Práctica 4 corregida DIPr | Ejercicios de Derecho Internacional

PRÀCTICA 4

Aquesta pràctica es correspon amb la quarta classe teòrica del curs.

Per a la seva realització l'alumne ha de llegir els casos exposats seguidament i analitzar-los a la vista

de les preguntes planejades, per a, finalment, contestar-les.

PRIMER EXERCICI - QUALIFICACIÓ

Fontaine Pajot, Ltd., fabricador francès de catamarans, amb domicili social a Tolosa (França), va

vendre, el 3 de gener 2019, a Florida Ships, Inc., empresa estatunidenca domiciliada a Miami

(Florida, els EUA), una de les seves embarcacions. Uns mesos més tard, el 30 de novembre de 2020,

el matrimoni, Peter i Lorna Smith, domiciliats a Miami, van comprar aquesta embarcació a Florida

Ships, Inc. durant el Saló Nàutic Internacional de Miami. El dia que Peter i Lorna Smith van sortir a

navegar amb el nou catamarà, van tenir un accident nàutic a causa de diversos defectes estructurals

del vaixell. Com a resultat, Peter i Lorna Smith van contractar un advocat francès i van demandar a

Fontaine Pajot Ltd., fabricant del vaixell, davant els tribunals francesos reclamant una indemnització

de danys i perjudicis a causa de l'accident nàutic.

El tribunal francès es declara competent per a conèixer del litigi d'acord amb l'article 4 RBI bis atès

que el demandat té el seu domicili a França. Una de les qüestions controvertides sorgeix en el

moment d'identificar la norma de conflicte aplicable al fons del cas. Fontaine Pajot, Ltd. sosté que

la reclamació de danys ha de qualificar-se com una qüestió contractual, per la qual cosa la llei

aplicable ha de determinar-se d'acord amb el Reglament Roma I sobre la llei aplicable a les

obligacions contractuals. No obstant això, el demandant argumenta que, per contra, la reclamació

per danys i perjudicis ha de qualificar-se com una qüestió extracontractual, de manera que el dret

aplicable al fons ha de determinar-se conforme al Reglament Roma II sobre la llei aplicable a les

obligacions extracontractuals.

Preguntes:

Parts:

- Fontaine Pajot, Ltd domicili social a Tolosa (França), VENEDOR - DEMANDAT

- Florida Ships, Inc., domiciliada a Miami (EUA) COMPRADOR.

- Matrimoni, domiciliats a Miami - DEMANDANT

Explicació dels fets: Una empresa francesa ven el 3 de gener de 2019 a una empresa estatunidenca

una de les seves embarcacions. El 30 de novembre de 2020, el matrimoni, Peter i Lorna Smith van

comprar aquesta embarcació a Florida Ships, Inc. Durant el saló nàutic del nou catamarà. El dia que

el matrimoni va sortir a navegar van tenir un accident nàutic a causa de diversos defectes

estructurals del vaixell. El matrimoni contracta un advocat francès i van demandar a l’empresa

fabricant del vaixell (Fontaine Pajo) davant dels tribunals francesos reclamant una indemnització de

danys i perjudicis. El tribunal francès es decalra competent per a conèixer dle litigi d’acord a l’art. 4

del RBI bis, atès a que el demandat té el seu domicili a França. El conflicte sorgeix en el moment

d’identificar la norma de conflicte aplicable al fons del cas. Cada part al·lega que s’hauria d’aplicar

normes diferents, ja que qualifiquen el supòsit de fet de forma distinta. Un considera que hi ha una

obligació contractual y l’altre extracontractual.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Práctica 4 corregida DIPr y más Ejercicios en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity!

PRÀCTICA 4

Aquesta pràctica es correspon amb la quarta classe teòrica del curs. Per a la seva realització l'alumne ha de llegir els casos exposats seguidament i analitzar-los a la vista de les preguntes planejades, per a, finalment, contestar-les. PRIMER EXERCICI - QUALIFICACIÓ Fontaine Pajot, Ltd., fabricador francès de catamarans, amb domicili social a Tolosa (França), va vendre, el 3 de gener 2019, a Florida Ships, Inc., empresa estatunidenca domiciliada a Miami (Florida, els EUA), una de les seves embarcacions. Uns mesos més tard, el 30 de novembre de 2020, el matrimoni, Peter i Lorna Smith, domiciliats a Miami, van comprar aquesta embarcació a Florida Ships, Inc. durant el Saló Nàutic Internacional de Miami. El dia que Peter i Lorna Smith van sortir a navegar amb el nou catamarà, van tenir un accident nàutic a causa de diversos defectes estructurals del vaixell. Com a resultat, Peter i Lorna Smith van contractar un advocat francès i van demandar a Fontaine Pajot Ltd., fabricant del vaixell, davant els tribunals francesos reclamant una indemnització de danys i perjudicis a causa de l'accident nàutic. El tribunal francès es declara competent per a conèixer del litigi d'acord amb l'article 4 RBI bis atès que el demandat té el seu domicili a França. Una de les qüestions controvertides sorgeix en el moment d'identificar la norma de conflicte aplicable al fons del cas. Fontaine Pajot, Ltd. sosté que la reclamació de danys ha de qualificar-se com una qüestió contractual, per la qual cosa la llei aplicable ha de determinar-se d'acord amb el Reglament Roma I sobre la llei aplicable a les obligacions contractuals. No obstant això, el demandant argumenta que, per contra, la reclamació per danys i perjudicis ha de qualificar-se com una qüestió extracontractual, de manera que el dret aplicable al fons ha de determinar-se conforme al Reglament Roma II sobre la llei aplicable a les obligacions extracontractuals. Preguntes: Parts:

Fontaine Pajot, Ltd domicili social a Tolosa (França), VENEDOR - DEMANDAT
Florida Ships, Inc., domiciliada a Miami (EUA) COMPRADOR.
Matrimoni, domiciliats a Miami - DEMANDANT Explicació dels fets: Una empresa francesa ven el 3 de gener de 2019 a una empresa estatunidenca una de les seves embarcacions. El 30 de novembre de 2020, el matrimoni, Peter i Lorna Smith van comprar aquesta embarcació a Florida Ships, Inc. Durant el saló nàutic del nou catamarà. El dia que el matrimoni va sortir a navegar van tenir un accident nàutic a causa de diversos defectes estructurals del vaixell. El matrimoni contracta un advocat francès i van demandar a l’empresa fabricant del vaixell (Fontaine Pajo) davant dels tribunals francesos reclamant una indemnització de danys i perjudicis. El tribunal francès es decalra competent per a conèixer dle litigi d’acord a l’art. 4 del RBI bis, atès a que el demandat té el seu domicili a França. El conflicte sorgeix en el moment d’identificar la norma de conflicte aplicable al fons del cas. Cada part al·lega que s’hauria d’aplicar normes diferents, ja que qualifiquen el supòsit de fet de forma distinta. Un considera que hi ha una obligació contractual y l’altre extracontractual.

1) Com ha de qualificar-se l'acció de reclamació de danys i perjudicis a l'efecte de determinar la seva llei aplicable?

Reglament Roma I: llei aplicable en les obligacions contractuals.
Reglament Roma II: llei aplicable en les obligacions extracontractuals. El TJUE és el que interpreta el que és una obligació contractual o extracontractual, es pot enviar una qüestió prejudicial al TJUE. El primer pas és la qualificació : l'acció de reclamació de danys i perjudicis ha de qualificar-se com una qüestió extracontractual, perquè és la conseqüència d'un mal independent de la relació jurídica (aquest es l’objecte del litigi) entre les parts, ja que no existeix cap relació jurídica entre el fabricant francès i l’empresa estatunidenca. Es pot concloure que efectivament per la jurisprudència del TJUE, efectivament, es una relació extracontractual, no hi ha un compromís per part de l’empresa amb el matrimoni. “ compromís d’una part, davant l’altra ”. La celebració d’un contracte NO es requereix com a tal. Aplicant la jurisprudència i el concepte podem concloure que la relació la qualifiquem com a extracontractual, s’haurà d’aplicar el Reglament de Roma II. La qualificació quan es tracta de interpretar els termes utilitats en les normes europees, els instruments jurídics europeus, aquesta interpretació la fa exclusivament el TJUE, és l’únic òrgan competent y es la única seva labor la interpretació dels conceptes previstos en la normativa europea, directives i reglaments. La qualificació aquí la hem de fer aplicant la jurisprudència del TJUE, ens hem de dirigir doncs a tots el casos que els tribunals de justícia per saber si es tracta. El tribunal competent en el nostre cas es el tribunal francès no pot aplicar la interpretació que es fa a França d’aquesta relació, d’acord amb les seves normes internes. Després hem de determinar quin tribunal és el competent. (competència judicial, pràctica 3). L'enunciat indica que és el tribunal francès perquè el demandat té el seu domicili a França. El segon pas és determinar el dret aplicable al cas. Per la primacia del dret europeu mirarem si hi ha algun reglament aplicable, subsidiàriament mirem un conveni internacional (art. 93 CE) i finalment la normativa interna si els primers no són aplicables. En aquest cas podríem aplicar el Reglament Roma II, la matèria que regula aquest reglament es determinar quina es la llei aplicable en el cas d’una relació extracontractual entre les parts, l'analitzarem: Saber si abans de l’aplicació del Reglament hi ha un conveni, per tant, determinar si aquest instrument jurídic competeix amb un altre. Hauríem de mirar l’art 28. ¿En matèria extracontractual hi ha un conveni en matèria extracontractual? Si, el Conveni de la Haia (1973) regula una matèria concreta que es la responsabilitat dels fabricants pels productes defectuosos. Es multilateral, ratificat per EM de la UE, tant per estats que no son. Aquesta concurrència entre els dos instruments jurídics la tenim resolta a través de l’aplicació de l’art. 28 de ROMA II. ¿El conveni s’aplica a França? S’ha de saber si s’ha d’aplicar, aquesta decisió la prenen mirant si s’ha ratificat. ¿Es estats part d’aquest Conveni? França aplica el conveni de la Haia. La llei aplicable es

Aquestes declaracions es notificaran al Ministeri d'Afers exteriors dels Països Baixos i en elles s'indicaran expressament les unitats territorials a les quals s'aplicarà el Conveni. En el cas de que es tractés de diferents estats de la EUA, s’aplicaria l’art. 14 per determinar quina llei es l’aplicable i de quin estat. Jerarquia d’articles à **5, 4, 6

Quina és la diferència entre la qualificació autònoma i la qualificació ex** lege fori****? Qualificació ex lege fori : la qualificació s'ha de fer conforme el dret del fòrum, el del tribunal competent. Aquest tipus de qualificació pot presentar un problema i es que potser el o.j. del jutge que coneix no conegui la institució que s’ha d’aplicar. Per exemple: el kafala del dº marroquí. En aquests casos es fa una qualificació funcional. En els casos que la institució és desconeguda es fa una qualificació en dues fases. El primer que es mira aquesta institució en l'o.j. on es reconeix, mirar el dº marroquí per a veure objectius i característiques d'aquestes. Una vegada realitza la 1a fase conforme a dº estranger trasllada això a l'o.j. espanyol i cerca dins de les quals tenim una que sigui similar, per exemple, en el cas de la Kafala es una institució en la que no es trenca el vincle biològic, a diferència d'una adopció, per tant, s'assembla més a l'acolliment. Exemple: art. 12.1 CC. La qualificació per a determinar la norma de conflicte aplicable es farà sempre conformement a la llei espanyola. Qualificació autònoma : la qualificació s'ha de fer d'acord amb categories autònomes de DIPr i no respecte el dret del fòrum, dret intern. La fa el TJUE independentment de com aquest concepte s’ha definit en el oj dels EM. Cada oj defineix els conceptes a la seva manera, prenent circumstàncies diferents, per evitar la adopció de decisions judicials contradictòries basades en aquesta interpretació nacional, lex fori - la llei del tribunal competent, s’ha creat el TJUE que te la competència exclusiva per interpretar la terminologia aplicada i els conceps inclosos en els reglaments i directives. En matèria contractual o extracontractual hi ha molta jurisprudència, hi aquí el Tribunal ha arribat a definir la relació extracontractual en contrapartida de la contractual, en sentit que ha dit que no es extracontractual el que es contractual. Falta un compromís lliurament assolit davant de l’altre. Exemple: art. 9.6 CC. La llei aplicable a la protecció de menors es determinarà d'acord amb el Conveni de la Haia, de 19 d'octubre de 1996, a què es fa referència en l'apartat 4 d'aquest article. RR II (Reglament de ROMA II) à art. 28 LA à CH73 (Conveni de la Haia del 73). Si la demandada fos italiana no es podria aplicar el Conveni de la Haia, ja que no ha ratificat el Conveni. Els tribunal espanyols en cas de productes defectuosos no apliquen l’art. 5 del Reglament Roma II. (Demandes relacionades amb productes defectuosos, sinó el conveni de la Haia). Si es un dany mediambiental, o en el cas de la gestió de negocia, la culpa in contrahendo , responsabilitat

extracontractual, dos empreses estan en procés de negociació avançada i una de les empreses esta retrocedint.

TERCER EXERCICI – ORDRE PÚBLIC

D'acord amb la llei estrangera que ha d'aplicar el tribunal francès per a establir la responsabilitat extracontractual de Fontaine Pajot Ltd, els demandants, Peter i Lorna Smith, podrien rebre una indemnització per danys punitius. En casos similars al presentat davant el tribunal francès en el qual el demandant, Fontaine Pajot, Ltd. de mala fe va ocultar els defectes del catamarà venut a Florida Ships, Inc., els tribunals de Florida han concedit danys punitius d'aproximadament 1.400.000 dòlars estatunidencs. Per tant, l'advocat de Peter i Lorna Smith sol·licita una indemnització per danys i perjudicis, de conformitat amb la llei de Florida. Pregunta: 4) Podria el tribunal francès excloure les disposicions de la legislació de Florida en matèria de danys punitius per motius d'ordre públic en virtut del Reglament Roma II? Justifica la teva resposta. Triple damage à Indemnització per un costat pel sofriment de la persona, però després s’afegeix una altra, més alta, que son danys punitius. La finalitat d’una es per indemnitzar i l’altra suma que es superior es per castigar a l’empresa. Es fa per a que altres empreses del mateix àmbit es replantegessin cometre o no el dany. Per a aquests casos els sistemes de DIPr conten una clàusula de salvaguarda que permet excepcionar l’aplicació del dret estranger à Clàusula d’ordre públic. D'acord amb l'article 26 del Reglament Roma II podria excloure les disposicions de la legislació de Florida en matèria de danys punitius per considerar-los de naturalesa excessiva segons les circumstàncies de cas, i considerar-ho contrari a l'ordre públic de França. Art. 26 Reglament Roma II. Només podrà excloure's l'aplicació d'una disposició de la llei designada pel present Reglament si aquesta aplicació és manifestament incompatible amb l'ordre públic del fòrum. Això provoca la inaplicació del dret que resulta aplicable per la norma de conflicte, en aquest cas el dret estatunidenc. I el Tribunal francès aplicaria el dret francès. Aclariment: Els danys punitius són un tema controvertit des de la perspectiva del Dret comparat. En els ordenaments jurídics de common law (com els EUA o el Regne Unit), les indemnitzacions per danys punitius són relativament freqüents en les reclamacions per danys i perjudicis derivats d'un il·lícit extracontractual. És un exemple clar de com els diferents oj tracten problemes similars de diferents maneres: " Danys punitius: tals danys s'atorguen al demandant per sobre de la compensació total per les seves lesions, amb el propòsit de castigar l'acusat, d'ensenyar-li a no tornar a fer i de dissuadir a uns altres que segueixin el seu exemple”. [ Prosser (1971), p. 9] – Common law institution - Un jutge de dret civil no pot castigar l'acusat. Pot demanar una compensació però no un càstig ”. La impopularitat de les indemnitzacions per danys punitius entre els sistemes jurídics de dret civil es reconeix subtilment en el considerant 32 del Reglament Roma II. Per no contradir la decisió judicial adoptada per evitar una contradicció amb els principis, el tribunal competent pot negar-se aplicar aquesta norma. Perquè hi ha una diferencia amb el que es el

common law , i el sistema de dret continental, que en el cas seria el dret francès. Aquesta exageració en l’aplciació de la normae stranjera si que pit ser suficient raó per negar l’aplciació del principi del triple dany. Es una penalització exagerada.

Práctica 4 corregida DIPr, Ejercicios de Derecho Internacional

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Práctica 4 corregida DIPr y más Ejercicios en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity!

PRÀCTICA 4

TERCER EXERCICI – ORDRE PÚBLIC