Portafolis multilingüisme i educació, Apuntes de Pedagogía

¡Descarga Portafolis multilingüisme i educació y más Apuntes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!

PORTAFOLIS DE MULTILINGÜISME I EDUCACIÓ

Enric Conesa i Canals. Grup M1. Niub: 10223905

Índex

Introducció al portafolis........................................................................................

Tema 1. Educació i contacte de llengües en comunitats bilingües Qüestionari inicial...................................................................................... Pràctica 1. Bibliografia bàsica i definicions............................................... Activitat voluntària: autobiografia lingüística........................................... Apunts i reflexió personal........................................................................ El llenguatge............................................................................................ Els signes............................................................................................... 16 El multilingüisme..................................................................................... Bibliografia............................................................................................... 1

Tema 2. Mètodes models i programes d’educació bilingüe

Pràctica 2. Comentari d’un article sobre educació bilingüe..................... Activitat pràctica: Una llengua ens uneix................................................. Comentari del film Babel......................................................................... Apunts i reflexió personal ....................................................................... El bilingüisme i tipus de bilingüismes...................................................... Models teòrics d’aprenentatge de llengües............................................. Model LAC. Language Across the Curriculum........................................ Models d’educació bilingüe.....................................................................

Tema 3. Projecte interlingüístic de caràcter curricular: llengua d'ensenyament, llengües objecte d'aprenentatge

Pràctica 3. Anàlisi del currículum lingüístic............................................. Apunts i reflexió personal........................................................................ Competències bàsiques.......................................................................... Característiques de les competències.................................................... Competència comunicativa i competència lingüística............................. El projecte lingüístic de centre................................................................

Tema 4. Metodologia de l’ensenyament d’una segona llengua

Pràctica 4. Metodologia de l’ensenyament d’una segona llengua.......... Pràctica: Descobreix la teva teoria de l’aprenentatge............................. Activitat pràctica del vídeo d’anglès........................................................ Enfocaments mètodes i models d’aprenentatge de llengües................. Diferències entre Adquisició i Aprenentatge...........................................

Tema 5. Anàlisi d’errors

Activitat pràctica del tema.......................................................................

Qüestionari Inicial

1. Què és el llenguatge?

És una facultat específicament humana , la potencia de comunicar mitjançant signes vocals. Es suposa l’existència d’una funció semiòtica, és a dir, els signes vocals són signes de comunicació.

1. Què és una llengua?

Fa referència a una comunitat lingüística determinada. Una llengua, és un instrument de comunicació; un sistema de signes articulats i de regles que serveix per a la comunicació entre els membres d’una mateixa comunitat lingüística. Les interrelacions d’un grup determinat d’individus, es produeixen amb un mateix instrument de comunicació; amb iguals signes i regles.

1. Quantes llengües hi ha al món? A la pàgina d’internet: http://www.lenguasdelmundo.com/lenguas_preguntas_cat.php

hi he trobat un article: Fuente: Ethnologue, 13e édition, Barbara F.

Grimes Editor, Summer Institute of Linguistics Inc.,1996.

Aquest afirma que arreu del món existeixen 6.800 llengües diferents,

repartides en 220 països.

1. Quantes estan amenaçades d’extinció?

Moltes de les llengües amenaçades d’extinció o “Endangered Languages” en Anglès, són llengües indígenes, és a dir, de minories ètniques.

74 Llengües europees. No he trobat referències numèriques sobre els altres continents

1. És una llengua, el Valencià? Per què?

Si ens basem en la definició de llengua que entén com a tal: “ Un instrument de comunicació; un sistema de signes articulats i de regles que serveix per a la comunicació entre els membres d’una mateixa comunitat lingüística ” Aquesta és una qüestió de criteri, ja sigui el d’una institució o d’un grup de persones. Al meu entendre no hi ha dubte, el Valencià és una llengua.

1. Quina llengua cal ensenyar? Per què?

Quina llengua cal ensenyar? No hauríem de preguntar primer: Quin dret tenim a decidir la llengua què, i amb la qual cal ensenyar?

Jo crec que són els pares els qui tenen dret a decidir la llengua amb la que han d’aprendre els seus fills.

No obstant, jo, a la meva terra, Catalunya, vull que els meus fills aprenguin el Català. Per que és la llengua del meu poble, sense més ni més. Que aprenen més llengües? Em sembla perfecte; tantes com puguin. No soc un Català “de la ceba” o “del morro fort”. No ho soc, mentre no em posin pals a les rodes a parlar la meva llengua.

1. Com s’aprèn una llengua? I dues?

En primer lloc, depèn de l’edat del subjecte que aprèn. En segon lloc, per necessitat. Aprenem a comunicar-nos per una necessitat vital humana. Com? Per assaig i error, que és com funciona el nostre cervell. És a dir: Practicant, fent exercicis, vinculant l’aprenentatge a aspectes interessants pel subjecte de l’aprenentatge, donant a l’aprenentatge forma de joc, si es possible, i com molt bé diu vostè, analitzant aquells aspectes de la llengua en que ens equivoquem, per tal de construir un coneixement a partir del raonament.

I dues? Doncs de petits, potser a l’hora, el cervell és més que mai una esponja que tot ho emmagatzema, i per tant és factible aprendre dues o fins hi tot 3 llengües a l’hora. De grans però, crec que és millor aprendre-les d’una en una.

1. Com s’ensenya una llengua? I més de dues?

Potser una bona manera d’ensenyar una llengua, és presentar-la al subjecte de l’aprenentatge d’una manera propera, vinculant-la a aquells fenòmens i elements presents en les experiències diàries d’aquest. Com ja he dit abans, fent-ne un joc.

Personalment crec que és molt important que el/la mestre organitzi bé els elements de la llengua nova a presentar. Crec, per experiència pròpia, que cal començar per un vocabulari i unes estructures bàsiques de les oracions: Afirmació, Negació i Interrogació, per exemple.

I més de dues? Home, si són filles d’una mateixa llengua i el subjecte és jove, potser es poden ensenyar alhora, però si parlem de llengües d’orígens diferents, com ara el Català i l’Alemany, millor aprendre-les d’una en una.

1. Què és el bilingüisme?

Segons la teoria, el bilingüisme es una situació més teòrica que no pas factible. Doncs consistiria en el domini d’un individu sobre dues llengües aparts iguals. De les definicions que he llegit, em quedo amb la de Brooks,

1. Distingeix entre identitat cultural i personal

La identitat cultural és aquella que neix del sentiment d’acollida i defensa de les costums, la història i les tradicions del propi poble.

La identitat personal fa referència als trets individuals de cadascú, és a dir, a l’autoconcepte, allò que defineix a cadascú per a si mateix.

Personalment crec que sovint, per manca d’identitat personal, les persones exagerem la identitat cultural. Tots necessitem saber qui som, o com a mínim, creure que ho sabem.

Pràctica 1. Bibliografia bàsica i definicions

Bibliografia

• Arenas i Sampera, Joaquim (1986) La immersió lingüística. Escrits de

divulgació. Barcelona: Diagràfic.

• Arnau, Joaquim (1980) Escola i contacte de llengües. Barcelona:

Ediciones CEAC.

• Artigal, Josep Maria (1989) La immersió a Catalunya. Consideracions

psicolingüístiques i sociolingüístiques. Barcelona: Eumo.

• Artigal, Josep Maria i altres (1995) Els programes d’immersió als

territoris de llengua catalana. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

• Etxebarria, Maitena (2002) La diversidad de lenguas en España. Madrid:

Espasa Calpe.

• Junyent, Carme (1999) La diversitat lingüística. Didàctica i recorregut de

les llengües del món. Barcelona: Octaedro.

• López García, Angel (1985) El rumor de los desarraigados. Conflicto de

lenguas en la Península Ibérica. Barcelona: Anagrama.

• Pla i Molins, Maria (1983) El bilingüisme escolar a Barcelona. Barcelona:

La Magrana.

• Sarto Martín, María Pilar (1997) El bilingüismo. Una aportación a las

necesidades educativas lingüísticas. Salamanca: Amarú.

• Siguan, Miquel i Mackey, William F. (1986) Educación y Bilingüismo.

Madrid: Santillana.

• Titone, Renzo (1976) Bilingüismo y educación. Barcelona: Fontanella.
• Tuson, Jesús (1988) Mal de llengües. Barcelona: Empúries.
• Vila, Ignasi; Siqués, Carina i Roig, Teresa (2006) Llengua, escola i

immigració: un debat obert. Barcelona: Graó.

Vocabulari bàsic

Llenguatge : És una facultat específicament humana, aptitud per a comunicar mitjançant signes vocals que suposen l’existència d’una funció semiòtica.

Semiòtica : És una ciència, la ciència dels signes. vol dir que els signes vocals que s’emeten tenen un significat

Llengua : Fa referència a una comunitat lingüística. Es tracta d’un instrument de comunicació: Sistema de signes articulats i de regles que serveix per a la comunicació entre els membres d’una mateixa comunitat lingüística.

• Artigal, Josep Maria (1989) La immersió a Catalunya. Consideracions psicolingüístiques i sociolingüístiques. Barcelona: Eumo.

Introducció al concepte d’immersió: què és, per què immersió i fonaments bàsics del terme.

• Artigal, Josep Maria i altres (1995) Els programes d’immersió als territoris de llengua catalana. Barcelona: Fundació Jaume Bofill. 46/p 800.31 ART

Programes d’immersió als Països Catalans: recerca, tasques dels professors, implementació dels programes i aspectes administratius.

• Etxebarria, Maitena (2002) La diversidad de lenguas en España. Madrid: Espasa Calpe. Ref: 46/p2 800.

Parla sobre el multilingüisme a la Península Ibèrica: com es viu a les diferents regions on es dóna.

• Junyent, Carme (1999) La diversitat lingüística. Didàctica i recorregut de les llengües del món. Barcelona: Octaedro. Ref: 46/p2 800

Classificacions lingüístiques: genètica i tipològica. Geografia de les llengües, ecolingüística i escriptura i parla de les diverses llengües.

• López García, Angel (1985) El rumor de los desarraigados. Conflicto de lenguas en la Península Ibérica. Barcelona: Anagrama. Ref: 46/p2 800

Aquest és un llibre profund. Fenomenologia i història de la lingüística a la Península Ibèrica, des dels orígens del castellà fins al segle XX.

• (^) Pla i Molins, Maria (1983) El bilingüisme escolar a Barcelona. Barcelona: La Magrana. Ref: 46/p2 800

Aproximació teòrica al concepte de bilingüisme: mètodes d’investigació i descripció d’un en concret.

• Sarto Martín, María Pilar (1997) El bilingüismo. Una aportación a las necesidades educativas lingüísticas. Salamanca: Amarú. Ref: 46/p2 800

Investigacions i estudis sobre bilingüisme espanyol. Estudi comparatiu sobre el monolingüisme i els bilingüismes existents a Espanya.

• Siguan, Miquel i Mackey, William F. (1986) Educación y Bilingüismo. Madrid: Santillana. Ref: 46/p2 800

L’individu, societat i educació bilingüe. Fonaments teòrics, psicològics i socials. Organització i funcionament de l’educació bilingüe.

• (^) Titone, Renzo (1976) Bilingüismo y educación. Barcelona: Fontanella. Ref: 46/p2 800

Està dividit en tres parts. 1a parla del bilingüisme i el bilingüisme precoç. 2a moviments i experiències per Europa sobre bilingüisme. 3a presenta un programa integral d’educació bilingüe per a la infància.

• Tuson, Jesús (1988) Mal de llengües. Barcelona: Empúries. Ref: 46/p 800

Defensa de la llibertat lingüística i del valor de totes les llengües per igual.

• Vila, Ignasi; Siqués, Carina i Roig, Teresa (2006) Llengua, escola i immigració: un debat obert. Barcelona: Graó. Ref: 46/p2 800

Exposa les característiques particulars dels tres sistemes educatius dels països catalans i de com aconseguir que el nivell de la llengua en tots tres sigui de qualitat. Està constituït per tres parts diferenciades: 1a parla dels fluxos migratoris i de les característiques de l’alumnat nouvingut. 2a fa referència al marc històric i al futurible de l’educació bilingüe. 3a fa una revisió de la implementació de l’ensenyament en situacions de multilingüisme.

Activitat voluntària 1. Autobiografia lingüística

Trobo adient començar pels meus pares, ambdós catalans. Els meus avis per part de pare també ho eren, i els avis per part de mare van viure, durant i després de la Guerra Civil a Castelló, després van marxar a Rubí i més endavant a Barcelona ciutat.

Això vol dir que des de ben petit la llengua que s’ha parlat a casa meva ha estat el Català. Exclusivament? Gaire bé. Tant la meva mare, com el meu pare i la meva germana em parlaven en Català des que vaig entrar a casa.

El primer parvulari al que vaig anar, es diu “Baloo”, nom que no deixa massa clar quina llengua s’hi parlava, però també era el Català.

Després del parvulari, als sis anys, vaig anar a una escola pública, que abans es deia Colegio Público Madrid, i ara fa no massa, l’hi han canviat el nom per C.E.I.P. Turó.

Semiòtica : vol dir que els signes vocals que s’emeten tenen un significat

Llengua : Fa referència a una comunitat lingüística. Es tracta d’un instrument de comunicació: Sistema de signes articulats i de regles que serveix per a la comunicació entre els membres d’una mateixa comunitat lingüística.

Parla : Individu concret; subjecte parlant. Es tracta d’un acte: conjunt de fenòmens lligats a la utilització del llenguatge, manera com el locutor empra les regles de la seva llengua.

Dialecte : És una varietat d’una llengua diferent a les altres varietats. Tant gramatical, com fonològica i lèxicament. Està relacionada, o té a veure, amb una zona geogràfica determinada.

Diglòssia : A Catalunya en tenim un exemple molt clar. Hi ha una llengua A, el Català, que hauria d’ésser emprada a tots els nivells per igual, però hi ha una altra llengua, el Castellà (llengua B), que ha estat imposada, i que s’ha quedat instal·lada en altres àmbits. D’aquesta manera ambdues llengües comparteixen un mateix territori.

Bilingüisme : El bilingüisme es una situació més teòrica que real. Es donaria en el cas que un individu domines dues llengües amb la mateixa perfecció, o com a mínim, o el que és el mateix, que sigui capa en qualsevol situació, d’expressar el mateix amb les dues llengües.

Llengua Materna : És la primera llengua que s’aprèn, ens l’ensenya la mare, o la mare i el pare. Per tant la coneixem molt millor que les altres, hem après les primeres expressions en aquesta llengua i està molt lligada a nosaltres i al nostre desenvolupament en els primers anys de vida. És també la que emprem més sovint.

Multilingüisme : Podem parlar de multilingüisme per a referir-nos a una persona que parla o escriu, és a dir, que es pot comunicar-se, desenvolupar-se i socialitzar-se en més d’una llengua.

Plurilingüisme : Fa referència a una situació social en la que es troben en contacte dues o més llengües en una mateixa societat. Catalunya avui dia n’és un gran exemple, doncs hi ha un nombre molt important de nouvinguts, les llengües d’origen dels quals són d’orígens molt variats: Àfrica, Àsia, Sud Amèrica, etc. És una situació de molta riquesa, però a l’hora introdueix una gran complexitat, per exemple, en l’aprenentatge Formal.

Apunts i reflexió Personal

Aquesta matèria, multilingüisme i educació, està relacionada amb unes altres matèries de l’ensenyament de pedagogia:

• Didàctica i currículum
• Estratègies didàctiques
• Disseny, Desenvolupament i innovació curricular
• Educació multicultural a Catalunya
• Pedagogia de la Comunicació
• Currículum i educació infantil, primària i secundària.

Tots els temes que tractarem es poden encabir en dos blocs:

I Didàctica de les llengües en contacte i II Didàctica de les llengües modernes

El llenguatge

Què és el llenguatge? El llenguatge és:

• Capacitat de comunicació

coneixements, i en base a com aquests s’hagin donat, ens serà més fàcil adquirir-ne de nous, interessar-nos per un o altre fenomen de la matèria i connectar aquests nous aprenentatges a la nostra persona.

Sovint confonem el concepte Signe amb símbol, i a la inversa, i ambdós amb Icona. L’esquema, pot semblar senzill, o com a mínim n’hi ha de més complexos, però requereix abstracció mental per a la seva comprensió, i el desenvolupament de les facultats necessàries per a qualsevol llenguatge han costat molt de temps a l’ésser humà.

Altra punt que m’atrau es el fet que s’hagi pogut localitzar, dins el cervell, les àrees específiques del cervell en les que té lloc el desenvolupament del codi lingüístic o llenguatge. Aquestes són les àrees de Broca i de Wernicke, es troben a l’hemisferi esquerra; al dibuix següent es pot observar on es troben:

Vaig realitzar la activitat voluntària per la curiositat que el llengüatge em desperta, i per la necessitat de tenir un vocabulari mínim per a desenvolupar- me en la matèria.

El Multilingüisme

Els experts en la matèria, i pedagogs famosos com Ovide Decroly o Alexandre Galí, durant la primera meitat del segle XX, entenien el bilingüisme com un desavantatge per al desenvolupament intel·lectual i personal dels infants. Cap als anys 60, amb nous estudis, es va passar d’entendre el multilingüisme com un pal a les rodes per al desenvolupament psicològic dels infants, a ser entès com un avantatge, que procurava un major desenvolupament psicològic i personal, doncs l’aprenentatge de la llengua no és estanc, es parla del fenomen de transferència, és a dir, allò que aprenc de la llengua, m’ajudarà a articular la resta de coneixements, i a la inversa. I en el cas del llengüatge amb més evidència, doncs és transversal a qualsevol altre aprenentatge humà.

El multilingüisme no és res d’estrany. Hi ha persones que parlen sis, set, vuit, deu llengües, o fins i tot trenta!

Faig aquí una distinció de les nomenclatures de les llengües en funció del moment d’aprenentatge i de la seva natura en relació al subjecte que les aprèn:

• L1, primera llengua, llengua materna, la primera que aprenem
  • És la llengua que hem après primer

• És la que coneixem millor
• La que més emprem
• Es la llengua amb la que ens identifiquem i ens identifiquen
• L2, segona llengua, gènesi del bilingüisme
• LE, llengua estrangera, depèn de l’escola o la comunitat, pot ser l’anglès, el francès, l’alemany, etc.

El bilingüisme és una qüestió de grau, no per aprendre una altra llengua, hem d’oblidar la primera. Tanmateix, pot succeir, si passem molt temps sense parlar- la, es podria reduir la nostra competència en aquesta. Algunes definicions de bilingüisme exigeixen que ambdues llengües es parlin a la perfecció. El màxim grau de bilingüisme el trobem quan tenim:

• “ control nadiu de dues llengües ” Bloomfield. Doble domini indígena.

Hi ha d’altres autors que en fan una definició, a partir de coneixements mínims:

• “Els primers estadis de contacte entre dues llengües”. Diebold
• “ Us alternatiu de dues llengües ” Mackey

Perquè es produeix el bilingüisme? El bilingüisme té o pot tenir lloc per diferents motius, entre d’altres, per aquests:

• Moviments migratoris
• Diversos grups culturals i lingüística en el mateix estat, com es el cas de Bèlgica, actualment tant problemàtic
• Colonització, amb la imposició de la llengua i la cultura de la metropoli conseqüència de processos d’expansió o migració política
• Conseqüència de contactes internacionals, amb llengües de frontera, intercanvis comercials, etc.
• Modificació de les fronteres nacionals, agrupaments polítics de pobles, federalismes

Actualment el bilingüisme, o el plurilingüisme, són entesos com un avantatge, el que es fa difícil aquí es establir:

• Com s’aprèn una L2, o una LE, o encara més?
• Com cal ensenyar-les

Per a fer una explicació senzilla i comprensible de l’argumentació a la primera pregunta, recullo el terme, competència comunicativa. La competència comunicativa recull quatre sub competències:

• Comprensió Oral: entendre el que em diuen (es pot facilitar)
• Expressió oral: capacitat per emetre missatges
• Comprensió Escrita: Entendre textos, de major o menor complexitat
• Expressió Escrita: domini i ús del codi lingüístic escrit.

Com aprenem una llengua? Emprant-la; i en els principis de l’aprenentatge, mitjançant l’acció i mitjançant missatges comprensibles. La llengua s’aprèn en l’esdeveniment de la seva natura, que és la comunicació. Per això a algunes

Hi ha doncs, diferents tipus de bilingüisme, jo no pretenc catalogar-ne totes les distincions, doncs n’hi ha dotzenes, però les més bàsiques es troben en funció del concepte que se’n té, el grau de domini lingüístic, l’edat en la que s’aprèn (precoç o tardà), la casuística que l’hi dóna lloc, la motivació per a l’aprenentatge, el tipus d’ensenyament i aprenentatge que s’empri i es promogui, i el propòsit de l’aprenent.

D’entre tots el menys fructífer és el bilingüisme que produeix semilingüisme, o semilingüisme doble; o bilingüisme per imposició. Es dona en casos de minories ètniques o d’immigrants, en les que els parlants dominen una L1 i una L2, però no tenen una competència comunicativa òptima en cap de les dues llengües.

Aquest fet es dona a Catalunya, pels fets històrics que tots coneixem. La llengua materna de la meva mare és el Català, però durant la dictadura del 1939 al 1975, i amb aquesta la prohibició del Català, va perdre, o no va desenvolupar el domini escrit de la seva L1, i ara passa vergonya a l’hora d’escriure en Català, ha de demanar ajut. Els problemes més característics d’aquest bilingüisme són:

• Pobresa lèxica
• Manca del coneixement de les estructures gramaticals
• Problemes del processament inconscient del llenguatge
• Dificultats per a expressar emocions o idees
• Dificultats a l’hora d’assignar significats, als significants imaginats.

Aquest tipus de bilingüisme, es de caire subtractiu, es a dir, s’aprèn una llengua que no és la materna o L1, sense consolidar o deixar un espai per a aquesta, de tal manera que s’oblida i s’empobreix el domini que el subjecte tingués d’aquesta, en favor de l’aprenentatge d’una L2 imposada, que pel tipus de situació tampoc s’aprèn correctament.

Com a pedagogs hem d’apostar per un bilingüisme additiu, que permeti l’adquisició de noves llengües, mantenint el coneixement de la llengua materna. Aquest aspecte però fa referència al capítol següent.

Referències bibliogràfiques concretes del tema 1

• Estivill, Assumpció y Urbano, Cristóbal. Normas APA: 21 de Abril de 1998..(Consulta: 8/12/2007)
• Barbara, F. (1996) Ethnologue. Grimes. Summer institute of Linguistics < http://www.lenguasdelmundo.com/lenguas_preguntas_cat.php> (consultat:08/12/2007)
• Mallart i Navarra, Joan. (2006). Multilingüisme i educació. Textos docents; 318. Barcelona: Universitat de Barcelona
• Ramirez, Rosa M (2007). El aprendizaje del inglés en la escuela. El Periodico. Opinión, 8. Del 5/11/2008.