Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Práctica corregida DIPr, Ejercicios de Derecho Internacional

Práctica corregida de Derecho Internacional Privado

Tipo: Ejercicios

2022/2023

Subido el 13/02/2023

minguezaalvarezdelacampamaria
minguezaalvarezdelacampamaria 🇪🇸

5

(1)

7 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
DRET INTERNACIONAL PRIVAT
Curs acadèmic 2021-2022
PRÀCTICA 1
Aquesta pràctica es correspon amb la primera classe teòrica del curs. Per a la seva realització
l'alumne ha de llegir els casos exposats seguidament i analitzar-los a la vista de les preguntes
planejades, per a, finalment, contestar-les.
PRIMER EXERCICI
Cas A
L'Empresa espanyola “Dormir&Salut, S.L.” amb seu a Barcelona creada l'any 2010 treballava només
en el mercat català sense presència fora de la comunitat autònoma. Per l'èxit de la seva marca i la
qualitat dels seus productes, ha tingut una expansió superior a la imaginada pel seu fundador i per
a proveir el mercat necessita comprar matèria primera en una quantitat que no li pot subministrar
només el mercat català. Per això decideix comprar material d'escuma, molls i cotó a una empresa
de Ciudad Real i a una altra d'Extremadura, signant-se els contractes a Madrid.
A més, i una vegada ha solucionat el problema de proveïment, i ha comprovat que la seva fàbrica
pot produir major nombre de matalassos, entra en una xarxa de comercialització a nivell estatal.
Cas B
L'empresa espanyola “Dormir&Salut, S.L.” amb seu a Barcelona creada l'any 2010 treballava només
en el mercat català sense presència fora de la comunitat autònoma. Per l'èxit de la seva marca i la
qualitat dels seus productes, ha tingut una expansió superior a la imaginada pel seu fundador i per
a proveir el mercat necessita comprar matèria primera en una quantitat que no li pot subministrar
només el mercat espanyol. Per això decideix comprar material d'escuma, molls i cotó a una empresa
francesa amb seu a Lió i a una altra empresa polonesa, amb seu a Varsòvia. Els contractes se signen
a París, ja que els assessors triats per a totes dues negociacions estan a París.
A més, i una vegada ha solucionat el problema de proveïment, i ha comprovat que la seva fàbrica
pot produir major nombre de matalassos, entra en una xarxa de comercialització a nivell de la UE i
finalment inaugura una fàbrica a Portugal.
Preguntes:
1. Quin dels dos casos és un cas intern i quin és objecte del DIPriv? per què?
Entre els dos supòsits anteriors, el cas A és un cas intern i el cas B és objecte del DIPr pel següent:
- Cas A: només presenta connexions amb l'ordenament jurídic espanyol se celebra i es
compleix dins del territori espanyol, no intervé cap element d'estrangeria.
- Caso B: és objecte del DIPr ja que es tracta d'una relació privada internacional (el contracte
entre una empresa espanyola, francesa i polonesa), doncs, hi ha vinculació amb el dret d'un
altre estat estranger, en definitiva, el cas B compleix amb les condicions perquè entre el
DIPr: hi ha un element internacional i una pluralitat d'ordenaments jurídics (el francès, el
polonès i l'espanyol).
Resolució classe:
¿Quals són els pressupostos per a distingir si el DIPr és aplicable a una determinada relació jurídica
o no?
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Práctica corregida DIPr y más Ejercicios en PDF de Derecho Internacional solo en Docsity!

DRET INTERNACIONAL PRIVAT

Curs acadèmic 2021- 2022

PRÀCTICA 1

Aquesta pràctica es correspon amb la primera classe teòrica del curs. Per a la seva realització l'alumne ha de llegir els casos exposats seguidament i analitzar-los a la vista de les preguntes planejades, per a, finalment, contestar-les.

PRIMER EXERCICI

Cas A

L'Empresa espanyola “Dormir&Salut, S.L.” amb seu a Barcelona creada l'any 2010 treballava només en el mercat català sense presència fora de la comunitat autònoma. Per l'èxit de la seva marca i la qualitat dels seus productes, ha tingut una expansió superior a la imaginada pel seu fundador i per a proveir el mercat necessita comprar matèria primera en una quantitat que no li pot subministrar només el mercat català. Per això decideix comprar material d'escuma, molls i cotó a una empresa de Ciudad Real i a una altra d'Extremadura, signant-se els contractes a Madrid. A més, i una vegada ha solucionat el problema de proveïment, i ha comprovat que la seva fàbrica pot produir major nombre de matalassos, entra en una xarxa de comercialització a nivell estatal.

Cas B

L'empresa espanyola “Dormir&Salut, S.L.” amb seu a Barcelona creada l'any 2010 treballava només en el mercat català sense presència fora de la comunitat autònoma. Per l'èxit de la seva marca i la qualitat dels seus productes, ha tingut una expansió superior a la imaginada pel seu fundador i per a proveir el mercat necessita comprar matèria primera en una quantitat que no li pot subministrar només el mercat espanyol. Per això decideix comprar material d'escuma, molls i cotó a una empresa francesa amb seu a Lió i a una altra empresa polonesa, amb seu a Varsòvia. Els contractes se signen a París, ja que els assessors triats per a totes dues negociacions estan a París. A més, i una vegada ha solucionat el problema de proveïment, i ha comprovat que la seva fàbrica pot produir major nombre de matalassos, entra en una xarxa de comercialització a nivell de la UE i finalment inaugura una fàbrica a Portugal. Preguntes:

1. Quin dels dos casos és un cas intern i quin és objecte del DIPriv? per què? Entre els dos supòsits anteriors, el cas A és un cas intern i el cas B és objecte del DIPr pel següent:

  • Cas A: només presenta connexions amb l'ordenament jurídic espanyol se celebra i es compleix dins del territori espanyol, no intervé cap element d'estrangeria.
  • Caso B: és objecte del DIPr ja que es tracta d'una relació privada internacional (el contracte entre una empresa espanyola, francesa i polonesa), doncs, hi ha vinculació amb el dret d'un altre estat estranger, en definitiva, el cas B compleix amb les condicions perquè entre el DIPr: hi ha un element internacional i una pluralitat d'ordenaments jurídics (el francès, el polonès i l'espanyol). Resolució classe: ¿Quals són els pressupostos per a distingir si el DIPr és aplicable a una determinada relació jurídica o no?
  • Un element important que és de DIPr en contraposició del DIP la relació és de privats. Relacions entre: empreses, particulars, entre persones i empreses El primer pressupost del DIPr és el fraccionament dels estats que tenen ordenaments diferents, les relacions entre persones privades poden ser sotmesos a diferents ordenaments, per tant, que hi hagi elements d'internacionalitat o d'estrangeria. Resposta cas A Tots els elements de la relació jurídica estan en un estat en el primer cas, no hi ha elements d'estrangeria o internacionalitat. Tots els elements estan situats en un mateix estat. Cas B: en aquest cas hi ha element d'estrangeria en el contracte per tant si que seriosa una relació que estaria immersa dins del que pot regular el DIPr. Resposta classe: (els subjectes) La subministradora, la compradora espanyola , és rellevant l'element de signatura del contracte en pariu i s'aplica el d francès per la signatura d'o contracte , detectar quan la situació és interna i els elements estan en un estat no hi ha dificultat per a determinar si hi ha l'un o l'altre ordenament aplicable o tribunal competent en l'estranger llavors veiem que és una situació del cas b que presenta elements d'internacionalitat de tipus personal com fàctics( la situació) després en aquest contracte de subministrament pot provocar situacions diferents quant al tribunal aplicable , que ordenament , que tipus de cooperació. Aquests casos ens serveixen per a determinar les situacions d'aplicar ordenaments estrangers, per tant, o és que hi ha dos estats sinó dos ordenaments o dos òrgans judicials en presència o hem de fer una comunicació d'un país a un altre o de reconeixement de resolució judicial perquè parlem d'autoritats .no sols es parla de jutges per això parlem d'autoritats, Hem de ressaltar l'element d'estrangeria que ha de ser rellevant. El primer cas es un cas intern perquè tots els elements importants dins del cas estan situats en el territori espanyol no hi cap element que vinculi aquest cas amb un altre ordenament jurídic, estat. Qualsevol conflicte que sorgeixi en aquestes empreses es resoldria pels tribunals espanyols i s’aplicaria la llei espanyola. Ara bé, el segon cas, es diferent perquè les parts son una empresa amb seu social a Barcelona i un altre empresa amb seu social a Lió i un altre polonesa. El primer pas es identificar les parts (espanyola, francesa i polonesa), en segon lloc s’ha de qualificar la relació entre les parts. ¿Quin tipus de relació tenen? Es una relació privada internacional, perquè tenen diferents ordenaments jurídics. Es tracta d’un conjunt d’empreses per tant son persones jurídiques, i no participa l’administració. Es tracta d’una relació internacional perquè transcendeix de les fronteres de cada Estat. ¿Que tipus de relació hi ha entre empreses? Una relació mercantil contractual i altre element importantíssim es el tipus de contracte que celebren les empreses, es una compravenda de mercaderies. 2. Quins elements d'estrangeria presenta el cas objecte del DIPriv? de quin tipus són?de quin tipus són? Poden ser fàctics com el lloc de situació; jurídics: la nacionalitat la residència, on aquesta la seu social , i altres personals com a relacions entre privats.

pregunta. També pot dir tenim la normativa espanyola, la normativa francesa i jo tinc les meves pròpies normes de comerç internacional i tenim a més a més el Conveni de Viena. Hi ha un conjunt de normes que podrien regular aquest cas i, per tant, hi ha un conflicte positiu de lleis.

SEGON EXERCICI

Cas A

Sr. González i la Sra. Setién, tots dos espanyols nascuts a Madrid i amb veïnatge civil comú, es van casar l'any 1996 i des de llavors resideixen a Guadalajara, i ara decideixen divorciar-se. Parts: Les parts son els dos nascuts a Madrid i tenen nacionalitat espanyola, per tant, s’aplicaria la llei espanyola, no presenta intern ¿Conseqüència del veïnatge comú? En dret civil en matèria de successions, matrimoni... Afectaria al dret intern. Tindríem una conseqüència jurídica en relació al divorci, es regirà pel codi civil espanyol. El primer cas no planteja problemes d’identificació. Resposta: Són espanyols resideixen a Espanya, elements a Espanya, no hi ha relació amb el DIPr. Aquí hi ha dos criteris per a determinar quan una relació jurídica està sotmès a un ordenament o un altre que és el criteri de la nacionalitat i el de la residència.

Caso B

El Sr. Gómez i la Sra. Ferre, tots dos espanyols, ell nascut a Madrid i amb veïnatge civil comú, i ella, nascuda a Girona i amb veïnatge civil català, es van casar en 2011, i tots dos van passar a residir a Barcelona, mantenint avui dia els seus respectius veïnatges civils. Ara decideixen divorciar-se. Parts: un ha nascut a Madrid i un altre a Girona, tenen veïnatge civil comú. Es podria trobar la problemàtica de que hi ha una llei espanyola i una llei estatal i s’ha de decidir quina de les dues s’ha d’aplicar. Són situacions internes, amb una diferència que en el cas B hi ha una situació que C quan hi hagi conflicte de lleis entre diferents legislacions civils de comunitats autònomes, és un cas intern, però es regeix per normes de DIPr? s'utilitzen les tècniques del DIPr per a determinar com és aplicable dels ordenaments en presència. Aquests casos en el que es produeixen conflictes jurídics en un pla nacional, ¿perquè? Perquè tenim un cas de divorci i per saber quina es la llei que regirà aquest divorci, els tribunal quina llei aplicaran en aquest cas. Es planteja perquè el Sr. Gómez te el veïnatge civil comú i podria dir que s’aplicaria el CC espanyol però al mateix temps aquí a CAT tenim la pròpia norma de la regulació de divorcis i doncs aquí també es podria dir que s’aplica el dret català. Aquesta es la dimensió interna i s’ha d’aplicar l’art. 16 del CC. Es un supòsit que es planteja dins d’un estat plurilegislatiu, com és l’Estat Espanyol. Son la majoria dels estats federatius com EUA, Alemanya, Suïssa, Australià, etc. O bé països que la divisió es fa per ètnies.

Cas C

El Sr. Gómez i la Sra. Amichi, ell espanyol nascut a Madrid i ella italiana nascuda a Roma, es van casar en 2011, i tots dos van passar a residir a Barcelona, mantenint avui dia les seves respectives

nacionalitats. Ara decideixen divorciar-se.

Parts: residència habitual a Barcelona i es volen divorciar. Tenim un cas típic de DIPr tots els dos tenen la seva pròpia nacionalitat, la mantenen i doncs un té nacionalitat espanyola i l’altre la nacionalitat italiana. Aquí es plantejaria les quatre preguntes dels sectors.

  • ¿On es planteja la demanda? Quin es el tribunal competent per resoldre aquest litigi?
  • ¿Quina llei aplicaria? ¿La espanyola, la italiana...? Si resulta d’aplicació la llei espanyola, donat que la residència es a Barcelona, es molt probable que es plantegi que en el cas B, concurrència de dos instruments jurídics, CC i CCCat (també regula les qüestions del divorci).
  • El reconeixement i execució d’una sentència de divorci, ¿com es materialitzaria a la pràctica? ¿Quin seria el plantejament que s’ha de fer la Sr. Gómez? Per fer que la sentència ferma italiana es reconegués i executés a Espanya, ¿com es faria? S’hauria d’anar a la institució del registre civil, s’hauria d’inscriure en el registre directament amb la sentència ferma d’italià. Això però passaria només si prèviament aquesta relació/matrimoni s’hagués inscrit en el registre civil italià.
    • Si haguessin fills també s’han d’inscriure en el registri civil italià, si no es fa després la inscripció, en el cas del divorci no caldria també demanar reconeixement i execució d’aquesta sentència a italià perquè en autoritats italianes tu no estàs casada. **Preguntes
  1. Quins casos són interns-nacionals?** El cas A y B Casos interns: les tècniques que s'utilitzen per a determinat a nivell intern que ordenament és aplicable són tècniques de DIPr que també utilitza aquest tipus de normes de DIPr per a determinar per ex. si hi ha conflicte de lleis o dues lleis aplicables en presència que ens digui quan les apliquem. 2. Quins elements diferencien als casos interns de l'internacional? Els casos interns només presenten vincles o connexions amb l'ordenament jurídic espanyol mentre que els casos internacionals presenten una vinculació amb el Dret d'un Estat estranger. 3. En els casos interns, podríem dir que aquests elements diferenciadors són pressupostos del vessant intern del DIPRiv? Quins pressupostos són? Entra en la matèria del que és la dimensió interna del DIPr és la situació que es dona en els estats plurilegislatius (els EUA , Espanya) pregunta si en aquesta situació del cas C , si els elements que hem vist es produeixen en el C perquè una situació sigui interregional, llavors en el cas intern A i B ha d'haver-hi elements d'internacionalitat, aquí hi ha inter regionalitat, per tant, hi ha 2 ordenaments en presència per tant en el cas A ....d'ors dins de l'estat els que es viuran a Barcelona (però podien haver anat a una altra part )llavors hi ha diferents ordenaments en presència per a resoldre, hi ha una relació entre privats i internacionalitat en aquest mateix moment per tant veiem que els pressupostos de relació privada existeix i de interregionalitat. 4. En el cas internacional, Quin sector o sectors del DIPriv han de tenir-se en compte a l'hora de donar una resposta al cas?