¡Descarga la globalización económica y más Apuntes en PDF de Derecho Administrativo solo en Docsity!
Primera part: aspectes educatius del document Globalització, educació i societat
La globalització en la societat de la informació
Les noves tecnologies de la informació i la comunicació (NTIC a partir d'ara) configuren un nou model de societat, que marca l'inici de l'era de la informació. Castells parla d'una crisi econòmica del capitalisme, de l'aparició de moviments socials i de la defensa dels drets humans. A partir dels anys 70, comença a globalització de les activitats econòmiques. Aquesta expansió industrial i comercial, unida a l'expansió dels mercats, permet que entrin països a l'economia mundial, i tambñe que en surtin perquè no estaven prou adequats al ritme requerit. A causa d'aquesta selecció o exclusió de la globalització, alguns analistes l'anomenen “triadització”, ja que el capital circula al voltant de tres pols (Estats Units, Japó i la Unió Europea), que formen un sistema de dependència respecte a un sector que no participa. L'efecte fonamental de l'ús de les NTIC és que integra els sectors econòmic i financer, mundialment parlant. La necessitat de controlar la dinàmica de la globalització forma, al mateix temps, agrupaments econòmics macroregionals (per exemple, la Unió Europea). L'avenç de les comunicacions afavoreix l'augment del nombre d'empreses i l'acceleració de la globalització econòmica. La flexibilirar i mobilitat del nou model d'economia global s'aconsegueix gràcies a la comunicació a distància a través de xarxes, així com pels mecanismes d'adaptabilitat i organització de les empreses. L'economia dels serveis ocupa més de la meitat de l'activitat econòmica global. En trobam amb: Serveis personals, com per exemple, restaurants, perruqueries, serveis de neteja i domèstics, etc. Serveis socials, com l'educació, la sanitat... Serveis culturals i de lleure: el turisme rural, l'activitat audiovisual, el patrimoni cultural, l'esport, etc. Serveis de protecció al medi ambient, com la gestió de residus i aigua, la protecció de zones naturals, les noves energies alternatives... En aquest sentit, la demanda de treballadors qualificats i formats implica l'exclusió d'una part important de la població mundial, que no té feina o cobra un salari insuficient. És aquí on ens hem de centrar en el tema educatiu. Amb aquest nou capitalisme, ens trobam amb una demanda laboral que varia en funció de les necessitats de producció. Això fa que el treball canviï i també el perfil del treballador i la formació requerida. És un model que permet l'adaptació a les necessitats del mercat. Els treballadors han de ser flexibles, mòbils, comunicativament competents, capaços de treballar en equip i d'utilitzar les noves tecnologies. Es demana un treballador polivalent, capacitat per adquirir coneixements específics en moments precisos. A més, es requereix un nivell d'educació mínim per tal de poder accedir a aquests nous aprenentatges. Hallak afirma que els principals canvis de l'educació per a l'ocupació són: Els títols escolars canvien de valor en el mercat laboral. Són una condició necessària, però no suficient. La formació inicial determina el futur social i laboral: ha de ser una formació base, per a tota la vida.
La formació és l'eix de les polítiques d'ocupació. L'adaptació del treballador és una garantia d'integració. Per aquests motius, hi ha una desvaloració del treball del personal no qualificat; ens trobam amb una polarització: per una banda, els treballadors amb capacitat d'adaptar-se al mercat laboral. Per altra, el sector no qualificat, que en queda exclòs. La reestructuració econòmica també implica un canvi en les estructures del mercat laboral. La desocupació persistent afecta principalment a persones amb baixa qualificació: joves, persones majors de 45 anys, dones, minories ètniques, etc.
Globalització, cultura i educació
En aquesta societat, la informació és l'element fonamental que, amb la capacitat tecnològica, determina la capacitat econòmica, la política i la cultural. En aquest sentit, les NTIC són molt importants. La cultura forma part del capitalisme informacional, depen del coneixement i la informació que hi hagi disponibles. Si en la nostra societat el bé més valorat és la informació i el coneixement, poder accedir-hi és un requisit per a la integració. Hi ha una bretxa clara que reflecteix l'accés desigual de les persones a l'ús de les tecnologies, a través de les quals es distribueixen els coneixements i informacions més importants. Hi ha una limitació a l'expanció de les tecnologies a països pobres. L'avenç en educació primària no s'ha donat en educació secundària ni superior. J. Hallak exposa les contradiccions de la globalització i l'amenaça de divisió del món en tres grups: els que globalitzen, els que són globalitzats i els que són exclosos de la globalització. Malgrat la lluita per educar, hi ha una gran part de la població mundial que es troba fora d'aquest desenvolupament. La manca de formació bàsica dels adults i dels joves pot provocar efectes negatius en el futur. El fracàs escolar és el primer pas per diferenciar-se socialment respecte dels que sí que tenen l'educació obligatòria. L'educació s'enfronta a contradiccions importants, ja que, per exemple, l'accés a l'escola i a una educació de qualitat està determinada pel mercat i per la desigualtat social, cultural i geogràfica. Ens trobam amb dos riscs fonamentals: L'homogeneïtzació davant la diversitat cultural. L'individualisme i la selecció con a criteri de qualitat davant l'atenció a la diversitat i a la igualtat d'oportunitats. Primerament, la globalització econòmica i cultural facilita la imposició de la cultura dominant. Això pot afavorir que s'imposin les cultures que tinguin més poder, contrari a la diversitat cultura. La cultura està molt influïda pel capitalisme. Apareixen forces de resistència que asseguren i reorganitzen les diferències culturals, reafirmant així el poder de les cultures heterogènies. En segon lloc, l'accés a una educació de qualitat és un dels requisits per aconseguir la integració. Així, és necessari que l'aprenentatge es centri en l'educand, però això pot fer perillar valors universals imprescindibles per assolir el desenvolupament humà. Les polítiques educatives han d'incorporar una dimensió tecnològica, ja que sinó implicaria marginalitat. Però, hi ha una polarització ja que les tecnologies es concentren en parts determinades del món. L'educació és fonamental per protegir la identitat cultural, i també perque es respectin els drets humans. Els quatre pilars bàsics que ens exposa J. Delors en un informe de la UNESCO (La educación encierra un tesoro), són:
1
repressions policials, sinó tractant de persona a persona, i redistribuint els béns de la Terra. Europa pretén tancar les seves portes als immigrants, però això és impossible, estem sient hipòcrites; Europa és una de les zones més riques del planeta, i és inevitable que els immigrants vulguin venir aquí a cercar una vida més digna, perquè per molt que les portes del nostre continent siguin tancades, ells seguiràn intentant sense descans entrar en ell. El vídeo i el document guarden molta relació, ja que els dos ens parlen de la globalització per la que estem passant absolutament tots i cada un de nosaltres, els habitants de la Terra. Es diferencien entre ells perque el document és una mica més teòric, ens explica les teories i perspectives d'analistes i sociòlegs; en canvi, el vídeo ésun repòrtatge més específic, ens mostra la cara més dura d'aquesta globalització, ens exemplifica amb cares i veus la situació tan dura per la que passen moltissimes persones cada dia, intentant sobreviure i cercar una vida millor. Si els països menys desenvolupats estàssin units, tinguéssin una unió de governs, la situació no seria tan greu, no hi hauria ni tanta pobresa ni tanta immigració. Però no hem de ser hipòcrites, la major part de culpa la tenim nosaltres, els països amb recursos. Un 80% de la riquesa del planeta és disfrutada per menys del 20% de la població, i així és impossible el bon funcionament; per això hi ha revolucions, perquè el planeta contemporani, tal i com nosaltres el coneixem, no pot proporcionar a ningú la seguretat de tenir una vida digna. La globalització, amb tots els seus processos, beneficia a una part del planeta, però en deixa al marge l'altre part, que, com esclaus, es contenten amb poder treballar, encara que sigui de la manera més precària, i poder, no viure, sinó simplement sobreviure. En la nostra societat ni els pares, ni l'escola eduquen; ensenyen, però no eduquen. La responsable d'aquesta educació és la televisió, i la televisió no respecta res, per tant, com a resultat, obtindrem generacions de nens que no respectaràn res. No podem descartar res en el futur, no podem saber què passarà ni com seguirà aquest procés de globalització, amb les respectives conseqüències. Hi ha milions de persones no comunitàries, que fan vida a les metròpolis i treballen precàriament, cobrant una misèria. Per altra banda, tenim els que sí que són comunitàris, que tenen papers i que treballen, que són descendents d'immigrants, però que igualment són tractars com a això: immigrants. Aquesta globalització que estem vivint és llesta, es queda amb el millor i tira la resta al fems. No es preocupa per les regions menys productives, ni pels pobres d'Europa que no aporten res a nivell mundial, ni per Àfrica, ni pels milers de persones que es moren de gana. El que s'hauria de fer és preocupar-se per la millora de la qualitat de vida dels països d'orígen de la immigració, per tal de crear condicions favorables a nivell global. I Europa per ella sola no és capaç de fer res, s'ha d'aliançar amb els països pobres. Un dels aspectes més decisiu de la globalització és la producció. El que es vol és produir on el cost de treball és més reduït, per vendre després els productes a països on els costs són més elevats. El problema és que sabem que sempre hi haurà algú dispost a treballar per menys diners que un espanyol, o un francès, o un americà. Un inversionista està disposat a invertir en un país si el país treballa a cost xinès, per exemple. Si és així, l'empresa no té cap problema per instal·lar-se a dit país; el què passa és que a Europa ja tenim antecedents de lluites socials, d'adquisicions, i a països com a la Xina no ha passat i no tenen aquest concepte, són vulnerables. El major problema és l'egoísme. Les
empreses, quan s'instal·len a països diferents, no miren per les conseqüències positives de dit país, sinó que miren pel seu interès propi. Hi ha milers de persones que treballen de sol a sol, per una misèria de salari. I el problema el tenim nosaltres, els que consumim aquests productes. Perquè, en el fons, el que importa no és la qualitat, és la marca. Amb això, volem arribar al punt de conscienciar-nos que per culpa de la nostra ambició per adquirir productes barats i de qualitat, hi ha gairebé 12 milions de nins arreu del món esclavitzats, que treballen de 10 a 16 hores cada dia. Arribam a una competitivitat extrema amb els mercats tèxtils xinesos, que tenen una mà d'obra barata, i ens escandalitzam per que venen aquí a vendre els seus productes. Però sovint són els nostres empresaris els que inverteixen en el mercat xinès sabent que és més barat. No tenim dret a retreure'ls res, ja que som nosaltres els que provocam totes aquestes situacions. El capitalisme ha deixat de ser productiu, industrial, com era fa un segle. S'ha convertit en un capitalisme especulatiu, que es mou per diners, un capitalisme “de casino, que no produeix beneficis, ni llocs de feina nous, i si les genera, és amb condicions lamentables. El problema és que amb la nova societat de la informació i el coneixement basta amb tecletjar l'ordinador perquè el capital surti o entri lliurement, i això no afecta només els mercats, sinó també els éssers humans. El problema és que avui dia no hi ha treball a llarg plaç, tots són treballs que duren tres o quatre mesos i després es desfàn del treballador, talment un mocador usat. Actualment, envers d'avançar, anam cap enrere. Ens trobam amb que la globalització ens ha situat en una difícil situació, en què, o posam mesures per solucionar tots els problemes que ha generat aquest procés, o prest estallarà una guerra molt grossa, i que no deixarà a ningú amparat. Els governadors del món hauríen de ser menys hipòcrites, menys egoístes, pensar un poc en el futur del nostre planeta i de totes les comunitats humanes que l'habiten, i que posin solucions a aquest caos i aquest cúmul de problemes i injustícies amb què s'està tractant bona part de la població de la Terra. El que està clar és que no ho arribarem mai a solucionar completament, però sí que hem d'aturar un poc aquestes situacions caòtiques que es donen entre països desenvolupats i els que no ho són. Acabarem el treball amb una frase que surt al vídeo, que dóna molt per pensar i recapacitar sobre la nostra situació actual: avui dia no hi ha una democràcia, estem molt enfora de tenir una democràcia en tota regla. Avui dia estem vivint en una dictadura molt forta. I el major dictador no és ni els polítics, ni les lleis. El major dictador que es coneix avui dia, el que regeix tot en aquest món i que provoca tots els problemes, totes les rebel·lions, totes les injustícies.. El major dictador que hi ha són els dobers.
La Globalització es un procés universal i es anomenat així perquè
afecta a tots els països del planeta, independentment de la posició
que tinguin dins de l’economia mundial i l’ordre polític. Els
mercats, el capital, la producció, la gestió, la força de treball, la
informació, el coneixement i la tecnologia s’organitzen en fluxos
que travessen les fronteres nacionals. La competència i les
estratègies econòmiques tendeixen a definir-se i decidir-se en un
espai regional, mundial o global. També cal dir que aconsella les
empreses i als mercats a organitzar-se en xarxes
estretament embastades a escala global.
Avui dia la globalització no ha resultat ser tan bona com es veia al
principi. Per exemple les estadístiques demostren que les persones
després de 40 anys de treball acaben de manera següent: l’1%
acaben rics, el 4% financerament independents, el 5% encara
treballa, el 36% acaba morts i el 54% acaba en fallida.
Hi ha diferents factors que han donat lloc a la globalització. Hi va
haver una millora dels transports cosa que va facilitar el transport
de mercaderies i de persones. El progrés de les telecomunicacions
com per exemple els satèl·lits, l’internet, la telefonia mòbil i el
fax va facilitar les interrelacions de tot tipus a escala mundial. Hi
va haver una generalització del sistema de l’economia del mercat
basat en la propietat privada i la lliure competència entre les
empreses globalitzant el mercat laboral en funció dels interessos
de les grans empreses que es van instal·lar en qualsevol racó del
món. Les empreses transnacionals i les empreses de productes o
serveis van tenir la seu en un país i es van afiliar a altres. També
s’ha de dir que les organitzacions internacionals que van afavorir
el procés de globalització van ser l’Organització Mundial del
Comerç que promou la liberalització del comerç mundial, el Fons
Monetari Internacional (FMI) que controla l’estabilitat monetària
internacional, el
Banc Mundial, l’ONU i la G-8 el qual esta format pels països amb
economies més poderoses del món que traça les directrius
econòmiques i polítiques mundials com Estats Units, Canadà,
Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia, Japó i Rússia.
La Globalització te varies conseqüències. Hi ha un augment
excessiu del consumisme. La riquesa s’ha concentrat en uns pocs.
Hi ha un desequilibri econòmic causant diferències considerables
pobres i rics. Ha desaparegut l’Estat de Benestar. Hi ha un
augment dels paradisos fiscals que son petits territoris que tenen
legislacions molt suaus, no presten atenció a la condició dels seus
propietaris i solen cobrar sumes reduïdes. En aquests paradisos
fiscals hi ha un moviment sense cap control fent que les
multinacionals puguin comprar el que volen sense donar
explicacions a ningú. Hi ha un bloqueig de diners que son
procedents de fraus, de crims organitzats o de les drogues. Hi ha
també expropiacions de la terra en les quals els camperols
hipotequen les seves terres i al final aquestes acaben a mans dels
usurers. Cal dir per exemple cada any milers de camperols són
expulsats de les seves terres per donar pas grans plantacions.
També milers de famílies han d’abandonar les seves casses
perquè es obrin noves mines i d’altres ja no tenen recursos per
viure perquè els boscos en els quals vivien han estat destruïts.
Una
altra conseqüència es el creixen atur. Les condicions de treball
són precàries. Moltes hores de treball en males condicions. Hi ha
aparegut la fan que i cada vegada hi són més els que pateixen
d’això. Ha augmentat la pobresa no només als països del Sud sinó
també al Nord. Hi apareix l’analfabetisme a causa de la reducció
de la despesa en educació que han resultat dels plans d’ajust.
L’emigració també s’ha tornat un problema a causa de que les
persones han anat a altres països en busca de treball, d’aliments i
d’una qualitat de vida millor. Han aparegut malalties de tot tipus
com per exemple les diarrees,l’ Ebola, la còlera, etc. Un problema
molt greu es l’impacte que ha tingut la globalització en el medi
ambient. Això es degut a la fabricació de productes de baix cost.
Aquests danys en el medi ambient són pagats en forma de
malalties, morts, catàstrofes i pèrdues irreversibles de
biodiversitat. El Sud s’està utilitzant com a escombraire planetari
ja que surt molt més barrat descarregar les escombraries al Sud
que no pas al Nord. Hi ha aparegut la censura i la llibertat
grans organitzacions econòmiques i polítiques internacionals,
fonamentalment el Banc Mundial (BM) i el Fons Monetari
Internacional (FMI). La ideologia del moviment és molt variada.
Sota el seu paraigua apareix un ampli ventall ideològic:
l'anticapitalisme, l'ecologisme, l'antimilitarisme, l'anarquisme,
però també altres moviments antisistema més radicalitzats,
violents i d'una ideologia més difusa.
El tema de la globalització es un tema bastant difícil i polèmic. Es
difícil estar en contra o a favor d’aquesta globalització perquè hi
ha moltes idees falses sobre ella i no saps ben be que pensar però
una cosa es certa i es que estem dins d’aquesta globalització. Crec
que la globalització no es una cosa dolenta però el problema es
que el que es guanya per la globalització estan massa
desequilibrades.
