Hisòria i epistemologia

Tema 7

TEMA 7 PSICOLOGIA CLÍNICA

7.1 Els inicis del tractaments de les malalties/ trastorns mentals

La teoria i teràpia psicològiques:

Progrés des de teories de caràcter supersticiós sobre la possessió d’esperits fins a les teories

cientifiques i els tractaments humanitaris contemporanis. !

Diferents interpretacions de la troballa del crani neolític amb orificis: !

• Paul Broca: per alliberar els esperits malignes !

• Actualment: hipòtesis de la trepanació per reduir la inflamació cerebral. !

Des de l’antiga Roma es coneixen lleis que reglamentaven el tractament de qui patia trastorns

psicològics (persones etiquetades de dements o “boges”). Els malalts no eren considerats

responsables dels seus actes (els cuidaven els familiars)

A l’edat mitja els dements eren responsabilitat legal de les parròquies locals i dels centres urbans;

també es feien càrrec dels pobres i desocupats. Creació dels primers manicomis (originals pels

leprosos). Però durant aquest llarg període es van executar unes 150.000 persones per “designi

religiós”. Van aprovar la persecució de bruixes. !

CULLEN: professor de medicina.Fa la primera classificació completa dels trastorns fisics i

psicològics.

• Neurosi: Trastorns fisics i psicològics ocasionats per dany o malaltia del SN.

• Alienació mental: condició pertorbada de qui pateix algun trastorn psicològic. Alienistes: metges

que diagnosticaven “alienació mental”. Avui en dia es pot referir a psiquiatres forenses.

Tradició cultural francesa, marca el desenvolupament de la psicologia, degut a:

Revolució Francesa, Enciclopèdia, la Il·lustració, principis de Llibertat, Igualtat i Fraternitat…

Què s’entenia fins aleshores per malaltia mental?

•Edat mitja: -Origen del trastorn imputat a la voluntat de l’home, responsable dels seus actes.

-Origen imputat a possessió diabòlica o bruixeria (exorcisme o cremat a la foguera)

• Renaixement (desenvolupament medico-anatòmic): Comença a considerar-se malaltia.

Manicomis rudimentaris.

La psicopatologia francesa

Tradició Psicopatològica francesa: La psiquiatria.

Primers intents per tractar les malalties mentals i discapacitats psíquiques com un fenomen natural

que pot ser estudiat de manera cientifica.

Abans de la fundació de la Psicologia

•2500-500 A.C.: Forces sobrenaturals, herbes i màgia, eren la visió i tractament del trastorn

(malaltia) fisic i psicològic. !

•470-322 A.C.: Els Grecs fan servir una visió holística de la malaltia que te en consideració la

influència de factors biològics, psicològics (ànima) i socials. !

•130-200 D.C.: Galè de Pèrgam desenvolupa la medicina “hipocràtica” que serà la medicina de

referència en els següents 1000 anys. !

•500-1450: L’Edat Mitjana, retorn a les creences de forces sobrenaturals (dimonis, bruixes o els

pecats) que influencien la salut i la malaltia. !

•1225-1274: St. Tomàs d’Aquino, pensament lògic per ajudar a explicar la salut i la malaltia. !

•1490-1541: Paracelsus suggereix que el moviment dels astres, la lluna, el sol i els demés

planetes (i factors biològics) tenen influència sobre el comportament humà. !

•1500-1700: Durant el renaixement es donen descobriments cientifics que suggereixen que els

factors biològics influencien la salut i la malaltia. !

•1596-1650: René Descartes descriu el dualisme -interaccionista- cos/ment. !

•1745-1826: A França, Ph. Pinel desenvolupa la teràpia moral per tractar el trastorn mental. !

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Historia tema 7 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 7 PSICOLOGIA CLÍNICA

7.1 Els inicis del tractaments de les malalties/ trastorns mentals La teoria i teràpia psicològiques: Progrés des de teories de caràcter supersticiós sobre la possessió d’esperits fins a les teories cientifiques i els tractaments humanitaris contemporanis. Diferents interpretacions de la troballa del crani neolític amb orificis:

Paul Broca: per alliberar els esperits malignes
Actualment: hipòtesis de la trepanació per reduir la inflamació cerebral. Des de l’antiga Roma es coneixen lleis que reglamentaven el tractament de qui patia trastorns psicològics (persones etiquetades de dements o “boges”). Els malalts no eren considerats responsables dels seus actes (els cuidaven els familiars) A l’edat mitja els dements eren responsabilitat legal de les parròquies locals i dels centres urbans; també es feien càrrec dels pobres i desocupats. Creació dels primers manicomis (originals pels leprosos). Però durant aquest llarg període es van executar unes 150.000 persones per “designi religiós”. Van aprovar la persecució de bruixes. CULLEN : professor de medicina.Fa la primera classificació completa dels trastorns fisics i psicològics.
Neurosi: Trastorns fisics i psicològics ocasionats per dany o malaltia del SN.
Alienació mental: condició pertorbada de qui pateix algun trastorn psicològic. Alienistes: metges que diagnosticaven “alienació mental”. Avui en dia es pot referir a psiquiatres forenses. Tradició cultural francesa, marca el desenvolupament de la psicologia, degut a: Revolució Francesa, Enciclopèdia, la Il·lustració, principis de Llibertat, Igualtat i Fraternitat… Què s’entenia fins aleshores per malaltia mental?
Edat mitja: -Origen del trastorn imputat a la voluntat de l’home, responsable dels seus actes.
Origen imputat a possessió diabòlica o bruixeria (exorcisme o cremat a la foguera)
Renaixement (desenvolupament medico-anatòmic): Comença a considerar-se malaltia. Manicomis rudimentaris. La psicopatologia francesa Tradició Psicopatològica francesa: La psiquiatria. Primers intents per tractar les malalties mentals i discapacitats psíquiques com un fenomen natural que pot ser estudiat de manera cientifica. Abans de la fundació de la Psicologia •2500-500 A.C.: Forces sobrenaturals, herbes i màgia, eren la visió i tractament del trastorn (malaltia) fisic i psicològic. •470-322 A.C.: Els Grecs fan servir una visió holística de la malaltia que te en consideració la influència de factors biològics, psicològics (ànima) i socials. •130-200 D.C.: Galè de Pèrgam desenvolupa la medicina “hipocràtica” que serà la medicina de referència en els següents 1000 anys. •500-1450: L’Edat Mitjana, retorn a les creences de forces sobrenaturals (dimonis, bruixes o els pecats) que influencien la salut i la malaltia. •1225-1274: St. Tomàs d’Aquino, pensament lògic per ajudar a explicar la salut i la malaltia. •1490-1541: Paracelsus suggereix que el moviment dels astres, la lluna, el sol i els demés planetes (i factors biològics) tenen influència sobre el comportament humà. •1500-1700: Durant el renaixement es donen descobriments cientifics que suggereixen que els factors biològics influencien la salut i la malaltia. •1596-1650: René Descartes descriu el dualisme -interaccionista- cos/ment. •1745-1826: A França, Ph. Pinel desenvolupa la teràpia moral per tractar el trastorn mental.

PINEL: interessat en la malaltia mental. Va establir un fonament cientific per a una nosologia psiquiàtrica (classificació del trastorn): descripció, classificació i diferenciació de les malalties mentals. Tractat médic-filosófic de l’alineació mental : Classificà les malalties mentals en melancolia, mania, demència i idiòcia totes tenien una causa fisica, cerebral i a vegades moral (excessos, passions). Introdueix el TRACTAMENT MORAL: Fins llavors, deteriorament dels malalts mentals degut a maltractament i mètodes terapèutics erronis (deshumanitzants). P. Pinel: S’han de satisfer les necessitats bàsiques i establir relacions bones i amables, per a potenciar emocions positives. Tractament humà de les persones amb malalties mentals —> Innovacions en el tractament d’aquestes malalties. Primera mesura supressió de les cadenes. Després: segregació segons tipus malaltia, teràpia ocupacional, banys, abolició de la violència en general. Èxit: menys morts, més persones donades d’alta. El nen d’Aveyron: Li presenten a Pinel un nen de 12 anys per fer-li un diagnòstic—> Víctor, un nen salvatge trobat als boscos, s’alimentava (glans i arrels) i es comportava com un animal. Diagnòstic per part de Pinel: idiòcia —> Estat de dèficit d'intel·ligència en el qual l'individu posseeix una edat mental que no sobrepassa els tres anys, i no pot comunicar-se per la paraula ni comprendre les expressions dels altres. Intenta ensenyar-li a parlar però fracassa. Reconeixement del mètode pedagògic (mètode de reeducació de les persones discapacitades). ESQUIROL: Segueix l’obra de Pinel amb l’observació sistemàtica de símptomes (nosologia). Primer en dedicar-se a l’ensenyament formal de la nova nosologia psiquiàtrica (s’estableix com a branca de la medicina). Crea termes psiquiàtrics com al·lucinació o monomania (prèvia a esquizofrènia). RIBOT: Institucionalitza la Psicologia cientifica a França. Pensament positivista, la psicologia havia de pertànyer al terreny de la biologia: Vida psíquica = vida orgànica (SN), heretable (influències de Lamark i Spencer). La psicologia intentava establir la correlació entre els fenòmens mentals i les seves condicions biològiques des d’una perspectiva genètica. Posivista (rebuig de mètodes introspectius) —> MÈTODE MÒRBID, PATOLÒGIC O CLÍNIC: Mètode d’observació prolongada, que estudia els processos psíquics en fase de desordre mental individual. Aquesta observació permet conèixer el funcionament normal en procés d’estructuració i desestructuració. Llei de la dissolució o llei de Ribot: hi ha un ordre determinat en la desestructuració psíquica: Primer desapareixen les funcions psíquiques adquirides últimament i les funcions complexes. El pensament abans que els automatismes; p. ex. La memòria. Semblant a una regressió: es repeteixen les etapes del desenvolupament evolutiu, però en ordre invers. Dóna molt de pes a les funcions afectives (més que als estats intel·lectuals), per explicar la conducta. CHARCOT: • Va desenvolupar una tasca molt important en la recerca en neurologia: volia establir nexes entre els símptomes nerviosos i les lesions neurològiques que els causaven. Contribuí a esclarir malalties com: esclerosis lateral, atàxia locomotora, afàsia, epilèpsia, etc. S’encarrega de la sala de dones de La Salpetrière. Allà va desenvolupar els seus treballs sobre la histèria; feia demostracions públiques d’hipnosi. Estudis sobre la histèria: HISTÈRIA: Afecció psicològica dificil de diagnosticar. Els símptomes histèrics poden ser fisics o psíquics, i destaquen els trastorns motors i sensorials: al·lucinacions, deliris, paràlisis, alteracions del llenguatge, etc. Molt freqüentment els símptomes es consideraven fingits. Tractada amb hipnosi. Charcot mai va creure que els símptomes fossin fingits. Esperava trobar: Afectació funcional nerviosa (malaltia real), lligada a un procés degeneratiu nerviós de base hereditària. Desencadenat per infeccions, traumes, intoxicacions,...

Neurosi (2 tipus):

Histèria: estrenyiment del camp de la consciència
Psicoastènia: idees obsessives i conductes compulsives. Mètode: Anàlisi psicològic: Mitjançant la hipnosi prova de descobrir el trauma causant dels símptomes i després provocava la catarsis emocional del pacient. CATARSIS = LLIBERACIÓ (ALLIBERAMENT) 7.4 La Psicoanàlisi 7.4.1Introducció Psicologia, disciplina vinculada a: La consciència, La conducta, L’inconscient (origen en la clínica psicopatològica, no en la psicologia acadèmica ni experimental). Inconscient com a causa principal de les malalties mentals i posteriorment causa de gran part de la conducta. PSICOANÀLISI —> Sigmund Freud: considerà els processos inconscients per a entendre la conducta humana. Disciplina fundada per Freud que integra tres nivells: tècnica terapèutica, mètode d’investigació (de l’inconscient) i teoria de la vida psíquica (de l’inconscient). 3 principis bàsics: Inconscient dinàmic, Teoria de la repressió i Sexualitat infantil. L’objecte d’estudi és l’inconscient i el seu funcionament dóna molta importància a la infància i a les relacions que es tenen durant aquesta etapa del desenvolupament humà. 7.4.2 Antecedents i influències de l’obra de Sigmund Freud Racionalisme i Romanticisme:
Leibnitz (monadologia): nivells de consciència; des l’apreciació fins a l’apercepció.
Goethe: lluita entre emocions conflictives i tendències.
Herbart: Llindar de la consciència i repressió (força inhibitòria que guarda la idea incompatible a l’inconscient).
Schopenhauer: ésser humà dirigit per desitjos irracionals més que per la raó.
Nietzche: batalla perpètua entre tendències irracionals i racionals Psicofisica:
Fechner: Concepte de Llindar. La idea que: Ment = iceberg, la consciència és la punta (1/10), l’inconscient el demés. Evolucionisme:
Darwin: Els animals (i els homes) estan més motivats per instints que per la raó.
Lamarck: herència de les característiques adquirides Positivisme:
Helmholtz: conservació de l’energia. Psicologia de l’acte:
Brentano (professor de Freud): importància de la motivació en determinar la conducta. 7.4.3 Biografia de Sigmund Freud Treballà al servei de psiquiatria de l’Hospital General de Viena, sota la direcció de Theodor Meynert. Freud acaba sent un expert en diagnosis de trastorns cerebrals. Obres fonamentals en 3 etapes: •Estudis de les Neurosis •Teoria dels Instints •Psicologia del Jo Fundació de l’Associació Psicoanalítica Internacional. 7.4.4 Psicologia de l’inconscient i mètode psicoanalític Tractament de malalties mentals amb electroteràpia i hipnosi (cap de les dos era totalment completa). La visita a Charcot / Escola de Nancy Relació amb Joseph Breuer: Cas d’Anna O. 7.4.5 L’evolució del mètode Visita de Freud a Charcot: Aprèn molt sobre la histèria i sobre la hipnosi. No era capaç d’hipnotitzar a tothom, No aconseguia que els símptomes marxessin del tot. Freud visita l’Escola de Nancy: Suggestió post-hipnòtica: influir en el pacient durant la hipnosi, sembrant idees, tot i que ells no en siguin conscients. Possibilitat de recordar el que succeïa durant la hipnosi (que generalment s’oblidava—> amnèsia post-hipnòtica), si hi havia motivació suficient per part del pacient. Posaven la mà al front (mètode de pressió).

Joseph Breuer: Cas d’Anna O. (Bertha Pappenheim): Jove de 26 anys, molt intel·ligent i atractiva Símptomes histèrics: paràlisis, contraccions dels membres, hipersensibilitat, nàusees, trastorns de llenguatge i visió, pèrdua de memòria. Breuer: Hipnosi: que recordés circumstàncies en que havien aparegut els símptomes. Al despertar del son hipnòtic aquell símptoma desapareixia, de forma temporal o definitiva. Idees emocionalment carregades no es podien expressar de forma directe, si no a través de símptomes fisics. Quan s’expressaven aquestes idees, l’energia es dissipava i desapareixien els símptomes. Breuer va anomenar aquest mètode CATARSIS (Alliberació emocional). Anna O. estava utilitzant un mecanisme actiu per a l’oblit d’aquelles emocionsàoblit inconscient, repressió. Breuer va dedicar 2 anys a tractar a Anna O. Va utilitzar la catarsi tant amb hipnosi com amb relaxació profunda. Finalment la relació entre pacient i malalt va canviar, ella tractava Breuer com si fos el seu pare (Procès de transferència). Ell va començar a implicar-se emocionalment amb Anna (Procés de contransferència). Deteriorament del matrimoni Breuer —> Decideix posar fi al tractament. Es diu que Anna O. en saber-ho va patir un atac: embaràs histèric, que culminava en un part (també histèric), quan Breuer la va anar a veure. La va hipnotitzar per a que es calmés i va marxar. Breuer mai més va voler tractar la histèria. Freud se’n fa càrrec—> naixement de la lliure associació. Finalment, el 1895, Breuer i Freud van publicar Estudis sobre la histèria. Freud va aprendre molt analitzant el cas d’Anna O. i Breuer:

Transferència—> Freud la defineix com: el procés inconscient en virtut del qual s’actualitza la repetició de tipus de relacions infantils, viscuts com un marcat sentiment d’actualitat. Existeix dins i fora de l'anàlisi. En el tractament es detecta i es fa conscient. L’analista no depèn únicament del relat (més o menys distorsionat) del pacient, en la relació transferencial pot captar el tipus de relació que estableix el pacient, la història íntima de la seva vida.
Contratransferència—> el resultat de la influència del pacient sobre els sentiments inconscients de l’analista. Pot ser considerat un obstacle. Avui en dia s’ha vist la importància que el terapeuta comprengui els seus sentiments (autoanàlisis). Evolució del mètode psicoanalític

Hipnosi i catarsi
Tècnica de pressió (sense hipnosi): Concentrar-se en el símptoma i que expliquessin tot allò que en pogués explicar l’origen. Si no deien res (generalment perquè s’apropaven a l’experiència traumàtica, i mostraven resistència), Freud posava la mà al front i els deia que determinats records havien de sorgir. En molts dels casos, els pacients reportaven coses que eren útils per l’explicació del símptoma Naixement del mètode psicoanalític pròpiament dit —> 3. ASSOCIACIÓ LLIURE: Emfatitzar al pacient que parlés amb llibertat total sobre qualsevol cosa que els vingués a la ment. No era necessària la hipnosi, ni tant sols tocar-los. El pacient era conscient. Dificil arribar a l’experiència traumàtica, però quan s’hi arribava el tractament era més senzill, i es basava en superar la resistència i afrontar de forma racional l’experiència traumàtica. ASSOCIACIÓ LLIURE I HISTÈRIA La histèria: experiència traumàtica que no s’expressava de forma adequada: es donava en forma de símptoma. Mitjançant l’Associació lliure: Exterioritzar les experiències reprimides, que aquestes passessin a la consciència i poguessin ser abordades racionalment. S’analitzaven els continguts de les associacions lliures, els gestos i les transferències, tot degut a motivacions inconscients (principalment sexuals, creia Freud). L’AUTOANÀLISI DE FREUD: En ell descobreix: La utilitat de l’anàlisi dels somnis i El complex d’Èdip. Ambdós fenòmens ajudaven a comprendre millor el pensament inconscient i la ment en general.

Durant el son: Defenses de la persona a nivells mínims (relaxació de la censura repressiva). L’experiència reprimida pot arribar a la consciència, però d’una manera disfressada, amb restes

SUPERJO (Superego): “Braç moral de la personalitat”. El jutge. Socialització del nen, aprendre que es pot i que no es pot fer. Es forma de manera paral·lela a la declinació del complex d’Èdip —>representant internalitzat de les pautes morals dels pares. Funcions: consciència moral (censura, prohibició i ideal a imitar). Energies dominants eròtiques i sobretot agressives. El compromís del JO: Situació didcil i conflictiva, està sota la pressió del Món exterior, L’Allò i el Superjo. El tractament psicoanalític tracta d’enfortir el JO: conduir harmònicament les relacions de les diferents forces: Disciplinar el caos de l’Allò, fer més racionals les exigències del Superjo i adaptar-se sanament a les realitats del món exterior. 7.4.7 Mecanismes de defensa i ansietat ANSIETAT: Estat d’advertència establert per a evitar el perill. El JO és qui se n’ocupa. 3 tipus:
Ansietat objectiva: Amenaça objectiva (p. ex. atac fisic)
- Ansietat neuròtica: El JO sent que l’ALLÒ el supera i està a punt de manifestar-se.
- Ansietat moral: quan es viola (o s’està a punt de), un valor assimilat (culpa, vergonya). Es quan actuem de forma contrària als valors del SUPERJO Per a tractar l’ansietat neurotica i moral, el JO utilitza mecanismes de defensa, que: Distorsionen la realitat i actuen en el nivell inconscients (l’individu desconeix que els està emprant):
Repressió: Mecanisme de defensa fonamental (engloba als demés). Exclou de la consciència pensaments “incòmodes”. Només hi permet arribar les idees disfressades (somnis, símptomes, lliure associació,..)
Sublimació: Canalitzem l’impuls reprimit a una sortida més acceptable socialment. Al no poder expressar necessitats sexuals directament ho fem a través de l’art, la poesia, la cultura, l’esport, la política... L’instint de sublimació és la característica manifesta del desenvolupament cultural i de la civilització.
Projecció: atribuir als demés els propis motius, sentiments o desitjos reprimits.
Identificació (o introjecció): Adoptar les característiques d’algú per a no sentir-se incompetent (incorporació subjectiva dels trets d’un altre). Ansietat per no viure segons els valors que ens em establert.
Racionalització (o intel·lectualització): presentem raó racional i lògica però falsa per a explicar un fracàs o deficiència. Forma de distanciar-se del problema estressant.
Formació reactiva: Expressió d’idees i emocions exagerades que són exactament oposades a les creences o sentiments reprimits.
Negació: Negar-se a reconèixer una realitat dolorosa o amenaçant. Tractar factors obvis de la realitat com si no existissin. 7.4.8 Crítiques i aportacions del psicoanàlisi CRÍTIQUES
MÈTODE: No era experimentació controlada. Les necessitats i expectatives dels pacients influïen en les observacions. Els pacients no representaven a la població general. Definicions de termes: Conceptes no mesurables ni clarament definibles/identificables.
DOGMATISME: Freud es considerava líder fundador del psicoanàlisi i rebutjava idees contraries a les seves. Expulsava del grup a qui discrepava.
MASSA IMPORTÀNCIA AL SEXE: Per Freud era el motor principal de la conducta humana. La conducta i la personalitat es podia, des de la teoria psicoanalítica, explicar també per altres factors.
PROFECIA DE L’AUTOCUMPLIMENT. Freud podia trobar el que va trobar perquè era el que estava buscant. Crítica sobretot aplicable a la interpretació dels somnis i a la lliure associació (que en part era dirigida)
• DURACIÓ, COST I EFICACIA LIMITADA DE LA TERÀPIA: Necessita anys. Persones amb recursos, intel·ligents (han de poder expressar i comprendre). Teràpia no útil per segons quins trastorns (p. ex. Psicòtics).
FALTA DE FALSABILITAT El rebuig al psicoanàlisi es va tornar més contundent al avançar en el segle XX.

Hans Eysenck demostrà la tassa de recuperació de neuròtics que reben teràpia psicoanalítica no és superior (estadísticament) a la tassa de “recuperació espontània” (no tractament). Investigacions posterior van demostrar que amb la teràpia conductual s’arribaven a índex de curació iguals o superiors que amb la teràpia psicoanalítica. APORTACIONS

EXPANSIÓ DEL DOMINI DE LA PSICOLOGIA: Primera teoria completa sobre la personalitat. Tractament de fenòmens com la mo\vació inconscient, la sexualitat infantil, els somnis i l’ansietat.
PSICOANÀLISI: Es va crear nova forma de tractar els problemes psíquics dels adults. Probablement per trastorns neuròtics segueix sent una bona teràpia.
COMPRENSIÓ DE LA CONDUCTA NORMAL: Va explicar la conducta anormal, però va donar pautes per l'anàlisi de la conducta normal, coses que per a un mateix ja no seran tan misterioses (anàlisis dels somnis, oblits, errors, mecanismes de defensa, etc,...)
GENERALITZACIÓ DE LA Ψ A ALTRES CAMPS: Rellevància de la Ψ en tots els camps de la existència humana: religió, art, polí\ca, esports, guerra, literatura, filosofia,... 7.5 Psiquiatria vs. Psicologia 7.5.1 Orígens de la Psiquiatria moderna KRAEPELIN: Alumne de Wundt. Desenvolupà un sistema de classificació psicopatològica: El sistema combinava models de desenvolupament i neurologia. Es fonamentava en la psicologia fisiològica. Subratlla la importància d’identificar els símptomes principals dels trastorns psicològics. Per discriminar entre trastorns era essencial analitzar el seu desenvolupament. Compendi de psiquiatria :Defineix categories com: Psicosis maníac-depressiva, Paranoia, Demència precoç (rebatejada per Bleuler com esquizofrènia). 7.5.2 Psiquiatria moderna del s. XX

La versió Americana: DSM —> Manual original: definició dels trastorns psicològics en

termes de la seva etiologia teòrica-causal. 2a edició: s’abandona la perspectiva teòrica i

es basa en exclusiva en un llistat de símptomes essencials i comuns.

USA: la psicologia anormal en mans dels metges psiquiatres. S’introdueix el mesmerisme

al 1815. Prince: els trastorns psicològics són producte d’un aprenentatge que no comporta

una adaptació—> Cura a través del re-aprenentatge o “educació”.

A finals del 1930, s’introdueix el TEC, que desplaça als tractaments magnètics populars

en el s. XIX. TEC: Tractament/Teràpia Electro-Convulsiva: s’indueixen convulsions per

mitjà de la transmissió d’un corrent elèctric de gran intensitat en el cervell. Originalment

emprat per tractar l’esquizofrènia, després passa a fer-se servir per tractar certes formes

de depressió (que no responien al tractament farmacològic). Efectes col·laterals del seu

ús: des de pèrdua de memòria fins a dany cerebral.

Lobotomia prefrontal: Operació quirúrgica que produeix lesions en les fibres nervioses que

connecten el lòbul frontal amb el tàlem. Moniz pioner en la seva utilització. Idea original:

injectar alcohol en els lòbuls frontals... Canviava la resposta emocional d’angoixa a apatia.

Informes exagerats de la seva eficàcia que negaven els seus efectes colaterals.

El tractament modern farmacològic l’introdueix Joseph Ladislao: Pentilenotetrazol

(metrazol), extracte sintètic de l’alcanfor, que induïa convulsions i es feia servir en

pacients esquizofrènics Disminució espectacular en el número de gent atesa en

intitucions. No tothom es podia / es pot costejar els medicaments. Augment dels

rodamons.

Psicofarmacologia:

Clorpromazina i reserpina (planta rauwolfia),

-Liti i inhibidors de la MAO—>tractament de la mania i la depressió.

WW-I. Més de 20 milions de militars de rangs diferents van ser testejats. En acabar la

guerra, el retorn dels soldats a casa va significar la necessitat de tractaments psicològics.

La manca de cobertura psiquiàtrica va obrir les portes als psicòlegs per donar diagnòstic i

tractament.

Al 1945 l’estat de Connecticut va aprovar una legislació que possibilità als psicòlegs

clínics aplicar tractaments.

Es marcà el camí a seguir per adquirir el certificat de psicòleg clínic: El model educatiu

(pel psicòleg clínic) Boulder: El model emfatitza que els psicòlegs clínics han de ser

competents en recerca i en oferir serveis psicològics professionals (avaluació i

psicoteràpia). —> Llicenciatura + Doctorat (4 anys) + pràctiques (1 any).

7.6 Evolució de les Psicoteràpies L’esdevenir del tractament psicològic:Aproximadament fins al 1950 hi havia dos aproximacions dominants (a nivell teòric i de tractament) en el tractament del trastorn mental: l’enfoc psicoanalític i l’enfoc condicionament-conductual. Durant els 50, 60 i 70 es va desenvolupant un ampli reguitzell d’enfocaments alternatius: humanístic, conductual… Als 60: neix the community mental health moviment: medicació psicotròpica en el tractament de la malaltia mental. Finals dels 70-principi dels 80 arriben els enfocaments integradors: biopsicosocials A finals del 1970 hi havia 130 escoles diferents de tractaments psicològics. Que hi ha en comú en totes elles? Les expectatives del client i el terapeuta, la credibilitat del tractament, la capacitat de suggestió del client i el terapeuta La psicologia clínica actual fa servir el mètode cientific per aproximar-se i entendre els problemes del humans en quan a comportament, emocions, pensaments, relacions i salut. La PSICOLOGIA CLÍNICA segons l’APA: Tracta d’emprar els principis coneguts en psicologia per així entendre millor, predir i pal·liar incapacitats intel·lectuals, emocionals, psicològiques, comportamentals i malestars generals.

Historia tema 7, Apuntes de Psicología

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Historia tema 7 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 7 PSICOLOGIA CLÍNICA

La versió Americana: DSM —> Manual original: definició dels trastorns psicològics en

termes de la seva etiologia teòrica-causal. 2a edició: s’abandona la perspectiva teòrica i

es basa en exclusiva en un llistat de símptomes essencials i comuns.

USA: la psicologia anormal en mans dels metges psiquiatres. S’introdueix el mesmerisme

al 1815. Prince: els trastorns psicològics són producte d’un aprenentatge que no comporta

una adaptació—> Cura a través del re-aprenentatge o “educació”.

A finals del 1930, s’introdueix el TEC, que desplaça als tractaments magnètics populars

en el s. XIX. TEC: Tractament/Teràpia Electro-Convulsiva: s’indueixen convulsions per

mitjà de la transmissió d’un corrent elèctric de gran intensitat en el cervell. Originalment

emprat per tractar l’esquizofrènia, després passa a fer-se servir per tractar certes formes

de depressió (que no responien al tractament farmacològic). Efectes col·laterals del seu

ús: des de pèrdua de memòria fins a dany cerebral.

Lobotomia prefrontal: Operació quirúrgica que produeix lesions en les fibres nervioses que

connecten el lòbul frontal amb el tàlem. Moniz pioner en la seva utilització. Idea original:

injectar alcohol en els lòbuls frontals... Canviava la resposta emocional d’angoixa a apatia.

Informes exagerats de la seva eficàcia que negaven els seus efectes colaterals.

El tractament modern farmacològic l’introdueix Joseph Ladislao: Pentilenotetrazol

(metrazol), extracte sintètic de l’alcanfor, que induïa convulsions i es feia servir en

pacients esquizofrènics Disminució espectacular en el número de gent atesa en

intitucions. No tothom es podia / es pot costejar els medicaments. Augment dels

rodamons.

Psicofarmacologia:

-Liti i inhibidors de la MAO—>tractament de la mania i la depressió.

WW-I. Més de 20 milions de militars de rangs diferents van ser testejats. En acabar la

guerra, el retorn dels soldats a casa va significar la necessitat de tractaments psicològics.

La manca de cobertura psiquiàtrica va obrir les portes als psicòlegs per donar diagnòstic i

tractament.

Al 1945 l’estat de Connecticut va aprovar una legislació que possibilità als psicòlegs

clínics aplicar tractaments.

Es marcà el camí a seguir per adquirir el certificat de psicòleg clínic: El model educatiu

(pel psicòleg clínic) Boulder: El model emfatitza que els psicòlegs clínics han de ser

competents en recerca i en oferir serveis psicològics professionals (avaluació i

psicoteràpia). —> Llicenciatura + Doctorat (4 anys) + pràctiques (1 any).