Educació intercultural | Ejercicios de Ciencias de la Educación

PAC 4: Aprofundim en les interpretacions i en les experiències professionals del model

intercultural.

Dana Rodríguez Nadal

Data d’entrega: 15/12/2022

1. Existeixen diferents models de resposta a la diversitat, és a dir, per una banda,

tenim la societat homogènia o assimilació, el pluralisme cultural on

desembarquen dos tipus diferents: el multiculturalisme i l’interculturalisme.

Dit això, en aquesta situació-cas que se’ns proposa podríem dir que en l’equip

educatiu de l’escola podríem estar parlant de dos tipus de models que poden

estar presents. Per una banda, el model multicultural, on coexisteixen diferents

cultures que cohabiten en un mateix espai. (Sedano, 2010 citat a Barranco,

2022:9). S’observa un principi de tolerància i respecte entre les diferents

cultures, no obstant parlem d’un principi imaginari, ja que també es detecten

diferents aspectes d’assimilació, és aquí on entra el model de societat

homogènia del qual es pretén que el grup dominant deixi de banda la diferència

i d’alguna manera fer-los participis d’aquesta cultura. Aquesta seria l’única

forma d’on integrar-se significa ser assimilat, deixant a la cultura dominant fa

que la cultura amb menys poder renunci al qual és propi.

L’equip educatiu tot i no decantar-se per una de les dues bandes no deixa de

tenir molts prejudicis, tot i que siguis professional davant d’una situació com

aquesta et juguen males passades i d’alguna manera assimiles que és així i

actues de manera dominant, aquí és on entra la feina de l’educadora social i

com ha actuat davant d’aquesta situació, deixant a la cultura menys dominant a

un costat.

Quan parlem de les mares “occidentals” del barri estem parlant d’un model

de societat homogènia, ja que com passa també amb l’equip educatiu, la

cultura dominant (mares “occidentals” per sobre de les mares “asiàtiques”) fa

que la cultura menys dominant consenti les normes imposades per les altres

perdent d’aquesta manera la seva pròpia identitat en aquest procés. Amb tot

això pretenen posar-se per davant i demostrar d’alguna manera que elles

manen i vigilant tot el que passa al voltant i si alguna cosa no està correctament

retreuen qualsevol àpex de diferència. Per tant, pretenen que les mares

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Educació intercultural y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

intercultural. Dana Rodríguez Nadal Data d’entrega: 15/12/

Existeixen diferents models de resposta a la diversitat, és a dir, per una banda, tenim la societat homogènia o assimilació, el pluralisme cultural on desembarquen dos tipus diferents: el multiculturalisme i l’interculturalisme. Dit això, en aquesta situació-cas que se’ns proposa podríem dir que en l’equip educatiu de l’escola podríem estar parlant de dos tipus de models que poden estar presents. Per una banda, el model multicultural, on coexisteixen diferents cultures que cohabiten en un mateix espai. (Sedano, 2010 citat a Barranco, 2022:9). S’observa un principi de tolerància i respecte entre les diferents cultures, no obstant parlem d’un principi imaginari, ja que també es detecten diferents aspectes d’assimilació, és aquí on entra el model de societat homogènia del qual es pretén que el grup dominant deixi de banda la diferència i d’alguna manera fer-los participis d’aquesta cultura. Aquesta seria l’única forma d’on integrar-se significa ser assimilat, deixant a la cultura dominant fa que la cultura amb menys poder renunci al qual és propi. L’equip educatiu tot i no decantar-se per una de les dues bandes no deixa de tenir molts prejudicis, tot i que siguis professional davant d’una situació com aquesta et juguen males passades i d’alguna manera assimiles que és així i actues de manera dominant, aquí és on entra la feina de l’educadora social i com ha actuat davant d’aquesta situació, deixant a la cultura menys dominant a un costat. Quan parlem de les mares “occidentals” del barri estem parlant d’un model de societat homogènia, ja que com passa també amb l’equip educatiu, la cultura dominant (mares “occidentals” per sobre de les mares “asiàtiques”) fa que la cultura menys dominant consenti les normes imposades per les altres perdent d’aquesta manera la seva pròpia identitat en aquest procés. Amb tot això pretenen posar-se per davant i demostrar d’alguna manera que elles manen i vigilant tot el que passa al voltant i si alguna cosa no està correctament retreuen qualsevol àpex de diferència. Per tant, pretenen que les mares

intercultural. Dana Rodríguez Nadal Data d’entrega: 15/12/ “asiàtiques” assimilin aquesta forma d’integrar i perdin tot el control propi de la situació.

“Si l’educador no es pensa com a subjecte cultural, i limita el seu rol al de ser agent de cultura o civilització, es mostrarà incapaç de deixar en suspens el seu etnocentrisme i errarà interpretant les pràctiques culturals alienes a partir de la seva pròpia. Abraçarà així un model educatiu assimilacionista entorn d’una cultura imperant.” (Barranco, 2022:13) És per això que l’escola assumeix certes suposicions a l’hora d’organitzar la festa del Carnestoltes, per exemple, l’escola dona per fet que aquesta festivitat se celebra a tot el món i no tenen en compte que es pot trobar la situació que en molts països no saben de l’existència i per això es manifesta cert enrenou entre les diferents cultures. És a dir, les mares “occidentals” no entenen les disfresses de les mares “asiàtiques” i viceversa, però tot això ve pel fet que també han assumit que el concepte amor és igual per a tots i no és així, d’aquesta manera es veu reflectit en les disfresses. No obstant això, el que l’acte educatiu vol transmetre són uns valors i marcs culturals concrets, però han de saber que no totes les cultures han pogut adaptar-se de la mateixa manera i això perjudica una festivitat que hauria d’estar en pau i harmonia en un acte de conflictes entre cultures per no tenir les mateixes creences i tradicions.
3.1. Com he comentat anteriorment, l’educadora social pretén transmetre certs valors i marcs culturals concrets, de manera que han d’adaptar-se i acomodar-se a ells. (Barranco, 2022:14). Aquesta concepció estàtica actua de manera dominant davant la cultura inferior, ja que no els hi deixa opció de ser de manera pròpia i d’alguna manera anul·la la seva identitat. L’educadora social amb les accions que ha pres ja dona a entendre com

intercultural. Dana Rodríguez Nadal Data d’entrega: 15/12/ del colonialisme i com afecta aquestes famílies “asiàtiques”, d’aquí a les actuacions que duen a terme. “Malgrat que les transformacions econòmiques i polítiques mundials han comportat canvis culturals [...] hi ha una tendència a l’homogeneïtzació d’alguns aspectes culturals” (Alberich, 2022:28). Però no sempre es té en compte, aquí veiem un clar exemple on les famílies "asiàtiques" perden qualsevol mena de poder davant de les famílies “occidentals” pel simple fet que aquestes últimes parteixen d’uns tòpics i prejudicis sobre les persones procedents d’Orient i per això actuen de forma dominant amb actuacions de poder. 3.4. Els educadors/es socials treballem a partir d’uns principis, entre ells es troba “El principi de respecte als subjectes de l’acció socioeducativa” on diu que s’ha d’actuar en interès per aquelles persones respectant la seva autonomia i llibertat (ASEDES, 2007:24). És aquí on realment m’adono que l’educadora social d’aquest cas no respon a un encàrrec educatiu, ja que en cap moment ofereix un espai per les famílies “asiàtiques”, en concret per la família de la Kala perquè actua segons les accions i les omissions que es presenten. És a dir, totes les actuacions que s’han dut a terme durant tot el procés no responen a un encàrrec educatiu, pel fet que no es proporciona o s’habilita un espai d’acollida per les famílies “asiàtiques” on es puguin sentir elles mateixes, sinó tot el contrari, a causa d’aquest encàrrec se senten oprimides i fora de lloc.

En una escola és important tenir en compte que ha de tenir una concepció de l’acte educatiu dinàmic i plural, d’aquesta manera es tracta la cultura de forma compartida i conjunta amb tots els individus que cohabiten en un mateix espai de convivència. El principal objectiu és entendre que “pot haver-hi altres interpretacions del món igualment respectables, la qual cosa comporta un canvi de mentalitat i d'ètica.” (Barranco, 2022:16) Per entendre millor, l’acte educatiu que s’ha de dur a terme, parlarem del “triangle herbartià” que és un model que pretén generar un espai d’interrogació

intercultural. Dana Rodríguez Nadal Data d’entrega: 15/12/ i possibilitat on es treballa amb la cultura tenint en compte tots els subjectes i així poder treballar amb una bona proposta educativa. Afegint un lloc de trobada “on els dos protagonistes mediats per la cultural plural posen en joc el vincle educatiu, possibilitant l’apropiació o la transformació de les herències culturals.” (Barranco, 2022:16) Per tant, les accions que es duen a terme en aquest cas haurien estat d’una altra manera. Com he comentat anteriorment, l’educadora social en algun moment si actua com aquest model, intenta contactar amb Serveis Socials per posar remei a tot l’enrenou causat per una versió de les famílies “occidentals”, també deixant un espai de reflexió a la família de la Kala per tal de no pressionar-los, però en altres actuacions segueix altres pautes no corresponents amb aquest model. Per exemple, al no generar un espai d’acollida, mediació, suport a la família de la Kala deixa a entendre que d’alguna manera es desentén de la situació i no secunda les necessitats d’aquesta. Posa per sobre els prejudicis que es poden tenir cap als individus d’Orient sense tenir en compte el que realment poden estar passant, a venir a un lloc nou per ells. Per això seria important i necessari que es tingués en compte treballar amb un model intercultural per poder fer presència i interacció equitativa de diverses cultures i amb la possibilitat de generar expressions culturals compartides, a través del diàleg i el respecte mutu. De tal manera que com a professional de l’educació social hauria intentat des d’un principi abordar la convivència del barri des d’un primer moment per tal d’evitar els conflictes que han sorgit a partir d’aquí, intentant intervenir entre les diferents famílies i fer-les entendre que tot i ser de diferents cultures, el respecte és molt important i que s’ha de conviure en pau i harmonia. Avui en dia, es conviu amb moltes cultures diferents de la nostra, però no per això se’ls hi ha de faltar el respecte o menys prear, sinó intentar integrar-los i ajudar-los per tal que se sentin còmodes i a gust. En cap moment es pensa en

Educació intercultural, Ejercicios de Ciencias de la Educación

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Educació intercultural y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!