Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


apuntes educació intercultural, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: educació intercultural, Profesor: , Carrera: Educació Social, Universidad: UOC

Tipo: Apuntes

2013/2014

Subido el 16/04/2014

assena-5
assena-5 🇪🇸

3.9

(71)

3 documentos

1 / 2

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Igualtat i diferència
Vivim en una societat plural caracteritzada per l`intercanvi entre persones,
però moltes vegades aquests intercanvis es limiten en interaccions on només
emanen interessos col·lectius regides per convencions socials.
La cordialitat és l`instrument que regeix la comunicació dels discursos que es
donen en les interaccions quotidianes, i que regula i garanteix la convivència.
En aquest intercanvis cordials, existeix un interès compartit , i en certa mesura
obligatori que garanteix el ordre , per tant, la comunicació que s`estableix
només correspon a una relació donada per la situació, on les actituds es
regeixen per la moralitat i la ètica, però no traspassen la frontera d`una
correspondència compartida. Les relacions cordials són merament intercanvis
instrumentals que només tenen una validesa superficial, i en canvi les relacions
socials són interaccions que es desenvolupen des de la voluntat plena de voler
aprendre i conèixer a l`altre persona, on es negocien els valors, les normes i
les representacions per sostenir una relació d`harmonia.
La impossibilitat d`una convivència pacífica entre diferents cultures,
esdevé de la dinàmica jerarquitzada entre les societats, que comporta a un
intercanvi desigual i un desequilibri entre les relacions polític- econòmiques.
Aquest desequilibri es basa en les relacions de poder, un camp de forces on
cada cultura manifesta la seva diferència com a valor principal per justificar els
seus actes, i com a únic discurs moral i ètic. Aquesta manera de contemplar a
la diferència com a una rivalitat , comporta a un conflicte on uns imposen la
seva hegemonia , i els altres resistència. Si existeixen objectius singulars, mai
es pot arribar al diàleg. Per tant , d`aquesta manera la comunicació i les
relacions entre cultures són experiències negatives, perquè no s`aplica una
negociació recíproca encaminada a interessos comuns, sinó que va
encaminada a interessos i particularismes individuals , on el significat que
s`atorga a la diferència és el factor que suposa el conflicte. Per tant, davant de
les oposicions envers a les peculiaritats atribuïdes a cada cultura, és el valor
que es dona a la diferència el que es te que transformar per aconseguir una
convivència intercultural.
Convivència
Els diferents grups socials i culturals sempre han estat en contacte i han
coexistit al llarg de la història de la humanitat .
Però les societats que acomoden a diferents cultures sovint no asseguren una
participació i un reconeixement recíproc de la diversitat. El qualificatiu
d`intercultural és necessari quan existeix una realitat social composada per
diferents grups culturals o identitaris, que interaccionen i es relacionen entre
ells. A diferència del concepte de multiculturalitat, la interculturalitat no és
només una contemplació de la diversitat, sinó que és un procés de relacions, la
construcció d`un projecte comú entre les diferents cultures, on es posen en
pràctica principis relacionats amb el diàleg, i el reconeixement mutu. Aquest
projecte comú és la convivència intercultural , que esdevé una dinàmica
d`intercanvi i cooperació basada en xarxes de sentit compartit, on es posa
l`accent en les relacions interculturals.
La comunicació és la via que s`utilitza per manifestar els nostres sentiments i
pensaments, per tant pren gran importància a l`hora de constituir un
pf2

Vista previa parcial del texto

¡Descarga apuntes educació intercultural y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

Igualtat i diferència

Vivim en una societat plural caracteritzada per l`intercanvi entre persones, però moltes vegades aquests intercanvis es limiten en interaccions on només emanen interessos col·lectius regides per convencions socials.

La cordialitat és linstrument que regeix la comunicació dels discursos que es donen en les interaccions quotidianes, i que regula i garanteix la convivència. En aquest intercanvis cordials, existeix un interès compartit , i en certa mesura obligatori que garanteix el ordre , per tant, la comunicació que sestableix només correspon a una relació donada per la situació, on les actituds es regeixen per la moralitat i la ètica, però no traspassen la frontera duna correspondència compartida. Les relacions cordials són merament intercanvis instrumentals que només tenen una validesa superficial, i en canvi les relacions socials són interaccions que es desenvolupen des de la voluntat plena de voler aprendre i conèixer a laltre persona, on es negocien els valors, les normes i les representacions per sostenir una relació d`harmonia.

La impossibilitat d`una convivència pacífica entre diferents cultures, esdevé de la dinàmica jerarquitzada entre les societats, que comporta a un intercanvi desigual i un desequilibri entre les relacions polític- econòmiques.

Aquest desequilibri es basa en les relacions de poder, un camp de forces on cada cultura manifesta la seva diferència com a valor principal per justificar els seus actes, i com a únic discurs moral i ètic. Aquesta manera de contemplar a la diferència com a una rivalitat , comporta a un conflicte on uns imposen la seva hegemonia , i els altres resistència. Si existeixen objectius singulars, mai es pot arribar al diàleg. Per tant , daquesta manera la comunicació i les relacions entre cultures són experiències negatives, perquè no saplica una negociació recíproca encaminada a interessos comuns, sinó que va encaminada a interessos i particularismes individuals , on el significat que s`atorga a la diferència és el factor que suposa el conflicte. Per tant, davant de les oposicions envers a les peculiaritats atribuïdes a cada cultura, és el valor que es dona a la diferència el que es te que transformar per aconseguir una convivència intercultural.

Convivència

Els diferents grups socials i culturals sempre han estat en contacte i han coexistit al llarg de la història de la humanitat.

Però les societats que acomoden a diferents cultures sovint no asseguren una participació i un reconeixement recíproc de la diversitat. El qualificatiu dintercultural és necessari quan existeix una realitat social composada per diferents grups culturals o identitaris, que interaccionen i es relacionen entre ells. A diferència del concepte de multiculturalitat, la interculturalitat no és només una contemplació de la diversitat, sinó que és un procés de relacions, la construcció dun projecte comú entre les diferents cultures, on es posen en pràctica principis relacionats amb el diàleg, i el reconeixement mutu. Aquest projecte comú és la convivència intercultural , que esdevé una dinàmica dintercanvi i cooperació basada en xarxes de sentit compartit, on es posa laccent en les relacions interculturals.

La comunicació és la via que sutilitza per manifestar els nostres sentiments i pensaments, per tant pren gran importància a lhora de constituir un

coneixement dintre de les relacions interculturals. La comunicació fonamenta el diàleg , i aquest és l`instrument principal per aproximar-nos i comprendre valors alternatius, i per reflexionar envers els nostres.

Marginació

Les diferències que sostenen aquests conceptes es basen en el grau dinterdependència i connexió de les persones al conjunt del sistema, i en conseqüència el grau de disposició de drets i deures. El terme de ciutadania contemporània està relacionada amb la participació en els diferents àmbits de la vida social. Ser ciutadà comporta a ser membre de la comunitat , i en conseqüència, gaudir duna sèrie de drets que atorga lEstat per la contribució del subjecte en la mateixa. Aquesta participació és vincula amb el concepte dautonomia, ja que, contra més implicació tingui la persona amb les esferes del conjunt social, més potestat tindrà a lhora de relacionar-se i formar part de lestructura de la societat, i en conseqüència, de defensar els seus interessos com a individu.

La manca de participació en algun daquests contextos suposa estar en situació de risc dexclusió social, ja que , una manca de participació en un àmbit pot comportar a la carència de participació en altre, i així successivament fins arribar a una desconnexió de totes les activitats del sistema.

Imaginem al sistema de la societat com una gran xarxa composada per tots els àmbits; polítics, socials, econòmics, educatius, etc. Tots els àmbits daquesta xarxa són filaments que serveixen de suport per a les persones , i quan cau un filament dalgun dells, la persona es sosté per altre. **La marginació social** suposa la desaparició de tota la xarxa de suport que mantenia a la persona dins del sistema, per tant la manca de connexió impossibilita l accés als recursos i serveis. Les persones en situació de marginació social no tenen sentit de pertinença a cap lloc, ja que, estan desconnectades de tots els vincles que els apropen al concepte de ciutadania. I fent referència al significat de ciutadà, les persones marginals no tenen cap dret, ja que no contribueixen en cap activitat sostenible per a la societat. Les persones estan en major o en menor grau de desigualtat, però una cosa es tenir una desavantatge envers els recursos i serveis , i altre és estar fora de joc.