Història i Empistemologia
Tema 3
TEMA 3 LA TASCA FUNDACIONAL
3.1 Fisiologia i Psicofísica
Període de transició
Arran la investigació del cervell inspirada per la frenologia, el proper pas cap a la
psicologia experimental va ser relacionar l’estimulació sensitiva amb l’experiència
conscient.
•Teoria sensòria-motora del sistema nerviós —> Estudis sobre l’excitabilitat de l’escorça
cerebral, diferenciació funcions del tronc encefàlic i la medul·la espinal. Amb
experiments van descobrir que l’escorça cerebral respon a l’estimulació elèctrica i que hi
ha regions responsables de les contraccions musculars. La millora en les tècniques i
aparells aporta avantatges pràctics a nivell quirúrgic.
FISIOLOGIA
S’ocupa del funcionament del Sistema Nerviós (Central i Perifèric) i de com aquest
reacciona davant els estímuls externs. En el S.XIX es van fer grans descobriments en
anatomia i funcionament del S.N, que van afavorir l’eclosió de la Fisiologia Experimental.
Descobriments precedents a la Fisiologia Experimental
L’ELECTROFISIOLOGIA —> Franklin experimentà amb l’electricitat estàtica i amb la
il·luminació. Posterior demostració de la capacitat del cos humà per servir com a
conductor elèctric. L’electroteràpia: tractament mèdic a finals del segle XIX. Giovanni
Aldini demostrà que es podien produir espasmes muscular esporàdics per estimulació
elèctrica.
Fisiologia Experimental —> Les tècniques i l’instrumental emprats en l’estimulació
elèctrica del teixit nerviós evolucionen ràpidament.
Pioners de la Fisiologia:
Ch. Bell-F. Magendie: Ch. Bell estudiant conills “atordits”, descobreix que els nervis
sensitius accedeixen a la medul·la per les astes posteriors (dorsal) i els nervis motors
per les astes anteriors (ventral).
11 anys després F. Magendie fa el mateix descobriment amb gossos —>Llei de Bell-
Magendie: Diferència anatòmica i funcional entre els nervis sensitius i motors.
[D. Hartley havia especulat amb rutes nervioses diferenciades de les vies sensorials i
motores en la medul·la espinal. von Haller i R. Whyy havien trobat els reflexes
sensorials-motors a la medul·la. Però Bell i Magendie van ser el primer en demostrar la
ubicació separada dels nervis sensorials i motors]!
Müller: Teoria: Doctrina de l’energia específica dels Nervis. Va diferenciar 5 tipus de
nervis i que cada tipus transmitia missatges qualitativament diferents. Considerà també
que cada un dels òrgans sensitius era especialment sensible a un determinats tipus
d’estimulació. Ex: els ulls són especialment sensibles a llum, però també a l’estimulació
mecànica.
Vitalista: Els processos fisiològics són producte d’una força vital emergent, diferent de
les forces físiques i químiques (l’atracció i la repulsió), i que requereix un principi
explicatiu especial. Generats per una espècie d’ànima o principi vital que abandonava
l’organisme al morir. Els deixebles de Müller van ser contraris al vitalisme i van formar la
escola de Helmholtz. Membres de l’escola de Helmholtz: Reymond, Ludwig, Brücke.
