Igualtat i diferència
Vivim en una societat plural caracteritzada per l`intercanvi entre persones,
però moltes vegades aquests intercanvis es limiten en interaccions on només
emanen interessos col·lectius regides per convencions socials.
La cordialitat és l`instrument que regeix la comunicació dels discursos que es
donen en les interaccions quotidianes, i que regula i garanteix la convivència.
En aquest intercanvis cordials, existeix un interès compartit , i en certa mesura
obligatori que garanteix el ordre , per tant, la comunicació que s`estableix
només correspon a una relació donada per la situació, on les actituds es
regeixen per la moralitat i la ètica, però no traspassen la frontera d`una
correspondència compartida. Les relacions cordials són merament intercanvis
instrumentals que només tenen una validesa superficial, i en canvi les relacions
socials són interaccions que es desenvolupen des de la voluntat plena de voler
aprendre i conèixer a l`altre persona, on es negocien els valors, les normes i
les representacions per sostenir una relació d`harmonia.
La impossibilitat d`una convivència pacífica entre diferents cultures,
esdevé de la dinàmica jerarquitzada entre les societats, que comporta a un
intercanvi desigual i un desequilibri entre les relacions polític- econòmiques.
Aquest desequilibri es basa en les relacions de poder, un camp de forces on
cada cultura manifesta la seva diferència com a valor principal per justificar els
seus actes, i com a únic discurs moral i ètic. Aquesta manera de contemplar a
la diferència com a una rivalitat , comporta a un conflicte on uns imposen la
seva hegemonia , i els altres resistència. Si existeixen objectius singulars, mai
es pot arribar al diàleg. Per tant , d`aquesta manera la comunicació i les
relacions entre cultures són experiències negatives, perquè no s`aplica una
negociació recíproca encaminada a interessos comuns, sinó que va
encaminada a interessos i particularismes individuals , on el significat que
s`atorga a la diferència és el factor que suposa el conflicte. Per tant, davant de
les oposicions envers a les peculiaritats atribuïdes a cada cultura, és el valor
que es dona a la diferència el que es te que transformar per aconseguir una
convivència intercultural.
Convivència
Els diferents grups socials i culturals sempre han estat en contacte i han
coexistit al llarg de la història de la humanitat .
Però les societats que acomoden a diferents cultures sovint no asseguren una
participació i un reconeixement recíproc de la diversitat. El qualificatiu
d`intercultural és necessari quan existeix una realitat social composada per
diferents grups culturals o identitaris, que interaccionen i es relacionen entre
ells. A diferència del concepte de multiculturalitat, la interculturalitat no és
només una contemplació de la diversitat, sinó que és un procés de relacions, la
construcció d`un projecte comú entre les diferents cultures, on es posen en
pràctica principis relacionats amb el diàleg, i el reconeixement mutu. Aquest
projecte comú és la convivència intercultural , que esdevé una dinàmica
d`intercanvi i cooperació basada en xarxes de sentit compartit, on es posa
l`accent en les relacions interculturals.
La comunicació és la via que s`utilitza per manifestar els nostres sentiments i
pensaments, per tant pren gran importància a l`hora de constituir un
