Práctica 7 corregida DIPr | Ejercicios de Derecho Internacional

Pràctica 7: obligacions contractuals, CJI - LA

Cas pràctic contractes

The Beauty Concept Ltd és una empresa californiana domiciliada a Sacramento que fabrica

productes cosmètics. En 2017 va signar un contracte d'agència amb Euroagentes, S.L., empresa

espanyola domiciliada a Bilbao, amb l'objectiu d'expandir el seu negoci en el mercat europeu.

Segons el contracte, l'agent es va comprometre a promoure exclusivament la venda de productes

cosmètics de The Beauty Concept Ltd a Espanya, Portugal i França. El contracte es va signar per

temps indefinit i es va sotmetre expressament a la llei de l'Estat de Califòrnia.

L'any 2020, el volum de vendes que Euroagentes, S.L. aconseguida va ser del 15% a França (10% a

París i 5% a Lió), 10% a Portugal (Lisboa) i només 5% a Espanya (Madrid). A causa del baix volum de

vendes realitzades per l'agent, The Beauty Concept Ltd va resoldre el contracte amb Euroagentes,

S.L. i va nomenar un altre agent a Europa.

Dates importants del cas:

- The beauty concept Lts: nacionalitat californiana, domicili a Sacramento (Califòrnia)

DEMANDANT

- Euroagents, SL: nacionalitat espanyola, domicili a Bilbao (España) DEMANDAT

•

Relació contractual mercantil: contracte d’agència (contracte de prestació de serveis).

La empresa espanyola ha de vendre els productes de l’empresa californiana a Espanya,

França i Portugal.

- Lloc de prestació de serveis: Espanya, Portugal i França.

- Es sotmet la llei a l’Estat de Califòrnia.

*Informació imprescindible: parts del litigi: demandant i demandat.

La controvèrsia es que el nivell de ventes es baix i l’empresa californiana vol resoldre el contracte

amb l’empresa espanyola.

Donant que no hi ha un conveni Bilateral entre Estats Units i Espanya per determinar la CJI.

Procedim a la anàlisis del RBIbis.

¿Es pot aplicar un Reglament? Sí, perquè el demandat, la societat espanyola, esta domiciliada en un

EM. Per tant, s’aplica el Reglament de Brussel·les I bis.

Reglament Brussel·les I bis

- A. Personal: El demandat es la empresa espanyola, domiciliada en un EM de la UE. Alhora

d’aplicar el fur concret, es el art. 4. El demandat es Euroagentes. Per determinar el domicili

del demandat apliquem l’art. 63.

• Dins d’un EM considerem que el domicili del demandat estar dintre de la UE, i es permet

l’àmbit d’aplicació personal del Reglament

- A. Material: Art. 1 del Reglament Brussel·les I bis, es tracte d’un contracte de prestació de

serveis internacional celebrat entre dues empreses, una espanyola i una altre californiana,

en concret un contracte d’agència. Les dues parts son objectes privats i no es tracta d’una

matèria exclosa en el Reglament .

- A. Temporal: Art. 66. A totes les demandes presentades a posterior del 10 de gener de 2015.

Moment de presentar la demanda.

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Práctica 7 corregida DIPr y más Ejercicios en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity!

Pràctica 7 : obligacions contractuals, CJI - LA

Cas pràctic contractes The Beauty Concept Ltd és una empresa californiana domiciliada a Sacramento que fabrica productes cosmètics. En 2017 va signar un contracte d'agència amb Euroagentes, S.L., empresa espanyola domiciliada a Bilbao, amb l'objectiu d'expandir el seu negoci en el mercat europeu. Segons el contracte, l'agent es va comprometre a promoure exclusivament la venda de productes cosmètics de The Beauty Concept Ltd a Espanya, Portugal i França. El contracte es va signar per temps indefinit i es va sotmetre expressament a la llei de l'Estat de Califòrnia. L'any 2020, el volum de vendes que Euroagentes, S.L. aconseguida va ser del 15% a França (10% a París i 5% a Lió), 10% a Portugal (Lisboa) i només 5% a Espanya (Madrid). A causa del baix volum de vendes realitzades per l'agent, The Beauty Concept Ltd va resoldre el contracte amb Euroagentes, S.L. i va nomenar un altre agent a Europa. Dates importants del cas:

The beauty concept Lts: nacionalitat californiana, domicili a Sacramento (Califòrnia) DEMANDANT
Euroagents, SL: nacionalitat espanyola, domicili a Bilbao (España) DEMANDAT
- Relació contractual mercantil: contracte d’agència (contracte de prestació de serveis). La empresa espanyola ha de vendre els productes de l’empresa californiana a Espanya, França i Portugal.
Lloc de prestació de serveis: Espanya, Portugal i França.
Es sotmet la llei a l’Estat de Califòrnia. *Informació imprescindible: parts del litigi: demandant i demandat. La controvèrsia es que el nivell de ventes es baix i l’empresa californiana vol resoldre el contracte amb l’empresa espanyola. Donant que no hi ha un conveni Bilateral entre Estats Units i Espanya per determinar la CJI. Procedim a la anàlisis del RBIbis. ¿Es pot aplicar un Reglament? Sí, perquè el demandat, la societat espanyola, esta domiciliada en un EM. Per tant, s’aplica el Reglament de Brussel·les I bis. Reglament Brussel·les I bis
A. Personal: El demandat es la empresa espanyola, domiciliada en un EM de la UE. Alhora d’aplicar el fur concret, es el art. 4. El demandat es Euroagentes. Per determinar el domicili del demandat apliquem l’art. 63.
Dins d’un EM considerem que el domicili del demandat estar dintre de la UE, i es permet l’àmbit d’aplicació personal del Reglament
A. Material: Art. 1 del Reglament Brussel·les I bis, es tracte d’un contracte de prestació de serveis internacional celebrat entre dues empreses, una espanyola i una altre californiana, en concret un contracte d’agència. Les dues parts son objectes privats i no es tracta d’una matèria exclosa en el Reglament.
A. Temporal: Art. 66. A totes les demandes presentades a posterior del 10 de gener de 2015. Moment de presentar la demanda.

A. Territorial: La demanda s’ha presentat davant dels tribunals d’un EM. Un cop arribat al oj espanyol, aquest òrgan ha de determinar si es competent o no. El reglament te una aplicació jeràrquica, per tant, hem de fer un anàlisis per determinar el tribunal competent:
Furs:
Art. 24: els furs de competència exclusiva, es el primer article que hem de comprovar. La matèria no esta inclosa en el supòsits previstos en l’art. 24. S’aplica a les inscripcions del registre mercantil o propietat però no en les inscripcions del registre civil.
Art. 26/25: comprovar en segon lloc si es compleixen els requisits del arts. 25 y 26, si les parts han inclòs dintre del contracte una clàusula d’elecció dels tribunals. No es compleixen. o Posa abans el 26 perquè es una aplicació jeràrquica de les normes, i l’art. 25 regula la submissió expressa i l’art. 26 la tàcita. Judicialment en un procediment preval, o té més força jurídica, la submissió expressa. Tot i que les parts hagin escollit el tribunal competent, hagin inclòs dins del contracte una clàusula dient que seria incompetent, per exemple, el tribunal de Londres per resoldre el litigi entre ells. Es possible que la empresa turca presenti la demanda davant dels tribunals espanyols i la empresa espanyola contesti a la demanda sense declinar la competència dels tribunal espanyols.
S’ha de comprovar si l’objecte del litigi o les parts son una part dèbil, els furs de protecció del Cap. IV, V, VI. Si es tracta de contractes laboral o assegurances. NO es un fur de protecció.
S’arriba a la ultima fase jeràrquica, que s’aplica de manera alternativa, especials, i el fur general del domicili del demandat. Es tracta d’un fur especial. O també s’aplica de manera alternativa l’art. 7. 1. b), l’apartat a fa referència al contracte en general. El contracte de prestació de serveis i el contracte de prestació de mercaderies. En el nostre cas si que es un contracte de compravenda de mercaderies. Es per això que s’aplica la lletra b de l’art. 7.1. Ens envia al lloc on s’han de lliurar les mercaderies. L’article 4 del RBIbis només es una norma de CJI, determina els tribunal de quin Estat Membre son competents no determina la competència territorial. Es determinaria per les normes previstes a la LEC. Per tant, en defecte de fur exclusiu, submissió tàcita o expressa i fur de protecció, preval el fur especial de l’art. 7.1 b) 2ª, que ens diu el següent: quan es tracti d'una prestació de serveis, el lloc de l'Estat membre en el qual, segons l'amb tracte, hagin estat o hagin de ser prestats els serveis. Que seria Espanya, Portugal i França. El TJUE considera que s’ha de tenir en compte el lloc on s’han produït mes vendes, en un primer moment seria França la que té més volum. Com que l’art. 7 determina el país i el lloc, CJI i competència territorial interna. Per tant, els tribunal territorialment competents serien els de Paris. Conclusió: l’agent podria presentar la demanda davant els tribunals espanyols, segons l’art. 4 RBIbis, i davant dels tribunals de París, segons l’art. 7.1 segon apartat RBIbis.

2201/2003. Per tant, Euroagentes, S. L. podria impugnar la competència mitjançant la declinatòria de la LEC ja que hi ha una submissió expressa que prorroga la competència. D’acord amb l’art. 25 del RBIbis. El problema que sorgeix es que les parts han escollit els tribunals francesos de París i tenim una clàusula d’elecció dels tribunals competents. ¿Es vàlida la clàusula? Si. S’aplica l’art. 25 del RBIbis, encara que el demandat no te domicili en un EM, el tribunal de qui es presenta la demanda, son els tribunals d’un EM. Tot i que la demanda la hagués presentat The beauty Concept Ltd. Una de les excepcions de l’àmbit d’aplicació personals, és a dir, NO importa el lloc del domicili del demandat si la matèria objecte del litigi es una de les competències exclusives, l’art. 24, o be si hi ha un acord d’elecció del tribunal competent. Sempre que aquesta elecció es faci a favor dels tribunals d’un EM. El que correctament pot fer Euro-agent es presentar una declinatòria, argumentant que els tribunals espanyols no son competent perquè les parts han inclòs una clàusula d’elecció del tribunal a favor del tribunals francesos. 4.- Suposem que els tribunals espanyols tenen competència judicial internacional sobre la reclamació iniciada per Euroagentes, S.L. contra The Beauty Concept Ltd. a) Quina és la llei aplicable al contracte d'agència? És vàlida la clàusula d'elecció de la llei, tant material com formalment? La LA es determina aplicant les normes de conflicte previstes en el RRI. Per tant, analitzem els diferents àmbits d’aplicació:

Material: Relació contractual que entra dina de l’àmbit d’aplicació del RRI.
Personal: NO hi ha. El RRI te un aplicació erga onmes s’ha d’aplicar la llei del país designat per les normes previstes del Reglament, que pot ser un EM de la UE o un tercer estat
Temporal: Art. 28 , el contracte entre les parts es celebra a 2017, doncs el Reglament estava en vigor.
Territorial: son competents els tribunal d’un EM, els tribunals espanyols. Per tant, estem dins del Reglament. En primer lloc, a llei aplicable al contracte d'agència es la llei de l'Estat de California, això es perquè les parts han inclòs una clàusula que determina la llei aplicable en cas de litigi. Es aplicable d’acord amb l’art. 3.1 RRI. No obstant això, encara que l’elecció per les parts sigui vàlida, el que s’ha de fer en aquest supòsit es buscar si hi ha normes imperatives que regulin aquest contracte d’agència. Es el cas de la Directiva 86/653/CEE de 18 de desembre de 1986 relativa a la coordinació dels drets dels EM referent als agents comercials independents. Aquesta ha sigut transposada a la l’àmbit europeu, en el cas d’Espanya es la Llei 12/1992, de 27 de maig, del contracte d'agència. La Directiva es de màxims que imposa unes normes de protecció dels agents, això ho veiem a la ECJ C-381/98 Ingmar. Si la llei que resultaria aplicable es la del agent, la llei espanyola, si aquesta llei nacional espanyola té normes imperatives que regulen part de la relació. En relació amb aquestes qüestions regulades per les normes imperatives s’aplicaria la llei nacional. Per a la resta del contracte s’aplicaria la llei escollida per les parts.

La llei espanyola estableix que si l’empresa matriu trenca el contracte amb l’agent li ha de pagar una indemnització, el que passa es que la llei escollida per les parts, la californiana, no preveu aquesta indemnització. Norma imperativa europea transposada dins del OJ nacional, donant que l’objecte del litigi es el pagament de la indemnització la llei espanyols diu que de manera imperativa la matriu nord-americana ha de pagar a l’agent espanyol. Es vàlida l’elecció de la llei nord-americana amb la condició de que s’apliquessin les normes imperatives espanyoles amb relació a la indemnització per clientela. (La meva resposta) En segon lloc, la clàusula és vàlida perquè compleix els requisits formalment. No obstant això, aquí s'ha de tenir en compte la clàusula antifrau europea. Aquesta clàusula es dona quan tots els altres elements pertinents de la situació en el moment de l'elecció es trobin localitzats en un o diversos estats membres, l'elecció per les parts d'una llei que no sigui la d'un estat s'entendrà sense perjudici de l'aplicació de les disposicions del dret comunitari, si s'escau, tal com s'apliquin a l'estat membre del fòrum, que no es puguin excloure mitjançant acord (art. 3.4 RRI). Per tant, les parts poden triar que la llei que s'apliqui sigui la llei californiana, però si la llei espanyola preveu disposicions imperatives per a aquest tipus de contractes, el tribunal competent les ha d'aplicar. En aquest cas, en conseqüència, s'aplicaria la Directiva 86/653/CEE de 18 de desembre de 1986 relativa a la coordinació dels drets dels EE.MM referent als agents comercials independents. b)Quina és la llei aplicable al termini mínim de preavís per a declarar resolt el contracte? I la llei aplicable a la validesa formal de la declaració de resolució del contracte realitzada per The Beauty Concept Ltd? La llei aplicable al termini de preavís per a declarar resolt el contracte es la Llei 12/1992, de 27 de maig, del contracte d'agència. El contracte d’agència es de temps indefinit, es va firmar en 2017 i es va considerar como resolt a l’any 2020, per tant, el termini de preavís es d’un mes, segons l’art. 25 de la Llei 12/1992. Article 25. Extinció del contracte d'agència per temps indefinit: el preavís.

El contracte d'agència de durada indefinida, s'extingirà per la denúncia unilateral de qualsevol de les parts mitjançant preavís per escrit.
El termini de preavís serà d'un mes per a cada any de vigència del contracte, amb un màxim de sis mesos. Si el contracte d'agència hagués estat vigent per temps inferior a un any, el termini de preavís serà d'un mes.
Les parts podran pactar majors terminis de preavís, sense que el termini per al preavís de l'agent pugui ser inferior, en cap cas, a l'establert per al preavís de l'empresari.
Excepte pacte en contra el final del termini de preavís coincidirà amb l'últim dia del mes.
Per a la determinació del termini de preavís dels contractes per temps determinat que s'haguessin transformat per ministeri de la llei en contractes de durada indefinida, es computarà la durada que hagués tingut el contracte per temps determinat, afegint a la mateixa el temps transcorregut des que es va produir la transformació en contracte de durada indefinida. c) Deuria el tribunal espanyol imposar a The Beauty Concept Ltd que pagui a Euroagentes, S.L. la compensació per clientela prevista en l'art. 28 llei de Contractes d'Agència de 1992, a pesar que una compensació d'aquest tipus no està prevista en la llei de l'Estat de Califòrnia, expressament triada per les parts per a regular el contracte? Canviaria la seva

Práctica 7 corregida DIPr, Ejercicios de Derecho Internacional

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Práctica 7 corregida DIPr y más Ejercicios en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity!

Pràctica 7 : obligacions contractuals, CJI - LA