¡Descarga Contractes (civil II) y más Apuntes en PDF de Derecho Administrativo solo en Docsity!
Tema 1 Introducció
On es troben els contractes? Títol II Llibre IV CC (1889) (particulars) CCom (1885) (activitat empresarial/Bussiness2Bussiness) Lleis sectorials (renovació dels Codis en un àmbit) Soft Law (lleis no aplicables però que faciliten la comprensió i l’aplicació) Internacionals (Conveni de Viena, ONU) (subsidiari, també en casos nacionals) Concepte de contracte font principal de creació d’obligacions. Les obligacions que neixen dels contractes tenen força de llei entre les parts. La creació d’obligacions requereix consentiment bilateral, amb dos consentiments com a mínim, es a dir, dues parts. (e.g. unilateral: testament) Parteix de l’economia liberal: hi ha igualtat substancial de les part, i llibertat individual (favorable a la burgesia com a classe social). Neix doncs amb les revolucions burgeses liberals. A més, és l’instrument tècnic escollit pel legislador perquè els ciutadans puguin transferir-se béns, assignar riscos i assegurar expectatives (que les parts responguin). El fonament principal del contracte es l’autonomia de la voluntat, per contractar, modificar i extingir. Això fa que les parts puguin celebrar contractes vàlids no tipificats en la llei, mentre no vagin contra la llei (normes imperatives: prohibitives, sanció amb nul·litat, les que així ho estableixen), la moral (ètica social en un moment històric determinat) i l’ordre públic (principis fonamentals i rectors de la comunitat, a la CE) (art. 1255 CC). Els pactes obliguen perquè son fruit del consentiment bilateral. Pacta sunt servanda (els pactes s’han de complir). Econòmicament, el contracte és l’instrument fonamental que serveix per transferir béns i serveis d’unes ans a unes altres, procurant un aprofitament òptim (utilitat a les dues parts). La utilitat es mesura a partir de les diferencies de valoració sobre la cosa entre les dues parts, i l’avantatge de producció, on una part que necessita X troba una part que fa X (oferta – demanda). Requisits del contracte
- Capacitat de contractar No tenen capacitat per contractar els menors no emancipats, els incapacitats(es presumeix capacitat; es anul·lable per manca de consentiment) i els pròdigs (a aquests només afecta a la capacitat patrimonial per sentència ferma). Definició segons branca Dret privat: Es pot aplicar la definició de contracte als negocis jurídics patrimonials i no patrimonials, compravenda, matrimoni, pacte successori... Dret civil: Només s’aplica als negocis jurídics bilaterals que incideixen sobre relacions jurídiques de naturalesa patrimonial (DPic). El matrimoni aquí no es contracte, perquè no es patrimonial. El matrimoni es un negoci jurídic on no es pot obligar a ningú a seguir vinculat al suposat “contracte” de matrimoni; no hi ha indemnització per l’execució unilateral del negoci jurídic, per la qual cosa no es contracte. Mesures com pensions, règims de visita... no son indemnitzacions.
Tema 1 Introducció
En quant als menors de edat no emancipats en principi no poden contractar, però poden realitzar certs contractes en virtut de la seva maduresa (contracte de treball, compravenda...). La variació del requisit de edat per a diferents actes (12- 14 - 16 - 18 anys) pot crear inseguretat jurídica. Pot haver-hi prohibició per contractar amb persones concretes, per la relació de proximitat entre contractants i per a possibilitat d’abús (tutors, mandataris, marmessor, empleats públics i professions jurídiques públiques.
- Objectes certs Els objectes del contracte han de estar “dins del comerç dels homes” (frase genèrica del s. XIX, herència romana res extra comercium, o cosa fora de comerç). Han de ser coses i serveis lícits, d’acord amb “els bons costums”. El CCivil no cataloga objectes, dóna principis generals (masses reformes, difícil adaptació). Cal que siguin coses determinables. Tot i això, no cal que l’objecte estigui en present; també pot haver-hi contractes sobre coses futures, que es preveuen amb seguretat. El contracte seria vàlid (compravenda de pisos sobre plànols). Cal distingir entre contractes i tractes preliminars (inici de les negociacions). En aquests casos futuribles, cal determinar la durada del contracte, la data de determinació final del contracte (lliurar les claus en el cas del pis). Pot haver-hi negociacions per determinar com serà la cosa/servei objecte de contracte, entre les parts i/o comptant amb un tercer. El mateix passa amb el preu, però mai es pot deixar a l’arbitri d’una de les parts (possible abús).
- Causa És el fi objectiu que es persegueix amb la realització d’aquest contracte, d’acord a la seva naturalesa. És la funció economico-jurídico-social del negoci, la part objectiva. Això no treu les raons subjectives per la celebració del contracte. Hi ha d’haver existència, licitud i veracitat de la causa. Contractes sense causa o amb causa il·lícita (contrari a la llei o la moral) son víctimes de nul·litat. Una classificació és entre contractes onerosos (prestacions per a cada part) i gratuïts/lucratius (liberalitat del benefactor). Patologia de la causa: Simulació com a discrepància conscient i bilateral entre la voluntat real i allò declarat. Sota l’aparença d’un contracte se n’amaga un altre (intencionalitat). Hi ha intencionalitat absoluta (frau total, e.g. compravenda sense intercanvi de preu) i intencionalitat relativa (e.g. donació per a pagar menys). En el cas de causa falsa, es declara la nul·litat de, contracte. La carga per demostrar-ho és a l’acusació, de difícil provatura. En la simulació relativa, l’eficàcia es condiciona a la comprovació de la seva validesa. Per tal d’anul·lar-lo, no cal que el fi sigui il·lícit, pot ser totalment lícit però seria anul·lable per simulació si una de les parts o tercers reclama.
Tema 1 Introducció
- De resolució de controvèrsies (mediació´, transacció...)
- Complexos (prestació i contraprestació extretes de contractes diversos) i mixtos (combinació d’elements específics) Classificació amb consumidors
- Celebrats fora d’establiment mercantil
- Celebrats a distància (electrònica...) Contractes de consum El seu règim jurídic està format per la Directiva 2011/83/UE, de 25 d’oct., sobre els drets dels consumidors (mínims), el RD-Lg 1/2007, de 16 de noviembre, por el que se aprueba el TR de la LGDCU y otras leyes complementarias (TRLGDCU) i a nivell autonòmic la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya (CCons). El model clàssic de contracte (lliure consentiment i igualtat de dues parts) no respon bé als fenòmens de contractació en massa, on s’elimina el procés negociador implícit al liberalisme. Es necessita una tutela especial, que es manifesta en:
- Protecció contra riscos a la salut/seguretat i dels interessos legítims.
- Requisits de coneixement de les CGC i prevenció de l’ús abusiu
- Informació, educació i formació (prevenció publicitat/promoció enganyoses.
- Drets de participació i representació
- Drets processals individuals/col·lectius
- Dret a la compensació per béns i serveis defectuosos
- Dret de desistiment (trencant el model contractual bàsic) Son contractes amb consumidors i usuaris els realitzats entre un consumidor o un usuari i un empresari. A la TRLGDCU es marca que es regeixen per aquesta llei i d’altres especials. És impossible renunciar als drets com consumidors; la renúncia és nul·la (diferència). Hi ha un principi d’actuació a favor del consumidor, unes condicions generals del contracte (CGC) i una protecció enfront de clàusules abusives. Hi ha garanties dels productes de consum, i la possibilitat de desistiment, sense haver de justificar. Són avantatges per als consumidors, davant la desigual posició davant l’empresari. Dret de desistiment als contractes de consum El dret de desistiment s’ha de preveure en l’oferta o en el propi contracte. Existeixen uns terminis: 14 dies (a distància) i 7 dies (VTBM). Important el Dies a quo, que és la recepció del bé objecte del contracte o celebració si l’objecte del contracte fos la prestació de serveis. No requereix de forma, només cal enviar el document o procedir a la devolució dels productes. La conseqüència del desistiment és la restitució recíproca de les prestacions
Tema 2 Formació del contracte
Tractes preliminars Cada cop és més utilitzat,, per tal d’adaptar-se. Com en el model clàssic liberal, es parteix de la llibertat contractual, però els tractes preliminars són dret contractual de cooperació. El límits és la bona fe. No és formació instantània sinó successiva o progressiva d’un contracte, que és l’objectiu finals dels tractes preliminars. És normalment part d’un procés negocial complex. Els actes típics són:
- Converses i negociacions/manifestacions escrites (compromís d’iniciar negociacions).
- Cartes d’intencions
- Precontracte o promesa de contracte (Conformitat sobre elements essencials del futur contracte). L’antecedent als tractes preliminars podria trobar-se en el 1451 CC i es refereix únicament als contractes de compravenda. Realment són originàries del dret anglosaxó; així que és una figura jurisprudencial, es a dir, no hi ha una regulació ferma. Tot i això, els tribunals espanyols sí que utilitzen la figura de tractes preliminars per resoldre controvèrsies (des de 1988). Des de fa uns anys, hi ha hagut propostes de regulació, per incloure’l al Codi Civil o a través de soft law. No constitueixen un acte jurídic en sentit estricte (no tenen efectes jurídics immediats i les parts es poden apartar de les negociacions). Són rellevants per:
- Formació de voluntat contractual
- Interpretació del contracte
- Delimitació de les obligacions de les parts
- Determinació de es conseqüències i vicissituds de la relació Constitueixen una relació social entre les parts, de la qual deriven una sèrie d’obligacions, com poden ser actuar d’acord a la bona fe i observar la lleialtat esperada. Tipus de responsabilitats de la ruptura de TP La culpa és de qui en la conclusió d’un contracte no utilitza la diligència deguda:
- Abús de dret: Encara que es pot renunciar a les negociacions, cal veure l’arbitrarietat de les renúncies i la seva justificació.
- Bona fe: Les negociacions creen un estat de recíproca confiança que no pot ser defraudada. Per la qual cosa, hi ha el deure de mitigar els danys. Hi ha responsabilitat contractual o extracontractual?
- Malgrat l’element de “bona fe”, s’ha de distingir dels contractes, i la seva invalidació per falta de bona fe.
- Hi ha la doctrina de la base contractual (És cert que no hi ha un contracte, però hi ha la voluntat de fer contracte, i per la qual cosa s’ha de poder indemnitzar a la part damnificada).
Tema 2 Formació del contracte
En quant a la caducitat, un cop transcorregut el temps fixat per l’oferent per a l’acceptació. Quan no s’ha fixat el termini, caduca pel transcurs del temps que raonablement es considera suficient d’acord amb la cosa ofertada. La retirada de l’oferta es quan l’oferent indica que vol deixar sense efecte una oferta que encara no ha assolit efectivitat. Es produeix entre l’emissió d’oferta i la recepció (pot caducar). Una retirada intempestiva pot valer com a revocació. La revocació de l’oferta: L’oferent indica que vol cancel·lar una oferta i els seus efectes. Entre la recepció de l’oferta i la perfecció del contracte (falta l’acceptació per tal de perfeccionar). La regla general és la revocabilitat; però les parts tenen autonomia per pactar la irrevocabilitat. Hi ha un possibilitat de retirada d’ofertes irrevocables (quan no hi ha confiança i l’oferta ni tan sols ha arribat). Acceptació Un altre element clau és el de l’acceptació. Es produeix quan el destinatari d’una oferta en manifesta la conformitat (Conv. de Viena). És la fase final de la formació del contracte, on es perfecciona i per tant es vinculen les parts.
- Es necessita voluntat contractual
- No pot ser condicionada
- La forma és lliure, excepte que l’oferent n’hagi determinat els mitjans i la forma
- No pot ser per acceptació tàcita, sino expressa. Per regla general, qui calla ni accepta ni rebutja. El silenci objectivament no té cap valor, pero callar no vincula (excepció: depenent del context d’acord previ, o usos vigents)
- Per ser efectiva s’ha d’emetre abans que l’oferta hagi caducat. La oferta té un termini d’acceptació. Si no hi hagués termini, es pressupossa un termini raonable d’acceptació conforme amb les regles de la diligència, la bona fe i les circumstàncies del cas.
- Si l’acceptant modifica algun punt de l’oferta inicial no hi ha acceptació, sinó contraoferta. Amb una acceptació intempestiva, el contracte no queda perfeccionat. Perfeccionament del contracte entre persones distants Teoria de l’emissió: l’acceptant declara l’acceptació Teoria de la cognició: (té resultats poc satisfactoris quan l’acceptant va ser diligent i, malgrat això, l’oferent no va tenir coneixement de l’acceptació). Teoria de la recepció: Criteri unànimement acceptat entre contractes llunyans. Teoria de l’expedició: Manifestació de l’acceptació. En absència de pacte, el contracte es presumeix celebrat en el lloc en que es va fer la oferta (art. 1262). En cas de negocis a distància, la PMCC a l’art 1258 parla del lloc de residència habitual del CiU.
Formació del contracte per adhesió És de principis de segle XX, i sorgeix a partir de l’economia moderna i la generalització de la contractació en massa. Def: Una de les parts estableix un contingut prefixat per a tots els contractes d’un tipus determinat, que contenen unes clàusules. Es coneixen com Condicions generals de contractació (CGC).
- Clàusules predisposades unilateralment per una part (anomenada predisposant).
- Clàusules imposades, no negociades individualment, a l’altra part (adherent, take it or leave it ). La negociació individual de clàusules aïllades (preu, forma de pagament o producte) no impedeix la qualificació del contracte com d’adhesió, ni per tant l’aplicació de la LCGC. Les altres clàusules sí s’imposen. NO HI HA CAP. DE NEG.
- Clàusules generals, redactades amb la finalitat de ser incorporades a una pluralitat de contractes (e.g. empreses de subministres). L’adherent pot ser tan un consumidor com una persona jurídica (empresa). La llei sempre intenta protegir a l’adherent, perquè és el més vulnerable als abusos. Avantatges: Reducció dels costos de transacció, racionalització de les operacions comercials i agilització de les prestacions. Problemes: Derivats de la manca de possibilitat real de negociació per l’adherent:
- Fins a quin punt és consentiment?
- Com reprimir abusos? Existeix doncs un doble control: Els requisits d’incorporació al contracte (control formal previ), i el control substantiu o de contingut (formalment correcte però situa a l’adherent en una posició de desequilibri comercial que fa que el seu consentiment no sigui lliure). Fonts CGC Estan sotmeses a controls rigorosos per evitar l’abús en la contractació. Es protegeix molt més l’adherent-consumidor que l’adherent-empresari.
- LCS 1980 (primera menció legal). Era sectorial, segueix vigent.
- LGDCU 1984 (condicions d’obligatorietat CGC, nul·litat de clàusules abusives i control administratiu. Derogada per la TRLGDCU (2007).
- Dir. 93/13/CEE, sobre les clàusules abusives en contractes celebrats amb CiU (Dir. de mínims).
- LCGC 1998 Àmbit subjectiu i exclusions. Pel que fa al control d’abusivitat, des del 2007 només s’aplica entre empresaris. Per a CiU s’aplica la TRLGDCU.
- Soft law: Proposta de modificació del Codi Civil 2009 evitar regulació dispersa, amb lleis sectorials.
- No cal que sigui CGC.
- La negociació individual no exclou la possibilitat de clàusules abusives a la resta del contracte. La càrrega de la prova per a negociació individual està a l’empresari.
- D’acord amb la Dir. 93/13 el control no s’aplica als elements essencials del contracte (preu, forma de pagament, producte). No pot ser clàusula abusiva. Les conseqüències són la nul·litat de ple dret de les clàusules abusives. Les clàusules abusives es consideren “no posades”, i es manté el principi de conservació del contracte. La nul·litat de ple dret a les clàusules abusives es pot declarar d’ofici, és una acció imprescriptible i àmplia legitimació activa. Llistat de clàusules abusives És una definició general, per grups És una llista oberta dels articles 85 al 91 TRLGDU. La llista es classifica en:
- Vinculació del contracte a la voluntat de l’empresari: només l’empresari pot resoldre anticipadament el contracte.
- Limitació de drets del CiU: exclusió o limitació de responsabilitat o de la facultat de resoldre el contracte per incompliment de l’empresari.
- Manca de reciprocitat en el contracte: el CiU haurà de complir les seves obligacions, encara que l’empresari no hagi complert les seves. Només l’empresari pot resoldre el contracte discrecionalment, amb redondeig a l’alça per serveis no usats, ...
- Imposició al CiU de garanties desproporcionades al risc assumit o imposició de la càrrega de prova quan correspon a l’altra part.
- Desproporció en relació amb el perfeccionament i execució del contracte: penalització excessiva per descoberts. despeses o tribut de l’empresari a càrrec del CiU. Obligació de subrogar-se...
- Infracció de les regles sobre competència i dret aplicable. Pactes de submissió expressa a un Jutge o Tribunal diferent del domicili del CiU o del lloc de l’obligació o la localització del bé immoble (e.g. Illes Caiman). Algunes d’aquestes clàusules estan subjectes a ponderació. Conseqüències del caràcter abusiu Hi ha la nul·litat (acció individual de l’adherent) i la cessació declarativa/retractació declarativa (accions col·lectives). Les col·lectives són per associacions d’empresaris i CiU, Càmeres de Comerç, INC, Col·legis professionals... Per norma general, les accions col·lectives són imprescriptibles, llevat RCGC. Altres: Publicació al BORME de les sentències dictades en l’exercici d’una acció col·lectiva i inscripció al Registre de CGC de les sentències judicials que declaren lla nul·litat d’una clàusula per abusiva. El control posterior el duen a terme Notaris i Registradors de la Propietat i Mercantils.
Tema 4 Compliment del contracte
Circumstàncies específiques de la relació obligatòria Temps Remissió FDPE (tema 7) Determina el moment en què el crèdit és exigible Retard del deutor:
- Termini no essencial: possibilitat de mora (situació legal de retard en el compliment) però el D encara pot complir la prestació.
- Termini essencial: Incompliment total de l’obligació. L’essencialitat del termini pot derivar del propi contracte o de la naturalesa i circumstàncies de la prestació.
- Obligacions pures: no sotmeses a condició, terme o termini.
- Obligacions a termini: l’obligació serà exigible un cop vençut el termini. Majoritàriament beneficia al deutor, però també al creditor. La llei doncs parteix de que el termini beneficia indistintament a les dues parts. Per això el pagament anticipat requereix l’acord de les dues parts. El pagament anticipat allibera al deutor i extingeix la obligació. Allò pagat anticipadament no es pot reclamar. Si qui pagava ignorava l’existència d’un termini pot reclamar els interessos o fruits rebuts (però no pot retornar). Supòsits de venciment anticipat: Encara que s’estableixi un termini, la llei permet al creditor exigir el crèdit anticipadament (el deutor perd e benefici del termini) en els supòsits de pèrdua sobrevinguda de confiança en el deutor. E.g. insolvència, carència de garanties, per actes propis o fortuïts. Lloc Regla general és el compliment al lloc pactat. Subsidiàriament, al domicili del deutor en el moment del pagament (per designació voluntària o legal – impossibilitat). La regla especial subsidiària. Si no s’ha pactat res i es tracta de lliurar una cosa, en el lloc on existia en el moment de constituir-se l’obligació. A l’art. 1171 CC, malgrat la seva vocació generalista, no assenyala quin és el lloc de compliment de diferents classes d’obligacions. Regles especials:
- Per a determinades obligacions: recíproques (llevat pacte en contrari, on es va complir o s’hagi de complir la recíproca), obligacions d’indemnitzar (on es van produir els danys).
- Per a determinats contractes: CV (el pagament es realitzarà en el mateix lloc on es lliuri el bé), dipòsit (on es trobi la cosa dipositada). Hi ha altres possibles circumstàncies específiques de la RJO
Tema 4 Compliment del contracte
Cap també el subjecte passiu tercer, que és una persona diferent del creditor. Les persones autoritzades son els representants (legals o voluntaris) o els autoritzats amb simple autorització no representativa. Figura del creditor aparent: destinatari del pagament, fet de bona fe. El deutor queda alliberat, però la obligació no s’extingeix; el vertader creditor no ha vist satisfet el seu interès i pot reclamar al creditor aparent. Finalment, es pot pagar a un tercer (no representant) si el pagament ha estat útil per al creditor. Requisits objectius per al compliment
- Identitat: realització de la prestació deguda, excepte que el creditor n’accepti una altra.
- Integritat: el creditor només s’entén pagat quan s’ha lliurat del tot la cosa o s’ha fet la prestació en què consistia l’obligació. El creditor pot acceptar la prestació incompleta.
- Indivisibilitat: Excepte amb autorització, no es pot compel·lit al creditor a rebre parcialment les prestacions (fraccionament per temps). Cap divisibilitat si és per la naturalesa de la prestació. Subrogats del compliment Satisfacció del l’interès del creditor de manera diferent a la pactada inicialment en el contracte. Dació en pagament Lliurament de cosa diferent a la deguda a fi i efecte de pagament, acceptada pel creditor. El CC no ho regula, però hi ha al·lusions. Els requisits són realitzar una prestació diferent a la deguda i el consentiment al canvi per part del creditor. Extingeix l’obligació: no es pot demanar la prestació originària ni són efectius els possibles drets amb què l’hagués garantida. Cessió de béns El deutor pot cedir els seus béns als creditors en pagament dels seus deutes vençuts, per tal que els alienin i amb el que obtinguin es cobrin els crèdits. És un negoci jurídic autoritzatiu en virtut del qual es concedeix als creditors una legitimació especial. Excepte pacte en contrari, només allibera el deutor de responsabilitat si és un import líquid dels béns cedits (pro solvendo). Si el producte de la venda no cobreix totalment els crèdits, el deute subsisteix. Si s’ha obtingut més preu, un cop pagats els deutes es lliura el romanent al deutor. És habitual en situacions properes a la insolvència. S’ha de fer abans de la declaració de concurs. Hi ha cessió judicial (LEC), amb tots el béns del deutor, i extrajudicial, que es pot celebrar amb tots els creditors o només alguns. Cal unanimitat, perquè no hi ha activitat judicial.
Tema 4 Compliment del contracte
Consignació Extinció d’una obligació de donar quan el creditor es nega a rebre el pagament. El deutor es pot alliberar, sense o contra la voluntat del creditor, mitjançant el dipòsit judicial de la cosa deguda (alliberament coactiu del deutor). Supòsits: El creditor es nega injustificadament a rebre el pagament, absència o incapacitat no declarades judicialment del creditor, litigi sobre la titularitat del dret de crèdit, pèrdua del títol de l’obligació quan sigui necessari presentar-lo. Perquè la consignació sigui alliberadora, ha de ser prèviament anunciada als interessats en el compliment de l’obligació. La forma de consignació: les coses es dipositen a disposició de l’autoritat judicial, acreditant l’oferiment i l’anunci. Un cop feta la consignació, també s’ha de notificar als interessats. Té efectes alliberadors. Mentre el creditor no accepta el pagament o el jutge declara el compliment de l’obligació, el deutor pot retirar la cosa consignada, persistint l’obligació. Les despeses, quan procedeixen, seran a compte del creditor. Condonació Declaració del creditor pel qual allibera el deutor. El pressupòsit és la renunciabilitat dels drets. S’allibera doncs el deutor i s’extingeix el deute. Els requisits són: El condonant ha de tenir capacitat d’obrar i disposició sobre el crèdit. Poden ser condonats els crèdits vençuts i no vençuts, líquids i il·líquids, com també els futurs i els sotmesos a condició o terme. No són condonables els drets de crèdit irrenunciables o indisposables. La condonació pot ser tàcita (derivada de la conducta) o expressa (subjecta a les formes de la donació). Es presumeix condonació quan el creditor lliura al deutor el document privat que justifica el deute, el document privat que justifica el deute es troba en poder del deutor, o es condona l’obligació accessòria de penyora. Efectes: s’extingeix el dret de crèdit (total o parcialment), s’extingeixen les garanties. La condonació es sotmet a les mateixes regles de les donacions inoficioses, que poden ser declarades ineficaces si perjudiquen els drets dels futurs hereus forçosos. Confusió Confusió de drets de creditor i deutor, la condició dels quals passa a reunir-se en una mateixa persona. Ningú pot ser creditor de si mateix; calen dos subjectes. Pot ser per successió inter vivos o per mortis causa , o per successió d’un tercer (i.v. o m.c.). Requisits: que recaigui sobre una mateixa persona la plena condició de subjecte actiu i passiu. Efectes: extinció de l’obligació. Excepció: Una herència acceptada a benefici d’inventari (remissió al dret de successions).
Tema 5 Incompliment
L’incompliment Al sistema jurídic espanyol resulta de combinar la materialitat de l’incompliment (manca de cooperació per l’incomplidor, en sentit objectiu, sigui provisional o definitiva) amb la imputació a una de les parts contractants. La imputació no només és l’atribució de culpa (sentit subjectiu), sinó com el conjunt de factors que permeten que la materialitat de l’absència de resultat cooperatiu en la relació contractual s’atribueixi a un dels subjectes. Hi ha, doncs, criteris d’assignació de contingències. Incompliment en sentit material és qualsevol manca de realització, realització irregular, defectuosa o incompleta de les prestacions o conductes assumides contractualment. El propi contracte, interpretat i integrat, és punt de partida decisiu per determinar si hi ha o no incompliment en sentit material. La idea es troba reforçada pel principi de conformitat amb el contracte. La determinació de si hi ha o no incompliment material és una qüestió de fet que han d’analitzar els tribunals d’instància. Excepte prova en contrari, s’entendrà que els béns o serveis estàndard dirigits de forma massiva als mercats de consum són conformes amb el contracte quan:
- Siguin aptes per als usos a què ordinàriament es destinin els productes del mateix tipus.
- Presentin la qualitat i prestacions habituals d’un producte del mateix tipus que el CiU pugui raonablement esperar, tenint en compte la naturalesa del producte i, en el seu cas, de les declaracions públiques sobre les característiques concretes dels productes fetes pel venedor, etc. Imputació Criteri de conducta o de situació que permeti atribuir les conseqüències de l’incompliment a aquella de les parts a qui correspongui realitzar la previsió contractual incomplerta. Por ser sobre la conducta, el repartiment del risc, oportunitats o atribucions de risc... No és una qüestió de fet, sinó que suposa una qualificació jurídica de la conducta. Hi ha tres grans criteris d’imputació:
- Dol. És l’incompliment conscient i voluntari, no precisa intenció de causar dany (dol eventual). Les conseqüències són: ineficàcia de clàusules d’exoneració o limitació de responsabilitat. No es modera la clàusula penal, encara que sigui aplicable, no regeix el límit de la previsibilitat a la indemnització per danys i perjudicis. Mentre el deutor de bona fe només respon dels danys previstos, previsibles o que s’haguessin pogut preveure en el moment de constituir-se l’obligació, el deutor de mala fe respon de tots els danys. Permetrà indemnitzar el dany moral contractual.
- Culpa o negligència. L’incomplidor no ha ajustat la seva conducta de prestació a les mesures de cura exigides pel contracte i/o a les normes imperatives o dispositives aplicables. “Cura d’un bon pare de família”. No s’apliquen les mateixes
Tema 5 Incompliment
conseqüències per al cas de dol però en casos de negligència molt greu podria operar la ineficàcia de les clàusules d’exoneració.
- Responsabilitat objectiva o sense culpa L’incompliment és imputable a la part contractual si existeix alguna connexió rellevant entre incompliment i el subjecte. El límit és Cas Fortuït o Força Major. Tipus d’incompliment El codi civil no regula bé l’incompliment (manca una definició i dispersió dels remeis). Hi ha diverses modalitats amb règim jurídic propi.
- Mora. No és un mer retard del deutor en el compliment, sinó un retard qualificat, ja que requereix que la prestació no s’hagi realitzat en el moment previst, segueix sent possible pagar, i segueix satisfent l’interès del creditor.
- Incompliment definitiu. La realització de la prestació amb posterioritat ja no satisfà l’interès del creditor, o bé perquè esdevé impossible o perquè el termini era essencial.
- Compliment defectuós o inexacte. El deutor ha realitzar algun tipus d’activitat dirigida a complir però el seu comportament no produeix plens efectes alliberadors ni satisfà el creditor. Mora Requisits: incompliment de la prestació per omissió, quan encara és possible.
- Prestació vençuda, exigible i líquida.
- Prestació positiva (donar/fer)
- Retard imputable al deutor: voluntari o dolós, culpable o negligent.
- Interpel·lació o intimació del creditor al deutor (constitució de la mora). Hi ha una exigència de compliment judicial o extrajudicial (llibertat de forma). Un requeriment receptici amb efectes ex lege des de la recepció. Excepcions: mora automàtica quan la pròpia obligació o la llei així ho estableixin expressament, o quan de la naturalesa de l’obligació resulti que la designació del moment en què s’havia de complir va ser motiu determinant per a establir-lo. Els efectes són especial responsabilitat per al deutor:
- El deutor està obligat a complir la prestació deguda, i a pagar una Indemnització per Danys i Perjudicis causats al creditor com a conseqüència del retard (segueix les regles habituals de IDiP; o es paga el convingut al contracte o subsidiàriament la llei).
- Perpetuatio obligationis. El deutor morós és responsable de la pèrdua de la cosa, encara que no li sigui imputable.
Tema 5 Incompliment
- Exigir el compliment parcial, si bé amb una reducció proporcional de la contraprestació al seu càrrec. En els dos casos, hi ha indemnització per danys i perjudicis. Altres supòsits d’incompliment definitiu:
- Impossibilitat temporal perllongada: frustració de la fi del negoci.
- Voluntat manifesta del deutor de no complir
- Violació d’obligacions negatives
- Manca d’obtenció del resultat. Compliment defectuós
- El deutor ha portat a terme els actes de compliment i d’execució de la prestació però aquesta no s’ajusta o es desvia de les línies previstes al contracte.
- El deutor ha executat puntual i exactament la prestació principal però ha omès portar a terme l’accessòria. Es pressuposa una pretensió de compliment, de correcció. Pot ser:
- Substitució de la prestació defectuosa.
- Execució d’una nova prestació corregida (reparació).
- El deutor serà responsable dels DiP quan el caràcter defectuós li sigui imputable.
- En les obligacions sinal·lagmàtiques (bilaterals) hi ha excepció de compliment defectuós. Es pot evitar el pagament de la prestació fins la correcció del defecte, o optar per reduir la contraprestació per ajustar-la al valor real nou. Cas fortuït i força major Succés imprevisible o inevitable que té lloc en l’esfera de compliment degut pel deutor i que lesiona l’interès del creditor en el compliment. Ha de ser un succés puntual en el temps. La funció és alliberar el deutor que encara no ha complit i precisament perquè no pot complir (causa exoneradora de responsabilitat). Hi ha supòsits alliberadors diferents del cas fortuït: riscos de desenvolupament, deutor que incompleix sense culpa i amb la diligència deguda... La frontera entre cas fortuït i força major és confusa. La possibilitat de previsió s’ha de mesurar d’acord amb els criteris de la diligència exigible al deutor. La contingència aïlladament no serveix per exonerar si de fet es van incomplir obligacions de cura i defensa prèvia o es van ometre conductes exigibles. Impressibilitat: els fenòmens que entren dins d’una regularitat estadística no són CF o CM. No són CF els retards, cancel·lacions o overbookings, averies... El contractant incomplidor que és una empresa no respon dels successos de caràcter estrany i aliè a la seva organització i control, esborrant tota diferència entre CF i FM en matèria de responsabilitat contractual.
Tema 5 Incompliment
Clàusula rebus sic stantibus
És una clàusula que permet al deutor exonerar-se, no per la impossibilitat de compliment, sinó perquè la obligació es fa excessivament onerosa o irraonablement desproporcionada per un fet imprevisible. No són successos puntuals, sinó ordinàriament circumstàncies del mercat, que no fan rentable el compliment. La imprevisibilitat bé a partir d’un estàndard de diligència ordinària. Quina influència ha d’exercir la modificació sobrevinguda? El CC no diu res. És un avantatge perquè deriva del principi de bona fe, i si no es salvés seria un error que vicia el contracte. Però es un inconvenient perquè posa en perill la seguretat jurídica, perquè o deixa en mans d’un jutge, així com la distribució de riscos i costos. Bases teòriques
- Teoria de la imprevisió: admet la possibilitat d’alliberament de la vinculació contractual en aquells casos en què en el moment de la execució del contracte sobrevenen circumstàncies extraordinàries imprevisibles. És la del TS.
- Teoria de l’excessiva onerositat sobrevinguda de la prestació.
- Teoria de la base del negoci. Doctrina jurisprudencial d’aplicació restrictiva Relacions obligatòries de tractes successiu o duradores i pendents d’execució en tot o en part. En els contractes de tracte únic el risc el pateix la part en qui recau. Alteració extraordinària de les circumstàncies en el moment de compliment del contracte, en relació al moment de celebració. Desproporció exorbitant i fora de tot càlcul entre les prestacions de les parts. Té lloc per l’aparició sobrevinguda de circumstàncies radicalment imprevisibles. No existeixen altres mitjans per posar remei al perjudici. Possibles efectes jurídics Efecte resolutori/extintiu vs. efecte modificatiu, de reajust o revisió, encaminat a compensar el desequilibri. La jurisprudència diu que prima el segon (conservació del contracte) i el dret comparat diu que el primer. En relacions bilaterals, hauria de primar el primer efecte. En les propostes modernes de regulació la resolució té un caràcter subsidiari.
