¡Descarga Prácticas de Condicionamiento: Afectivo, Contingencia y Extinción - Prof. Sansa y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!
Condicionament Afectiu: Pràctica 1
Nom i cognoms: Xènia Escalona
NIUB: 16188362
1.- Calculeu la mitjana aritmètica de l’aula de la valoració que heu donat a cadascuna de les pseudoparaules, tenint en compte amb quin tipus d’imatge s’aparellava (positiva, neutra o negativa).
Tipus d’imatge
Pseudoparaula Positiva Neutra Negativa GRUP 1 Bumile 3,8 Nogati 5,8 Rifeda 5, GRUP 2 Rifeda 7,2 Bumile 4,6 Nogati 4, GRUP 3 Nogati 4,8 Rifeda 2,6 Bumile 6, GLOBAL 5,2 4,3 5,
2.- Un cop calculada les mitjanes dibuixeu les columnes corresponents a les dues gràfiques que segueixen.
3.- Com interpreteu els resultats que heu obtingut?
Les nostres prediccions nomes s’han complert en el grup 2. Tant en el grup 1 com en el 3 es pot observar que la imatge ha sigut valorada negativament.
4.- Quines implicacions pràctiques creieu que se’n poden derivar del condicionament afectiu en el camp de la publicitat?
Dons per a captar l’atenció de nous clients, avui en dia en moltes campanyes publicitàries associen un estímul agradable i convenient a un producte per la seva posterior compra o per donar-li un cert prestigi. La marca (EC) queda associada a un estímul positiu o en tendència (EI).
5.- A continuació es presenten algunes imatges publicitàries. Analitzeu-les des de la perspectiva del condicionament clàssic afectiu identificant els ECs, EIs, i les respostes.
ANUNCI VETERANO
EC: Veterano.
RC: Dependrà del grup de referència. En el cas dels homes els h despertarà sensualitat la imatge de la noia.
EI: La noia.
RI: Igual que en la RC, despertarà sensualitat en els homes.
ANUNCI HEINEKEN
EC: Heineken.
RC: “Piensa en verde”, en positiu.
EI: La forma del cul que es veu amb les ampolles.
RI: “Piensa en verde”, en positiu.
CONTINGÈNCIA: pràctica 2
Nom i cognoms: Xènia Escalona Peris
NIUB: 16188362
En el gràfic, la barra 1 correspon al GRUP A. La rata aprèn que si no pressiona la palanca no obtindrà aigua, i que si la pressiona repetidament hi haurà algun moment que obtindrà aigua
.
En segon lloc, observem que la barra 2 correspon al grup B, aquesta pot accedir a beure aigua encara que pressioni o no la palanca. La taxa de resposta es més elevada perquè sap que tindrà més probabilitat d’obtenir aigua si pressiona la palanca.
Per finalitzar, analitzem la barra 3 que correspon al grup C, on la rata te la mateixa probabilitat d’obtenir aigua tant si la pressiona com no, aquest motiu fa que la resposta sigui més baixa, perquè dependentment de la seva resposta obtindrà el reforç.
EXTINCIÓ: pràctica 3
Nom i cognoms: Xènia Escalona Peris
NIUB: 16188362
Exercicis
1.- Descriviu els resultats que heu obtingut i feu una gràfica:
Grup A : palanca = aigua 12% no palanca = no aigua
2.- Compareu els resultats que heu obtingut amb les prediccions i feu-ne una anàlisi.
Al presentar diversos cops el pollastre (A) com a tòxic durant la fase d’adquisició prediu que aquest aliment tindrà una tendència significativa a provocar una al·lèrgia alimentària. La contingència real entre l’aliment i les conseqüències físiques que produeix es 10, en canvi, la meva estimació va ser de 8.
Per un altre costat, el pebrot (B) que en la fase d’adquisició mostrava al·lèrgia, però durant la fase d’extinció B no comportava conseqüències tòxiques, per tant, la estimació va ser correcta comparant-la amb la contingència real.
La estimació exacte sobre si el formatge (C) produiria una al·lèrgia alimentària va ser de 10, ja que el formatge no va rebre una extinció, llavors provocaria el mateix resultat que en la fase d’adquisició provocant EI. Mateix resultat que la contingència real
Al analitzar la fase d’extinció, es presenta els xampinyons (G) amb L’EI la qual cosa provoca al·lèrgia. Durant la fase d’adquisició no s’havia donat. La meva estimació va ser més baixa, 7 quant en realitat la contingència real era de 10, ja que en la fase d’extinció G en la fase durant la fase d’extinció es va crear l’associació entre G -> EI. Però el fet de que l’aliment no es presenciava en la fase d’adquisició va fer que dubtes.
Al presentar els xampinyons (G) que produïa al·lèrgia amb un nou aliment, els espinacs (K) fa que no es produeixi una extinció, ja que produeix al·lèrgia. Amb una contingència real de 10. El fet que es presenti per primer cop K però acompanyat de G farà que també es produeixi al·lèrgia.
Per últim, s’observa GX amb una contingència i estimació real de 0, aquí s’observa el fenomen de protecció de l’extinció ja que al emparellar els xampinyons amb el llom (X), que es un component inhibidor, de protecció a la resposta de l’organisme a patir conseqüències davant els xampinyons. La qual cosa provoca i/o millora l’extinció
2) Durant l’execució de la tècnica es poden donar diferents dificultats, en quina mesura
una quantitat excessiva de reforçament en una de les aproximacions podria evitar la
consecució de la resposta objectiu?
Un canvi en la quantitat de reforçador pot fer al reforçador qualitativament distint. Si es reforça
molt una conducta amb un reforçador nou, el subjecte podria suposar que ja ha assolit la
conducta final o podria no associar aquest comportament amb els dos anteriors.
3) Proposa 3 conductes susceptibles d’aconseguir amb la tècnica d’emmotllament.
Ensenyar a una persona que té síndrome de Dawn anar al centro de dia sol i tornar a casa.
Ensenyar a un nen cordar-se les sabates
Ensenyar a una persona amb retard mental a parar la taula.
