



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Resum en catalan del autor Mill, de filosofia de 2ndo de bachillerato
Tipo: Resúmenes
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




John Stuart Mill venia de familia rica i va ocupar un carrec important en una empresa
INFLUÈNCIES DE PENSAMENT: ➢ Empirisme → Diu que el coneixement només pot venir de les nostres impressions. Diu que la font del coneixement és l’experiència i les observacions. ➢ August Comte → Considera que per millorar havíem de deixar de banda el pensament religiós i tenir en compte el resultat que obteniem de la ciència (John Stuart Mill explicarà les seves idees a partir d’allo que diu la ciència)
L’UTILITARISME: Principi d’utilitat → El principi d’utilitat considera que l’acció moral consisteix en cercarla màxima felicitat per al màxim nombre de persones. Criteri general objectiu que es pot expressar en termes empírics i mensurables
MOVIMENT UTILITARISTA → Diu que una acció es bona si aconsegueix la màxima felicitat per el màxim nombre de persones. Felicitat → Plaer i absència de dolor Es fonamenta en principis empírics: ● Observació de la conducta humana ● Constatació que les persones es mouen per aquest principi
Plaer i dolor → Sensacions Les sensacions són mesurables a partir de 7 paràmetres: ● Intensitat ● Duració ● Certesa ● Proximitat ● Extensió ● Puresa ● Fecunditat
El plaer és pot quantificar.
● Quantificació de la moral → davant de qualsevol decisióés possible de fer un càlcul del nivell de plaer que una acció pot tenir com a conseqüència respecte a altres accions sobre l’individu i la societat. ● Igualitarisme ètic → En la descició s’haurà de considerar els interessos de les persones afectades tenint en compte quetotes les persones tenen la mateixa dignitat i el mateix valor.
CRITIQUES A LA MORAL UTILITARISTA: “Moral de porcs”
CONTEXT FILOSÒFIC: ➢ La tradició empírica britànica → La font de coneixement és l'observació i l'experiència ➢ El positivisme d’August Comte → El progres del pensament científic portara a la millora de la societat. Cal superar el pensament religios ➢ -
EL POSITIVISME
AUGUST COMTE: La llei dels tres estadis ➢ Estadi teleologic → S'expliquen els fenómens com el resultat d’una acció divina → Deu ➢ Estadi metafisic → S’explica la realitat a partir de les idees abstractes que no son observables (essencia, substancia, idea…). Aquest concepte substitueix la idea de Déu ➢ Estadi positiu → La ciencia descriu la realitat a partir de l'observació i l'experiència amb l'objectiu de transformar la realitat per tal d’assegurar el progrés de la societat
ESTADI POSITIU: Ciència → No és aquella disciplina que ens permet trobar la veritat, per Comte la ciència el que hauria de fer és ocupar-se exclusivament d’aquell aspectes que poden tenir una aplicació pràctica i dur a terme accions com: ● Aportar beneficis per l’individu ● Assegurar l’estabilitat i el progrés social
Si això és així,l’estat que es el que ha d’afavorir? L’estat ha de garantir la libertat individual i, per una altra banda, assegurar condicions socials i econòmiques suficients. → Desenvolupament de la INDIVIDUALITAT.
LA LLIBERTAT INDIVIDUALITAT: Capacitat que permet a cada individu: ● Definir de quina manera vol orientar la seva vida ● Construir el seu camí cap a la felicitat
DOCTRINA DE LES CIRCUMSTÀNCIES: Ell considera que la nostra vida No es pot explicar la nostra vida ni qui som nosaltres exclusivament amb aquestes circumstàncies, perquè a part el fet de que som éssers humans ens permet tenir llibertats i
LA LLIBERTAT INDIVIDUALITAT Capacitat que permet a cada individu ➢ Definir de quina manera vol orientar la seva vida ➢ FALTA Principi de l’any: tot individu té dret a prendre les decisions que cregui oportunes, sempre q no produeixi cap dany en els altres.
PRINCIPI UTILITARISTA → una acció es moralment correcta quan tendeix a promoure la màxima felicitat per al màxim nombre de persones ➢ Ètica eudemonista:be=felicitat ➢ Ètica hedonista:be=plaer ➢ Ètica conseqüencialista:fonament de l’acció moral=conseqüències Resposta a les objeccions fetes a l’utilitarisme ➢ Ètica utilitarista no es una moral de porcs ➢ La felicitat és quelcom assolible i, per tant, no cal renunciar a ella. Tipus de plaers → els plaers poden ser valorats quantitativa i qualitativament. Hi ha plaers que son superiors a altres i que , per això, són més desitjables ➢ Plaers corporals ○ Son merament sensuals ○ La seva satisfacció provoca acontentament ○ S'han de tenir en compte, però la seva mera satisfacció no es suficient per assolir la felicitat
➢ Plaers intel·lectuals à estan relacionats amb les facultats superiors que son pròpies dels éssers humans ○ Sensibilitat estática: ens permet gaudir de la creació o la contemplació d’obres d’art ○ Intel·ligencia: ens permet adquirir coneixament ○ Sentiments morals: ens permet preocupar-nos i empatitzar amb els nostres semblants Desig de saber → Desenvolupar una cultura intel·lectual i gaudir del coneixament d’experiencies estetiques Interes per l’altre → Cultivant un sentiment d’humanitat o interes col·lectiu. No te sentit renunciar a ser feliços a no se que la nostre renúncia tingui com a conseqüència un major grau de felicitat en el nostre entorn.