¡Descarga PAC 2 Educació Intercultural y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
- Descriviu la situació que descriu la Maria. Què passa al centre? Quins són els protagonistes? Quins han estat els elements de possible conflicte que ella vol solucionar? Creieu que hi ha alguna història prèvia (personal, social, cultural) que estigui jugant un paper en aquesta situació? Teniu alguna proposta de participació pels joves catalans?
Poc més es pot afegir a la descripció de la situació amb el que comenten l’Ivan i la Judit. En resum, la Maria és educadora social i comença a treballar en un equipament juvenil d’un barri que, a causa del seu origen industrial, va acollir a una gran quantitat de persones provinents d’altres zones del país i, més endavant, a persones d’altre països. En l’actualitat, la comunitat d’aquest barri està formada per grups culturals molt diversos. La Maria es troba amb que al centre on treballa no hi ha establertes unes dinàmiques d’interacció entre els diferents grups i es veu perpetuada la segregació d’aquests. Ella proposa la realització d’una activitat (setmana intercultural) que fomenti l’intercanvi cultural i el respecte amb l’objectiu d’integrar als diferents col·lectius i a les seves famílies.
En quant als protagonistes del cas plantejat, en primer lloc i com diu la Judit penso que son els adolescents del centre i les respectives famílies. En segon lloc trobem a la Maria, que vol fomentar l’intercanvi i l’acceptació cultural entre els diferents grups cultural del centre. Doncs la falta de relació, apertura i reconeixement poden desencadenar en la falta de respecte a la diferència y a la tolerància en l’altre (M. Cohen, 1993: 1).
En quant a si existeix una història prèvia, vull parafrasejar el que comenta la companya Neus sobre la visió estereotipada de la educadora, que relaciona cada grup cultural amb els seus tòpics. Per a mi, exemplifica a la perfecció la complexitat i la visió reduccionista i estereotipada que existeix de base en el si de totes les societats i que en conseqüència s’estén a les institucions. Com diu M. Cohen (1993: 2) fent referència a la diversitat d’elements i situacions en la relació professional-migrant: Se trata siempre en esta interacción no sólo de diferencias culturales, sino también de una relación social donde hay una cultura valorada frente a otra que lo es menos, una relación dominante/ dominado, excolonizador/colonizado, desarrollado /subdesarrollado, blanco/negro, etc.
L’activitat en la que havia pensat també és un taller casteller per les mateixes raons que comenta la Judit, a més del foment de la solidaritat, el respecte i el treball en equip.
- Quins són alguns dels conceptes, normes, valors, representacions que entren en joc en aquesta situació i que porten a realitzar un proposta d'aquest tipus?
Etnocentrisme, interculturalitat, cultura, aculturació, diversitat cultural, migració
Coincideixo i destaco el concepte d’etnocentrisme en el plantejament d’aquest cas en que manca la interacció i la comunicació dels diferents grups culturals. Seguint el fil de l’aportació de l’Ivan quan parafraseja al M. Cohem (1993:5), veiem com aquesta tendència a interpretar i/o jutjar el món i les altres cultures i societats, amb la tendència d’enaltir a la categoria d’universals els valors de la societat als que pertany l’observador, ens fa caure molts cops en visions simplistes i estereotipades de l’alteritat, o com diu Camilleri en perpetuar les identitats presó. Aquí entra en joc el concepte d’interculturalitat, també està present en els textos, com a critica de l’etnocentrisme i defensa de les cultures no com ens homogenis ni aïllats, amb l’objectiu de fomentar la comunicació i la comprensió dels altres sense imposar els nostres valors ni la necessitat d’identificar-nos amb els seus.
És aquí on m’agradaria destacar el que penso que com a educadors/es socials em de tenir molt en compte: no caure en processos d’aculturació sota un discurs amenaçant/ amenaçat alhora de fomentar un apropament o relació intercultural entre els joves en aquest cas. M. Cohen (1993:5) diu: “ Se suele tener un concepto de aculturación lineal donde el paso de un estado A a un estado B, de una sociedad tradicional a una sociedad moderna, de la cultura de origen a la cultura de acogida, se hace sin transición, inspirándose en las teorías evolucionistas que consideran que las sociedades en vías de industrialización y de urbanización adoptarán las formas sociales de la modernidad ”. Al seu torn, aquest reflexió té relació amb el que comenta el company David sobre la necessitat de fer una lectura diferent de les cultures alienes, on és necessari el contacte cultural per transformar els nostres esquemes, percepcions i incomprensions.
A nivell escolar un primera proposta pot ser que es treballi la educació intercultural des dels primers anys en l’educació infantil, on encara els nens i nenes no s’han creat cap definició estereotipada de l’entorn. Això comporta que el sistema també vegi la diversitat cultural com a una oportunitat enriquidora i no com una eina de segregació i exclusió. Que existeixi el compromís ètic que configuri la tasca dels docents i educadors on es fomentin valors de tolerància, solidaritat, justícia, respecte, la pluralitat, etc.
Dintre de l’aula es poden treballar a través de diàlegs o assemblees que tractin aspectes de la vida relacionats amb la interculturalitat i multiculturalitat, a través de textos que facin reflexionar sobre els valors que els joves veuen com més adients, a través de la proposta de diferents conflictes que ells han de resoldre en grup, a través de jocs i esports col·lectius, etc. A nivell comarcal les propostes poden ser activitats, tallers, jornades, etc., que s’adaptin a les necessitats i afluència de cultures i gents, i afavoreix el desenvolupament d’una societat heterogènia. M.Cohen (1993:10), parafraseja a Michel Pagé que fa referència a al gestió d’una societat pluralista i advoca per a que es multipliquin les interaccions "Ya que es en estas interacciones,que se desarrollan dentro de los marcos institucionales, donde los individuos están obligados a comunicarse y a dialogar para construir una representación conjunta, a "co-construir" las realidades en las que viven dentro de una relación interpersonal satisfactoria para todos"
