

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Fonaments Psicosocials del comportament huma, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UOC
Tipo: Apuntes
1 / 3
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!


Comentari específic: Actituds davant la crisi dels refugiats sirians
Comentaris sobre la perspectiva clàssica
Recordeu que des de la perspectiva clàssica, existeixen diverses propostes sobre les actituds. Les dos propostes més utilitzades són el model unidimensional (que planteja que l’actitud és el component avaluatiu – és a dir, emocional- vers l’objecte o subjecte) i el model tridimensional ( que proposa que les actituds estan composades per el component avaluatiu però també el component cognitiu i el conductual). Més enllà de les propostes plantejades, aquestes perspectives tenen en comú:
La consideració de les actituds com quelcom individual, que s'elabora internament en la ment del subjecte. Així, encara que l'entorn ens influeix, som nosaltres els que en última instància, com a éssers individuals, autònoms i raonables, ens formem la nostra pròpia opinió. L'origen de les actituds es troba, doncs, dins la psique individual, en els processos cognitius interns, encara que l'ambient o els grups de pertinença poden influir en els nostres processos mentals (recordem la metàfora de la plastilina i el vernís). L’establiment d’un vincle directe entre actitud i conducta. És a dir, plantegen que les actituds ens predisposen a actuar d'una determinada manera sobre un objecte en qüestió.
Tenint en compte aquest plantejament, us demanàvem que identifiquéssiu els components del model tridimensional de les actituds de col·lectius a favor i en contra l'acolliment dels refugiats.
Seguint el paradigma tridimensional de les actituds, us demanàvem que distingíssiu el component, cognitiu, avaluatiu i conductual de cada actitud. La distinció entre aquest tres components és més aviat teòrica, doncs en la pràctica aquests elements estan estretament relacionats i no podem comprendre uns sense referir-nos a altres. Així doncs, una persona que consideri que l’arribada de persones refugiades és un deure social i que considera a les persones refugiades com a víctimes d’ una guerra injusta (component cognitiu), es posicionarà a favor de l’acollida dels/les refugiats/des (component avaluatiu) i actuarà en conseqüència oferint la seva ajuda per a l’acollida, donant suport econòmic, etc (component conductual) Pel contrari, aquelles persones que considerin que aquesta guerra és un problema nacional i que l’han de solucionar la gent d’allà, i que planteja que l’arribada de gent refugiada posaria en perill l’economia i el benestar dels països d’ acollida ( component cognitiu) es posicionarà en contra de l’acollida (component avaluatiu) i rebutjarà qualsevol acció que impliqui l’acolliment d’ aquestes persones, proposaria el tancament de fronteres, etc ( component conductual). Si bé aquest 3 components estan clarament imbricats, havíeu de distingir-los per a poder fer una anàlisi correcta de les actituds des del model tridimensional. En alguns casos m’he trobat amb persones que heu identificat aquest 3 components en actituds diferents, sense establir el vincle que des del model tridimensional de les actituds es proposa entre cadascun dels components (cognició, avaluació, acció)
En relació a la qüestió sobre la dissonància cognitiva recordeu que la teoria de la dissonància cognitiva es fonamenta en les teories de la consistència. La teoria de la dissonància cognitiva planteja que la inconsistència entre cognicions (entre el que sabem que pensem o sentim i el que hem fet, entre el que sabem que pensem i el que pensa el nostre grup d’ iguals, etc).genera una situació psicològica de malestar. La persona davant aquesta situació de dissonància busca recuperar l’equilibri.
En aquest cas, m’he trobat problemes en la vostra identificació de les estratègies per a solucionar la dissonància. Així que repassarem les principals estratègies:
En el cas de dissonància per justificació d’esforços (es a dir, quan dediquem molts esforços per a aconseguir alguna cosa i després la recompensa no és tan positiva com a l’esperàvem), podríem trobar dos formes de reduir la dissonància (devaluar la valoració de l’esforç realitzat o sobrevalorar els resultats obtinguts).
En el cas de dissonància per presa de decisions en situació de lliure elecció refereix a quan hem d’ escollir entre diverses opcions, aquesta elecció evidentment deriva a la renúncia d’ altres opcions possibles. Com s’ha indicat al mòdul el grau de dissonància depèn de 3 components: el nivell d’atractiu de les alternatives no escollides, el grau de similitud entre alternatives i la importància de la decisió (a major atractiu de les alternatives no escollides, a major diferència entre alternatives i a major importància, major dissonància). Com es redueix aquesta dissonància? A partir d’aquest components es pot comprendre que per a reduir la dissonància podem desvalorar les alternatives no escollides o sobrevalorar les escollides; reduir la importància de la pressa de decisió o reduint la percepció de diferències entre alternatives. També podem tornar a escollir, ubicant-nos en la situació inicial d’elecció.
L’acord induït es refereix a la dissonància cognitiva produïda per pressions socials que van en contra les nostres actituds cosa que té com a conseqüència un comportament contraactitudinal. SI la recompensa o el càstig a aquest comportament contraactitudinal són alts no hauria dissonància atès que aquell component extern justificaria actuar de forma contrària al que la persona hagués fet segons la seva actitud. En els casos que la recompensa o el càstig siguin petits es produiria dissonància (perquè la persona valora que no hi ha un element extern que “l’obligui” a actuar contraactitudinalment). Per reduir la dissonància es pot canviar l’actitud inicial cap a la que ha realitzat; maximitzar els resultats de la conducta contraactitudinal ( i per tant que sigui considerada un cas puntual sense canviar l’actitud inicial) o seleccionar aquella informació que no contradigui la nostra actitud inicial.
En el cas de l’ interacció del grup, pot succeir que el grup de referència mostri actituds diferents a la que una persona té o un comportament. Per a reduir aquesta dissonància podem interaccionar amb persones que estiguin en la mateixa situació que nosaltres o intentar convèncer a la resta sobre la nostra versió dels fets.
Finalment la dissonància por contradicció d’ expectatives en situació grupal es produeix quan un es compleixen les expectatives que teníem sobre un esdeveniment futur. Aquesta dissonància es pot reduir en la mateixa interacció grupal buscant aquells elements que van fer que les expectatives no s’assoleixin.
Com veieu hi ha molts tipus de dissonància i de formes de tornar a l’equilibri ( alguns/es de vosaltres heu citat el cas d’ Espanya que a l’inici es negava a acollir un número elevat de refugiats/des i va canviar la seva actitud davant les pressions de la UE, altres de l’actitud inicial dels dirigents d’Alemanya o el tancament de les fronteres d’Hongria) totes aquestes propostes poden ser correctes, però era d’ especial importància que deixeu clar a quin tipus de dissonància us referíeu, perquè i com es solucionava.