¡Descarga Diàleg interreligiós. PAC 1 - B y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
I) Explica quina és la doble confusió, que afecta a la paraula
“espiritualitat”.
La paraula espiritualitat ha evolucionat des dels seus inicis. Ha estat interpretada de diferents maneres i això porta confusió a l’hora de expressar- la. Les persones, com animals que som, tenim unes necessitats per sobreviure i desenvolupar-nos. La nostra espècie de mamífers ha evolucionat el cervell fins el punt que tenim necessitats de conèixer, de trobar respostes a preguntes que ens formulem. Per resoldre preguntes mítiques sobre el límit i l’infinit s’ha desenvolupat el concepte espiritualitat.
Per una banda, acotant-nos a la història del territori trobem que la Bíblia hebrea parla de “la Ruaj” referint-se a l’esperit. Posteriorment els grecs canvien la paraula per “lo Pneuma” i més endavant la tradició llatina el modifica per “ el Spiritus”. Espiritualitat, observada des del sí d’una sola religió, fa referència a les creences fonamentals que porten aquella comunitat religiosa a respondre les preguntes mítiques. Per tant, aquesta serà entesa diferent per cadascuna de les comunitats religioses. En aquest cas l’espiritualitat ha perdut importància en la cultura actual catalana degut al nihilisme i predomini de la racionalitat, i al fet de que aquest concepte prové del dogmatisme cristiano catòlic. Els rituals i actes de comunió, permanència i devoció al catolicisme són entesos com accions perquè la religió es mantingui en el seu estat de poder. Així es crea el dualisme entre estar a dins o a fora, entre entendre l’espiritualitat d’una forma o d’una altra.
L’altra comprensió de l’espiritualitat és la base que sosté les religions i altres pensaments. Les religions parteixen de les respostes a preguntes obertes, que busquen racionalitzar termes irracionals com la creativitat, la llibertat,
PAC 1 Aproximació terminològica
intuïció o art En diferents llocs i moments s’han construït diferents visions a les preguntes mítiques. L’espiritualitat no s’identifica amb una sola religió, sinó que forma part de totes elles. En una aproximación suficientemente amplia e inclusiva, puede entenderse la espiritualidad como la dimensión de Profundidad de lo real. (Martínez, 2012) Al tractar amb profunditat la realitat, l’espiritualitat és vista com una comprensió no dualista , que va més enllà de l’egotisme individual. Està en plena relació amb els resultats d’investigacions sobre la física quàntica on no troben fissures en l’espai. Per tant, tot està connectat en una unitat indivisible. L’espiritualitat és una dimensió humana innata, com les dimensions bio-psico-socials. Observar la interioritat personal sense basar-se en tradicions religioses també forma part d’aquesta perspectiva sobre l’espiritualitat. Aquesta perspectiva està relacionada amb la condició humana pre- racional; és a dir, els animals no es pregunten sobre el sentit de la seva vida degut a que no han evolucionat com nosaltres, no usen la raó, es mouen únicament per instint. L’espiritualitat és la dimensió ulterior que engloba el tot, tant des de vessant racional com instintiu.
Ambdós casos comparteixen una recerca d’espiritualitat en pretensió d’atorgar sentit a l’existència humana.
II) Digues quines són i explica-les breument les 4 característiques
de la religió que xoquen amb els nous paradigmes culturals.
Les 4 característiques de la religió son:
- L’atmosfera que emmarca tot allò que es considera sagrat
- Allò sagrat prové d’un Misteri. Per moltes religions el Misteri és il·lustrat a través d’un Déu o molts Déus.
- Hi ha interacció entre la religió i les persones que s’hi identifiquen. La religió demana actes o rituals de reconeixement del Misteri.
PAC 1 Aproximació terminològica
és la sang de Crist? Perquè els musulmans han d’anar a la ciutat de Meca i donar voltes a la Kaba en sentit esquerra? De quina manera es representa la vida i ensenyances de Buda en el Cànon Pali? Dubtar sobre la legitimitat dels elements religiosos pot provocar tres grans posicions. Invalidar-los degut a la rellevància subjectiva, creure en alguns d’ells fidelment, o respectar-los sense blasfemar-los.
III) Explica, amb les teves paraules quina és l’aportació de Viktor
Frankl sobre el tema del sentit de la vida.
Per Viktor Frankl el sentit de la vida és un tema principalment personal i individual. Ningú pot explicar el sentit de la vida d’una altra persona, ha de ser un mateix qui descobreixi el seu propi sentit. Aquestes paraules les entenc des del punt de vista al veure les atrocitats que els homes cometen durant la II Guerra Mundial, i la vida als Camps de Concentració. Frankl va sobreviure a l’Holocaust i arribà a la conclusió que la recerca del sentit , dins o fora de la religió, és una motivació per sobreviure. El sentit que porta l’esclau assassí a seguir ordres és distint al del jueu al Camp de Concentració. Cadascú supera la situació que li ha tocar viure responsabilitzant-se com pot utilitzant les eines que sap, el que tenen en comú és la voluntat de trobar sentit en el que fan a la vida. Comparteixo amb Frankl la idea “la recerca de sentit és una qüestió de moralitat, de valoració, d’exercici de la llibertat interior, que en el fons és allò que ajuda a la persona a sentir-se més plena” (Benavent, 2012). Cap religió, pensament o autor pot influir més en una persona que la pròpia persona. El donar sentit a la existència és un tema personal influenciat pels conflictes amb les necessitats humanes: biològiques, psicològiques, socials,
PAC 1 Aproximació terminològica
emocionals i espirituals. Però en cap cas tindrà sentit, per mi, acceptar un sentit de la vida imposat per un altre que no sigui de mi mateix.
El procés de cercar el sentit pot ser el motiu mateix d’existència vital, ja que el sentit pot canviar al llarg del temps, igual que fem les persones. Així entenem com persones canvien de professió, de religió, d’estil de vida transcendental. Al canviar el sentit de la vida, canvia les accions i la percepció d’aquesta. L’educació social creu en la resiliència com a mètode per superar situacions traumàtiques i donar sentit a la vida per seguir vivint amb dignitat.
Per exemple, Cassius Clay fou un boxejador reconegut mundialment per la seva vida d’esportista d’elit i per la seva posició caràcter polític, al no anar a la guerra de Vietnam. També entrà a la Nació de l’Islam, es canvià el nom a Muhammad Ali i es convertí en sunnita més endavant. Interpreto que les situacions que es presenten a la vida d’Ali fan que es responsabilitzi a la seva manera i es posicioni d’una forma o d’altra. Amb tots els fets , acaba definint el sentit a la seva existència que va canviant per diferents aspectes. Aquests aspectes gairebé són polaritats al llarg dels anys.
Una de les formes de cercar el sentit a la vida, i la que més va desenvolupar Frankl, és investigant com reacciona la persona al dolor i a situacions desfavorables. Segons el meu punt de vista, aquesta forma és clara. Eliminant les necessitats avançades de Maslow; d’autorealització, reconeixement o pertinença i amor, pot ser més fàcil identificar la base i el sentit. La sinceritat i genuïnitat esdevenen clares davant la misèria com poden ser la presència de la mort, del fi de la vida, quan es percep el final d’allò estimat que dóna sentit a la vida.
IV) Què vol dir que l’espiritualitat és alhora heterodòxia i punt de
trobada?
PAC 1 Aproximació terminològica
Per exemple, a Malàisia cohabiten diferents religions.
- 61.33 % musulmans
- 19.8 % budistes
- 9.2 % cristians
- 6.3 % hindús
- 1.3 % confusionistes, taoistes i altres religions tradicionals xineses
- 0.4 % altres
- 0.8 % cap religió
- 1 % no especificat
El país és un punt de trobada de diverses religions. Cadascuna d’elles té el seu caràcter espiritual propi. L’heterodòxia espiritual es pot trobar en la política social, que respecta molts dies sagrats de les diferents religions. Des del govern multireligiós es respecten les festes budistes, musulmanes, cristianes o hindús. Els dies en que cauen són dies no laborals i festius per tots els ciutadans.
Bibliografia
Benavent, E. (2012 ). Diàleg interreligiós i educació social. La dimensió espiritual de la persona. Un canvi de mentalitat. Barcelona: Editorial UOC
PAC 1 Aproximació terminològica
Benavent, E. (2014). Espiritualitat: heterodòxia i punt de trobada, un actiu per l’educació social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 56, p.13-29. Recuperat de http://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/275579/
Central Intelligence Agency. (2010). The world factbook: Malaysia. Recuperat de: https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/ my.html#People
Martínez, E. (2013 ). Una búsqueda espiritual creciente. Claves de comprensión y perspectivas. Revista Aragonesa de Teología 36, p. 7-22. Zaragoza: CRETA. Recuperat de http://www.enriquemartinezlozano.com/una- busqueda-espiritual-creciente/
PAC 1 Aproximació terminològica
