¡Descarga PAC2 EDUCACIÓ INTERCULTURAL 2017/18 y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Jèssica Cuenca Rodríguez
Educació Intercultural. Aula 2.
PAC 2: Diversitat i desigualtats socials.
16 de novembre, 2017.
a) Cultura.
1. Explica algunes de les característiques del concepte “cultura” de Carlos Giménez amb exemples que heu de trobar en el cas de la PAC1. El xoc cultural que sorgeix entre el col·lectiu de noies feministes i el grup de noies d'origen llatinoamericà que apareixen al cas de la PAC1 es dona al voltant de la valoració que un i altre grup tenen sobre un ball concret, el twerking. És evident aquí que el conflicte ve donat per les diferències de significat, valor i interpretació que unes i altres donen a aquest ball en concret, per com la cultura és configura com a significant de la realitat. Per a una comunicació intercultural exitosa caldria que ambdues parts entenguessin
que la cultura implica pautes de comportament apresos mitjançant processos de socialització (cultura com a conducta apresa) i que aquestes maneres d'actuar, pensar i dir estan estretament lligades al fet que les cultures s'entenen i són modelades al llarg del temps com a dispositius d'adaptació que són. Encara tenint en compte les característiques del concepte cultura que Carlos Gimenez proposa, aquesta és transmesa per la via de símbols i en aquest cas, el twerking adquireix un o altre significat segons les coordenades culturals des d'on es comprèn (cultura és integrada) i, alhora, des de la pròpia diversitat de creences, valors i símbols que una mateixa cultura comparteix diferencialment de manera interna.
2. Explica el concepte de “fonamentalisme cultural” (Stolke, 1995) assenyalant en quin sentit suposa un canvi de discurs en el llenguatge de la discriminació. Identifica, en el cas de la PAC1, quines diferències o trets han estat essencialitats i caracteritzats com a externs al grup de presència majoritària al centre i considerats com a “diferències culturals”. El fundamentalisme cultural de Stolke (1995) fa referència al conjunt de discursos que es serveixen de la cultura per a crear i legitimar l'exclusió vers la immigració. Aquests discursos se sostenen mitjançant l'exaltació de conceptes com identitat nacional, exclusivisme cultural, ciutadania i estat-nació. La retòrica culturalista considera la cultura com un tot compacte i territorialitzat, incapacitant-la així per a l'intercanvi, la convivència o la comunicació interculturals. Les polítiques anti-immigració parlen del perill de pèrdua d'identitat que el immigrants provoquen al país d'acollida, d'un “llindar de tolerància” en relació a la proporció de nouvinguts que un territori pot acceptar sense provocar tensions socials, i de la xenofòbia com quelcom congènit a la condició humana (Stolcke, 1995). Tenint en compte aquest context, el fundamentalisme cultural que descriu Stolcke se sustenta sobre un exclusivisme cultural que porta a seleccionar i essencialitzar aquells hàbits o trets conductuals més diferenciats de l'”altre” en relació als propis com a instruments d'aquesta construcció ideològica de l'exclusió. A la PAC1, alguns dels trets que han estat essencialitzats han sigut la visió que una i altre cultura poden tenir sobre la dona i el seu cos, així com la simbologia que pot aplicar-se al twerking. 3. Fins a quin punt podem considerar la situació de la PAC1 com a un cas de fonamentalisme cultural? Raona la teva resposta. Des de la meva perspectiva, el grup de noies d'origen llatinoamericà a sofert l'essencialització d'un habit o conducta que ha sigut que els hi agrada un ball en concret. Així, el col·lectiu d'“autòctons” ha - 2
- vinculat el twerking a una visió masclista de la dona, construint al seu voltant un discurs que s'ha fet servir com a instrument per a legitimar la resposta educativa. Finalment, el resultat ha generat l'exclusió del grup de noies llatinoamericanes de l'equipament, possible element social d'inclusió, basada en la impossibilitat de convivència o intercanvi intercultural degut a divergències en la concepció que cadascuna de les cultures té sobre la igualtat de gènere.
b) Models de Gestió de la Diversitat Cultural.
1. Explica, amb les teves pròpies paraules, quines són les característiques del model multicultural o multiculturalisme i el model intercultural o interculturalisme: les semblances (allò que tenen en comú)
inferioritat genètica) o en un racisme culturalista (naturalització de la cultura com a inferior). El resultat és la consideració de tota altre cultura que no sigui la europea i cristiana com a civilitzacions menys desenvolupades, i s'institucionalitzen alhora les relacions de poder. Totes aquestes cultures patiran genocidi físic al mateix temps que epistemològic. Les dones europees seran el quart col·lectiu a patir aquest doble genocidi com a transmissores de coneixement indígena europeu (no cristià). Més tard, amb les idees cartianes de rerefons, l'home-blanc-cristià-europeu assumiran la idea d'un coneixement universalista més enllà de les particularitats existents al món, i s'usarà per crear relacions de poder i inferioritzar tots els altres coneixements generats des d'altres categories o coordenades fora de les eurocèntriques i masculines. Dins d'aquesta jerarquia del coneixement racista i sexista, és l'home-europeu- blanc-cristià el generador de coneixement i es discrimina i ignora tota experiència històric-social nascuda des d'altres coordenades geo-polítiques. Aquest paradigma fundamentalista, eurocèntric, racista i sexista és el que avui dia legitima accions sobre altres pobles o col·lectius que no segueixen o s'uneixen a aquesta línia de coneixement universalista, en la que només un grup reduït decideix què es veritat i coneixement i què no ho és, és a dir, que ha colonitzat el coneixement mundial.
2. Pensa el cas que ens ocupa: com a professional de l’educació social, amb una identitat cultural europea colonial, creus que en contextos interculturals podries arribar a exercir una relació de poder d’acord amb aquesta identitat? Justifica la teva resposta amb exemples inspirats en l’argumentació de Ramon Gosfroguel. Penso que si. Actualment, tot i que les tendències educatives i socials es mouen des de acceptació d'una multiculturalitat a l'enteniment intercultural i la convivència basada en interaccions positives, la realitat és que a moltes de les polítiques socials els hi manca aquesta intenció. Així, tant a les institucions com el conjunt de la societat que necessita aquest recolzaments legals per a fer efectives les seves inclinacions interculturalistes, entre elles els i les educadores socials, moltes vegades ens manquen els recursos suficients per a fer efectives aquestes voluntats. Així, durant l'exercici professional, personalment m'he trobat en la situació que és més fàcil i còmode, però també necessari per a l'acompliment dels objectius marcats, per les característiques en ràtios, materials, temporals i espacials i de gestió en general, seguir dinàmiques de coneixement eurocèntric. Així, segons la meva experiència en el camp de l'educació social, i fora de - 4 - projectes particularment integradors, la dinàmica sol ser la de prioritzar aquesta universalitat europeitzada, racista i sexista que defineix totes les realitats i genera exclusió o, en alguns casos, l'asssimilacionisme d'aquestes altres diferències culturals. Un altre exemple seria el fet que, en general, el col·lectiu de persones dedicades a la creació de projectes socioeducatius solen ser grups d”europeus”, que retroalimentem i reproduïm aquest fundamentalisme epistemològic al no tenir aportacions d'altres coneixements crítics en igualtat des d'altres coordenades geopolítiques.
d) Igualtat i diferència.
1. Segons San Román (1996), cal articular les diferències i desigualtats de les persones i els grups diversos en una relació intercultural negociada. Identifiqueu les característiques d’aquesta relació en el cas plantejat i justifiqueu com es podria aplicar per a afavorir les relacions entre els i les adolescents
del centre. San Roman (1996) ens parla de l'abandó de les posicions de poder a favor d'una igualtat de drets. Això vol dir, per tant, allunyar-se de les pròpies coordenades etnocèntriques per a crear espais de relació intercultural negociada en la que tota particularitat és inclosa en igualtat de condicions i per respecte a la diferencia de formes de vida i coneixements. Per a San Román (1996) una relació intercultural negociada va més enllà de les visions multiculturalistes més simplistes. Aquest tipus de relació implica una igualtat en drets generats a partir de la negociació, d'intercanvis i de comunicacions mútues més enllà del diàleg, la certesa de límits a les toleràncies mútues i l'abandonament de posicions de poder. Per a això, és necessària una acceptació crítica de la pròpia visió etnocèntrica que cadascú tenim de la realitat o, en d'altres paraules, un autorreferencialisme crític que facilita la identificació de conflictes de valors que puguem tenir (San Román, 1996, p.110) i una apertura i recerca intencionades a favor del coneixement de l'altre en la recerca d'objectius compartits. Per fomentar aquesta relació intercultural negociada és també necessari assimilar que un fet social concret només pot entendre's des de les coordenades de la pròpia cultura en que aquest es dóna. Al respecte, aquesta autora estipula que és més convenient parlar de fets compatibles o incompatibles entre realitats culturals diverses que no pas de diferencies culturals, tenint en compte, a més, que cap cultura és homogènia al seu interior. La reflexió és que la negociació d'un fet cultural no implica pèrdua d'identitat ètnica i que aquesta mena de vincles pactats i precisos estimulen la regularització de la cohesió social. Aquest tipus de relació es podria aplicar a l'equipament juvenil del cas de la PAC1 creant espais de negociació en els que l'objectiu fos la capiguda efectiva de la diversitat de maneres d'entedre la realitat. Seria interessant, des d'aquest punt de vista, que la diversitat cultural dels i les joves del municipi es generés l'interès pel coneixement de l'altre des de l'abandonament de posicions jerarquitzades. El objectius compartits poden ser un punt d'encontre d'aquesta diversitat, així com l'entrenament en les similituts i no possibles diferències de fets culturals concrets.
2. Raoneu la següent afirmació: "Tenemos el derecho a ser iguales cuando la diferencia nos inferioriza; tenemos el derecho a ser diferentes cuando la igualdad nos descaracteriza" (Boaventura de Sousa Santos). Més enllà de la diversitat cultural quins altres aspectes o marcadors socials creieu poden trobar-se lligats a experimentar situacions de desavantatge? En el cas plantejat, identifica en quins casos aquests marcadors poden fer patir situacions de desigualtat originades en les seves particularitats socials i culturals. La igualtat s'ha d'entendre mitjançant aquesta afirmació com a igualtat efectiva en drets, deures i obligacions, així com en un accés efectiu i normal als recursos de que la societat disposa, evitant relacions de poder asimètriques. Així, es parla d'igualtat des d'un punt de vista oposat a la jerarquització, malgrat les diferències entre les persones tant a nivell físic, psíquic com cultural. La segona part d'aquesta afirmació fa referència a aquest dret a la diversitat en contra de postures racistes, aculturadores o assimiliacionistes, entre d'altres, així com de visions etnocèntriques (eurocentristes en el
- Pascual, J. (2010). [Mòdul didàctic 2] La interculturalitat en les polítiques públiques. El cas de
Catalunya. A Beltrán J. i Pascual, J. (coords) Educació intercultural. Barcelona: FUOC (Materials docents).
- San Román, T. (1996). Del dogmatismo a la dominación, de la incoherencia a la debilidad. A Los muros de la separación. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
- San Román, T. (1996). Ni incompatibles ni idénticos. A Los muros de la separación. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
- San Román, T. (1996). Propuestas particulares para una negociación de lo universal. A Los muros de
la separación. Bellaterra: Servei de Publicacions de la UAB.
- San Román T (2001): «Educación, marginación y minorías culturales». Revista Asociación de
enseñantes con gitanos, 28, 62-67. Publicació electrònica.
- Verena Stolcke. (1995) "Fundamentalismo cultural". Recuperat el 23 d'octubre, 2017, de: http://132.248.35.1/cultura/ponencias/PONPERFORMANCE/Stolck e.html
