Ferran Patau i Triadó
Diàleg interreligiós i educació social
PAC2- El fet religiós i el panorama de la diversitat religiosa
ACTIVITAT 1
Tal i com ens indica l’article 18 dels Drets Humans “Tota persona té dret a la llibertat de
pensament, de consciència i de religió; aquest dret inclou la llibertat de canviar de religió o de
creença, i la llibertat de manifestar-les individualment o col· lectivament, en públic o en privat,
mitjançant l’ensenyament, la pràctica, el culte i l’observança.” (Declaració Universal dels Drets
Humans, article 18, citat per Benavent,2018:19).
L’article en qüestió de la Declaració Universal dels Drets Humans defensa i protegeix totes les
possibles maneres o formes de convicció personal , sigui religiosa o no , i el dret a no sentir-se
partícip de cap. Per tant s’ha de tenir en compte que no només la importància recau en tolerar la
llibertat de pensament religiós i les seves pràctiques respectivament, sinó que també ho hem de
protegir.
Des del laïcisme es pretén excloure les religions de l’espai públic i qualsevol pràctica religiosa
existent, que alhora separa i diferència l’espai públic del privat. En aquest context veiem com no
poden extreure’n connotacions positives ja que no promou la diversitat ni la llibertat d’expressió en
espais comunitaris que a conseqüència nega l’existència de qualsevol interacció entre pràctiques
religioses o no religioses, fent invisibles les diversitats religioses.
A diferencia del laïcisme existeix la proposta de la laïcitat positiva que intenta re inventar i canviar
la dimensió negativa que han estat sotmesos històricament els punts de vista laïcistes fent
replantejar l’estat laic amb la necessitat de separar els espais públics dels religiosos.
“Des d’un context laïcista es promouria l’exclusió dels elements religiosos de l’espai
públic, en canvi, des de la laïcitat positiva, entesa la separació entre l’Estat i les
religions, s’admetria crear espais de llibertat on totes les opcions religioses i conviccions
personals legítimes poguessin desenvolupar-se.”( Benavent,2018:22).
Per tant, dins del marc de la laïcitat positiva poden conviure les diverses visions de la vida , sense
existències de poder ni discriminacions , diferenciant allò públic i que totes hi estem immerses
d’allò privat i que no totes hem de compartir.
“D’aquesta manera queda justificat que l’Estat no professi cap religió, ni tampoc l’ateisme o
l’agnosticisme. Això és la garantia de la llibertat religiosa i de pensament de
tothom.”( Benavent.E,2018:22).
1
