Història i Epistemologia
Tema 2
TEMA 2 FILOSOFIA I PSICOLOGIA (evolució d'ànima a
ment)
2.1 Ciència i psicologia, des de l'antiga Grecia fins al Renaixement
Canvi visió món↓ (Teleologica: amb una finalitat)
La psicologia te les arrels a la Filosofia.
Antiga Grecia
Grecs primers en fer explicacions (moltes especulatives, sense evidencies empiriques) sistematiques
sobre la ment (o l'anima) i conducta. Desenvolupament de les perspectives teòriques generals que
van contribuir a la concepció de la ciència actual:
• Naturisme: plantejament segons el qual l’univers s’explica millor en termes d’elements i processos
materials.
• Formalisme: l’univers s’explica millor en termes de relacions formals o matemàtiques.
Filofs grecs
Edat mitjana
Coneixement resideix en Déu. Filosofia es dedica a l'obra de Déu.
Renaixement
Filosofia i ciència no accepten que el coneixement provingui de Déu. S'interesen per l'origen del
coneixement humà. Cau l'autoritat eclesiàstica. Nou esperit de recerca (observació empírica de la
natura). Sorgeixen els Humanistes (volen coneixer el món i millorar-lo)→ s'enfatitza en
individualisme, relacions individuals amb déu, interes en la saviesa classica i actitud negativa
envers Aristòtil.
Context renaixentista: Crisi i revolució (canvis en l’organització social, establiment de les bases del
món modern) provoca fi del feudalisme i inici dels estats-nació, reforma eclesiastica i fi del
geocentrisme i l’inici de l’heliocentrisme.
2.2 La revolució cientifica
A partir de: la peste negre (↓població, ressentiment contra esglesia medieval), canvis socials
(economia monetaria, estats-nació, guerres), expansió mon (Xina, America, circumvolució món) i
invenció imprenta (transformació ciència en “empresa pública”).
Fisics-astronoms-matemàtics trenquen més el dogma eclesiàstic:
-Copernic: teoria heliocentrica (vs geocèntrica)
-Kepler i Galileo: moviments planetaris explicats per les mates (orbites elíptiques)
Aristòtil: materialista. Ciència teòrica: classificació de les substàncies i explicació de les seves
propietats. Va treballar 4 causes (tot tenia aquestes causes que tenien una finalitat):
• Causa material: el material amb el que està fet. Ex: El bronze d’una estàtua de Zeus.
• Causa formal: forma essencial que el distingeix. Ex: La forma de l'estàtua.
• Causa eficient: agent responsable de la seva creació. Ex: L’escultor de l’estàtua.
• Causa final: finalitat o funció que determinen la seva existència. Ex: La glorificació dels Deus.
La seva obra es transforma en el dogma religiós.
