Historia i epistemologia

Tema 9

TEMA 9 CONDUCTISME I NEOCONDUCTISME

9.1 Antecedents del conductisme

Bases del conductisme

• Definició: La Psicologia és una ciència natural, que es proposa establir les lleis que regeixen la

conducta

• Objecte d’estudi: La conducta observable (s’abandona l’estudi de la consciència).

• Objectiu: predicció i control de la conducta.

• Mètode: el propi de les ciències naturals, és a dir, l’observació sistemàtica i el mètode experimental

(s’abandona la introspecció).

Inici a EUA, principis del S.XX. J.B Watson va ser considerat el fundador. Abandona l’estudi de la

consciència i es limita a l’estudi de la conducta. Dues etapes: Conductisme clàssic i neoconductisme.

Antecedents més importants:

•El Funcionalisme (Escola de Chicago): Psicologia = útil i pràctica

•La Psicologia comparada (Psicologia animal)

•L’empirisme associacionista: connexions regulars entre observables (E-R)

•La Reflexologia Russa

•SECHENOV ✔: S’interessà en estudiar els “reflexes cerebrals”. Tota activitat psíquica prové dels

moviments musculars amb origen en el cervell. Tots el processos mentals, inclosos el pensament i la

voluntat, són moviments reflexes. Consciència = processos fisiològics del cervell. L’activitat mental

depèn de l’activitat del cervell i aquesta és de naturalesa totalment reflexa o automàtica. Pensament

no causa la conducta, ho fa l’estimulació externa. Concepte d’inhibició nerviosa: els mecanismes

inhibidors del cervell el porten a concloure que la Psicologia es pot estudiar en funció de la fisiologia.

La psicologia s’ha d’estudiar utilitzant els mètodes de la fisiologia

•BEJTEREV

•PAVLOV ✔✔: S’interessà en estudiar el sistema digestiu. Desenvolupà la tècnica que permetia

l’observació del procés digestiu mentre es produïa, sense alterar la normalitat fisica i fisiològica del

subjecte: Va treballar amb gossos, als que introduïa una petita cànula a la papada amb la que podia

recollir mostres de la salivació en el moment que aquests ingerien aliment.

El condicionament Clàssic de PAVLOV

La salivació: Acte reflex (automàtic i involuntari). Es desencadena davant un estimul específic.

Observació no esperada: els gossos salivaven abans que l’aliment entrés en contacte amb la mucosa

bucal —> Reflex condicionat: objectes o successos relacionats amb el menjar (passes de

l’experimentador, veure l’experimentador) ja provocaven la resposta: Respostes condicionades. Els

reflexes condicionats es podien explicar per principis associatius de contigüitat i freqüència. TOTA LA

CONDUCTA ÉS REFLEXIVA (originada per estimuls).

Reflex incondicionat (innat, automàtic) Reflex condicionat (deriva de l’experiència)

EI (Menjar) —> RI (Salivar) EC —>RC

Condicionament clàssic: Transformar un estimul neutre en un estimul condicionat, perquè provoqui una

resposta condicionada.

Tipus de Condicionament

•Excitatori: desperten la conducta

•Apetitiu (apropament, pex menjar)

•Aversiu (evitació, pex descàrrega)

• Inhibitori: A través de l’experiència aprenem a inhibir la conducta reflexiva (no mostrar aquesta

conducta).

El patró d’excitació i inhibició que caracteritza al cervell en qualsevol moment: mosaic cortical.

Determina la resposta de l’organisme al seu entorn en qualsevol moment. !

FENÒMENS DEL CONDICIONAMENT!

• Extinció d’una resposta condicionada: quan l’EC es presenta sense l’EI: RC desapareixerà.!

• Recuperació espontània: passat un temps després de la extinció es presenta EC. Despertarà una altra

vegada la RC.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Historia tema 9 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 9 CONDUCTISME I NEOCONDUCTISME

9.1 Antecedents del conductisme Bases del conductisme

Definició: La Psicologia és una ciència natural, que es proposa establir les lleis que regeixen la conducta
Objecte d’estudi: La conducta observable (s’abandona l’estudi de la consciència).
Objectiu: predicció i control de la conducta.
Mètode: el propi de les ciències naturals, és a dir, l’observació sistemàtica i el mètode experimental (s’abandona la introspecció). Inici a EUA, principis del S.XX. J.B Watson va ser considerat el fundador. Abandona l’estudi de la consciència i es limita a l’estudi de la conducta. Dues etapes: Conductisme clàssic i neoconductisme. Antecedents més importants:
El Funcionalisme (Escola de Chicago): Psicologia = útil i pràctica
La Psicologia comparada (Psicologia animal)
L’empirisme associacionista: connexions regulars entre observables (E-R)
La Reflexologia Russa
- SECHENOV^ ✔: S’interessà en estudiar els “reflexes cerebrals”. Tota activitat psíquica prové dels moviments musculars amb origen en el cervell. Tots el processos mentals, inclosos el pensament i la voluntat, són moviments reflexes. Consciència = processos fisiològics del cervell. L’activitat mental depèn de l’activitat del cervell i aquesta és de naturalesa totalment reflexa o automàtica. Pensament no causa la conducta, ho fa l’estimulació externa. Concepte d’inhibició nerviosa: els mecanismes inhibidors del cervell el porten a concloure que la Psicologia es pot estudiar en funció de la fisiologia. La psicologia s’ha d’estudiar utilitzant els mètodes de la fisiologia - BEJTEREV
- PAVLOV^ ✔✔: S’interessà en estudiar el sistema digestiu. Desenvolupà la tècnica que permetia l’observació del procés digestiu mentre es produïa, sense alterar la normalitat fisica i fisiològica del subjecte: Va treballar amb gossos, als que introduïa una petita cànula a la papada amb la que podia recollir mostres de la salivació en el moment que aquests ingerien aliment. El condicionament Clàssic de PAVLOV La salivació: Acte reflex (automàtic i involuntari). Es desencadena davant un estimul específic. Observació no esperada: els gossos salivaven abans que l’aliment entrés en contacte amb la mucosa bucal —> Reflex condicionat: objectes o successos relacionats amb el menjar (passes de l’experimentador, veure l’experimentador) ja provocaven la resposta: Respostes condicionades. Els reflexes condicionats es podien explicar per principis associatius de contigüitat i freqüència. TOTA LA CONDUCTA ÉS REFLEXIVA (originada per estimuls). Reflex incondicionat (innat, automàtic) Reflex condicionat (deriva de l’experiència) EI (Menjar) —> RI (Salivar) EC —>RC Condicionament clàssic: Transformar un estimul neutre en un estimul condicionat, perquè provoqui una resposta condicionada. Tipus de Condicionament
Excitatori: desperten la conducta
- Apetitiu (apropament, pex menjar)
- Aversiu (evitació, pex^ descàrrega)
Inhibitori: A través de l’experiència aprenem a inhibir la conducta reflexiva (no mostrar aquesta conducta). El patró d’excitació i inhibició que caracteritza al cervell en qualsevol moment: mosaic cortical. Determina la resposta de l’organisme al seu entorn en qualsevol moment. FENÒMENS DEL CONDICIONAMENT
Extinció d’una resposta condicionada: quan l’EC es presenta sense l’EI: RC desapareixerà.
Recuperació espontània: passat un temps després de la extinció es presenta EC. Despertarà una altra vegada la RC.

Pavlov considerava que la recuperació espontània mostrava que no s’elimina la RC, sinó que s’inhibeix. Una altra demostració que extinció és procés inhibitori és la desinhibició.

Desinhibició: després de l’extinció, la presentació d’un Estimul fort i irrellevant per l’animal origina una altra vegada la resposta condicionada. És la por produïda per l’estimul fort el que desplaça el procés inhibitori i permet el retorn de la resposta condicionada. LA NEUROSI EXPERIMENTAL Podem crear al laboratori una conducta anormal per mitjà del conflicte inhibició vs. Excitació. Condicionament: cercle—> menjar (salivació); el·lipse —> no menjar (inhibició) Posteriorment es presenta un cercle cada vegada més semblant a una el·lipse. Tendències excitants i inhibitòries entren en conflicte. Resultats: Es col·lapsa la conducta de l’animal: Alguns animals es mostraven irritables, bordaven violentament i mossegaven l’aparell. Altres animals es mostraven depressius i timids Determina que el tipus de resposta davant dels conflictes en els animals (també humans) determinava el sistema nerviós que tenien (mosaic cortical). 9.2 J.B. Watson i el seu impacte WATSON: Va estudiar a la Universitat de Chicago (funcionalisme). Influència de Loeb—>fisiòleg que va treballar sobre el tropisme Tropisme: la conducta era originada per estimuls, no per succés mental. Va ser el primer en tenir un “visió” conductista. Podem diferenciar dues etapes:
Conductisme metodològic: Es limita a l’estudi de la conducta amb mètodes objectius i prescindint de la consciència, sense afirmar-la ni negar-la.
Conductisme metassic: Negació de la consciència i exageracions propagandístiques. Ambientalista extrem. LA PSICOLOGIA OBJECTIVA DE WATSON 1 .Objecte d’estudi, tasca i mètode Nou objecte d’estudi: La conducta (E-R): Entesa com “tot el que fa o diu l’organisme”. Podem conèixer R a partir d’E. Podem conèixer E a partir de l’observació de R.
Estimul i resposta: elements simples, discils d’aïllar, poc útils pel psicòleg.Ex: un raig de llum (estimul), reflex del genoll (resposta).
Situació i acte: Combinacions d’estimuls simples que formen situacions complexes i donen lloc als actes (combinacions de reflexes simples). Ex: menjar, construir una casa, nedar, escriure una carta... Classificació de les respostes (o actes):
Apresa explícita (manifesta): parlar, escriure, jugar a futbol
Apresa implícita (encoberta): aug. batecs cardíacs en veure el dentista
No-apresa explícita: esternudar, pestanyejar
No-apresa implícita: secrecions glandulars, canvis circulatoris Segons Watson, tot el que fa una persona, fins i tot el pensament, es pot incloure dins d’una d’aquestes 4 categories. Mètode d’estudi: Observació sistemàtica, Experimentació, Mètode del reflex condicionat, Informes verbals, Els tests. 2. Els instints
1914: Important rol en les seves teories
1919: Presents en els nens, però els hàbits els desplacen
1925: Nega totalment l’existència—>Ambientalista radical (l’experiència és el que fa a les persones com són i no l’herència). L’única cosa heretada era: L’estructura fisico-fisiològica (ser alt, prim, color d’ulls,…), els reflexes bàsics (esternudar, plorar, respirar,...) i 3 emocions bàsiques: Por, ràbia i amor. 3. Llenguatge i pensament Redueix el llenguatge i el pensament a una forma de conducta. Parlar = conducta manifesta Pensar = parla implícita o sub-vocal. Ex: Quan pensem en una taula repetim internament la paraula “taula” (moviments implícits dels músculs). Explica com evolutivament passem de la parla manifesta a la implícita. Parlar en veu alta—>parla xiuxiuejada—>pensament o parla interna.

Ciències al principi s. XX nous conceptes no observables: Àtom i particules quàntiques, etc... Positivisme lògic: empirisme + racionalisme

Termes observables de la ciència: successos empírics. -Termes teòrics: explicar el que s’observava. Una teoria només era útil si explicava dades observables. Només es permetran termes teòrics sempre que aquests s’uneixin de forma lògica a les observacions empíriques. L’última autoritat és l’observació empírica. Operacionisme: Unió dels termes teòrics amb els fenòmens observats. Definir els conceptes (força, energia) de forma mesurable, que es pugui operar sobre ells. Així s’elimina l’ambigüitat. Definicions operacionals, exemples: -Aprenentatge: número determinat d’execucions correctes. -Intel·ligència: puntuació de determinat test. Si un concepte no es definia operacionalment, aquest no tenia significat cientific. Positivisme lògic (+ operacionisme): Una teoria cientifica s'avaluava en funció de l’exactitud de les seves prediccions. Predicció correcta: la teoria guanya força. Predicció incorrecta: la teoria perd força. 9.4 Neoconductisme Si s’utilitzava la teoria havia de ser tal i com es descriu al positivisme lògic: Tots els termes teòrics en forma de definicions operacionals. Èmfasi en l’aprenentatge com a mecanisme d’adaptació. TOLMAN: Conductisme intencional: Crític amb la introspecció.Gran influència de pensament Gestàltic en la seva teoria. Visió molar de la conducta—>més global i tenint en compte la intenció de la conducta. Es pot estudiar la intencionalitat sense sacrificar la objectivitat científica? Sí, considerant la intenció EN LA conducta i no deduint la intenció A PARTIR de la conducta. Conductisme intencional: La conducta (exceptuant el cas dels reflexos més simples) no està regida per simples connexions, sinó per grups de patrons d’ajustament, configurats dins l’individu, que el porten a finalitats específiques. Aquests patrons eren el que anomenaria successos cognitius. Eren Variables Intervinents, és a dir, intervenien entre els successos de l’entorn i la conducta. Les variables intervinents: S’havien de definir operacionalment i havien d’estar unides sistemàticament als successos observables. L’experiència de l’entorn fa sorgir successos interns no observables que causen la conducta E—>V.int—>R Variables Intervinents són responsables del desenvolupament de Mapes cognitius: En un Laberint amb una recompensa a la sortida l’animal fa hipòtesis: dreta menjar / esquerra no menjar I es generen unes expectatives (quan vagi cap a la dreta trobaré). Si l’expectativa es confirma consistentment es desenvolupa una creença. Què és un mapa cognitiu? coneixement de totes les possibilitats de la situació. Tolman creia que a través de la confirmació d’hipòtesis (formació de creences) es creaven mapes cognitius—>es produïa l’aprenentatge. Hipòtesis —> Expectatives —> confirmació H. —> Creences —> Mapes Cognitius L’aprenentatge segons el Conductisme intencional: -L’organisme aprèn constantment a mesura que observa el seu entorn. -S’utilitzarà allò après només en el cas que hi hagi un estat de motivació en l’organisme. -La motivació influeix en l’execució, però no en l’aprenentatge.
El reforç millora l’execució, però no determina l’aprenentatge. -Pot existir aprenentatge latent (sense conducta aparent). HULLMAN SKINNER: Es considerat, junt amb I. Pavlov, J. Watson el pioner del conductisme (aprenentatge per reforçament). Condicionament operant (instrumental): El subjecte opera sobre l’entorn per obtenir quelcom. Èmfasi en les conseqüències. No és important conèixer la causa. Expliquen la conducta totalment a partir de factors externs a l’organisme. R-C (conseqüències) Positivisme: Observació dels fets empírics (renuncia a la teoria). Calen demostracions i no suposicions ni especulacions. El cientific ha de descriure i predir (per exemple, si es dona X després es dona Y), però no interpretar el perquè de l’existència d’aquestes relacions empíriques.

Anàlisi funcional de la conducta: Nega l’existència de la ment o la vida mental. Tot són fenòmens neurofisiològics. Encara que els successos mentals existissin, res es podria obtenir a partir del seu estudi. Si els successos de l’entorn fan sorgir successos mentals que a la vegada originen la conducta, es millor limitar-se a realitzar un anàlisi funcional. Anàlisi funcional dels fets ————————————————> El reforç: Si una resposta condueix al reforç, el percentatge d’aquesta resposta augmenta. La conducta es controla mitjançant les seves conseqüències. El reforç només es pot identificar a través dels seus efectes sobre la conducta. Reforç: qualsevol cosa que, quan es realitza una contingència sobre una resposta, canvia la proporció amb la que es realitza aquesta resposta. Control positiu de la conducta:Els efectes del reforç i del càstig no són simètrics: El reforç enforteix la conducta. El càstig NO la debilita. És possible que la conducta castigada reaparegui després d’eliminar el càstig o sigui substituïda per una altra. Tipus de reforç:

Reforç positiu: Estimuls positius (menjar, aigua...)
Reforç negatiu: Retirada d’un estimul negatiu Programes de reforç:
Reforç continu: Sempre que es dóna la conducta hi ha reforç
Reforç parcial:
- D’interval fixe (temps constant, ex: cada minut)
- D’interval variable (temps variable)
- De raó fixa (cada x cops que faci la conducta)
- De raó variable (varia) -Extinció: No presentar el reforç que s’havia presentat anteriorment davant d’una determinada resposta —>Disminueix la tassa de respostes. -Control de l’estimul: Estimuls antecedents a les conductes Ex: només reforcem quan la conducta es dóna amb llum. -Modelat: Recompensar les aproximacions successives a la resposta objectiu. Aplicacions dels principis Skinnerians
Teràpia de modificació conducta: Les persones aprenen la conducta anormal de la mateixa manera que aprenen la conducta normal—> El tractament ha d’eliminar els reforços positius de la conducta indesitjable i reforçar la conducta desitjable.
Economia de fitxes: Sobretot en hospitals, presons —> en establiments on els procediments de càsJg poden ocasionar abusos. Tecnologia de la conducta
Aprenentatge programat: El material es presenta en una sèrie de petits passos, el nen respon a preguntes al seu ritme i sap immediatament si la resposta és correcte.
Crítica a l’educació dels Estat Units on visita aula de la seva filla i observa que s’utilitzava l’amenaça del càstig per a forçar als alumnes a aprendre i a comportar-se. 9.5 La crisi dels anys 60 i les seves conseqüències Postulats del conductisme criticats: 1. La major part de la conducta és apresa. La conducta determinada genèticament és mínima, però part de la conducta animal és hereditària 2. El llenguatge només és un tipus més de Conducta apresa. Es regeix pels principis de l’aprenentatge, però té una forta influència genètica, pren molta força. 3. L’aprenentatge humà i no humà es regeix pels mateixos principis. Podem estudiar els animals per aprendre, però no és del tot cert: hi ha grans diferències 4. Els successos mentals poden ignorar-se o minimitzar-se com a causants de la conducta. Els obviem en l’anàlisi, però i tot el que justament ens fa humans? Pensament, coneixement, sentiments...

Historia tema 9, Apuntes de Psicología

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Historia tema 9 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 9 CONDUCTISME I NEOCONDUCTISME