¡Descarga PAC 4 Solució y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!
PERSÈPOLIS
PAC 4
Aula 3
a)
Durant aquesta pel·lícula podem veure diferents escenes on ens mostra la normalització d’una nova societat, tot i així, en concret el min 24, hi ha una escena molt dura on clarament podem veure el procés de normalització, on la mare discuteix amb un home quan aquets a través de les
noves costums, noves tradicions i sobretot valors (interpreto que “religió” probablement mal interpretada i transmesa) tenen més poder que elles, es veu l’absorció dels drets de les dones i “l’augment dels drets” dels homes, quan ell l’adverteix de que es posi bé el vel la mara se li encara amb respecte i ell la tracta com un animal, desautoritzant-la i menyspreant-la, sense cap reflexió ni motiu, únicament pels nous “drets” atorgats a tots els homes en especial.
b)
Personalment considero que la representació que tenim d’una determinada categoria depèn de la ideologia que defensem. La teoria de la identitat social de Tajfel ens permet entendre en gran part d’aquests processos d’identificació i desidentificació. Aquesta teoria engloba tres processos psicosocials que fan referencia a la forma de com percebem a les altres persones i a nosaltres mateixos, prenen com a base d’aquesta percepció la pertinència de les persones als grups. Es a dir, en primer punt ens fixarem en la comparació, si seguim en l’exemple de l’apartat 1.a, quan l’home es dirigeix cap a la mare de Marji, actua d’aquesta manera en funció del que és l’altre persona, en funció de com l’home la representa, la percep o la valora. Amb aquest procés de comparació social es quan s’estableixen les diferenciacions del tipus “nosaltres davant d’ells”, endogrup davant exogrup. En definitiva, en la majoria dels casos aquesta diferenciació es fruit d’una competència social i d’un conflicte d’interessos... Per altre banda hem de tenir en compte la categorització social, el procés on aquest cas l’home ordena el seu entorn en termes de categories. Aquest procés comporta un efectes específics, primer tenim la accentuació irreal de semblança entre les persones que formen part d’una mateixa categoria, es a dir, es a dir la creació de semblances entre “les diferents dones”. En segon lloc, dins de la categorització social hi ha la creació exagerada de diferenciar les persones que pertanyen a categories diferents, com per exemple una dona qualsevol, o una dona a favor del regim o “hostil” al nou règim. Las normes socials, estan presents en tot el món, en totes les relacions entre les persones; regles on ens basem o s’ajusten a la conducta del individus membres d’una societat, establint els valors que han de seguir-se en les activitats i funcions del individu per poder coexistir en convivència. Es a dir, són normes amb els que es guia a una societat per que aquets convisquin, definint quines accions o conductes son bones o dolentes, dins de l’àmbit de convivència dins el conjunt social. Dins de les normes que regeixen una societat hi trobem les normes legals i les normes morals ja pertanyin a una moral religiosa o no. Partint d’aquest concepte, ens és més fàcil entendre que, en la seva “nova” societat s’han imposat tota una sèrie de valors, normes socials totalment diferents als que probablement la generació de l’avia de la Marji va viure. De passar a ser una societat on home i dona eren considerablement iguals, l’home adquireix tot un seguit de poders sobre la dona, doncs aquesta no es té en compte. Si dividim una societat, si atribuïm uns valors diferents en funció de la persona, uns valors que son discriminatoris, la societat viu entre paràmetres, una dictadura. Amb la identificació i la separació de grups socials, i amb els valors de la seva nova norma social, creen situacions com la de menyspreu “ben vist” de l’home cap a la mare, així com l’abús d’autoritat de les dues avies quan Marji va a comprar el seu disc de música,
2. c.
La guàrdia revolucionaria son tots els defensors i controladors d’aquest nou règim. Com pot ser que homes després de ser criats amb tot una sèrie de valors, de cop defensin tot un seguit de directrius noves i despreciables pel que feien les seves antigues creences. Per justificar aquest fet, utilitzarem l’experiment de Psicòleg Philip Zimbardo.
El Codi Civil consagra que el cap de família és sempre l'home, mentre dóna ales a la subjectivitat masculina en temes sensibles: "El marit pot prohibir a l'esposa l'exercici de qualsevol professió o treball que vagi contra els interessos de la família o de la seva dignitat, o de la de la seva esposa". Com podem veure a la pel·lícula, quan Marji agafa la mà al seu futur marit es vista per la policia i sotmesa a un interrogatori, amanerant-la que si ningú paga la seva fiança serà apedregada, arribant a entendre les dures represàlies que hi han sobre aquest tema.
"Ajuntar-los significaria fomentar la promiscuïtat: a elles els agrada ballar i ensenyar el cabell". La doctrina oficial, avalada per part de la societat, sosté que ensenyar el cabell, la pell del coll o els turmells és una provocació i excita als homes. D'aquí la justificació del vel.
Cohibir, prohibir, deixar-les només el rol de dones de la casa, es el paper que han de desenvolupar per formar aquesta societat controlada i manipulada.
