



Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Una práctica que aborda las bases neurales del bilingüismo y multilingüismo. Se plantea la pregunta de si aprender dos idiomas simultáneamente conforma unas redes neuronales diferentes entre una persona bilingüe y una monolingüe. Se presenta un estudio clásico sobre las bases neurales del bilingüismo y se hacen preguntas de múltiple respuesta para asegurar que se han entendido los conocimientos. Se discute la existencia de una o múltiples xarxes cerebrals del llenguatge en las personas bilingües.
Tipo: Apuntes
1 / 5
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!




La representació neural de la parla en bilingües Ja des de principis de segle s’han descrit nombrosos casos de pacients bilingües amb lesions a les àrees de la parla que mostraven un dèficit específic en el domini d’una de les dues llengües (Gómez-Tortosa et al., 1995). Aquest fet ha plantejat la qüestió de l’existència d’una o múltiples xarxes cerebrals del llenguatge en les persones bilingües. Activem les mateixes àrees quan parlem un idioma que un altre? Descarrega, llegeix i interpreta els resultats de la recerca que es presenta a continuació, un estudi ja clàssic que ha estat citat més de 1500 vegades ( Kim et al., 1997 )* en el que els autors es van preguntar com es troben representades al cervell múltiples llengües. Quan l'hagis llegit, podràs respodre a les preguntes que et trobaràs a la següent pàgina. REFERÈNCIES *Gomez-Tortosa, E., Martin, E. M., Gaviria, M., Charbel, F., & Ausman, J. I. (1995). Selective deficit of one language in a bilingual patient following surgery in the left perisylvian area. Brain and language, 48(3), 320–325. https://doi.org/10.1006/brln.1995. ** Kim, K. H., Relkin, N. R., Lee, K. M., & Hirsch, J. 1997). Distinct cortical areas associated with native and second languages. Nature, 388(6638), 171-174. Seguim
1) Quina és la mostra de l’estudi? 12 multilingües sans, dividits entre 6 bilingües primerencs (“early”) i 6 tardans (“late”). 2 ) Quina tècnica de neuroimatge fan servir? Què és el que mesura? Ressonància magnètica funcional (fMRI). Mesura canvis en el flux de sang oxigenada. 3) Què indica la següent figura? El patró d’activitat de la producció de la parla en un bilingüe tardà, que mostra una separació en la representació cerebral de les dues llengües a l’àrea de Broca. 4) Què indica la següent figura?
El patró d’activitat de la comprensió de la parla en un bilingüe tardà, que mostra una representació cerebral conjunta de les dues llengües a l’àrea de Wernicke. Genial! Després de la lectura de l’article de Kim et al. (1997) i de respondre a les preguntes plantejades ja hauràs après que els bilingües tardans mostren una separació de la representació de la primera i segona llengua a l’àrea de Broca (producció), però un solapament a la de Wenicke (comprensió), mentre que els bilingües primerencs mostren un solapament de la representació de les llengües que parlen tant a l’àrea de Broca com de Wernicke. Fixa’t, però, que a l’article el solapament de la representació de la comprensió de les llengües a Wernicke només apareix representat en una figura per als tardans, mentre que sabem que els primerencs també mostren aquest solapament pels resultats estadístics i les conclusions que n’extreuen. Tot i que les xarxes neurals específiques encara són objecte de debat, els resultats dels estudis científics, juntament amb les observacions clíniques són claus per plantejar les intervencions en casos en què hi ha una patologia en què es podria veure afectat el llenguatge. Aquest és el cas de la cirurgia cerebral en zones on, per accedir-hi, s’ha de passar per les àrees del llenguatge. Observa el vídeo que tens a continuació, on des del minut 15’30’’ fins al 19’30’’ es mostra el cas del Moha, i estigues atent/a, perquè després hauràs de respondre algunes preguntes! En Moha pateix: Un tumor cerebral Quina és la tècnica emprada per a determinar la localització de les àrees del llenguatge? L’estimulació elèctrica intracranial (iES) El vídeo mostra que: En Moha té una segregació de les dues llengües en les àrees de producció (anomenar dibuixos). Segons el que has vist al vídeo, i la recerca mostrada a Kim et al. (1997), en Moha, seria un bilingüe: Tardà Ara que ja has après més sobre la representació neural de diferents llengues, et proposem que llegeixis el següent article de divulgació, en castellà, escrit per un dels investigadors catalans en bilingüisme de més renom internacional, l’Albert Costa, que ens va deixar ara fa uns anys d‘anys (https://www.lavanguardia.com/ciencia/20181212/453520707804/muere-albert-costa- upf-bilinguismo.html). L’Albert va ser professor de la casa i, posteriorment, va establir-se a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). L’article que et proposem llegir el va co-escriure amb la Mireia Hernàndez, professora d’aquesta casa en l’actualitat, i la Cristina Baus, actualment a la UPF.
Genial! Amb aquesta pràctica has après com es troben representades al cervell les diferents llengües en un parlant bi- o multilingüe. En altres assignatures del grau seguiràs treballant el bilingüisme i t'adonaràs que a Catalunya som una població idònia per a realitzar-ne estudis de tot tipus.