¡Descarga John Stuart Mill Apuntes y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!
JOHN STUART MILL (1806-1873)
1. CONTEXT HISTÒRIC I FILOSÒFIC
La filosofia de Mill s’emmarca dins de la tradició de L'EMPIRISME modern. Encaixa en
la seva filosofia de Hume i d’Auguste Comte, positivista (hereu de les idees de la il·lustració). ★ La seva política va evolucionar des del liberalisme clàssic de Locke fins a les idees del “radicalisme democràtic” del seu pare, James Mill, que promovien un conjunt de reformes polítiques per ampliar el sufragi i democratitzar la societat britànica. ★ En línia amb aquestes, la influència del FEMINISME de la seva esposa el va portar a defensar vot femení en la Cambra dels Comuns quan va ser representant del partit liberal. ★ Sensible a les terribles condicions laborals i de vida dels treballadors derivades de la Revolució Industrial i del capitalisme salvatge inicial , es va apropar al socialisme utòpic de Saint-Simon.
★ La seva proposta política va ser un tipus de liberalisme social que defensava idees molt properes a les que van generar els fonaments de L’ESTAT DEL BENESTAR (va justificar cada una d’aquestes idees des de principis utilitaristes). ★ Mill va viure a l’Anglaterra victoriana, un imperi i una potència econòmica governada per una democràcia liberal, immobilista i ofegada pel puritanisme moral. ★ Seguidor de l’utilitarisme de Jeremy Bentham, Stuart Mill, en la seva obra L’utilitarisme (1861), responia a les diverses crítiques que la societat victoriana i puritana, va fer a la teoria utilitarista de Bentham, una proposta moral basada en un principi hedonista. ★ Mill volia aclarir i defensar els aspectes que tenien a veure amb l’aplicació de l’utilitarisme a l’àmbit de l’ètica (que serà en el que ens centrarem).
- BENTHAM I L’UTILITARISME DELS ACTES
★ Bentham (el seu mestre) volia trobar un criteri general que permetés avaluar la bondat o maldat de les accions humanes (ètica), de les lleis (dret), i de les institucions o les accions del govern (política).
PRINCIPI D’UTILITAT: “La màxima felicitat per al màxim nombre de persones.”
★ Per felicitat s’entén “la recerca del plaer i l’evitació del dolor”. (HEDONISME)
★ És un fet constatable per observació (EMPIRISME) que la conducta humana està
essencialment motivada per aquest principi i és aquest el que s’ha de considerar com a criteri per determinar la bondat o la maldat d’una acció.
★ El plaer i el dolor són sensacions (SENSUALISME) que es poden mesurar
d’acord amb les 7 dimensions: la intensitat, la duració, la certesa, la proximitat, l’extensió, la puresa i la fecunditat.
BENTHAM DEFENSA QUE:
★ Abans de fer un ACTE, podem fer un càlcul hedonista per determinar quines serien les conseqüències (conseqüencialisme) que en termes de plaer o dolor té aquell acte o acció sobre els individus o la societat. ★ Sempre hem de tenir present que tothom té una mateixa dignitat i un mateix valor (IGUALITARISME ÈTIC). ★ Bentham, en conseqüència amb l’esperit il·lustrat i positivista que defensava, havia trobat un criteri general que es podia expressar en termes empírics, mesurables i observables i que, per tant, es podia considerar com un criteri de caràcter objectiu.
PER TANT:
➔ La llibertat s’obté com el desenvolupament de la INDIVIDUALITAT , que és un dels elements principals del benestar social. ➔ Cada individu ha de tenir la llibertat per definir de quina manera desenvoluparà la seva individualitat i s’anirà construint el seu propi camí cap a la felicitat. Però això no és possible per a tothom a causa de les diferències socioeconòmiques. ➔ Stuart Mill proposa una sèrie de reformes polítiques perquè això sigui possible (liberalisme social).
Sobre aquesta base antropològica i política, Mill concreta i perfecciona els principis i l’aplicació d’utilitarisme de Bentham.
EL PRINCIPI D’UTILITAT
★ En Stuart Mill, el punt de partida en la definició del principi d’utilitat és el mateix que el de Bentham: Una acció és correcta (o bona) quan tendeix a promoure la felicitat.
LA MÀXIMA FELICITAT PER AL MÀXIM NOMBRE DE PERSONES.
★ En identificar el bé amb la felicitat, l’utilitarisme és una ÈTICA EUDEMONISTA. ★ La felicitat s’entén com a “plaer o absència del dolor”. Per tant, en identificar amb el plaer, l’utilitarisme és una ÈTICA HEDONISTA. ★ Finalment, la manera d’avaluar l’acció és considerat quines són les conseqüències que se’n deriven i com afecten els interessos de l’individu a les persones (CONSEQÜENCIALISME). ★ S’ha d’observar (EMPIRISME) si l’acció comporta un augment del plaer o una disminució del dolor.
- 1a OBJECCIÓ
L’UTILITARISME ÉS UNA “MORAL DE PORCS”
PROBLEMA: En el càlcul hedonista de Bentham només semblava tenir-se en compte la quantitat. ★ Mill respon que en els plaers, a més de la quantitat també podem valorar la quantitat. ★ L’ésser humà té unes FACULTATS SUPERIORS i exercitar-les li permet assolir un PLAER QUALITATIVAMENT DISTINT I MÉS VALUÓS.
Quines són aquestes facultats i els plaers que hi estan associats? ★ La SENSIBILITAT ESTÈTICA (que ens permet gaudir de les obres d’art o dedicar-nos a la seva (creació).
★ La intel·ligència i el DESIG DE SABER (que ens permeten adquirir una cultura intel·lectual). ★ Els SENTIMENTS MORALS (que ens permeten preocupar-nos dels nostres semblants).
PER TANT, MILL DISTINGEIX ENTRE:
★ PLAERS CORPORALS: Són merament sensuals, s’han de tenir en compte, però per si mateixos, no satisfan el concepte de felicitat que és possible en un ésser humà. Una persona pot tenir una satisfacció plena de totes les seves necessitats corporals (acontentament), però, no obstant això, pot sentir-se feliç. ★ PLAERS INTEL·LECTUALS: Són les capacitats humanes més elevades, qualitativament superiors i més valuosos perquè ens permeten assolir una vida feliç.
COM JUSTIFICA MILL AQUESTA DISTINCIÓ QUALITATIVA?
A partir de principis empiristes.
Els que estiguin familiaritzats amb els dos tipus de plaers, si els ho plantegem, ens respondran que mai no es canviarien per una persona que no sap gaudir dels plaers superiors a canvi de la plena satisfacció dels seus plaers corporals. Això passa per la dignitat humana que tot l’individu assoleix en proporció al desenvolupament de les seves facultats superiors.
“PREFEREIXO SER UN SÒCRATES INSATISFET QUE UN PORC SATISFET”
★ Se li va objectar que aquesta actitud, el fet que de vincular sempre la recerca de la seva felicitat a la recerca de la felicitat general, és un estàndard difícilment assolible en la majoria de les persones. Però Mill diu que aquest principi no es tracta d’una actitud incondicional com es demanava en l’imperatiu categòric kantià, sinó que s’ha d’aplicar de manera realista, en el context concret de cada persona i el seu entorn. ★ A més, les accions han d’avaluar-se segons les seves conseqüències: si augmenten el plaer o redueixen el dolor per a les persones afectades. Si algú no es veu afectat per una acció, simplement no cal considerar-lo en l’anàlisi moral. ➔ N’hi ha prou, en l’àmbit privat, de considerar els interessos dels que puguin sentir-se afectats i comprovar que la nostra acció no els perjudiqui ni violi els drets de tercers (quant a les seves expectatives/drets legítims). ➔ En l’àmbit polític i públic , l’abast és més ampli, però segueix sent possible prendre decisions equitatives que tinguin en compte els interessos legítims de totes les persones implicades sense perjudicar la felicitat col·lectiva.
Hi ha, finalment, tota una sèrie d’objeccions menors, gairebé totes relacionades amb el conseqüencialisme, a les quals també respon. ★ Es diu que l’utilitarisme no valora les virtuts personals i només se centra en les accions i les seves conseqüències, sense tenir en compte les intencions o els motius. Se l’acusa de ser una doctrina freda i impersonal, purament matemàtica. Alguns fins i tot afirmen que és una doctrina immoral o atea.
Mill respon a totes aquestes crítiques demostrant que no són certes. Argumenta que jutjar una acció en funció de les seves conseqüències és el millor mètode per garantir el principi de la màxima felicitat (“la màxima felicitat per al màxim nombre de persones”).
- JUSTIFICACIÓ
L’utilitarisme sosté que la felicitat és el fi últim de l’ésser humà. Totes les altres coses només són desitjables en la mesura que ens ajuden a aconseguir-la. Però, com podem demostrar que la felicitat és l’únic bé que val la pena perseguir per si mateix? Mill utilitza un raonament empirista per justificar-ho: ★ L’única prova que tenim que alguna cosa sigui desitjable és que realment la gent la desitgi. És un fet constatable que tota persona desitja la seva felicitat ; per tant, la felicitat de cada persona és un bé per a ella mateixa (individual) i, doncs, la felicitat general és un bé per a la suma de totes les persones (col·lectiva). ★ Les persones també desitgen coses com els diners, el poder, la fama o la virtut. L’utilitarisme no nega això, però argumenta que aquests desitjos formen part de la felicitat en la mesura que contribueixen al benestar de la persona. És a dir, no són objectius independents, sinó elements que, en major o menor grau, ajuden a construir la felicitat.
★ La virtut és un dels elements que contribueixen a la felicitat. No obstant això, perquè
una acció o una disposició humana sigui realment valuosa, no n'hi ha prou que sigui virtuosa en si mateixa; també ha de tenir un impacte positiu en la felicitat de les persones en general. Si no és així, no tenen valor. ★ D’aquesta forma, la virtut, com qualsevol altre bé que desitgem, passa de ser un mitjà per a la felicitat a un ingredient principal de la idea de felicitat de la persona que la persegueix. Per consegüent, tant la virtut com la resta de les coses desitjables acaben constituint-se en una part de la felicitat mateixa i només són desitjables en la mesura que ens permeten assolir-la. Per tant, la felicitat no és una idea abstracta, sinó un conjunt de béns concrets la consecució dels quals es busca solament per obtenir la pròpia felicitat. ★ La virtut és un d’aquests béns concrets que formen part de la felicitat. A diferència d’altres desitjos, com els diners o el poder, que poden arribar a ser perjudicials si es persegueixen obsessivament, fer d’aquesta un fi en si mateix (l’amor desinteressat per la virtut) no posa en risc la felicitat general. Al contrari, ocupa una posició preeminent entre els béns que condueixen a la felicitat.
