¡Descarga La Síndrome de Down (SD) y más Apuntes en PDF de Etología solo en Docsity!
Your genes, your health
La Síndrome de Down (SD)
- Quins són els principals trets característics dels individus amb SD?
Els nens nascuts amb síndrome de dawn varien molt en la seva simptomatologia, els símptomes
més comuns inclouen:
- retrаs mental
- biaix a l’alça en els ulls (ojos achinados)
- disminuciу del tу muscular
- (^) perfil facial aplanat amb pont nassal “deprimit” i el nas petit
- boca petit
- forma anormal de les orelles
- articulacions laxes
- Quins tipus d’alteracions al cromosoma 21 es poden trobar en els individus amb SD?
La gent amb síndrome de Down tenen un excés o redundància del material genètic a les seves
cèl·lules, específicament, un excés al cromosoma 21.
- Trisomia lliure: La majoria (95%) tenen un cromosoma 21 extra complet.
- Translocació: Altres (4%) tenen una part extra del cromosoma 21 o un fragment del mateix es troba enganxat a un altre cromosoma, translocada en un altre cromosoma, normalment al cromosoma 14.
- Mosaicisme: I una petita part (1%) tenen un mosaic de cèl·lules al seu cos quan algunes cèl·lules tenen la quantitat de material genètic normal i altres cèl·lules tenen extra el cromosoma 21. Aquesta mutaciу es produeix desprйs de la concepciу, motiu pel qual la trisomia no йs present a totes les cиl·lules de l’individuo. Per tant, el percentatge de cиl·lules afectades pot abastar des d’unes poques a quasi totes, segons el moment en quи s’hagi produпt la segregaciу anтmala.
- Hi ha algun factor que afecti a la incidència? Quin?
El síndrome de Down es un dels trastorns genètics més comuns i es la raó més freqüent de retràs mental. 1 de cada 900 persones neixen amb la malaltia a causa de les altes taxes de fertilitat en dones joves, la majoria de SD neixen de mares menors de 35 anys, en canvi, la possiblilitat de tenir un fill amb SD augmenta en dones d’avançada edat.
- Tots els casos de SD són hereditaris?
La majoria dels casos de síndrome de Down resulta de la divisió cel·lular defectuosa de gàmetes i això no s'hereta (perquè és un error espontani).
Però un petit percentatge de les persones amb SD si que han heretat el defecte cromosòmic provinent del seu pare o de la seva mare.
- Com es pot fer el diagnòstic?
Les proves prenatals es poden fer per determinar si un fetus té síndrome de Down. Els bebès que neixen amb síndrome de Down solen tenir característiques físiques que condueixen a la sospita de la malaltia. El diagnòstic es confirma amb una prova anomenada “cariotip'' que dóna una imatge completa dels cromosomes d'un individu.
- Principals trets de la SD. What causes it? VIDEO MIRARLO:PREGUNTA 1 http:// www.ygyh.org/ds/cause.htm
- Com s’escriu la fórmula cromosòmica de la SD?
Muchacho: 47, XY, + Muchacha: 47,XX, +
- Què és una NO DISJUNCIÓ?
Es l’alteració més comú, consisteix en un cromosoma extra en totes les cèl·lules (trisomia del cromosoma 21), es el resultat de la separació defectuosa durant la divisió cel·lular de la producció cel·lular de l’ovul o l’esperma. Aquest tipus de divisió cel·lular es la meiosi. Quan es divideix la cèl·lula els 23 pars de cromosomes agafen part de les dues parts durant la divisió cel·lular, durant la meiosi es passen de 46 cromosomes a 23 pero pot fallar alguna cosa durant la meiosi. Els estats principals de la meiosi poden correr suaument pero als últims estats un parell de cromosomes falla i es divideix en 2 i van al mateix costat de la divisió cel·lular. Aquest error en la divisió cel·lular s’anomena no disjunció. L’embrió desenvolupa un cromosoma 21 extra en totes les cèl·lules del cos.
- I un MOSAIC?
Només té una incidència del 1-2%, es poc comú, com indica el nom, els afectats tenen una barreja de tipus cèl·lules al seu cos. Algunes cèl·lules són normals i tenen 46 cromosomes i d’altres en tenen 47, porten una copia de més del cromosoma 21. En els afectats es produeix quan es subdivideixen la barreja de les cèl·lules al cos. Quan diferents cèl·lules del mateix tipus es barrejen s’anomena mosaicisme cel·lular. En aquest cas mentre unes cèl·lules tenen el nombre normal de cromosomes (ronyó per exemple) un altre grup en té extra el par 21 (teixit mosaic) per exemple a les neurones. Es el resultat de la no separació per error immediatament després de la fertilització.
- Com s’origina un SD mosaic?
Investigacions recents indiquen que en la majoria de casos de mosaicisme apareixen quan un zigot amb la forma més comú de SD perd el cromosoma 21 extra en algunes divisions cel·lulars creant llinatges amb cèl·lules amb i sense el cromosoma extra.
- En què consisteix una translocació robertsoniana?
La translocació robertsoniana es produeix quan part del cromosoma 21 es desprèn durant la divisió cel•lular meiòtica i s'enganxa a un altre cromosoma, normalment el cromosoma 14. En aquesta variant el cromosoma 21 extra (o un fragment del mateix) es troba "enganxat" a un altre cromosoma (freqüentment a un dels dos cromosomes del parell 14), per la qual cosa el
Les dones si que poden tenir descendència afectada, de fet tenen el 50% de possibilitats de que passi. Quan la dona amb SD produeix òvuls, durant la meiosi, la meitat d’aquests tindran un cromosoma 21 extra.
La fenilcetonúria (PKU)
- Quins són els principals trets característics dels individus amb PKU?
La majoria dels nens en els països desenvolupats són examinats de PKU en néixer, abans de que apareguin els símptomes desenvolupats. Un nen amb PKU no detectat pot tenir un cap més petit del normal, epilèpsia i retard mental. L'excés de fenilalanina hidroxilasa en la pell genera una olor a humitat i una deficiència en les derivacions de tirosina que provoca tenir la pell i els cabells més clars, aterciopelats i molts sensibles.
- Què produeix la simptomatologia de la PKU?
El PKU apareix quan una persona hereta una mutació genètica que interromp la funció d'un enzim metabòlic important (PHA: Fenilalanina hidroxilasa). Si aquest enzim no funciona correctament, s’acumulen nivells perillosament alts de fenilalanina en el cervell. L'excés de fenilalanina enverina les neurones i causa retard mental i epilèpsia en les condicions en que no es tracta.
- La probabilitat d’observar un cas de PKU és la mateixa per a qualsevol població?
No, la probabilitat es de 1/10.000, encara que hi ha variaciу segons la zona geogrаfica. La freqьиncia de portadors йs del 2% en la poblaciу general.
- Caucasics i asia de l’est: 1/10.000naixements.
- Turcs: 1/
- Irlandesos: 1/
- Japonesos: 1/143.
- Africans: molt extrany
- Quin tipus d’herència presenta la PKU?
Es tracta d’un trastorn recessiu, és a dir, la persona desenvolupara la malaltia quan els 2 progenitors presentin l’alteració, ha d’heretar dues còpies del gen mutat, un de cada progenitor.
- Quan i com es fa el diagnostic?
Els nadons són examinats per detectar nivells elevats de fenilalanina en la sang. Altres proves de sang s'han de dur a terme per determinar si l'alt nivell de fenilalanina es deu al PKU o bé a un defecte d’una altra proteïna (BH4) que causa els mateixos símptomes.
- Es tracta d’una malaltia monogènica o poligènica?
Monogènica ja que es produeix una alteració en un únic gen, el cromosoma 12.
- Quina conseqüència té la mutació que produeix la PKU?
Produeix una alteració en el cromosoma 12, aquest gen (PAH) conté instruccions per fabricar l’enzim PAH (Fenilalanina hidroxilasa) normalment PAH es produeix per ajudar a convertir la fenilalanina en un altre aminoacid anomenat tirosina. Aquesta mutació en el gen canvia la forma de l’enzim, les diferents mutacions poden canviar la forma de l’enzim i s’arriba a no reconèixer, altres vegades aquest treballa més lentament, altres l’enzim es inestable i es degrada. Aixт produeix retard mental per enverinament neuronal o bй pels baixos nivells de dopamina trobats
- De quina manera l’ambient pot influir sobre l’expressió de la simptomatologia de la PKU?
En alguns casos de la mutació mai s’arriba a convertir la fenilalanina en tirosina, això es pot modificar ingerint aliments pobres en fenilalanina, es a dir rics en proteínes (carns, formatge, edulcorants...) per evitar que l’excés de fenilalanina resulti “verinós”
- Quins genotips han de tenir els pares per a què els fills pateixin PKU?
Els dos progenitors han de tenir un dels 2 gens PAH mutats, un en cada cromosoma 12. Si en la unió de l’esperma i l’òvul contenen tots dos un gen mutat, el fill tindrà PKU.
- Quina probabilitat tenen aquests pares de tenir un fill o filla afectat de PKU?
La probabilitat que aquest rebi els dos cromosomes amb el gen alterat йs d'un de quatre (25%).
- Com anomenem aquells individus que només tenen una còpia de l’al·lel mutat?
Portadors
- Si una parella té més d’un fill, tenen tots la mateixa probabilitat de patir PKU?
Si, la probabilitat que el fill rebi els dos cromosomes amb el gen alterat йs d'1/4 (25%). La probabilitat que el nen sigui sa perт portador йs de 2/4 (50%), i finalment la probabilitat que sigui sa i no portador йs d'1/4 (25%).
La malaltia d’Alzheimer (MA)
- Per què només es pot fer un diagnòstic concloent de MA post-mortem?
A la mort del pacient es duu a terme una autòpsia a on el teixit cerebral es examinat per un patòleg que busca les plaques i els revolts en les regions del cervell característiques de la malaltía d’alzheimer.
- Quins són els dos elements neuropatològics més importants de la MA?
La demència i els problemes cognitius.
La malaltia s’inicia amb pиrdua progressiva de l'atenciу i la memтria, confusiу mental, desorientaciу espacial i agitaciу psicomotora. A part els constants trastorns afаsics, agnтsics i
no s'ha trobat cap dada concloent sobre aquesta relació. Altre factor estudiat és el del tabac, que els últims estudis han mostrat com un clar factor de risc de la patologia. Pel que sembla, fumar eleva fins quatre vegades les probabilitats de sofrir la neurodegeneració. Les dietes grasses semblen també afavorir l'aparició de la malaltia, potser per la suposada relació amb la Apo I-4, s'estima que una dieta alta en greixos eleva en unes 7 vegades la probabilitat de sofrir la malaltia. Per altra banda, pertànyer a una família nombrosa també sembla influir en el risc de Alzheimer; segons científics de la Universitat de Washington, cada germà o germana augmenta el risc un 8 per cent.
- Quin és el mecanisme d’acció dels fàrmacs més emprats per tractar la MA?
Alguns dels inhibidors de l'acetilcolinesterassa sуn emprats per a tractar lamalaltia de l' Alzheimer.
- Quin procés del desenvolupament i la maduració del sistema nerviós pot estar relacionat amb la MA?
La neurogénesis: producción de neurones
- Segons el patró d’herència, quins dos tipus de MA existeixen i quin és el més freqüent? Quins gens hi estan implicats?
- La MA esporàdica és la més freqüent (90% de los casos). L’ aparició de la MA esporàdica està lligada a una versió del APOE (gen de riesgo) en el cromosoma 19
- La MA hereditàriao familiar (FAD): la aparició de la MA hereditària està lligada a la forma autosòmica dominant de la malaltia, es a dir, l’al·lel de la malaltia es dominant, raó per la qual, només es necessari heretar una còpia del gen mutat per desenvolupar la FAD.
- Quin al·lel de l’APOE confereix un major risc de patir la MA?
L’al·lel e4 produeix un major risc de desenvolupar Alzheimer.
- Quin patró d’herència regeix l’aparició de la MA de tipus familiar?
Aquest tipus de MA es poc comú, només el pateixen un 10%. Aquest tipus de MA es refereix en un principi primerenc raó per la qual els afectats començen a presentar símptomes entre els 30 i els 65 ants. FAD es el tipus dominant de la malaltia, la persona només necessita heretar una còpia del gen mutat per desenvolupar FAD. Les investigacions han identificat tres mutacions genètiques per separat en tres cromosomes que causen la malaltia, el gen APP al cromosoma 21, 1 gen preselinina al cromosoma 14 i 2 gens de preselinina al cromosoma 1.
- Quin efecte podrien tenir les mutacions en els gens de la presenilina 1 i 2?
Hi ha una forta evidència de que les mutacions en la preselinina 1 i 2 gens incrementen la quantitat de secrecions de beta-amiloloides (causa les plaques de proteïna) possiblement per un augment en les secrecions gamma tallant la proteïna APP.
- I en el gen de la proteïna precursora de l’amidoloide?
- Són els gens de les presenilines 1 i 2 i el de la proteïna precursora de l’amiloide els tres únics gens implicats en la MA de tipus familiar?
S’han identificat tres mutacions genètiques per separat en tres cromosomes que causen la malaltia, el gen APP al cromosoma 21, 1 gen preselinina al cromosoma 14 i 2 gens de preselinina al cromosoma 1. A més hi ha un 50% de possiblitats de heretar la malaltia dels quals encara no es coneixen els gens implicats.
- Quina probabilitat té un individu de patir la MA i un dels seus progenitors és heterozigot per a un dels 3 gens implicats? I si és homozigot?
Si un dels deus progenitors es heterozigòtic per a un dels 3 gens implicats, la probabilitat de que l’individu pateixi MA es del 50%, en canvi si un dels progenitors es homozigòtic per a un dels 3 gens implicats, la probabilitat serà del 100%.
- En els casos anteriors, quina serà la probabilitat del, per exemple, tercer fill de la parella?
El tercer fill tindria la mateixa probabilitat de que l’individu anterior de patir MA, ja que els gens del pare i de la mare es tornen a convinar en cada fill que neix. Una metàfora podria ser pensar que cada cop que es va a tenir un fill es tira una ruleta, en el que tots els fills tenen la mateixa probabilitat de patir la MA o no.
- On s’observen les plaques i els cabdells neurofibril·lars, dins o fora la cèl·lula?
Les plaques d’amidoloide es troben entre les neurones i els cabdells neurofibril·lars es troben dins de les neurones del cervell.
- Els cabdells neurofibril·lars i les plaques són exclusius de la MA?
No son exclusius de la MA, ja que també els observem amb l’envelliment, en canvi, quan està present la MA s’observen majors quantitats.
- En quines estructures cerebrals s’observen les majors acumulacions de cabdells i plaques?
Les majors acumulacions de plaques i cabdells s’observen en l’hipocamp i el còrtex cerebral.
- En què consisteixen les plaques d’amiloide i com es formen?
Las plaques d’amiloide consisteixen en proteнna beta-amiloide, un fragment d’una proteнna major anomenada proteнna precursora d’amiloide (APP) que es troba a la membrana de les cиl·lules del nostre cos i que consta d’uns 765aa. El lloc exacte a on la APP es tallada a les cиl·lules neuronals influeix en la formaciу de la proteпna beta-amiloide. Si es talla just a la cantonada de la membrana cel·lular mitjanзant un enzim anomenat beta-secretasa, el fragment beta-amiloide es formara. Cada fragment estа composat per 40 o 42 aa i un cop formats son degradats o allunyats del cervell o continuen en ell, acumulant-se en grups i formant les paques d’amiloide. L’acumulaciу d’aquestes plaques sembla ser que desencadena l’inici de la MA perт els investigadors encara no estаn segurs de si йs la causa o si es producte de la MA.
