Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Historia tema 2, Apuntes de Psicología

Asignatura: Historía de la Psicologia i Epistemologia, Profesor: Toni Cunillera, Carrera: Psicologia, Universidad: UB

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 20/10/2017

adrianaheme
adrianaheme 🇪🇸

4.3

(87)

35 documentos

1 / 10

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Història i Epistemologia
Tema 2
TEMA 2 FILOSOFIA I PSICOLOGIA (evolució d'ànima a
ment)
2.1 Ciència i psicologia, des de l'antiga Grecia fins al Renaixement
Canvi visió món (Teleologica: amb una finalitat)
La psicologia te les arrels a la Filosofia.
Antiga Grecia
Grecs primers en fer explicacions (moltes especulatives, sense evidencies empiriques) sistematiques
sobre la ment (o l'anima) i conducta. Desenvolupament de les perspectives teòriques generals que
van contribuir a la concepció de la ciència actual:
• Naturisme: plantejament segons el qual l’univers s’explica millor en termes d’elements i processos
materials.
• Formalisme: l’univers s’explica millor en termes de relacions formals o matemàtiques.
Filofs grecs
Edat mitjana
Coneixement resideix en Déu. Filosofia es dedica a l'obra de Déu.
Renaixement
Filosofia i ciència no accepten que el coneixement provingui de Déu. S'interesen per l'origen del
coneixement humà. Cau l'autoritat eclesiàstica. Nou esperit de recerca (observació empírica de la
natura). Sorgeixen els Humanistes (volen coneixer el món i millorar-lo) s'enfatitza en
individualisme, relacions individuals amb déu, interes en la saviesa classica i actitud negativa
envers Aristòtil.
Context renaixentista: Crisi i revolució (canvis en l’organització social, establiment de les bases del
món modern) provoca fi del feudalisme i inici dels estats-nació, reforma eclesiastica i fi del
geocentrisme i l’inici de l’heliocentrisme.
2.2 La revolució cientifica
A partir de: la peste negre (població, ressentiment contra esglesia medieval), canvis socials
(economia monetaria, estats-nació, guerres), expansió mon (Xina, America, circumvolució món) i
invenció imprenta (transformació ciència en “empresa pública”).
Fisics-astronoms-matemàtics trenquen més el dogma eclesiàstic:
-Copernic: teoria heliocentrica (vs geocèntrica)
-Kepler i Galileo: moviments planetaris explicats per les mates (orbites elíptiques)
Aristòtil: materialista. Ciència teòrica: classificació de les substàncies i explicació de les seves
propietats. Va treballar 4 causes (tot tenia aquestes causes que tenien una finalitat):
• Causa material: el material amb el que està fet. Ex: El bronze d’una estàtua de Zeus.
• Causa formal: forma essencial que el distingeix. Ex: La forma de l'estàtua.
• Causa eficient: agent responsable de la seva creació. Ex: L’escultor de l’estàtua.
• Causa final: finalitat o funció que determinen la seva existència. Ex: La glorificació dels Deus.
La seva obra es transforma en el dogma religiós.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Historia tema 2 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 2 FILOSOFIA I PSICOLOGIA (evolució d'ànima a

ment)

2.1 Ciència i psicologia, des de l'antiga Grecia fins al Renaixement Canvi visió món↓ (Teleologica: amb una finalitat) La psicologia te les arrels a la Filosofia. Antiga Grecia Grecs primers en fer explicacions (moltes especulatives, sense evidencies empiriques) sistematiques sobre la ment (o l'anima) i conducta. Desenvolupament de les perspectives teòriques generals que van contribuir a la concepció de la ciència actual:

  • Naturisme: plantejament segons el qual l’univers s’explica millor en termes d’elements i processos materials.
  • Formalisme: l’univers s’explica millor en termes de relacions formals o matemàtiques. Filofs grecs Edat mitjana Coneixement resideix en Déu. Filosofia es dedica a l'obra de Déu. Renaixement Filosofia i ciència no accepten que el coneixement provingui de Déu. S'interesen per l'origen del coneixement humà. Cau l'autoritat eclesiàstica. Nou esperit de recerca (observació empírica de la natura). Sorgeixen els Humanistes (volen coneixer el món i millorar-lo)→ s'enfatitza en individualisme, relacions individuals amb déu, interes en la saviesa classica i actitud negativa envers Aristòtil. Context renaixentista: Crisi i revolució (canvis en l’organització social, establiment de les bases del món modern) provoca fi del feudalisme i inici dels estats-nació, reforma eclesiastica i fi del geocentrisme i l’inici de l’heliocentrisme. 2.2 La revolució cientifica A partir de: la peste negre (↓població, ressentiment contra esglesia medieval), canvis socials (economia monetaria, estats-nació, guerres), expansió mon (Xina, America, circumvolució món) i invenció imprenta (transformació ciència en “empresa pública”). Fisics-astronoms-matemàtics trenquen més el dogma eclesiàstic: -Copernic: teoria heliocentrica (vs geocèntrica) -Kepler i Galileo: moviments planetaris explicats per les mates (orbites elíptiques) Aristòtil: materialista. Ciència teòrica: classificació de les substàncies i explicació de les seves propietats. Va treballar 4 causes (tot tenia aquestes causes que tenien una finalitat):
    • Causa material: el material amb el que està fet. Ex: El bronze d’una estàtua de Zeus.
    • Causa formal: forma essencial que el distingeix. Ex: La forma de l'estàtua.
    • Causa eficient: agent responsable de la seva creació. Ex: L’escultor de l’estàtua.
    • Causa final: finalitat o funció que determinen la seva existència. Ex: La glorificació dels Deus. La seva obra es transforma en el dogma religiós.

La il·lustració→canvi de pensament→confiança en la raó i l'experiència humana. Va rebutjar la tradició aristotèlica. 2.3 Racionalisme, empirisme, associacionisme, sensacionalisme i positivisme Racionalisme La raó és la via segura per obtenir el coneixement i la veritat. -La ment és activa , no només organitza les idees de manera passiva -La ment és més que una col·lecció d'idees derivades de l'esperiència sensorial -Són importants els mecanismes i capacitats de la ment

  • Innatisme -Hi ha veritats a les quals només podem arribar per la deducció lógica (no només pels sentits)
  • Raó com a instrument per construir el coneixement verdader. Isaac Newton: Metodes de verificacio: Observacio, deducció matematica i experimentacio. Llei de la gravitacio universal: Va convertir l’especulacio de William Gilbert en la teoria de la gravitacio universal. Exit de l’explicacio mecanicista: va integrar les lleis del moviment terrestre i astrals postulades per Galileo i Kepler. Principis de la ciencia newtoniana: Deu ha creat el mon pero no interve. “Deu va ser matematic” perque el va crear segons les lleis matematiques. Teoria de la gravitació→una explicació científica adequada ha de ser universal, ha de poder proporcionar una explicació de tots els fenòmens en qualsevol àmbit.→Nou paradigma del pensament. Descartes: descobreix les coordenades cartesianes i geometria analítica. Ciència cartesiana: -Intuïció: la ment obté una idea clara -Deducció: a partir d'aquesta idea es poden deduir moltes altres idees valides→Introspecció (raonar interiorment) Pensament: -idees innates i idees derivades de la raó (activitat de pensar) -Mecanicisme: L’univers i tota la naturalesa són màquines creades per Déu però el descobriment de les lleis de la naturalesa és competència de la raó i la ciència. -Moviments reflexes: reacció mecànica a l’estimulació externa. El cos és un autòmat mogut pel flux d’Esperits Animals en l’interior dels nervis (tubs buits amb uns filaments molt fins a dins) -Dualisme interaccionisme: ·ment(inextensa)→pensament pur (idees, voluntat...) ↕ (es relacionen per la glàndula pineal. ·cos(res extensa)→produeix moviments reflexes Contribució a la psicologia: -Anàlisi mecanicista de la conducta. -El cervell com a mediador de la conducta -Ànima = consciència. -Especificà la relació ment-cos. -Investigà l’animal per entendre l’home. -Rescatà l’experiència subjectiva (introspecció). -Estimulà reaccions posteriors. Spinoza: 1r Monista. Rebutja dualisme: ment i cos eren una única substacia divina però des de punts de vista diferents. Ètica basada en l'autocontrol (raó controla emocions)

Empirisme Coneixement sorgeix de l’experiència (tabula rasa). Sorgeix amb la R.Cientifica —> neguen la existencia d’idees innates de Descartes. Desconfien del mètode deductiu. Busquen explicar tots els succesos mentals mitjançant principis o lleis. Massa Aperceptiva: Conjunt d’idees compatibles que han aconseguit expressar-se conscientment. Resistents al canvi. Relacionat amb el concepte d’atenció voluntària. Voluntat: desig + idea d’objectiu a aconseguir. La massa aperceptiva conté totes les idees a les que estem atenent, i dirigeixen la percepció del món a través de l’estructura cognitiva d’aquella massa aperceptiva. Sentiments: Quan una idea ascendia al centre de la consciència —> sent. de plaer. Quan era inhibida —>sent. de dolor. Primer a parlar de Repressió d’idees (es idees perdedores eren expulsades a la perifèria de la consciència on romanien en estat inconscient) i de Llindar de la consciència ( límit que havien de travessar les idees per ser percebudes per al ment). Bacon: Donà més importància als fets empírics que a la teoria. Va establir les bases de l’experimentalisme modern. Va descriure 4 fonts d’error que impedien detectar l’experiència amb imparcialitat:

  1. Prejudicis personals (ídols de la caverna): només veiem el que ens interesa a nosaltres.
  2. Prejudicis culturals (ídols de la tribu).
  3. Prejudicis del llenguatge (ídols del mercat): el llenguatge per exemple es masclista.
  4. Prejudicis dogmàtics (ídols del teatre): religiosos. Utilitzava el Mètode inductiu: S’ha d’investigar la natura des d’una posició naturalista i mecanicista (evitant la teologia). S’ha de fer de manera directa i objectiva. Mètode experimental: la inducció:
  • Partim d’allò que s’observa i anem cap a la generalització:
    • Repetició d’observacions en diferents condicions.
    • Publicar els resultats (taula de descobriments).
    • A partir de la taula establir una llei general hipotètica.
    • Experimenta Fructifera: Realitzar experiments que verifiquin la llei. Hobbes: té visió negativa de l’ésser humà: criatura que cerca el plaer immediat i té impulsos negatius. La societat: fruit de la por de l’home a la mort i la destrucció, necessària per conviure en pau i harmonia i gaudir de la vida i dels bens materials. Contemporani de Galileo—> influència en la manera d’entendre el món —> té visió mecanicista, materialista i hedonista (cerca el plaer) de l’home. Conceptes que introdueix: -Imatges mentals: sensacions decadents i residuals generades pels moviments de la substància cerebral com a conseqüència de l’excitació dels receptors sensorials. Marca una homogeneïtat de la cognició i la percepció. -Sentiments: plaer/dolor, fruit de les sensacions corporals. -Idees i processos mentals: moviments del sistema nerviós en resposta a estimuls externs. -Llei de la contigüitat (o coherència): les imatges en memòria reflecteixen l’ordre dels esdeveniments.

Locke: pare de l’empirisme. Admirador de Descartes, va compartir amb ell l’assumpció que les idees eren l’objecte directe del coneixement. Observant les operacions mentals de manera imparcial; va trobar que les idees eren fenòmens complexos que havien de ser reduïts a elements més simples per tal de conèixer la seva naturalesa. Idees: tots els continguts que passen per la ment quan una persona està pensant, incloent les impressions sensorials, percepcions, conceptes, estats d’ànim, propòsits, etc. Idea = l’objecte de l’enteniment quan un home pensa.Tota idea, per molt abstracte o complexa que pugui ser, s’origina a partir de l’experiència sensorial més simple. Cap idea es innata. Adquirim el coneixement de l’experiencia. Hi ha dos tipus d’experiència:

  • Experiència Externa: procedent dels sentits externs. Originen les idees de sensació, la matèria prima del coneixement. Primeres en arribar a la ment a través dels sentits externs. Entren passivament. Són indivisibles (simples). Poden procedir conjuntament de dos sentits (figura: visió
  • tacte). Ex: idees sobre les qualitats sensibles (colors, olors, sabors, etc.).
  • Experiència Interna: procedent de la Reflexió sobre les operacions mentals. Originen les idees de reflexió, espècie de sentit intern que informa a la ment de les diferents operacions que s’estan duent a terme, com ara percebre, pensar, dubtar, creure, raonar, etc. De – a + complexitat de reflexió: percepció —> memòria. Idees complexes: L’activitat conjunta de la sensació i la reflexió. Generades per les facultats de la ment. Hi ha tres tipus:
  • Idees Complexes: com a resultat de combinar vàries idees simples. Ex: la idea de bellesa = idea de forma + idea de color.
  • Idees de Relació: com a resultat de l’operació mental de comparar. Ex: idea de pares, d’identitat
  • Idees de Generals: fruit de l’abstracció; aïllar i separar una idea de totes les que l’acompanyen en la vida real. Ex: idea de blancor. L’associació d’idees: La repetició de seqüencies d’idees produïa l’associació entre elles. Famós exemple de J. Locke referint-se a la por a la foscor dels nens. Alguns el van considerar el pare de la psicologia associacionista, però ell no creia en el principi de contigüitat fos una explicació universal del pensament humà, i aquest és un principi fonamental de l’associacionisme. Diferenciació entre qualitats primàries i secundaries (les causes que produeixen les idees simples):
  • Qualitats Primàries: Objectives; substàncies materials que generen idees de figura, solidesa, extensió, moviment, etc. El que està fsicament present.
  • Qualitats Secundaries: deriven de la interacció sensorial amb les substàncies (colors, sabors, sons, etc.). El que s’experimenta psicològicament (depenen de la percepció). Forma de “poders” capaços de generar sensacions a través de les qualitats primàries. Consciència o enteniment: Format per idees derivades de les experiències sensorials (no innates). PROCESSOS MENTALS (activitats sobre les idees):
  • Combinació: Idees simples juntes, formen una de complexa.
  • Comparació: Relacions entre idees (ex: pare-fill)
  • Abstracció: Aïllar una idea de totes les que l’acompanyen a la vida real.
  • Connexions associatives: marginals, per repetició, producte de l'hàbit o l’atzar. Pertorben el funcionament mental.

Hartley: Concebí l’home com un compost ànima-cos, sota el supòsit del paral·lelisme psicotisic: quan s’afecta al cos (p. ex., lesions nervioses, pertorbacions sensorials i motrius) l’ànima reaccionava de la mateixa manera. Ànima: espiritual, la substància en la qual avoquem les idees, plaers/dolors i moviments voluntaris. Vibracions i “Petitissimes vibracions” El cervell, la medul·la i els nervis eren fibres continues (cordes), constituïdes per petitissimes vibracions que es movien amb moviments vibratoris. En les vibracions raïen els processos mentals i els moviments corporals.

  • Sensacions: vibracions dels nervis perifèrics i la medul·la espinal, generada pels receptors sensorial en contacte amb objectes externs.
  • Idees i Imatges: vibracions molt dèbils de la substància cerebral. Perdien intensitat de camí al cervell... Associacions Simultànies i Successives.
  • A. Simultànies: quan les sensacions ocorrien al mateix temps.
  • A. Successives: quan les sensacions ocorrien en successió. Ambdues associacions es formaven per contigüitat i repetició de les vibracions nervioses. Processos mentals
  • Moviments voluntaris: conscients, sota control de les idees (o els afectes). La vinculació de la idea amb el moviment eren degut a l’aprenentatge.
  • Moviments automàtics (involuntaris): producte de les associacions sensori-motores, sense involucrar el pensament conscient. Comportament reflex (circuit medul·lar). James Mill: Desenvolupà una versió de l’associacionisme que es va anomenar Física Mental. La ment era un mecanisme (passiu) perfecte, on els seus engranatges eren les sensacions i les idees simples, regulades per les lleis de l’associació (llei fonamental contigüitat). Les idees complexes es formaven per simple suma o juxtaposició de les impressions (o d’idees simples) que havien arribats juntes a la ment a través dels sentits. La força de l’associació depenia de la INTENSITAT i la FREQÜÈNCIA. John S. Mill: Química Mental: La ment era capaç de crear nous coneixements a partir de les dades de l’experiència. Ex: com en la química, H + O (inflamables) = H2O L’associació d’idees resulta en una idea totalment nova, no reductible a idees simples. Ex: successió ràpida de colors —> percepció del color blanc. Sistema de la Lògica Els fenòmens mentals són com els fenòmens naturals: Succeeixen amb regularitat i són susceptibles a l’anàlisi estadístic. Poden predir-se si coneixem les lleis que les provoquen, però no amb exactitud perquè desconeixem moltes de les lleis que les causen i pel gran número de variables que intervenen. La tasca de la psicologia consistia en la predicció i el control dels processos mentals. El tema principal de la Psicologia era la successió d’estats mentals en la consciència, regida per 3 lleis bàsiques: Semblança, Contigüitat i Intensitat (determina la força i rapidesa amb la que s’establien connexions).

Sensacionalisme Totes les idees provenen de l’experiència i poden explicar-se per les lleis de l’associació. Èmfasi en les sensacions: base de l’evolució del coneixement. Hedonistes: les facultats mentals són producte del plaer i del dolor intrínsec de la sensació. El positivisme La ciència pot resoldre tots els problemes (cientisme). Només s’ha d’estudiar el que es pot experimentar (i observar) directament. D’acord amb les premisses empiristes. Tot el coneixement, inclús el moral, deriva de l’experiència (gran oposició a la religió) Bain: Dividí la ment en 3 dimensions:

  • Intel·lectiva: capaç de tenir sensacions i pensar
  • Afectiva: es veia afectada per les emocions.
  • Conativa: realitzava accions voluntàries, moviments precedits per una idea o propòsit conscient. El seu estudi de la ment començava pels moviments reflexes i instintius. Els Moviments: El cervell és una organització activa de centres nerviosos en continua activitat. Sempre “carregat” i a punt per descarregar (i produir moviment). El detonant podia ser un estimul o podia fer-ho espontàniament. Els moviments reflexes (elicitats per un estimul) pertanyien a l’àmbit d’estudi de la fisiologia. Els moviments espontanis -eren mentals i per tant- pertanyien a l’àmbit d’estudi de la psicologia. Els actes voluntaris: Associació apresa que rau sota el control d’una sensació o idea. I és el resultat d’un procés de selecció governat pel plaer i consolidat per la repetició. La voluntat controlava l’atenció i d’aquesta manera exercia una acció selectiva sobre els continguts sensorials i ideatius. Auguste Comte: Cientisme: filosofia que atorgava a la ciència posició prominent en la societat. Assumeix l’empirisme: el coneixements vàlid ha d’estar subjecte a l’observació pública. L’objectiu de la ciència: trobar lleis de semblança i successió per així poder predir i controlar els fenomens. La ciència havia de ser pràctica i no especulativa. Ciència ≈ La nova Religió de la humanitat: la ciència és tot el que l’home necessitava. Classificà les ciències dins una jerarquia, de la més perfecta a la més simple (en grau d’universalitat, abstracció i senzillesa):
  • Sociologia o Física social: Orientada a l’estudi de les societats humanes.
  • A continuació venien: Ciències biològiques, Fisiologia, Química, Física, Astronomia, i en l’últim lloc, les Matemàtiques. L’evolució de la societat i del coneixement s’explicava en tres etapes històriques (Llei dels 3 estadis):
  1. Teològica—> superstició i misticisme: els fenòmens naturals s’explicaven en funció de causes externes: La voluntat i capricis dels Deus.
  2. Metafísica —> principis o lleis invisibles: la raó prevalia sobre la fantasia, però l’explicació del perquè dels fenòmens naturals no es podien verificar.
  3. Cientifica—> descripció sobre explicació, predicció i control dels fenòmens: Estadi POSITIU. És la psicologia una ciència? No podem observar públicament l’experiència conscient. La introspecció era un mètode no reconegut (impossible). Dos mètodes per estudiar l’individu objectivament:
  • La Sociologia: L’estudi de la ment a partir dels seus productes
  • Frenologia: estudi de l’ésser humà individual (fisiologia); establia les relacions objectives entre els processos mentals i el sistema nerviós (i més concretament, l’anatomia cerebral).

La Frenologia Errors

  • Va observar el crani en un sol individu (per a cada atribut) i ho va generalitzar a tots.
  • Localització estricte de les facultats mentals
  • Algunes facultats eren molt abstractes. Aportacions
  • Primers en buscar la ubicació de les funcions del cervell.
  • Relació cervell-conducta.
  • Estudià els cervells de diferents espècies i postulà que existia un còrtex més desenvolupat en espècies més intel·ligents. Primers dubtes L’evidència de l’error
  • Diferents observacions sobre el funcionament del còrtex cerebral (estimulació elèctrica de cervells animals).
  • Troben les diferents funcions al còrtex, però NO on els frenòlegs les postulaven.
  • Només troben àrees motores i sensorials al CÒRTEX, no pas àrees encarregades de bondat, amor, vitalitat, etc.
  • La frenologia decau i es titllada finalment de falsedat. Flourens
    • Treballant amb animals (gossos i coloms) va observar que el cervell animal era semblant al dels humans.
    • Ablacions: Divideix el cervell en 6 unitats, i va anar lesionant sistemàticament una a una, deixant les demés parts intactes. L’extirpació del cerebel no destruïa la “amativitat”, sinó la coordinació de moviments. En general, els resultats eren favorables a la localització, però, aquesta era molt menys concreta que la que havien suposat els frenòlegs. Broca Li arriba un pacient de 30 anys que parlava amb moltes dificultats. Només podia dir la paraula “tan”. Broca l’estudia, però no troba anomalies fsiques ni intel·lectuals. Però en l’autòpsia es veu un tumor de la mida d’una nou en la circumvolució frontal de l’hemisferi esquerre: AFASIA DE BROCA. Després d’estudiar altres casos semblants —> l’àrea del llenguatge tenien una localització precisa, però no concordava amb la postulada pels frenòlegs.