Història i epistemología

Tema 5

TEMA 5 LA PSICOLOGIA DE LA GESTALT

Corrent alemanya crítica a la psicologia establerta. Evidències en fenòmens perceptius que no

poden ser explicats des dels punts de vista tradicionals dominants. !

L’experiència psicològica no es compon d’àtoms psíquics, sinó de totalitats o GESTALTEN !

5.1 Introducció i Antecedents

Sorgeix a Alemanya a finals del S.XIX principis del S.XX. Els principals representants:

Wertheirmer, Köhler i Koffka. !

GESTALT: terme sense traducció al català/castellà precisa. Aproximadament: Configuració, forma,

figura, aspecte, conformació, estructura,...

És la psicologia cientifica, que s’ocupa de l’estudi de la consciència humana amb mètodes

observacionals i experimentals. !

Objecte d’estudi: experiència conscient, processos mentals i esdeveniments conscients. !

Renuncia a la introspecció analítica —> utilitzen la introspecció fenomenològica: observar

l’experiència tal i com és presentada, sense reflexions ni prejudicis. !

Estan d’acord amb Kant en: que la ment (segons Kant), o cervell (segons la Gestalt): “Afegeix”

quelcom que no és present a la informació sensorial. Canvia l’experiència sensorial, l’estructura,

l’organitza. Hi ha una important diferència entre percepció i sensació.

Stumpf: Deixeble de Brentano, opositor a la psicologia de Wundt. Director de l’Institut Psicològic

de Berlín; dirigeix les tesis doctorals de la majoria dels fundadors de la Gestalt. Èmfasis en

l’observació fenomenològica.!

Ernst Mach i Von Ehrenfels: començen a parlar de la conducta perceptiva.!

Ernst Mach: “l’única realitat certa és la nostra experiència” Diferencia dos tipus de percepcions

que eren independents dels elements que les composaven: !

• Sensacions de la forma de l’espai: captem l’essència dels elements, independentment de les

característiques sensorials. (Ex: cercle, encara que sigui petit, vermell…)

• Sensacions de la forma temporal: Una melodia es pot reconèixer independentment de la velocitat

o temps de presentació (més / menys ràpidàmateixa melodia però diferents sons sics que la

composen)

Ehrenfels: Va elaborar les teories sobre forma i temps de Mach, afirmant que les nostres

percepcions contenen Gestaltqualitäten (qualitats de la forma), que no estaven contingudes en els

elements d’una sensació. !

Mach i Ehrenfels, basats en la idea de John Stuart Mill de la química mental: les sensacions es

fusionen podent emergir una sensació completament nova

La Gestalt donarà la volta a aquest raonament: el tot domina les parts (no al revés)

James: La ment no són elements mentals aïllats sinó una corrent de consciència. La ment no es

pot descompondre en elements més simples per a ser estudiada (Gestalt creia que sí).

5.2 Fundadors de la Ψ de la Gestalt!

ESCOLA DE BERLÍN: Joves investigadors alemanys de la Universitat de Frankfurt i Berlín. Tots

van ser estudiants o col·laboradors de Stumpf:

Wertheimer: Estudia amb Ehrenfels i Stumpf !

Köhler: Va treballar sota la direcció de Carl Stumpf. L’Acadèmia Prussiana de Ciències, el convida

a l’estació d’antropoides de Tenerife, per estudiar els ximpanzés.

Koffka: Va treballar sota la direcció de Carl Stumpf. Organitzador i sistematitzador de la Ψ de la

Gestalt (fonaments, principis, experiències,...): Principis de la Psicologia de la Gestalt.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Historia tema 5 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 5 LA PSICOLOGIA DE LA GESTALT

Corrent alemanya crítica a la psicologia establerta. Evidències en fenòmens perceptius que no poden ser explicats des dels punts de vista tradicionals dominants. L’experiència psicològica no es compon d’àtoms psíquics, sinó de totalitats o GESTALTEN 5.1 Introducció i Antecedents Sorgeix a Alemanya a finals del S.XIX principis del S.XX. Els principals representants: Wertheirmer, Köhler i Koffka. GESTALT: terme sense traducció al català/castellà precisa. Aproximadament: Configuració, forma, figura, aspecte, conformació, estructura,... És la psicologia cientifica, que s’ocupa de l’estudi de la consciència humana amb mètodes observacionals i experimentals. Objecte d’estudi: experiència conscient, processos mentals i esdeveniments conscients. Renuncia a la introspecció analítica —> utilitzen la introspecció fenomenològica: observar l’experiència tal i com és presentada, sense reflexions ni prejudicis. Estan d’acord amb Kant en: que la ment (segons Kant), o cervell (segons la Gestalt): “Afegeix” quelcom que no és present a la informació sensorial. Canvia l’experiència sensorial, l’estructura, l’organitza. Hi ha una important diferència entre percepció i sensació. Stumpf: Deixeble de Brentano, opositor a la psicologia de Wundt. Director de l’Institut Psicològic de Berlín; dirigeix les tesis doctorals de la majoria dels fundadors de la Gestalt. Èmfasis en l’observació fenomenològica. Ernst Mach i Von Ehrenfels: començen a parlar de la conducta perceptiva. Ernst Mach: “l’única realitat certa és la nostra experiència” Diferencia dos tipus de percepcions que eren independents dels elements que les composaven:

Sensacions de la forma de l’espai: captem l’essència dels elements, independentment de les característiques sensorials. (Ex: cercle, encara que sigui petit, vermell…)
Sensacions de la forma temporal: Una melodia es pot reconèixer independentment de la velocitat o temps de presentació (més / menys ràpidàmateixa melodia però diferents sons sics que la composen) Ehrenfels: Va elaborar les teories sobre forma i temps de Mach, afirmant que les nostres percepcions contenen Gestaltqualitäten (qualitats de la forma), que no estaven contingudes en els elements d’una sensació. Mach i Ehrenfels, basats en la idea de John Stuart Mill de la química mental: les sensacions es fusionen podent emergir una sensació completament nova La Gestalt donarà la volta a aquest raonament: el tot domina les parts (no al revés) James: La ment no són elements mentals aïllats sinó una corrent de consciència. La ment no es pot descompondre en elements més simples per a ser estudiada (Gestalt creia que sí). 5.2 Fundadors de la Ψ de la Gestalt ESCOLA DE BERLÍN: Joves investigadors alemanys de la Universitat de Frankfurt i Berlín. Tots van ser estudiants o col·laboradors de Stumpf: Wertheimer: Estudia amb Ehrenfels i Stumpf Köhler: Va treballar sota la direcció de Carl Stumpf. L’Acadèmia Prussiana de Ciències, el convida a l’estació d’antropoides de Tenerife, per estudiar els ximpanzés. Koffka: Va treballar sota la direcció de Carl Stumpf. Organitzador i sistematitzador de la Ψ de la Gestalt (fonaments, principis, experiències,...): Principis de la Psicologia de la Gestalt.

5.3 Plantejaments teòrics i metodològics Plantejaments teòrics: Centraven el seu atac en l’elementarisme. Són holistics. Enfocament molar: l’experiència conscient no es pot reduir a elements sense distorsionar-ne el significat real. L’estudi de la consciència es centrava en l’experiència fenomenològica (fenomen: tal i com apareix, el que es dona), de la conducta dirigida a un objectiu (intencionada) Principi de totalitat: el fonament primari de la nostra experiència no el constitueixen els elements individuals sinó el contrari: cada part individual depèn del tot (Gestalt), i les seves qualitats estan determinades per l’estructura en el qual s’integren. EL TOT ÉS MÉS QUE LA SUMA DE LES PARTS, I ANTERIOR A AQUESTES. La construcció (Gestalt) és en certa manera independent de les peces (es poden substituir). Si manca/manquen alguna peça/ces, l’estructura global encara es pot identificar. Caràcter primari de la Gestalt i secundari de les qualitats sensorials aïllades. La realitat psíquica és unitària****. Només es pot comprendre si s’enfoca el conjunt estructural. No s’ha d’estudiar la ment demostrant com els elements es combinen en el tot sinó com s’hi subordinen. Plantejaments metodològics: es basava en l’anàlisi fenomenològic experimental, on el punt de partida eren els fenòmens (gestalten) i no els elements sensorials aïllats. L’estudi es basa en l’experiència de forma actual i global, sense descompondre-la. Treballen amb condicions experimentals recreades amb el màxim de realisme, el més semblants possibles a l’experiència habitual. Busquen la descripció de l’experiència directa tan natural i plena com sigui possible. L’experimentació i l’observació han d’anar de la mà. Utilitzaven una mica el mètode introspectiu però no per a investigar peces aïllades, sinó experiències globals amb significació, i intactes (no aïllades). Ex: No veiem pedaços de color verd, marró i blau, sinó que veiem un arbre, un cotxe,... 5.4 Percepció Fenòmens perceptius que indiquen que la percepció és diferent a la sensació. L’experiència psicològica és diferent a la realitat psíquica. Ho demostren estudiant diferents fenòmens, per exemple: Fenomen Phi o moviment aparent, constàncies perceptives, lleis gestàltiques. Il·lusió de Müller-Lyer: A igual imatge retiniana (línea recta) diferent percepció de longitud (experiència psicològica) 5.4.1 Fenomen Phi (moviment aparent) Wertheimer: Sorgiment de la idea, considerada el tret de sortida de la Gestalt. Experiment: En tren camí de Viena, intrigat per la percepció del moviment: fenomen Phi o moviment aparent (dibuixets que creus que es mouen, cinema…). Estudi amb estroboscòpis i taquitoscòpis. Taquitoscòpi: aparell que permet presentar dos estimuls lluminosos en successió temporal i ritme pautat. Possibilitat de mesurar les variacions de l’efecte percebut en funció del temps de separació entre les dues presentacions FENOMEN PHI o de moviment aparent: Excitacions continues i discontinues òptiques produeixen percepció semblant al moviment continu. La llum no es mou, és el interval de representació que te una durada determinada —> el sistema visual “omple buits” Wundt i Helmholtz explicaven el moviment aparent en base a moviments oculars compensatoris (aprenentatge):

Canvis de fixació ocular produeixen originen sensacions cinestèsiques als ulls.
Els músculs oculars emeten la mateixa sensació que quan es desplaça un objecte real. Resposta de Wertheimer a Wundt: fa un experiment que va en contra del que diuen. No és el descobridor del moviment aparent (la creació de pel·lícules havia començat 25 anys abans). SÍ va ser qui va explicar el fenomen en termes psicològics, d’una forma diferentà El tot era diferent a la suma de les parts, la Gestalt NO emergeix dels elements individuals. Allò significatiu és l’organització, no els elements.

LLEI DE INCLUSIÓ —> Quan hi ha més d’una figura, s’acostuma a veure la figura que conté major número d’elements (Camuflatge).
LLEI DE TANCAMENT —> Les figures incompletes s’acostumen a percebre com si fossin completes. 5.5 Aprenentatge i Insight La Gestalt també van estudiar altres camps com l’Aprenentatge. KÖHLER es va dedicar a explorar com es donava a Tenerife (estació antropològica).
Experimentos sobre la inteligencia de los chimpancés —> Aprenentatge i hàbits format per cadenes d'etílmuls i respostes que queden fixades per repetició i per efectes satisfactoris (no intel·ligència animal). L’INSIGHT el defineix com a tanteig cognitiu: resolució de problemes basat en l’exploració perceptiva de l’entorn, intentant diferents solucions de forma cognitiva, fins que es trobava la solució. (Insight—> comprensió) Estudis amb ximpanzés (etapes): -Estadi de pre-solució: calibren la situació, proven diferents hipòtesis (tanteig cognitiu) -Insight: de cop, l’animal “sap”, “entén”, “comprèn” allò que ha de fer per resoldre el problema. Problema resolt fins i tot abans d’actuar. En la propera situació com aquesta repetirà sense titubeig. Característiques de l’Insight

Instantaneïtat: passen de la pre-solució a la solució de forma sobtada i completa.
Continuïtat: l’execució de l’acció-solució és uniforme i lliure d’errors.
La solució és retinguda per un considerable període de temps.
Transposició: el principi obtingut es pot generalitzar a altres tipus de problemes. L’experiment mostra considerar un tipus de conducta animal intel·ligent. —> Capacitat per percebre i entendre les relacions estructurals i instrumentals. La solució no arriba per atzar (ni assaig-error), sinó que és fruit de la comprensió de la situació en tant la seva estructura global i posterior reestructuració. 5.6 Pensament productiu Wertheimer (El Pensamiento productivo). Els sistemes educatius imperants estaven basats en la repetició i memorització —> impedien el desenvolupament de la comprensió i la creativitat. Repetició i memorització només porta a aprenentatges trivials (p. ex.: números de telèfon). Gestalt: proposen tipus de pensament basat en l’enteniment de la naturalesa del problema, en la comprensió. Problema = desequilibri cognitiu. Solució = restabliment de l’harmonia cognitiva. Comprensió implica:

Factors emocionals, actituds, percepcions i intel·lectes. -S’ha d’ordenar i reordenar cognitivament el problema, fins a arribar a la solució
Camp psico físic : relació entre l’estímul i el subjecte —> Diferent per a cada individu, tot i que objectivament és el mateix eslmul.
Per l’aprenentatge cada subjecte ha d’estructurar els elements de la tasca a realitzar. Característiques pensament productiu -Comú en nens, però obstaculitzat per l’educació basada en simple associació-memorització -Hi ha centraments (comprensió de l’estructura del problema) i re-centraments (anàlisis i transformació de l’estructura) -Abstracció, judici i raonament hi poden participar, però sempre subordinats a la totalitat -Procés orientat cap a una meta -Etc.

5.7 Ta de camps de Lewin 5.7.1 Aspectes generals De família jueva. Estudia biologia i medicina. Estudia psicologia a la universitat de Berlín. Stumpf dirigeix la seva tesis doctoral. No es considera fundador, sinó deixeble de la Gestalt. La seva obra és una aplicació dels principis de la Gestalt a temes com la MOTIVACIÓ, PERSONALITAT i DINÀMIQUES DE GRUP. Considerat un dels psicòlegs més importants del S.XX. Fundador de la psicologia social, aportacions sobre les dinàmiques de grup. Estudis a nivell teòric/bàsic i pràctic/aplicat Emfatitzava que s’havia de restar importància als instints, mesures, tipologies,... Va destacar la importància de forces dinàmiques complexes que actuen sobre l’individu en un moment donat. Les forces dinàmiques (i no essències internes) determinen la conducta. 5.7.2 Teoria de Camp (o topològica) El Comportament era el resultant d’un camp de forces que interactuen. Els components (les coses, les persones,...) adquireixen valències + o – i actuen com a forces d’atracció o repulsió d’intensitat variable. Individu = un component més, considerat una unitat Estat d’equilibri o tensió depèn de les forces que actuen Conducta = resultant de la dinàmica de forces interactives 5.7.3 Espai de vida —> B = f (P, E) On B = conducta; P = persona (totalitat psicobiològica); E (medi ambient psicològic: Successos interiors (gana, pena, cansament), Successos exteriors (restaurants, altres persones, senyals de tràfic) i Experiències anteriors (saber que algú és agradable o no)). Principi de contemporaneïtat: Un succés psicològic ho és sempre que són presents en l’espai de vida, només així podran influir en el nostre pensament i conducta. Una experiència passada només serà un succés psicològic sempre i quan s’evoqui en el present. També poden ser successos de l’imaginari de la persona. 5.7.4 Motivació Conducta dirigida a un objectiu. Influència de la motivació / emoció en la percepció. Les persones busquen un balanç psicològic. Necessitats psicològiques i biològiques creen tensió en l’espai de vida. La tensió es redueix amb la satisfacció de la necessitat Efecte Zeigarnik: recordar més tasques incompletes que completes (en incompletes no s’ha reduït la tensió) 5.7.5 Conflicte Lewin va ser el primer en investigar el conflicte experimentalment. Valències en l’espai de vida que es contraposen. Descriu 3 tipus de conflicte infantil:

Aproximació-aproximació: atracció per dos objectius agradables al mateix temps (p. ex.: 2 plats del menú; 2 llocs per anar de viatge)
Evitació-evitació: rebuig de dos objectius desagradables al mateix temps (p. ex.: Treballar o no tenir diners; estudiar o suspendre)
Aproximació-evitació: és el més difícil de resoldre perquè implica un únic objectiu que te pros i contres (p. ex.: Demanar el plat més car de la carta; anar a entrenar amb fred). 5.7.6 Dinàmica de grups Aplica els principis Gestàltics als grups Grup = sistema físic / Cervell = sistema físic En ambdós casos, la conducta dels elements individuals es determina per la configuració del camp de força existent. La naturalesa de la configuració del grup influirà molt en la conducta dels seus membres (interdependència dinàmica entre els membres) Estudia la influència dels estils de lideratge:
Grup democràtic: el líder anima a fer un anàlisis grupal i la participació de tots en^ les decisions
Grup autoritari: El líder pren les decisions i després comunica als demés que poden o no^ fer
Grup laissez-faire: no es prenen decisions, i els membres poden fer el que volen.

Historia tema 5, Apuntes de Psicología

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Historia tema 5 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 5 LA PSICOLOGIA DE LA GESTALT