Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Historia tema 3, Apuntes de Psicología

Asignatura: Historía de la Psicologia i Epistemologia, Profesor: Toni Cunillera, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 20/10/2017

adrianaheme
adrianaheme 🇪🇸

4.3

(87)

35 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Història i Empistemologia
Tema 3
TEMA 3 LA TASCA FUNDACIONAL
3.1 Fisiologia i Psicofísica
Període de transició
Arran la investigació del cervell inspirada per la frenologia, el proper pas cap a la
psicologia experimental va ser relacionar l’estimulació sensitiva amb l’experiència
conscient.
Teoria sensòria-motora del sistema nerviós —> Estudis sobre l’excitabilitat de l’escorça
cerebral, diferenciació funcions del tronc encefàlic i la medul·la espinal. Amb
experiments van descobrir que l’escorça cerebral respon a l’estimulació elèctrica i que hi
ha regions responsables de les contraccions musculars. La millora en les tècniques i
aparells aporta avantatges pràctics a nivell quirúrgic.
FISIOLOGIA
S’ocupa del funcionament del Sistema Nerviós (Central i Perifèric) i de com aquest
reacciona davant els estímuls externs. En el S.XIX es van fer grans descobriments en
anatomia i funcionament del S.N, que van afavorir l’eclosió de la Fisiologia Experimental.
Descobriments precedents a la Fisiologia Experimental
L’ELECTROFISIOLOGIA —> Franklin experimentà amb l’electricitat estàtica i amb la
il·luminació. Posterior demostració de la capacitat del cos humà per servir com a
conductor elèctric. L’electroteràpia: tractament mèdic a finals del segle XIX. Giovanni
Aldini demostrà que es podien produir espasmes muscular esporàdics per estimulació
elèctrica.
Fisiologia Experimental —> Les tècniques i l’instrumental emprats en l’estimulació
elèctrica del teixit nerviós evolucionen ràpidament.
Pioners de la Fisiologia:
Ch. Bell-F. Magendie: Ch. Bell estudiant conills “atordits”, descobreix que els nervis
sensitius accedeixen a la medul·la per les astes posteriors (dorsal) i els nervis motors
per les astes anteriors (ventral).
11 anys després F. Magendie fa el mateix descobriment amb gossos —>Llei de Bell-
Magendie: Diferència anatòmica i funcional entre els nervis sensitius i motors.
[D. Hartley havia especulat amb rutes nervioses diferenciades de les vies sensorials i
motores en la medul·la espinal. von Haller i R. Whyy havien trobat els reflexes
sensorials-motors a la medul·la. Però Bell i Magendie van ser el primer en demostrar la
ubicació separada dels nervis sensorials i motors]!
Müller: Teoria: Doctrina de l’energia específica dels Nervis. Va diferenciar 5 tipus de
nervis i que cada tipus transmitia missatges qualitativament diferents. Considerà també
que cada un dels òrgans sensitius era especialment sensible a un determinats tipus
d’estimulació. Ex: els ulls són especialment sensibles a llum, però també a l’estimulació
mecànica.
Vitalista: Els processos fisiològics són producte d’una força vital emergent, diferent de
les forces físiques i químiques (l’atracció i la repulsió), i que requereix un principi
explicatiu especial. Generats per una espècie d’ànima o principi vital que abandonava
l’organisme al morir. Els deixebles de Müller van ser contraris al vitalisme i van formar la
escola de Helmholtz. Membres de l’escola de Helmholtz: Reymond, Ludwig, Brücke.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Historia tema 3 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 3 LA TASCA FUNDACIONAL

3.1 Fisiologia i Psicofísica Període de transició Arran la investigació del cervell inspirada per la frenologia, el proper pas cap a la psicologia experimental va ser relacionar l’estimulació sensitiva amb l’experiència conscient.

  • Teoria sensòria-motora del sistema nerviós —> Estudis sobre l’excitabilitat de l’escorça cerebral, diferenciació funcions del tronc encefàlic i la medul·la espinal. Amb experiments van descobrir que l’escorça cerebral respon a l’estimulació elèctrica i que hi ha regions responsables de les contraccions musculars. La millora en les tècniques i aparells aporta avantatges pràctics a nivell quirúrgic. FISIOLOGIA S’ocupa del funcionament del Sistema Nerviós (Central i Perifèric) i de com aquest reacciona davant els estímuls externs. En el S.XIX es van fer grans descobriments en anatomia i funcionament del S.N, que van afavorir l’eclosió de la Fisiologia Experimental. Descobriments precedents a la Fisiologia Experimental L’ELECTROFISIOLOGIA —> Franklin experimentà amb l’electricitat estàtica i amb la il·luminació. Posterior demostració de la capacitat del cos humà per servir com a conductor elèctric. L’electroteràpia: tractament mèdic a finals del segle XIX. Giovanni Aldini demostrà que es podien produir espasmes muscular esporàdics per estimulació elèctrica. Fisiologia Experimental —> Les tècniques i l’instrumental emprats en l’estimulació elèctrica del teixit nerviós evolucionen ràpidament. Pioners de la Fisiologia: Ch. Bell-F. Magendie: Ch. Bell estudiant conills “atordits”, descobreix que els nervis sensitius accedeixen a la medul·la per les astes posteriors (dorsal) i els nervis motors per les astes anteriors (ventral). 11 anys després F. Magendie fa el mateix descobriment amb gossos —>Llei de Bell- Magendie: Diferència anatòmica i funcional entre els nervis sensitius i motors. [D. Hartley havia especulat amb rutes nervioses diferenciades de les vies sensorials i motores en la medul·la espinal. von Haller i R. Whyy havien trobat els reflexes sensorials-motors a la medul·la. Però Bell i Magendie van ser el primer en demostrar la ubicació separada dels nervis sensorials i motors] Müller: Teoria: Doctrina de l’energia específica dels Nervis. Va diferenciar 5 tipus de nervis i que cada tipus transmitia missatges qualitativament diferents. Considerà també que cada un dels òrgans sensitius era especialment sensible a un determinats tipus d’estimulació. Ex: els ulls són especialment sensibles a llum, però també a l’estimulació mecànica. Vitalista: Els processos fisiològics són producte d’una força vital emergent, diferent de les forces físiques i químiques (l’atracció i la repulsió), i que requereix un principi explicatiu especial. Generats per una espècie d’ànima o principi vital que abandonava l’organisme al morir. Els deixebles de Müller van ser contraris al vitalisme i van formar la escola de Helmholtz. Membres de l’escola de Helmholtz: Reymond, Ludwig, Brücke.

Rellevants per la Psicologia: PSICOFÍSICA Disciplina cientifica que estudia les relacions quantitatives entre els fenòmens fisics i els psicològics. La ciència de la relació Ment-Cos. Es limità a la sensació per raons pràctiques. Reymond: evidencià experimentalment el fonament elèctric de la transmissió neuronal. Conclou que el sistema nerviós condueix, però no genera electricitat. Ludwig: especialista en la circulació de la sang i les glàndules de secreció interna; descobrí el procés termo-químic de la formació de l’orina Helmholtz: Primer en demostrar el principi de conservació de l’energia en els organismes vius: La quantitat total d’energia romandrà constant a través de qualsevol canvi qualitatiu. Observà que l’energia consumida pels músculs d’una granota no era superior al consum d’oxigen + aliment. Estudià la velocitat dels impulsos nerviosos en granotes. Amb això introdueix a la psicologia els estudis cronomètrics i de temps de reacció. Cronometria mental: estudi i mesura del temps que requereixen els processos psicològics. Trobà que la velocitat de transmissió era d’entre 25 i 43 m/s, i demostrà que:

  • Els impulsos nerviosos són mesurables.
  • Els processos fisicoquímics estan implicats en les interaccions amb el medi que ens envolta. Fisiologia sensorial: distingeix entre: - Sensació = procés purament fisiològic. Representen les imatges que aporten els receptors sensitius. - Percepció = procés psicològic No només depèn de l’anatomia fisiològica, sinó també d’un llarg aprenentatge i de variables psicològiques personals. Les percepcions suposen el significat, la interpretació que fem gràcies a l’experiència passada que hem conferit a aquelles sensacions. Ex: les il·lusions òptiques. Necessiten el SNC, que proporciona: organització i judici que passa inadvertit: (inferència inconscient). La percepció, una INFERÈNCIA INCONSCIENT. La percepció de la distància i la profunditat és producte de l’aprenentatge empíric: Els objectes situats a prop de l’observador són vistos com a dobles degut a la diferència entre les imatges retinianes d’ambdós ulls. Si aprenem això, podem realitzar judicis sobre la 3a dimensió. Ta molt important: dona a entendre la complexitat de la percepció, però també que aquesta es podia estudiar amb el mètode experimental. Percebre implica transformar el que aporten els sentits. Weber: Va definir la cinestèsia (propioceptivitat). Desenvolupà els coneixements sobre el sentit del tacte. Va investigar la distància mínima espacial existent entre dos punts de percepció tàctil del cos. Llindar diferencial: Descobrí que la sensibilitat variava en les diferents parts del cos, sent màxima a la boca i dits, i mínima a l’esquena. La diferència era deguda a la diferent concentració de fibres nervioses. Mesurà els llindars diferencials en la detecció de pesos per diferenciar entre tacte i cinestèsia. Resultats: la mínima diferència detectable era una magnitud relativa i no absoluta, que depenia dels pesos a comparar. Els resultats van portar-lo a formular la primera llei quantitativa de la història de la psicologia: Llei de Weber.
  • MÈTODE DE RECERCA: La Psicologia com a ciència natural utilitza els mètodes propis d’aquestes ciències: -Auto-observació experimental—> Rebutja la concepció filosòfica tradicional de la introspecció com a forma de “percepció interna”. Es necessiten subjectes entrenats, condicions experimentals rigorosament controlades. Limitada a processos elementals. Informes retrospectius simples i breus: dir si/no s’havia detectat un color, una olor, una emoció.... Les deficiències en l’objectivitat (intrínseques del mètode) les contraresta amb: -Entrenament: subjectes amb experiència -Estat d’atenció i concentració elevat -Repetició -Replicabilitat -Sistematització: Les condicions experimentals havien de canviar- se sistemàticament. -Introspecció i cronometria mental—> mesurava el temps de reacció.
  • PROGRAMA CIENTÍFIC: W. Wundt no només volia descriure, sinó també explicar el funcionament mental. Proposà 3 tasques fonamentals per dur a terme la investigació en psicologia, que formen el progama científic: -Anàlisis: Trobar i descriure els continguts simples de l’experiència immediata. -Síntesis: Descriure i explicar la combinatòria d’aquests elements i els seus productes resultants -Lleis de la causalitat psíquica: Establir els principis que regulen els processos psicològics. Va fundar les primeres revistes especialitzades. 3.3 La Psicologia des del punt de vista Wundtià La Psicologia es dividia en dues branques
  • Psicologia Individual: Basada en el mètode experimental. Estudi dels processos inferiors (consciencia)
  • Psicologia Col·lectiva o (Psicologia dels pobles): Basada en les ciències socials. Estudia els processos superiors (Pensament, Llenguatge, Mites i Costums (normes èHques) Insistia en que la Psicologia Fisiològica era diferent a la fisiologia:
  • Realitat de la causalitat psíquica.
  • Autonomia de l’explicació psicologia.
  • Negava que els principis psicològics es poguessin explicar reduint- los a termes fisiològics. La investigació realitzada al laboratori Leipzig Els temes principals van versar sobre:
  • Sensacions i Percepcions: Psicofisica de la llum, la visió de colors, efecte Purkinje…
  • Temps de Reacció: estudis de cronometria mental.
  • Atenció:^ Determinació de l’amplitud de camp atencional.
  • Sentiments:^ Desembocaren en la Ta tridimensional de l’emoció.
  • Associacions d’Idees: Registraren els temps de reacció resultant d’una associació.

La Psicologia Wundtiana Anàlisis: Trobar i descriure els continguts simples de l’experiència immediata. La consciència es configura entorn a 3 unitats experiencials elementals:

  1. SENSACIÓ: L’experiència més simple. Impacte d’un estímul en la consciència. S’orienten al coneixement del món i són objectives. Tenen atributs de Qualitat i Intensitat.
  2. IDEES: Les sensacions comporten un contingut representacional anomenades IDEES. Dos tipus d’Idees: Simples (lligades a les sensacions elementals) i Complexes (es produeixen per associacions d’idees).
  3. SENTIMENTS: atribut de l’apercepció i les sensacions. Eren subjectius i feien referència a estats de consciència. Atributs de Qualitat i Intensitat. Canvi d’intensitat ocasionaven canvis qualitatius. Teoria tridimensional dels sentiments: qualsevol sentiment es pot descriure en funció de tres atributs: Agradable – Desagradable, Excitació – Tranquil·litat (depressió) i Tensió – Relaxació Síntesis: Descriure i explicar la combinatòria d’aquests 3 elements (sensacions, idees i sentiments) i els seus productes resultants. Repren el concepte d’APERCEPCIÓ: procés pel qual en un moment concret continguts de la consciència són captats amb major nitidesa que d’altres (es fan conscients). Percepció + “atenció voluntària” = Apercepció
    • La PERCEPCIÓ: procés passiu. Sensacions + Sentiments = Percepció Procés d’entrada d’una representació mental en la nostra consciència.
    • L’APERCEPCIÓ: procés actiu i voluntari. Procés que s’ocupa de mantenir o traslladar la representació al centre d’atenció de la consciència. ASSOCIACIÓ: procés mitjançant el qual les idees simples es vinculen entre sí, seguint determinades lleis*, per a formar idees complexes SÍNTESIS CREATIVA: creació de continguts nous a partir de la fixació de l’atenció en associacions prèvies. *-Llei de la contigüitat: les accions, les sensacions i els estats (mentals) que es produeixen junts, o en una estreta successió, tendeixen a créixer junts o a unir-se de tal manera que, quan qualsevol d’ells es presenta sol després en la ment, els altres són també capaços d’evocar la mateixa idea. -Llei de la semblança -Llei del contrast -Llei de la freqüència (repetició) Lleis de la causalitat psíquica: Establir les lleis o principis que regulaven el desenvolupament dels processos psicològics. Diferent a la causalitat fisica. Les va dividir en dues classes:
  • Lleis de relació: tractaven les regularitats observades en les connexions de la consciència individual.
  • Lleis del desenvolupament psíquic: els processos més complexos del desenvolupament individual, ètic i social.