Es tracta al client amb els seus propis termes per guiar-lo cap a les seves veritables necessitats i cap a la satisfacció. No busca l'adaptació a les normes predominants a la societat. Es basava en tècniques simples com ara:

  • Escoltar, acceptar, reflectir i clarificar els sentiments del pacient.
  • Quedaven prohibides les preguntes, interpretacions, consells, etc.
  • Intent actiu d’entendre al client, la seva realitat subjectiva.
  • Potenciar l'autoconeixement del pacient i l’empatia del terapeuta. Teràpia centrada principalment en els sentiments. Ajudar al client a expressar-los obertament. Psicologia Humanista: Creences comunes
  1. Els homes posseeixen lliure albir i, per tant, són responsables dels seus actes.
  2. El mètode més apropiat per estudiar als homes és l’estudi de l’experiència subjec=va.
  3. Per poder comprendre als homes se’ls ha d’estudiar com un tot.
  4. Els homes són éssers únics i per això, tot el que s'aprèn d’altres animals és irrellevant.
  5. Cada ésser humà és únic i per tant, qualsevol cosa apresa d’un determinat humà és irrellevant.
  6. En lloc de buscar el plaer i evitar el dolor (hedonisme), els homes busquen el sentit a la vida.
  7. Viure una vida autèntica és millor que viure una vida no autèntica.
  8. Com que posseeixen atributs únics com el lliure albir, als homes no se’ls pot estudiar utilitzant la metodologia tradicional cientifica. Crítiques
  • No accepten el conductisme, el psicoanàlisi, ni la psicologia cientifica (només aporten informacióparcial
  • Retorn a la psicologia pre-ciennfica (filosofia?)
  • Conceptes inespecífics, no verificables.
  • Visió de l’home molt (massa) favorable
  • Mètode terapèutics molt variable dins el moviment