Práctica 3 corregida DIPr | Ejercicios de Derecho Internacional

PRÀCTICA 3

Cas A

South LtD, companyia californiana amb domicili social a Sacramento (els EUA) i l'empresa Agent 86

S.L., companyia espanyola amb seu a Barcelona, celebren el 25.02.2016 un contracte per temps

indefinit en el qual acorden que Agent 86 serà agent exclusiu de l'empresa californiana a Espanya.

El contracte d'agència incloïa una clàusula amb la qual les parts triaven el dret de Califòrnia com a

llei aplicable al contracte. El 30 de juny 2021 South LtD rescindeix unilateralment el contracte i Agent

86 S.L. decideix presentar una demanda sol·licitant la indemnització corresponent d'acord amb l'art.

28 de la Llei 12/1992, de 27 de maig, sobre contracte d'agència que preveu una indemnització a

favor de l'agent per haver portat nous clients. (“Quan s'extingeixi el contracte d'agència, sigui per

temps determinat o indefinit, l'agent que hagués aportat nous clients a l'empresari o incrementat

sensiblement les operacions amb la clientela preexistent, tindrà dret a una indemnització si la seva

activitat anterior pot continuar produint avantatges substancials a l'empresari i resulta

equitativament procedent per l'existència de pactes de limitació de competència, per les comissions

que perdi o per les altres circumstàncies que concorrin.”)

Preguntes:

1. Qualificar la relació entre les parts.

La relació entre les parts és de dret internacional privat perquè hi ha un element d'estrangeria

mercantil perquè es tracta d'un contracte d'agència: relació contractual.

2. Identificar l'instrument jurídic per a determinar la competència judicial internacional des

del punt de vista dels tribunal espanyols. Perquè no podem conèixer les normes processals

d’altres països, en imaginem en aquests supòsit que som jutges i que el cas s’ha presentat

davant d’un jutjat espanyol. Aquesta ha de determinar si es o no competent.

No s’identifica cap clàusula en la que les parts escullen la competència judicial internacional.

Primacia dret europeu: no és aplicable el reglament Brussel·les I ja que l'empresa d'estats units

(demandat) no resideix en un EM. No trobem conveni. Al final apliquem el dret intern espanyol

(LOPJ) perquè no és aplicable cap conveni.

El reglament de Brussel·les i el art. 6 d'aquest reglament ens remet a la normativa de l'estat

espanyol:

Article 6. 1. Si el demandat no està domiciliat en un Estat membre, la competència judicial es regirà,

en cada Estat membre, per la legislació d'aquest Estat membre, sense perjudici del que es disposa

en l'article 18, apartat 1, l'article 21, apartat 2, i els articles 24 i 25.

Reglament Brussel·les: es un instrument possiblement aplicable (la anàlisis el fem des de el punt de

vista dels tribunal espanyols, com advocats hem d’analitzar el cas i per decidir on presentar la

demanda ens hem d’informar de que faria el tribunal espanyol, quina norma aplicaria per

determinar si es o no competent, però també ho hem de fer en els tribunal de Sacramento. Per

veure si ens interessa més interposar la demanda als EE. UU.).

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Práctica 3 corregida DIPr y más Ejercicios en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity!

PRÀCTICA 3

Cas A

South LtD, companyia californiana amb domicili social a Sacramento (els EUA) i l'empresa Agent 86 S.L., companyia espanyola amb seu a Barcelona, celebren el 25.02.2016 un contracte per temps indefinit en el qual acorden que Agent 86 serà agent exclusiu de l'empresa californiana a Espanya. El contracte d'agència incloïa una clàusula amb la qual les parts triaven el dret de Califòrnia com a llei aplicable al contracte. El 30 de juny 2021 South LtD rescindeix unilateralment el contracte i Agent 86 S.L. decideix presentar una demanda sol·licitant la indemnització corresponent d'acord amb l'art. 28 de la Llei 12/1992, de 27 de maig, sobre contracte d'agència que preveu una indemnització a favor de l'agent per haver portat nous clients. (“ Quan s'extingeixi el contracte d'agència, sigui per temps determinat o indefinit, l'agent que hagués aportat nous clients a l'empresari o incrementat sensiblement les operacions amb la clientela preexistent, tindrà dret a una indemnització si la seva activitat anterior pot continuar produint avantatges substancials a l'empresari i resulta equitativament procedent per l'existència de pactes de limitació de competència, per les comissions que perdi o per les altres circumstàncies que concorrin .”) Preguntes:

1. Qualificar la relació entre les parts. La relació entre les parts és de dret internacional privat perquè hi ha un element d'estrangeria mercantil perquè es tracta d'un contracte d'agència: **relació contractual.

Identificar l'instrument jurídic per a determinar la competència judicial internacional des del punt de vista dels tribunal espanyols.** Perquè no podem conèixer les normes processals d’altres països, en imaginem en aquests supòsit que som jutges i que el cas s’ha presentat davant d’un jutjat espanyol. Aquesta ha de determinar si es o no competent. No s’identifica cap clàusula en la que les parts escullen la competència judicial internacional. Primacia dret europeu: no és aplicable el reglament Brussel·les I ja que l'empresa d'estats units (demandat) no resideix en un EM. No trobem conveni. Al final apliquem el dret intern espanyol (LOPJ) perquè no és aplicable cap conveni. El reglament de Brussel·les i el art. 6 d'aquest reglament ens remet a la normativa de l'estat espanyol: Article 6. 1. Si el demandat no està domiciliat en un Estat membre, la competència judicial es regirà, en cada Estat membre, per la legislació d'aquest Estat membre, sense perjudici del que es disposa en l'article 18, apartat 1, l'article 21, apartat 2, i els articles 24 i 25. Reglament Brussel·les: es un instrument possiblement aplicable (la anàlisis el fem des de el punt de vista dels tribunal espanyols, com advocats hem d’analitzar el cas i per decidir on presentar la demanda ens hem d’informar de que faria el tribunal espanyol, quina norma aplicaria per determinar si es o no competent, però també ho hem de fer en els tribunal de Sacramento. Per veure si ens interessa més interposar la demanda als EE. UU.).

Àmbit material: és una obligació mercantil. Hi ha una relació contractual perquè es celebra el contracte d’agència entre demandada South LtD i l’Agent es el demandat, i entra dins de l’àmbit material i per això aquest es compleix. Sempre s’ha de vincular l’al·legació amb el cas concret.
A. temporal: es compleix perquè reglament entra en vigor el 10 de gener de 2015 encara que es publica l’any 2012. S’aplica el període a les accions judicials, no a la dada de celebració del contracte.
A. Espacial/territorial: es compleix perquè Espanya és part, que la demanda es presentés davant d’un tribunal d’un EM perquè el reglament s’aplica només pels òrgans jurisdiccionals dels EM de la UE. El fem des del punt de vista DIP. 39
A. personal: necessitem que el demandat estigui residint dins de la UE i com no ho està no és aplicable aquest reglament. ¿Com es determina el domicili? La norma que ens diu aquests criteris es l’art. 6 2 del Reglament Brussel·les I bis, i l’art. 63 també ens ajuda a determinar quant l’empresa esta domiciliada en un EM. La seva aplicació sigui uniforme per igual en tots els EM, tots el que apliquen aquest reglament. En el nostre cas la part demanda no compleix cap d’aquests requisits, això vol dir que d’acord amb l’art. 63 del Reglament podem concloure que la empresa demanda no està domiciliada en un EM de la UE. D’entrada això vol dir que el reglament no compleix l’àmbit d’aplicació personal, la frase també indica que poden haver-hi (hi ha) més criteris en relació amb l’àmbit d’aplicació personal (+ criteris per prendre en consideració). Es a dir, el reglament Brussel·les I bis també es podria aplicar tot i que la empresa demandada no estigui domiciliada en un EM. Això passa quan:
- Quan l’objecte del litigi es alguna de les matèries exclusives previstes en l’art 24 del reglament. Si en compte d’un contracte d’agència fos l’objecte del litigi fos sobre drets reals d’un BI, en aquest cas tot i que l’empresa demanda tingues el seu domicili a Sacramento, l’immoble es troba situat a Espanya i la competència exclusiva la tindrien els tribunals espanyols (tribunals del lloc on està situat el immoble, el art. 24 diu competències exclusives). Tots el punts té relació amb registres: mercantil, propietat... La qüestió es que es més fàcil el tribunal d’aquest lloc a tenir les proves que demostrin la responsabilitat o no de l’empresa demandada, i el que dona el caràcter exclusiu d’aquests criteris. Conclusió: no importa que el demandat no sigui resident a un EM quan es tracta d’un objecte e litigi regulat a l’art. 24 del Reglament, competències exclusives.
- En segon lloc, es podria veure alterat en quant al domicili del demandat, no importaria en el cas que les parts haguessin incloure una clàusula d’elecció del tribunal. Aquesta clàusula atribueix competència judicial/internacional als tribunal d’un EM. La possibilitat la dona l’art. 25, clàusula específica que ha de complir unes condicions específiques de valides. Les parts aquí no importa on tenen el seu domicili, i menys amb relació a la part demanda.
- Tercer supòsit: en cas de normes de protecció, quan alguna de les parts del contractes es o es considera més dèbil. Això seria en el cas de contractes celebrats amb consumidors, de treball o d’assegurança. Tots aquests tipus de contractes estan previstos a la Secció IV del reglament. En el nostre cas tenim un contracte d’agència celebrat entre dues empreses i cap d’eles es podria considerar més dèbil (econòmicament més dèbil o jurídicament menys preparada/informada), son dos

contra la societat Agent 86 davant els tribunals espanyols al·legant incompliment contractual per pràctiques anticompetitives per part de l'empresa espanyola. Poden els tribunals espanyols conèixer de la segona demanda? Art. 33 del Reglament Brussel·les I: litispendència internacional. Els tribunals espanyols que han sigut els segons, s’ha de decidir com han d’actuar els tribunals El TJ va respondre que tot i que les dues parts volen coses diferents, l’objecte del litigi es l’incompliment d’un mateix contracte. L’objecte del litigi es la relació que els vincula. Per tant, no hi ha connexitat, aquesta es donaria en el cas que per exemple de transport marítim, es podria resoldre per una mateix tribunal. ¿Quines son les normes jurídiques que s’han d’aplicar per resoldre que fer o que hem de fer en el cas de litispendència internacional?

Reglament Brussel·les I bis
La Llei 29/2015 de Cooperació Jurídica Internacional en matèria civil. _Article 33

Quan la competència es basi en l'article 4 o en els articles 7, 8 o 9 i existeixi un procediment pendent davant un òrgan jurisdiccional d'un tercer Estat en el moment en què s'exercita una acció davant un òrgan jurisdiccional d'un Estat membre amb el mateix objecte, la mateixa causa i les mateixes parts que en un procediment que s'estigui tramitant davant l'òrgan jurisdiccional del tercer Estat, l'òrgan jurisdiccional de l'Estat membre podrà suspendre el procediment si: a) cal esperar que l'òrgan jurisdiccional del tercer Estat dicti una resolució susceptible de ser reconeguda i, en cas pertinent, executada en aquest Estat membre, i b) l'òrgan jurisdiccional de l'Estat membre considera necessària la suspensió del procediment en nom de la bona administració de justícia_ ... Té una mica de lloc aquest article perquè efectivament d’entrada l’àmbit personal del reglament no es compleix, però al mateix temps aquest mateix reglament conte una norma específica que regula la litispendència (tant la intracomunitària como la extra europea). La extra europea es el nostre cas, idèntica el casos que una demanda presentada davant dels tribunal d’un tercer estat NO membre de la UE, EEUU en el nostre cos, però al mateix temps aquesta competència es basa en l’art. 4 o l’art. 7 que es el lloc on s’ha complir la obligació. En el nostre cas si que tenim un contracte d’agència entrarien ambdós articles. Es per això que no s’aplica la Llei de Cooperació Jurídica Internacional. Aquí efectivament el jutge espanyol ha d’esperar a que es resolgui fins que el tribunal de EE. UU. De Sacramento prengui la decisió, ha de suspendre el procediment. L’objectiu es evitar l’existència o que circulin decisions judicials contradictòries. En primer lloc, evitar el caos jurídic i proporcionar una bona administració de la justícia. La segona raó es el reconeixement de decisions judicials estrangeres. Si el tribunal espanyol pren una decisió diferent o no reconèixer la decisió de Sacramento que com una mesura de sanció no reconeixerien sentències espanyoles, i no s’arrivaria a cap lloc. Fi litispendència: evitar resolucions contradictòries i l’efecte de cosa jutjada en el territori de l’Estat que hagi estat dictada.

Connexitat: no hi ha identitat total però si similitud.

Art. 34 Reglament Brussel·les:

1. Quan la competència es basi en l'article 4 o en els articles 7, 8 o 9 i, existeixi una acció pendent davant els òrgans jurisdiccionals d'un tercer Estat en el moment en què s'interposa davant un òrgan jurisdiccional d'un Estat membre una demanda connexa a l'acció formulada davant els òrgans jurisdiccionals del tercer Estat, l'òrgan jurisdiccional de l'Estat membre podrà suspendre el procediment si: a) és convenient sentir i resoldre conjuntament les demandes connexes, per a evitar el risc de resolucions contradictòries derivades de processos separats; b) cal esperar que l'òrgan jurisdiccional del tercer Estat dicti una resolució susceptible de ser reconeguda i, en cas pertinent, executada en aquest Estat membre, i c) l'òrgan jurisdiccional de l'Estat membre considera necessària la suspensió del procediment en nom de la bona administració de justícia. .... segueix ¿Podem distingir la litispendència de la connexitat? El millor és posar totes les possibilitats.

Cas B

El Sr. Antonio López viu a Barcelona i és propietari d'una casa unifamiliar al poble francès de Osseja, a la Cerdanya, a molt pocs quilòmetres de Puigcerdà. Enguany va decidir llogar-la els mesos de juliol i agost a uns veïns de nacionalitat francesa amb domicili en l'Eixample de Barcelona, els Srs. Françoise i Audrey Fouchard. Passats els dos mesos, els inquilins no van pagar al Sr. Antonio López la renda, i van deixar l'habitatge en bastant mal estat. Preguntes

1. Qualificar la relació entre les parts. Parts: important determinar el domicili de cadascun

Antonio demandant: Barcelona
Srs. Françoise i Audrei: demandats: Barcelona Internacional perquè hi ha elements d'estrangeria.
Contracte d'arrendament per temps limitat d’un pis situat a França, de matèria civil. 2. Identificar l'instrument jurídic per a determinar la competència judicial internacional El cas es presenta davant els tribunal espanyols hi ha de determinar si son competents. ¿Conveni internacional entre Espanya i França? Es derogat i desplaçat pel Reglament Brussel·les I bis. Hi ha una primacia del dret europeu. Reglament Brussel·les I, mirar àmbits:
A. material: contracte d'arrendament civil si que està subjecte al reglament (art. 1 reglament) i no formen part de les matèries excloses del art. 1.2.
A. temporal: si perquè entenem el contracte es realitza el 8 d‘octrubre 2022 i el reglament entra en vigor el 2015 (art. 81).

Paolo es el demandant amb domicili en Milan.
Juan es el demandat també amb domicili a Milan. Hi ha una relació extracontractual, e internacional perquè hi ha elements d’estrangeria.
Indemnització per danys i perjudicis. Hi ha un nacional italià i un nacional espanyol, el fets ocorreguts van ser a Brasil. 2. Com determina el jutge italià que el demandat està domiciliat a Itàlia? Si el demandat tingués el seu domicili a Espanya i el tribunal italià fos competent, com deuria aquest tribunal establir que el domicili del demandat està a Espanya? Per a determinar el domicili del demandat, el jutge italià ha de cercar al registre civil italià. 3. D'acord amb l'instrument identificat en la pregunta 1, quins tribunals serien competents? ¿On pot presentar el Juan la demanda? Juan podrà presentar la demanda aplicant el Reglament bis I, es una reclamació de danys i perjudicis i, per tant, es matèria civil.
A. Material: domicili dels demandants
A. Personal: domicili art. 62
A. Temporal: Art. 7.2 del Reglament Brussel·les I bis. Lloc on s’ha produït el fet danyós. 2) en matèria delictual o cuasi-delictual, davant l'òrgan jurisdiccional del lloc on s'hagi produït o pugui produir-se el fet danyós; à Aquest determina que serien competents els tribunals de Brasil., determina el fur especial. S’aplica també alternativament amb l’art. 4 RB I bis, la matèria no es cap de les previstes a l’art. 24, tampoc hi ha elecció del tribunal competent i tampoc es tracta d’un contracte en que una de les parts es més dèbil. Aquest es el fur general. Ens envia als tribunals italians, per ser el domicili del demandat a Itàlia. Funcionen de manera alternativa – > s’apliquen de forma alternativa. En el nostre supòsit es més fàcil i el lloc on es produeix aquest dany es a Brasil per tant ens haurem de declarar incompetents. Es tracta d’un tema civil, ja que amb la demanda es vol aconseguir una indemnització. El supòsit presenta elements d’estrangeria entre dos EM de la UE. No obstant això, els fets van ocórrer a Brasil, per tant, s’haurà de mirar si aquesta qüestió té incidència en determinar el tribunal competent. Convenio de cooperación jurídica en materia civil. (https://www.boe.es/diario_boe/ txt.php?id=BOE-A- 1991 - 17793) à Ho faríem si el demandat estigués domiciliat a Brasil.

Práctica 3 corregida DIPr, Ejercicios de Derecho Internacional

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Práctica 3 corregida DIPr y más Ejercicios en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity!

PRÀCTICA 3

Cas A

Cas B