John Stuart Mill Apunts | Apuntes de Historia de la Filosofía

J.S MILL (utilitarista)

Bentham va intentar aplicar un mètode cienﬁc a la moral i la políca, però la seva visió era massa simple.

Creia que les persones només actuen buscant el plaer i evitant el dolor, i que la moralitat es basa a calcular

quin acte aporta més plaer i menys dolor. J.S. Mill va modiﬁcar aquesta idea, aﬁrmant que no tots els plaers

són iguals i que cal tenir en compte la seva qualitat. A més, defensava una moral basada en la juscia i la

convivència, sense necessitat de religió.

En J.S.Mill, l'èca és l'art de viure (com en Epicur), alhora que el de conviure (com en Plató).

J.S. Mill basa la seva ﬁlosoﬁa en el principi d’ulitat (=màxim bé per el màxim nombre). És a dir, una ﬁlosoﬁa

moderna que dona importància a les conseqüències de les accions que decidim, sobretot aquelles que

augmenten la felicitat. Per tant, una acció és moralment correcta si promou la felicitat, i serà moralment

incorrecta si promou accions d’infelicitat.

PRINCIPALS DIFERÈNCIES ENTRE L’UTILITARISME DE BENTHAM I EL DE J.S MILL

1. Bentham considera tots els plaers iguals i mesurables quantavament, mentre que J.S. Mill considera que

no tots els plaers no són iguals i els disngeix qualitavament.

- Inferiors: tenen a veure amb el cos (menjar, dormir...)

- Superiors: tenen a veure amb la part intel·lectual/moral (llegir, protesta moral...)

Segons Mill, és millor ser un home insasfet que un porc sasfet, ja que els plaers intel·lectuals aporten

més felicitat a la comunitat.

2. Bentham defensa l’ulitarisme de l’acte, mentre que J.S Mill l’ulitarisme de la norma.

És a dir, Bentham defensa que cada acció s’ha de jutjar segons la seva ulitat, mentre que Mill proposa

calcular la ulitat d’una norma, i un cop sapiguem si és úl (o no), sabrem així la validesa de les accions

que en deriven.

EL DESIG

Desitja l'home ser feliç? Sí. Aleshores té dret a ser-ho; i la comunitat ha de garanr-li els mitjans per aconseguir-

ho, ja que l'home està predesnat a ser feliç a través de la cooperació amistosa, del tracte igualitari (no

discriminatori) i de la llibertat.

Allò desitjat i allò desitjable

La moral és vàlida quan els desitjos humans coincideixen amb els principis il·lustrats. J.S. Mill aﬁrma que allò

desitjat i allò desitjable són el mateix, però masa que el que és realment desitjable és el que les persones

il·lustrades consideren així, ja que no tothom desitja coses moralment acceptables.

J.S. Mill admet que no tots els il·lustrats desitgen els mateixos plaers i, per això, es diferencia de Bentham, ja

que creu que "bo" i "plaent" no són el mateix.

A més, alguns criquen la seva idea que allò desitjat és també allò desitjable, considerant-ho una fal·làcia

perquè creuen que voler una cosa no signiﬁca necessàriament que sigui bona o correcta.

Tot i així, Mill defensa que si algú desitja alguna cosa és perquè la veu com a desitjable, i per tant, ho és.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga John Stuart Mill Apunts y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

J.S MILL (utilitarista)

Bentham va intentar aplicar un mètode cienơfic a la moral i la políƟca, però la seva visió era massa simple. Creia que les persones només actuen buscant el plaer i evitant el dolor, i que la moralitat es basa a calcular quin acte aporta més plaer i menys dolor. J.S. Mill va modificar aquesta idea, afirmant que no tots els plaers són iguals i que cal tenir en compte la seva qualitat. A més, defensava una moral basada en la jusơcia i la convivència, sense necessitat de religió. En J.S.Mill, l'èƟca és l'art de viure (com en Epicur), alhora que el de conviure (com en Plató). J.S. Mill basa la seva filosofia en el principi d’uƟlitat (=màxim bé per el màxim nombre). És a dir, una filosofia moderna que dona importància a les conseqüències de les accions que decidim, sobretot aquelles que augmenten la felicitat. Per tant, una acció és moralment correcta si promou la felicitat, i serà moralment incorrecta si promou accions d’infelicitat. PRINCIPALS DIFERÈNCIES ENTRE L’UTILITARISME DE BENTHAM I EL DE J.S MILL

Bentham considera tots els plaers iguals i mesurables quanƟtaƟvament, mentre que J.S. Mill considera que no tots els plaers no són iguals i els disƟngeix qualitaƟvament. - Inferiors: tenen a veure amb el cos (menjar, dormir...) - Superiors: tenen a veure amb la part intel·lectual/moral (llegir, protesta moral...) Segons Mill, és millor ser un home insaƟsfet que un porc saƟsfet, ja que els plaers intel·lectuals aporten més felicitat a la comunitat.
Bentham defensa l’uƟlitarisme de l’acte, mentre que J.S Mill l’uƟlitarisme de la norma. És a dir, Bentham defensa que cada acció s’ha de jutjar segons la seva uƟlitat, mentre que Mill proposa calcular la uƟlitat d’una norma, i un cop sapiguem si és úƟl (o no), sabrem així la validesa de les accions que en deriven. EL DESIG Desitja l'home ser feliç? Sí. Aleshores té dret a ser-ho; i la comunitat ha de garanƟr-li els mitjans per aconseguir- ho, ja que l'home està predesƟnat a ser feliç a través de la cooperació amistosa, del tracte igualitari (no discriminatori) i de la llibertat. Allò desitjat i allò desitjable La moral és vàlida quan els desitjos humans coincideixen amb els principis il·lustrats. J.S. Mill afirma que allò desitjat i allò desitjable són el mateix, però maƟsa que el que és realment desitjable és el que les persones il·lustrades consideren així, ja que no tothom desitja coses moralment acceptables. J.S. Mill admet que no tots els il·lustrats desitgen els mateixos plaers i, per això, es diferencia de Bentham, ja que creu que "bo" i "plaent" no són el mateix. A més, alguns criƟquen la seva idea que allò desitjat és també allò desitjable, considerant-ho una fal·làcia perquè creuen que voler una cosa no significa necessàriament que sigui bona o correcta. Tot i així, Mill defensa que si algú desitja alguna cosa és perquè la veu com a desitjable, i per tant, ho és.

LA JUSTÍCIA: segons els liberals (uƟlitaristes) vol dir imparcialitat (no privilegis) La jusơcia, tot i ser molt important i imprescindible, està subordinada a la felicitat. És a dir, no és un fi en si mateixa, sinó un mitjà per assolir la felicitat. COM TROBAR LA FELICITAT J.S. Mill trobava la felicitat lluitant per un món millor. Defensa la necessitat d’una elit per guiar el progrés moral i políƟc, ja que la majoria segueix tradicions en lloc de la raó. Tot i això, aquesta elit no ha de tenir privilegis ni acomodar-se, perquè això perjudicaria la societat. Tanmateix, va paƟr una crisi en adonar-se que, si aquest món ja exisơs, ell no seria feliç perquè ja no Ɵndria res pel que lluitar. Per això, rebutja la idea d'un dictador just que imposi la felicitat, ja que creu que aquesta només s'aconsegueix amb l'autogovern i la parƟcipació. A més, afirma que un govern així faria mal a la societat, perquè debilitaria la capacitat de les persones per pensar i decidir per si mateixes. Els subjectes acƟus són necessaris L'uƟlitarisme de J.S. Mill (= major felicitat x major nombre) destaca la necessitat d'individus acƟus que desenvolupin les seves capacitats en un món lliure, igual i fraternal. La llibertat és un requisit indispensable perquè els homes siguin feliços, però aquesta només es pot aconseguir si els individus parƟcipen en la llibertat dels altres (i la d’ells mateixos).  Mill afirma que la llibertat només per a un mateix és un frau, tant per a la comunitat com per a l'individu, ja que porta a l'aïllament i, per tant, impedeix ser feliç. Cada individu té el dret a ser lliure i feliç, i és un deure de tots fomentar aquests drets. Mill subratlla que la recerca personal de llibertat i felicitat es transforma en un compromís social per promoure la llibertat i felicitat dels altres. LA LLIBERTAT J.S Mill separa l’àmbit de la llibertat, propi de l’individu, i l’àmbit de la moral o llei, propi de la societat. Individu i societat han de governar cadascú els que els interessa:

Individu: la seva conducta en allò que només li afecta a ell (àmbit de la llibertat)
Societat: la conducta de l’individu en allò que afecta els altres (àmbit moral/llei) Ens diu que un home madur, en plenes facultats mentals, és el més interessat en el seu benestar, de manera que és l'únic que pot prendre decisions que només l'afecƟn a ell. Els altres poden aconsellar-lo o adverƟr-lo de les conseqüències de les seves accions, però si només l'afecten a ell, ha de ser lliure de decidir i d'afrontar les conseqüències de les seves accions. Tanmateix, viure en societat implica respectar els altres i no fer res que els perjudiqui. Tots hem de complir amb la nostra part dels treballs comuns. Si les decisions d'una persona afecten als altres, aquests tenen el dret de restringir la seva conducta.

John Stuart Mill Apunts, Apuntes de Historia de la Filosofía

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga John Stuart Mill Apunts y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

J.S MILL (utilitarista)