Història i epistemologia

Tema 4

TEMA 4 L’EXPANSIÓ DE LA PSICOLOGIA A ALEMANYA

4.1 Desenvolupament de la Psicologia de la consciència

Impacte de la Psicologia de Wundt —> Segon Laboratori de Psicologia. Al 1914 es

comptabilitzaven 11 laboratoris. !

Apareixen altres maneres d’enfocar la nova Psicologia: Les que ampliaven el pensament

de Wundt i les que no, o fins i tot eren crítiques amb aquest. Es dona una coexistència

dels diferents enfocaments. !

La Psicologia de la consciència va ampliar el seu camp explicatiu i obrí el camí a diferents

escoles.

Müller: Més experimentalista que Wundt —> Les teories psicològiques cientifiques

s’havien de basar en la fisiologia. Instaurà la tradició investigadora en aprenentatge verbal

i la memòria: inventà el tambor de memòria —> Cilindre de paper amb llistes de paraules

que permetia el control de la velocitat de passació de les paraules. Amb la seva utilització

s’inicià l’estudi de l’aprenentatge de parells associats. Perfeccionà el mètode d’Ebbinhaus. !

L’institut experimental de Psicologia de Berlín 3er laboratori de Psicologia experimental.

Establert per H. Ebbinghaus. El laboratori es va convertir en tant important com el de

Leipzig. Després es van establir altres laboratoris.

L’expansió de la Psicologia

Els psicòlegs alemanys van mostrar també una gran preocupació per la psicologia

aplicada (Preyer, Ebbinghaus, Binet, Stern…)

4.2 Ebbinghaus i els estudis experimentals sobre la memòria.

Els seus treballs sobre la Memòria (memòria, oblit i aprenentatge) van marcar el

començament de l’estudi experimental dels processos superiors.

Els estudis experimentals de la memòria

Va voler adaptar el mètode de Fechner (amb les sensacions) a l’estudi de la memòria per

quantificar-la. Creia que un factor crucial per establir associacions era la Contigüitat i la

seva “força” venia donada per les Repeticions. Va realitzar els experiments amb ell mateix

com a subjecte. Per evitar la influència dels seus prejudicis o concepcions prèvies prenia

tot tipus de mesures de precaució: ocultar-se els resultats, fer els experiments a la

mateixa hora del dia, etc. !

-MÈTODE: Va fer servir material sense significat, llistat de síl·labes sense sentit. Les

síl·labes permetien més combinacions que els números.

-PROCEDIMENT: Lectura en veu alta a una velocitat de 0,4 síl·labes per segon (amb

l’ajuda d’un metrònom). Pausa de 15 segons i seguidament intentava repetir el llistat i

comptava quantes síl·labes recordava. Si fallava, tornava a repetir la lectura fins arribar a

repetir el llistat sense errors ni vacil·lacions.

-MESURES: • Aprenentatge: Mesurava el número de lectures o el temps

dedicat al seu aprenentatge (fins arribar al domini).!

• Rememorització: mètode de l’estalvi*: Comparar el temps (o número de repeticions)

emprat en l’aprenentatge del llistat original amb el temps necessari per re-aprendre el

llistat després d’un temps determinat.

Evità les explicacions teòriques sobre la naturalesa de l’aprenentatge o l’oblit, i es limità a

establir relacions empíriques entre variables observables.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Historia tema 4 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 4 L’EXPANSIÓ DE LA PSICOLOGIA A ALEMANYA

4.1 Desenvolupament de la Psicologia de la consciència Impacte de la Psicologia de Wundt —> Segon Laboratori de Psicologia. Al 1914 es comptabilitzaven 11 laboratoris. Apareixen altres maneres d’enfocar la nova Psicologia: Les que ampliaven el pensament de Wundt i les que no, o fins i tot eren crítiques amb aquest. Es dona una coexistència dels diferents enfocaments. La Psicologia de la consciència va ampliar el seu camp explicatiu i obrí el camí a diferents escoles. Müller: Més experimentalista que Wundt —> Les teories psicològiques cientifiques s’havien de basar en la fisiologia. Instaurà la tradició investigadora en aprenentatge verbal i la memòria: inventà el tambor de memòria —> Cilindre de paper amb llistes de paraules que permetia el control de la velocitat de passació de les paraules. Amb la seva utilització s’inicià l’estudi de l’aprenentatge de parells associats. Perfeccionà el mètode d’Ebbinhaus. L’institut experimental de Psicologia de Berlín 3er laboratori de Psicologia experimental. Establert per H. Ebbinghaus. El laboratori es va convertir en tant important com el de Leipzig. Després es van establir altres laboratoris. L’expansió de la Psicologia Els psicòlegs alemanys van mostrar també una gran preocupació per la psicologia aplicada (Preyer, Ebbinghaus, Binet, Stern…) 4.2 Ebbinghaus i els estudis experimentals sobre la memòria. Els seus treballs sobre la Memòria (memòria, oblit i aprenentatge) van marcar el començament de l’estudi experimental dels processos superiors. Els estudis experimentals de la memòria Va voler adaptar el mètode de Fechner (amb les sensacions) a l’estudi de la memòria per quantificar-la. Creia que un factor crucial per establir associacions era la Contigüitat i la seva “força” venia donada per les Repeticions. Va realitzar els experiments amb ell mateix com a subjecte. Per evitar la influència dels seus prejudicis o concepcions prèvies prenia tot tipus de mesures de precaució: ocultar-se els resultats, fer els experiments a la mateixa hora del dia, etc. -MÈTODE: Va fer servir material sense significat, llistat de síl·labes sense sentit. Les síl·labes permetien més combinacions que els números. -PROCEDIMENT: Lectura en veu alta a una velocitat de 0,4 síl·labes per segon (amb l’ajuda d’un metrònom). Pausa de 15 segons i seguidament intentava repetir el llistat i comptava quantes síl·labes recordava. Si fallava, tornava a repetir la lectura fins arribar a repetir el llistat sense errors ni vacil·lacions. -MESURES: • Aprenentatge: Mesurava el número de lectures o el temps dedicat al seu aprenentatge (fins arribar al domini).

Rememorització: mètode de l’estalvi*: Comparar el temps (o número de repeticions) emprat en l’aprenentatge del llistat original amb el temps necessari per re-aprendre el llistat després d’un temps determinat. Evità les explicacions teòriques sobre la naturalesa de l’aprenentatge o l’oblit, i es limità a establir relacions empíriques entre variables observables.

Estalvi: diferencia de temps entre els valors del primer aprenentatge (arribar al domini) i el re-aprenentatge posterior (a diferents intervals de temps). E = 100 (TA – TR) / TA E = estalvi (%) TA = temps aprenentatge. TR = temps re-aprenentatge RESULTATS A intervals més grans (hores, dies) es recordava menys síl·labes, però davant de una sobre-exposició l’oblit era menor. CONCLUSIONS -L’aprenentatge es produïa i millorava amb les repeticions.

Davant un sobre-aprenentatge (seguir exposant-se al material després del domini) el % d’oblit es redueix molt. -A més material, més dificil el record i major és l’oblit. -A més temps més oblit
Entre d’altres coses també va observar que per aprendre quelcom nou, hem d’oblidar quelcom vell. En l’estudi de l’oblit es va establir que:
A intervals més grans (hores, dies), més síl·labes s’oblidaven.
Era més fàcil oblidar durant les primeres hores després d’arribar al domini.
El material amb significat s’aprèn 9 vegades més ràpid que el material sense significat. La importància dels estudis d’Ebbinghaus -Era la primera vegada que s’estudiava l’aprenentatge mentre es produïa (i no després de produïr-se). -No va necessitar la introspecció experimental (própia de Wunt). Era molt objectiu. Encara que les dades provenien d’un sol subjecte, eren molt clares i es van replicar fàcilment en altres laboratoris. Utilitzà models matemàtics per interpretar les dades. -Inventà uns estímuls que permetien control experimental. -1r procediment experimental sobre un procés superior de consciència. Demostrà que Wundt anava errat quan afirmà que els processos superiors (com la memòria) no eren abordables experimentalment. Crítiques:
Aprenentatge artificial; oblidava els factors semàntics (el significat del material a aprendre) i com aquests juguen un paper fonamental en l’aprenentatge.
Va confondre la simple repetició amb la recitació activa. 4.3 l’Escola de Würzburg Prèviament Ebbinghaus havia demostrat que es podia estudiar experimentalment la memòria (procés superior). Animats per aquest fet, i a diferència de Wundt, estudien experimentalment fenòmens complexes o superiors. Külpe: Deixeble de Wunt. Definí la Psicologia com a ciència natural que tenia com objectiu primordial establir les bases fisiològiques dels processos mentals. Desafià la “prohibició” imposada per Wundt sobre investigar els processos superiors del pensament (o consciència). Segons la seva definició de Psicologia, Külpe considerava que els psicòlegs havien de limitar-se a descriure les condicions fisiològiques dels fenòmens psíquics, evitant tot pronunciament sobre les seves causes.

Bühler: va investigar que succeïa a la ment d’una persona quan aquesta estava pensant. Presentació de problemes (qüestions) dificils. Després mètode de les Preguntes: el subjecte era sotmès a un interrogatori exhaustiu al final de l’experiment sobre el que havia esdevingut a la consciència. Resultats: els subjectes es van reportar unes experiències molt simples i que admetien diferents graus de: Claredat, Certesa, Vivència. Els elements de pensament: 3 modalitats (o trets):

Consciència de Regles: A vegades el pensament consistia en normes generals vàlides aplicables a molts problemes o situacions concretes.
Consciència de Relacions: Consciència de les relacions entre els diferents continguts
Intenció o Consciència de l’acte de Significar: l’acte de significar, “ser el que significa, però no puc especificar el seu contingut”. El pensament sense imatges: Conclusions: L’abstracció era una procés molt actiu, sense contingut sensorial i en conseqüència, irreductible a l’anàlisi. El pensament era un procés irreductible, en el que intervenen tendències preparatòries dependents de la tasca, i no pas imatges mentals sobre les que opera el pensament. El pensament estava format per representacions, però també per altres processos conscients no representables. La Einstellung o predisposició mental: Tendència o predisposició determinada i no conscient que es crea en un subjecte davant d’una tasca en concret. L’objectiu a aconseguir (acabar la tasca o resoldre el problema) motiva al subjecte i orienta el seu procés de pensament. La tasca es podia resoldre sense reportar cap imatge o representació dels diferents moments del procés de resolució: Existeix pensament sense representació conscient, sense imatges. Conseqüència dels resultats obtinguts a Würzburg
Es possible estudiar experimentalment el pensament, tot i que el mètode s’hagi de modificar.
No s’està estudiant el pensament en si mateix sinó el procés de pensament. És a dir, no el contingut mental sinó l’activitat mental, activitat que a més a més, és independent del contingut.
L’associació mental no és suficient per a explicar els processos mentals.
Marquen la transició de les teories de la ment associacionistes a les governades per regles. Majors aportacions de l’Escola de Würzburg
Pensaments sense imatges
Tendències determinants/preparatòries (o pensaments dirigits): les instruccions estableixen esquemes mentals preparatoris que dirigeixen el pensament. La controversia sobre el MÈTODE Controvèrsia (Wundt vs. Külpe) sobre el pensament sense imatges Wundt: Els processos de consciència superior s’han d’abordar per mitjà de mètodes d’observació natural. 4 condicions d'idoneïtat experimental:

L’observador havia d’estar en condicions d’observar el procés a investigar (entrenat per fer-ho).
L'observador havia d’estar en estat d’atenció previsora.
Era necessari variar les condicions experimentals.
Era imprescindible repetir els experiments (replicar els resultats). La Introspecció Sistemàtica era vista com un retorn a la Introspecció filosòfica.

Külpe: A Würzburg si variaven els experiments i els repeNen amb altres subjectes i trobaven resultats similars. Ebbinghaus i Müller van criticar la laxitud dels controls experimentals i el perill d’esbiaixar les respostes dels subjectes pel fet d’emprar el mètode interrogatiu. Possibilitat d’efectes d’expectació de l’experimentador. 4.4 Brentano i la Psicologia de l’acte. Brentano: La concepció psicològica de Brentano va donar lloc a la PSICOLOGIA DE L’ACTE: L’objecte d’estudi de la Psicologia havia de ser l’estudi dels actes de la consciència o funcions conscients. Segons Brentano, el més important no era esbrinar el continguts de la ment, sinó conèixer el que la ment feia, és a dir, estudiar la seva funció. Importància dels processos de la ment, enlloc dels seus continguts. Brentano parlava de dues Psicologies:

Ψ Descriptiva: pretenia definir i classificar els fenòmens bàsics que per combinació donaven lloc a tots els demés fenòmens mentals. Defensava una distinció clara entre Fisiologia (estudi dels fenòmens físics. Ex: els so) i Psicologia (estudi dels fenòmens psíquics: actes. Ex: l’acte d’escoltar).
Ψ Genètica: pretenia trobar les lleis que regulaven el funcionament i la successió dels processos mentals. La CONSCIÈNCIA com a objecte d’estudi de la Psicologia La consciència ÉS acte (fenomen): Cada acte mental es refereix a un objecte extern.
Intencionalitat: descriu el fet que tot acte mental incorpora en si mateix un vincle extern. No preexisteix en l’Experiència. No es composa d’elements connectats de forma associativa. En resum: l'essència de l’entitat mental consistia en el conjunt de relacions intencionals establertes amb els objectes circumdants. Sant Tomàs d’Aquino —> Va reconèixer la naturalesa intencional dels estats psicològics: Els pensaments, les emocions, les motivacions i els records, tots fan referència a algun objecte més enllà d’ells mateixos. Dos típus de fenòmens de CONSCIENCIA
Fenòmens FÍSICS:Tenen extensió (en l’espai i en el temps). Són els “objectes” dels fenòmens psíquics.
Fenòmens PSÍQUICS: No tenen extensió (són acció pura: inextensos). In-existència intencional (intencionalitat): tot acte psíquic recau sobre algun contingut (pensem alguna cosa, odiem alguna cosa,...). Objectivitat immanent: tot acte psíquic conté en si mateix un fenomen físic (objecte extern). Són objecte de la percepció interna. Són unitaris i indivisibles. Posseeixen una existencial real. 3 TIPUS: -(re)Presentacions (idear): presencia de l’objecte a la ment, sigui aquest real o imaginari (veig, sento, imagino...). Res podia ser jutjat o desitjat si avanç no havia estat (re)presentat. -Processos de Judicis (jutjar): acceptació o rebuig de l’objecte mental en funció de la seva veracitat o falsedat (refuso, crec, ...). -Sentiments d’amor/odi: processos volitius i afectius (vull, desitjo, intento...). Són fenòmens PSÍQUICS tots els actes de representar: pensar, fantasiejar, jutjar, recordar, etc. i els estats d’ànim: la tristesa, la por, l’esperança, el dolor,... És un fenomen FÍSIC, TOT ALLÒ QUE ÉS REPRESENTAT: el color, la forma, el dolor, una imatge o idea, la fantasia, etc.

Historia tema 4, Apuntes de Psicología

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Historia tema 4 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 4 L’EXPANSIÓ DE LA PSICOLOGIA A ALEMANYA