¡Descarga Las servidumbres trabajo y más Apuntes en PDF de Derecho Romano solo en Docsity!
Les servituds. Dret comparat.
CAROLINA SIMÓN, DULCE MONTESA, NATALIA NEVADO Y JAVIER TORRES ÍNDEX DEL TREBALL:
- Les servituds en el Dret Romà- Carolina Simón y Dulce Montesa
- Les servituds en el Codi Civil actual- Natalia Nevado y Javier Torres
- Similituds de les servituds en el Dret Romà i el Codi Civil actual
- Diferències en les servituds en el Dret Romà i el Codi Civil actual.
- Bibliografía.
1. Les servituds en el Dret Romà
Les servituds consisteixen en els drets que s’exerciten sobre les coses que perteneixen a les persones diferents al propi titular, raó per la qual es denominen drets reals sobre la cosa aliena. Aquest dret s’entén com la cosa aliena constituida sobre un fundo o sobre qualsevol cosa corporal i en avantatge d’una persona. La tradició justinianea distinguix entre servituds predials o reals i servituds personals. Les servituds reals o predials: Les servituds predials o reals consisteix en la subjecció permanent d’un fundo denominat servent, en benefici d’un altre, denominat dominant. En el sentit de que el segons s’aprofitava d’una activitat que podía desplegar sobre el primer o d’una restricciones que s’impossava al goix del mateix. Es consideraven inherents per tant, en el moment de la seua constitució no hi havia causa legal d’extinció, es substituíen independentment de la successió de diverses persones en la propietat en fundos. Es caracteritzen per tant, per la seua perpetuïtat i per tant la seua relació jurídica no queda reduïda a les persones titulars en el temps en que es constituixen. És indivisible,, és a dir que la indivisibilitat era la situació jurídica que aquesta implicava. Es distinguixen dos tipus de servituds reals: → Les servituds rurals o rústiques: Si el terreny estava lliure sin edificis destinat a les activitats agrícoles. Les formes més antigues de servituds es varen incloure en aquest tipus. Considerades jurídicament res mancipi. Són les constituïdes sobre predis rurals. Fonc rural és tot espai no construït, sense importar la seua ubicació.
- Iter, facultat de travessar un predi a peu o a cavall, però sense conduir bestiars o vehicles.
- Actus, dret de passar pel fonc alié i conduir bestiars o vehicles.
- Via, comprén les dos anteriors i a més, el dret de transportar materials. L'exercici d'aquesta servitud suposa un camí prou ampli, 8 peus en les rectes i 16 en les voltes, segons la Llei de les Dotze Taules.
- Acuaeductus, dret de conduir aigua a través del predi veí.
- Aquae haustum, dret de recollir aigua dels pous o estanys del predi servent.
- Pecoris ad quam ad pulsum, dret d'abeurar els bestiars en el fonc veí.
- Ius pascendi, gravamen suportat pel predi servent, que consisteix a deixar pasturar els bestiars del fonc dominant.
- Ius calsis coquendae, dret de recollir i coure calç del predi servent.
- Ius arenae fodiendae, dret d'extraure arena del predi veí. → Les servituds urbanes: Són establides entre fundos urbans. Per fonc urbà s'entén tota edificació, ja es trobe en el camp o a la ciutat. En atenció al fonc dominant, és a dir en favor del qual es va establir el gravamen. Va consistir en un edifici on la servitud era necessariament urbana i varen ser nombroses.La seua creació va obeir la necessitat de regular el que respecta al aprofitament del edificis veïns.
- Tigni immittendi, dret a introduir les vigar d'una construcció en el mur o paret de l'edificació veïna.
- Flumen senar recipiendi in cloacam, prohibició de construir desguassos cap a les clavegueres públiques passant pels edificis.
- Ius stillicidii fluminis recipiendi, dret de fer caure sobre fonc veí les aigües pluges d'un sostre, que corren per un canal. La seua contrària és la de no rebre les goteres (ius stillicidii senar recipiendi).
- Ius altius senar tollendi, dret a impedir que el veí edifique o llevant constuccions que coarten la vista o priven de la llum als habitants del predi dominant. La seua contrària és la ius altius tollendi, que autoritza a elevar un edifici a major altura de la qual té.
- Ius oneris ferendi, dret de donar suport a una construcció sobre l'edifici o mur del veí.
- Ius projiciendi, ius protegendi, el propietari del fonc servent no pot pertorbar, amb plantació o construcció, la vista del veí, o erigir balcó o ràfec sobre el fonc contigut. → Servitud positiva o negativa: Les primeres imposen a l'amo del predi servent l'obligació de permetre l'ús i gaudi del gravamen imposat. Les segones,
c) Deductio servitutis: Quan el enajenante d'un predi es reserva una servitud sobre el predi venut. d) Translatio servitutis: Conveni de les parts per a establir la servitud en forma directa. e) Adjudicatio: Quan en una situació contenciosa, l'atorga el magistrat. f) Usucapio: Per l'ús continuat de la servitud, sense oposició de l'amo del predi servent, durant 10 anys entre presents, i 20 entre aparents. -Extinció de les Servituds Predials: Per no fer ús d'elles, durant 10 anys entre presents, i 20 entre absents. Per pèrdua total d'un dels fundos, o de tots dos predis. Per confusió dels dos fundos en un mateix titular de la propietat. Per renúncia expressa o tàcita a la servitud. -Protecció de les servituds Va ser l’acció confesoria la típica defensa de les servituds. Modelada per la reivindicatio competia al propietari del fundo dominant contra el propietari del fundo servent que impedia el libre exercici de la servitud. L’usdefruit L'usdefruit inlcou dos elements de la propietat: usus o dret d’usar la cosa gravada i el fructus o facultat de percebre els fruits que aquest produix. El propietari del be sólo conservaba el ius abutendi que no podía ser exercitat en perjudici del drets del usufructari. En cas del propietari, la cosa a soles era titular d’una nuda propietas que podería ser ell mateix alienada. La titularitat del dret d’usdefruit podía correspondre a una persona física i persona jurídica (en el dret justinià) El dret d’usdefruit es va extendre a tot possible goix que fóra compatible con el dret del propietari a que la cosa no experimentara transformació o destrucció. L’usdefrutari no podía alterar la esencia i destí de la cosa, s’amplía en el dret justinià al concedir la facultat de millorar la substantia com podía ser ralitzar innovacions en la cosa que augmentaren les seues rendes. Sorgeixen 3 principis fonamentals : 1-Usdefruitari exclós de la possiblitat de modificar l’extructura de destí de la cosa encara que aquest constinuara un amillorament. 2- La conexió de la servitud amb la persona i la situació jurídica actual de l’usufructari. 3-temporalitat, quan no hi ha termini establit, s’extinguix amb la vida de l’usufrudefruitari , aplegant a 100 anys en el cas de l’usdefruit constituit a favor de persones jurídiques.
-Constitució de l’usdefruit : Varen ser aplicables les formes de constitució de les servituds reals: in iure cessio, la adiudicatio i la deductio. -Extinció de l’esdefruit: Podía operar-se per renuncia mitjançant la in iure cessio en l’época clàssica i per qualsevol acte no formal en el dret justinià -Protecció de l’usdefruit : Va comptar en tutela interdictal. Cuasi usufructo: admet que l’usdefruit podía recaure sobre les coses consumibles. Generalment obtenía el dret per legat, adquiría la propietat de les coses però es comprometía a la restitució quan concloguera la relació d’una quantitat igual i del mateix gènere de les coses rebudes. Altres servituds personals Ús: dret d'obtenir d’una cosa tot l’ús de que sea susceptible, però sense percebre fruit algú. Constituix la servitud personal d’ús. Comprenia per tant, l’ius utendi de moda que l’usuari no estava autoritzat a arrendar l'exercici del seu dret pel pagament d’un preu perque no podía adquirir els fruits civils que la cosa produira. Es considereva adret indivisible constituit i extinguit per les mateixes causes al compliment de les obligacions similars a les de l’usdefruitari. Habitació : servitud personal. Dret ral d’habitar una casa amb possibilitat d’arrendarla con si fóra un usdefruitari. Operae servorum : obres de esclaus o d’animals, consistíen en el dret d’aprofitar els seus servicis i també d’alquilar com pot fer-ho l’usdefruitari. Superfície: Dret real sobre la cosa aliena transmisible per mortis causa o acto inter vivos i pel qual el titular estava facultat per al ple goix de l’edifici levantat en sol alié. Segons l’ius civile tot el que ocorría en sol alié era pertenencia per accesió al propietari del sol. El no comppliment de les obligacions emergents sols podía ser perseguit per una acció personal o creditòria era la relació que unía a les parts.
Les servituds són inseparables de la finca al fet que activa o passivament pertanyen. Article 535 del Codi civil
- Les servituds són indivisibles. Si el predi servent es divideix entre dos o més, la servitud no es modifica i cadascun d'ells ha de tolerar-la en la part que li corresponga.
- Si és el predi dominant el que es divideix entre dos o més, cada porcioner pot usar completament de la servitud, no alterant el lloc del seu ús, ni agreujant-la d'una altra manera. Article 541 del Codi civil L'existència d'un signe aparent de servitud entre dues finques, establit pel propietari d'ambdues, es considerarà, si s'alienara una, com a títol perquè la servitud continue activa i passivament, llevat que, al temps de separar-se la propietat de les dues finques, s'expresse el contrari en el títol d'alienació de qualsevol d'elles, o es faça desaparéixer aquell signe abans de l'atorgament de l'escriptura. Article 542 del Codi civil En establir-se una servitud s'entenen concedits tots els drets necessaris per al seu ús. Drets i obligacions dels propietaris dels predis dominants i servent: regulat en els següents preceptes del Codi Civil: Article 543 del Codi civil L'amo del predi dominant podrà fer, a la seua costa, en el predi servent les obres necessàries per a l'ús i conservació de la servitud, però sense alterar-la ni fer-la més onerosa.
- Haurà de triar per a això el temps i la forma convenient a fi d'ocasionar la menor incomoditat possible a l'amo del predi servent. MANERES D'ADQUIRIR LES SERVITUDS Article 537 del Codi civil Les servituds contínues i aparents s'adquireixen, per alguna de les causes següents:
- En virtut de títol
- Per la prescripció de vint anys. Article 538 del Codi civil
Per a adquirir per prescripció les servituds a què es refereix l'article anterior, el temps de la possessió es comptarà:
- En les positives, des del dia en què l'amo del predi dominant, o el que haja aprofitat la servitud, haguera començat a exercir-la sobre el predi servent.
- En les negatives, des del dia en què l'amo del predi dominant haguera prohibit, per un acte formal, al del servent l'execució del fet que seria lícit sense la servitud. Article 539 del Codi civil Les servituds contínues no aparents, i les discontínues, siguen o no aparents, només podran adquirir-se en virtut de títol. Article 540 del Codi civil La falta de títol constitutiu de les servituds que no poden adquirir-se per prescripció, únicament es pot suplir per l'escriptura de reconeixement de l'amo del predi servent, o per una sentència ferma. MANERES D'EXTINGIR-SE LES SERVITUDS Article 546 del Codi civil Les servituds s'extingeixen:
- Per reunir-se en una mateixa persona la propietat del predi dominant i del servent.
- Pel no ús durant vint anys. Aquest terme *principiará a explicar-se des del dia en què haguera deixat d'usar-se la servitud respecte a les discontínues; i des del dia en què haja tingut lloc un acte contrari a la servitud respecte a les contínues.
- Quan els predis vengen a tal estat que no puga usar-se de la servitud; però aquesta reviurà si després l'estat dels predis permetera usar d'ella, llevat que quan siga possible l'ús, haja transcorregut el temps suficient per a la prescripció, conforme al que es disposa en el número anterior.
- Per arribar el dia o realitzar-se la condició, si la servitud fora temporal o condicional.
- Per la renúncia de l'amo del predi dominant.
- Per la redempció convinguda entre l'amo del predi dominant i el del servent. Regulació de les servituds legals. Article 549 del Codi Civil Les servituds impostes per la llei tenen per objecte:
secundar-la, podrà establir la servitud d'estrep de presa, prèvia la indemnització corresponent. Article 555 del Codi Civil Les servituds forçoses de saca d'aigua i d'abeurador solament podran imposar-se per causa d'utilitat pública en favor d'alguna població o caseriu, prèvia la corresponent indemnització. Article 556 del Codi Civil Les servituds de saca d'aigua i d'abeurador porten amb si l'obligació en els predis servents de donar pas a persones i bestiars fins al punt on hagen d'utilitzar-se aquelles, havent de ser extensiva a aquest servei la indemnització. Article 557 del Codi Civil Tot el que vulga servir-se de l'aigua de què pot disposar per a una finca seua, té dret a fer-la passar pels predis intermedis amb obligació d'indemnitzar als seus amos, com també als dels predis inferiors sobre els quals es filtren o caiguen les aigües. Article 558 del Codi Civil El que pretenga usar del dret concedit en l'article anterior està obligat:
- A justificar que pot disposar de l'aigua i que aquesta és suficient per a l'ús a què la destina.
- A demostrar que el pas que sol·licita és el més convenient i menys onerós per a tercer.
- A indemnitzar a l'amo del predi servent en la forma que es determine per les lleis i reglaments. Article 559 del Codi Civil No pot imposar-se la servitud d'aqüeducte per a objecte d'interés privat, sobre edificis, ni els seus patis o dependències, ni sobre jardins o hortes ja existents. Article 560 del Codi Civil La servitud d'aqüeducte no obsta perquè l'amo del predi servent puga tancar-lo i voltar-lo, així com edificar sobre el mateix aqüeducte de manera que aquest no experimente perjudici, ni s'impossibiliten les reparacions i netes necessàries.
Article 561 del Codi Civil Per als efectes legals, la servitud d'aqüeducte serà considerada com a contínua i aparent, encara que no siga constant el pas de l'aigua, o el seu ús depenga de les necessitats del predi dominant, o d'un torn establit per dies o per hores. Article 562 del Codi Civil El que per a donar reg al seu hereteu o millorar-la, necessite construir parada o partidor en el llit per on haja de rebre l'aigua, podrà exigir que els amos dels marges permeten la seua construcció, previ abonament de danys i perjudicis, fins i tot els que s'originen de la nova servitud a aquests amos i als altres regants. Article 563 del Codi Civil L'establiment, extensió, forma i condicions de les servituds d'aigües, de què es tracta en aquesta secció, es regiran per la llei especial de la matèria com a no es trobe previst en aquest Codi. DE LES SERVITUDS DE PAS Article 564 del Codi Civil -El propietari d'una finca o hereteu, enclavada entre altres alienes i sense eixida a camí públic, té dret a exigir pas per les heredades veïnes, prèvia la corresponent indemnització. -Si aquesta servitud es constitueix de manera que puga ser continu el seu ús per a totes les necessitats del predi dominant establint una via permanent, la indemnització consistirà en el valor del terreny que s'ocupe i en l'import dels perjudicis que es causen en el predi servent. -Quan es limite al pas necessari per al cultiu de la finca enclavada entre altres i per a l'extracció de les seues collites a través del predi servent sense via permanent, la indemnització consistirà en l'abonament del perjudici que ocasione aquest gravamen. Article 565 del Codi Civil La servitud de pas ha de donar-se pel punt menys perjudicial al predi servent, i, quan fora conciliable amb aquesta regla, per on siga menor la distància del predi dominant al camí públic. Article 566 del Codi Civil L'amplària de la servitud de pas serà la que baste a les necessitats del predi dominant.
Respecte al contingut de les servituds, poden identificar que es el mateix tant en Roma com en la actualitat. trobem que existeixen servituds de contingut positiu de fer, i altres de contingut negatiu d’abstenir-se. En els dos casos queda clar que el fonc dominant és el que deu realitzar l’acció de fer i el fonc servent el que deu realitzar la acció d’abstindre’s. L’únic cas en que el fonc servent té l’obligació de fer (tant en Roma com en l’actualitat), és en les servituds de suport, respecte del manteniment del bon estat del mur o columna de suport. Per altra banda podem identificar que l’extinció de les servituds en ambdós moments ha sigut molt pareguda, amb escassetat de canvis. L’extinció s’efectua mitjançant renúncia, confusió, destrucció, prescripció adquisitiva. El CC actualmente inclou més supòssits com la pèrdua de la cosa y el conveni exitintiu. L’extinció s’ha mantingut quasi igual perquè les servituds tenen causa perpètua. Amb l’article 538CC podem veure que en l'actualitat continuem tenint servituds positives i negatives. Aquestes servituds ja existien en el dret romà i continuen mantenint el mateix significat, les positives que imposa a l'amo del predi servent l'obligació de deixar fer alguna cosa o de fer-la per si mateix, i les negatives la que prohibeix a l'amo del predi servent fer alguna cosa que li seria lícit sense la servitud. Altre article 565 CC es pot observar que tant en el dret romà com en l'actualitat la servitud sempre s'intenta fer ocasionant el menor mal al feu servent, és a dir, qui pateix les conseqüències de la servitud. L’article 535 CC diu que la servitud continua estant encara que el predi es dividisca. Tant en dret romà com en l'actualitat continua vigent, ja que la persona ha de fer ús de servitud sense importar qui siga el propietari. Un aspecte que s’usava ja a Roma i que està plasmat en el codi civil actual és la classificació de servituds en servituds contínues o discontínues. Una servitud contínua és aquella en l’ús de la qual no intervé cap fet de l’home, mentre que les discontínues si que depenen de les accions de l’home. Per exemple, les vistes i les aigües són servituds contínues, però el pas o trànsit són discontínues. Les diferents clasificacions que es poden fer de les servituds les hem heredat dels romans.
4. Diferències Dret Romà-Actualitat
En primer lloc, respecte als tipus de servituds, en Roma eren el que considerem servituds predials explicades previament, i fins al Dret justinià no varen aparéixer les servituds personals. Actualment existeixen ambdós però són mencionades regulant aspectes com la seua constitució voluntaria. Altra diferència té a veure amb l’extinció de les servituts hui dia s'extingeixen al no usar-se durant 20 anys és igual del tipus de servitud i a Roma depenia de si eren presents o absents.També hui dia no es pot perdre un fonc l'única "pèrdua" podria donar-se per una venda i passa a un altre propietària això també a canviat respecte al dret Romano. Per altra part, en quant als tipus concrets de servituds, en el Dret romà al principi no existia una classificació de servituds sinó que tipus concrets per a determinades funcionalitats. Posteriorment es dividien entre servituds predials urbanes i servituds predials rústiques. Dins de la classificació de servitud urbana es trobaven les servituds d'aigua i les servituds relatives a la construcció. En les servituds predials rústiques trobem les servituds de pas, les d'aqüeducte i altres servituds que sorgeixen amb posterioritat. Hui, en el Codi civil si tenim regulada una tipologia de servituds en el Codi Civil i són: les servituds legals, les servituds en matèria d'aigües, les servituds de pas, les servituds de mitgeria, les servituds de llums i vistes, les servituds de desguàs, les servituds de guardar distàncies en unes certes construccions i plantacions, les servituds personals i les comunitats de pastures. La quarta diferència, respectivament a l'extinció de les servituds a Roma i en l'actualitat, en tots dos moments s'estableix l'extinció per mitjà de renúncia, confusió, destrucció, prescripció adquisitiva i ara el Codi Civil afig més suposats com la pèrdua de la cosa i el conveni extintiu. Podem remarcar que l'extinció de la servitud s'ha mantingut molt semblant, quasi exacta des de Roma, donada la característica de les servituds de tindre causa perpètua, cosa diferent que posteriorment s'extingisca per raons sobrevingudes, no previstes de manera inicial. Una diferència que cal recalcar és que algunes servituds que havien en el dret romà s’han extingit en l’actualitat i no estan en el codi civil, un exemple d’aixó és la operae servorum, que consistia a llegar a una persona la utilizació del treball d’un esclau. Això és un tipus de pràctica que no té cabuda òbviament en el CC actual.
