¡Descarga Procesos psicológicos básicos y más Apuntes en PDF de Ciencias Psicosociales solo en Docsity!
TEMA 2: PROCESSOS PSICOLÒGICS BÀSICS
2.1 Sensació, percepció i atenció 2.1.1 Concepte Sensació 2.1.2 Tipus de sensacions i llindars 2.1.3 Concepte de Percepció 2.1.4 Teories de la percepció 2.1.5 Lleis de la percepció 2.1.6 Dificultats de la percepció 2.1.7 Concepte d’Atenció i tipus 2.1.8 Alteracions de l’atenció 2.2 Aprenentatge i memòria. 2.2.1 Aprenentatge associatiu 2.2.2. Aprenentatge instrumental 2.2.3 Aprenentatge vicari 2.2.4 Memòria sensorial 2.2.5 Memòria a curt termini 2.2.6 Memòria a llarg termini 2.2.7 Les amnèsies i l’oblit 2.3 Pensament, intel·ligències i llenguatge 2.3.1 Tipus de pensament 2.3. 2 Trastorns del pensament 2.3. 3 Quocient intel·lectual 2.3. 4 Intel·ligència fluida i cristal·litzada 2.3. 5 Intel·ligència Emocional i intel·ligències múltiples 2.3. 6 Llenguatge i pensament 2.4 Motivació i emoció 2.4.1 Què és la motivació i motius 2.4.2 Piràmide de Maslow 2.4.3 Les expectatives i tipus 2.4. 4 Característiques, funcions i components de les emocions 2.4. 5 Integració de les emocions amb els altres processos psicològics 2.4. 6 Emocions i salut 2.5 L’equilibri i la salut
TEMA 2: PROCESSOS PSICOLÒGICS BÀSICS
2.1 Sensació, percepció i atenció
2.1.1 Concepte Sensació
Sensació: Procés pel qual els receptors sensorials i el sistema nerviós, reben i representen l’energia dels estímuls que provenen de l’ambient. Estímul: que pot ser intern o extern Receptor sensorial: (dels 5 sentits) ull, oïda, teixit, nas, boca. Procés de traducció: Transformació de l’energia física en energia nerviosa. Les sensacions son experiències pures associades a estímuls. Per exemple, el sentit de la vista pot registrar un gran objecte vermell. En canvi la percepció és la integració y la interpretació d’aquestes experiències sensorials pures. Per exemple, saber que aquell objecte vermell gran és un camió de bombers.
2.1.2 Tipus de sensacions i llindars
Visió – A través de l’energia lluminosa captem el color i la intensitat dels estímuls visuals. Aquests estímuls ens ajuden en la nostre supervivència. Per exemple a saber quan un aliment està en mal estat. Audició – A través d’ones sonores captem la freqüència, to, volum i localització de l’origen dels sons. Ens serveix per detectar situacions de possible perill per a nosaltres. Tacte – A través d’on captem la temperatura i pressió dels objectes. Captem amb major intensitat els estímuls tàctils d’altres persones i els inesperats, que no els propis.
- Propioceptives: La informació prové del cos i ens informa de la postura i posició del cos en l’espai.
- Cinestèsies: Tenen a veure amb l’orientació del cos (saber si estàs de peu o asseguda...). La visió interactua amb la cinestèsia.
- Vestibulars: Orientació i equilibri (oïda). Sensibilitat dels sentits Llindar absolut: és la estimulació necessària mínima per detectar un estímul particular (llum, so, pressió, gust i olfacte). S’acostuma a mesurar mitjançant el registre de la estimulació necessària per poder detectar l’estímul el 50% de les vegades. S’ha detectat que els llindars absoluts varien. Per exemple: els pares per molt cansats que estiguin, detecten la queixa o el plor del seu nadó, tot i que altres sons més forts no són importants per ells. Llindar diferencial: és el que ens permet detectar petites diferències entre estímuls. És poc perceptible, només es diferencien els estímuls en un 50% dels casos. Per exemple, els músics quan diferencien entre notes musicals. Llindar màxim: Màxima intensitat d’un estímul mes enllà de la qual la percepció no és completa. Fa efecte sostre. Per molta intensitat que hi hagi ja no sents mes. Estimulació subliminal És aquella que no percebem més del 50% de les vegades. De vegades sentim coses que no sabem o no podem descriure. La intuïció s’alimenta d’aquestes sensacions que sentim de forma no conscient. S’ha observat que la estimulació subliminal fa que a vegades igualment tinguem alguna resposta breu a aquell estímul o que influeixi almenys mínimament en la nostre resposta. Tot i que la publicitat subliminal no és efectiva segons la majoria dels psicòlegs que l’han investigat. La detecció de senyals La detecció d’un estímul feble o d’una senyal depèn no només de la seva força (com en el to en l’audició), sinó també de l’estat psicològic, és a dir, de l’experiència, les expectatives, la motivació i l’atenció. Per la detecció de senyals es té en compte mesures com la relació d’encerts i “falses alarmes”. Adaptació sensorial
No t’has preguntat mai com pot ser que els escombriaires puguin tolerar la pudor del camió d’escombraries, dia rere dia? Això es perquè els nostres sentits fan una disminució de la sensibilitat a certs estímuls repetitius. Al principi notem el canvi, però passats una estona exposats al mateix estímul, aquest ja no ens causa el mateix efecte. Deixem de sentir-lo en la mateixa intensitat. Aquesta adaptació ens permet centrar l’atenció en els canvis informatius que es produeixen en el nostre entorn, sense distraure’ns amb la estimulació constant i no informativa del rerefons. No percebem el mon com és, el percebem com ens resulta útil percebre’l.
2.1.3 Concepte de Percepció
Percepció: Procés d’organització i interpretació de la informació sensorial, que permet reconèixer el sentit dels objectes i els esdeveniments significatius. Percebem en contrast amb altres estímuls. La informació s’integra al cervell donant lloc a informació més complexa com la mida, la forma, textura, moviment i llum. Les sensacions es poden processar de 2 maneres. De baix a dalt: Sentim l’estímul i arribem a saber quin objecte és. Per exemple, veure un arbre i saber que és una figuera. De dalt a baix: Tenim el concepte a la ment, creiem el que pot ser. Per exemple quan veiem un dibuix infantil i intentem esbrinar què és. Posar formes als núvols.
Llei de tancament: Tendim a omplir els espais en blanc per crear un objecte complet i unit. Llei de figura-fons: Ha d’haver un contrast entre el fons i la figura. Aquestes dues parts son intercanviables. (dibuix dona jove i vella). Hem de percebre l’objecte diferent al fons. Mentre llegim, les paraules són la figura, el full de paper el fons. El que destaca és la figura, la resta queda en fons. Llei de la pregnància o la bona forma: Tendim a veure els estímuls de la manera mes simple o coherent. → Tendim a buscar allò que coneixem.
Llei de la simetria: Al percebre estímuls simètrics els percebem com una sola figura. Llei de contrast: percebem diferent la mida o color d’una figura segons la mida o color de les figures que l’envolten. Exemple en una fotografia o quan som petits i el cole semblava gran i resulta que avui en dia el veiem petit. Llei de la continuïtat: percebem millor els traços continus que els discontinus.
Veiem una mida més llarga quan un objecte està en una posició vertical que horitzontal.
En aquest cas, el nostre cervell percep colors diferents en els quadres A i B.
2.1.7 Concepte d’Atenció i tipus
Atenció: És un procés de selecció de la informació. Funciona com un filtre de informació, que permet orientar-nos cap a la informació rellevant i ignorar la resta. Qualitats de l’atenció:
- Atenció sostinguda: aquella que mantenim durant un temps considerable.
- Atenció selectiva: És voluntària. Prestem atenció a allò que decidim i ens interessa.
- Atenció dividida: Prestar atenció a més d’un estímul, tasca, objecte o persona. Tipus d’atenció:
- Involuntària o espontània: La que es posa en funcionament quan un estímul rellevant capta la nostra atenció (soroll fort).
- Voluntària: Quan dirigim l’atenció cap al que ens interessa ( mirar partit de futbol).
- Habitual: No requereixen un gran esforç perquè les tenim molt automatitzades, hàbit o costum (escriure, anar en bici, conduir). Factors determinants de l’atenció: Externs: segons les característiques dels estímuls. Intensitat, mida, moviment, novetat, canvi, color, contrast, càrrega emocional. Interns: Interessos, emocions, esforç requerit per la tasca, estat orgànic, curs del pensament.
2.1.8 Alteracions de l’atenció
Alguns dels trastorns que inclouen alteracions de l’atenció són: Depressió major, Demència lleu i TDAH. Encara que també pot veure’s alterada per motius orgànics, consum de substàncies o fàrmacs, etc. TDA/H El Trastorn per Dèficit d’Atenció amb o sense Hiperactivitat és un trastorn del neurodesenvolupament. Generalment es diagnostica en edat infantil i afecta entre un 6 i un 10% dels infants, amb major incidència en els nens. Els símptomes més freqüents són:
- Falta d’atenció
- Impulsivitat
- Hiperactivitat Encara que no sempre es presenten de manera conjunta. Hi ha 3 subtipus: TDAH predomini inatent, TDAH predomini hiperactiu-impulsiu i TDAH combinat. Vídeo 1 Vídeo 2
2.2 Aprenentatge i memòria.
Els animals, des de que neixen, porten en el seus gens totes les instruccions de comportament que necessiten per viure. Saben com i cap a on moure’s, què menjar i com protegir-se. Els humans no naixem amb aquestes instruccions genètiques i la majoria del que fem, ho aprenen per experiència. L’aprenentatge ens dota d’adaptabilitat per poder fer front a noves circumstàncies. Aprenentatge: és el procés en que s’adquireixen o modifiquen habilitats, destreses i coneixements, degut a l’estudi, l’experiència, la instrucció, el raonament i la observació. Molts d’aquests aprenentatges els adquirim per associació d’estímuls. En el procés de l’aprenentatge, un procés molt important per tal que aquest es mantingui, és la memòria, indispensable. Memòria: Estructures i processos que permeten l’entrada de informació, codificació, conservació i manteniment de experiències per una recuperació posterior. Fases de la memòria: Fase d’adquisició i codificació: Captem la informació i la codifiquem. Fase de retenció i conservació: Tinc claus per retenir la informació i emmagatzemar-la en la memòria a llarg termini. Fase de recuperació o actualització: Recuperem la informació.
2.2.1 Aprenentatge associatiu
Quan veiem una pel·lícula de misteri, només sentir la música de fons ja creiem que alguna cosa dolenta ocorrerà. És una forma bàsica d’aprenentatge. L’aprenentatge associatiu es basa en unir dos o més esdeveniments/ estímuls que ocorren junts. L’aparició del primer, ens porta a la predicció futura immediata del segon.
Watson (1913), precursor de la psicologia conductista, creia que la conducta i les emocions estan subjectes a respostes condicionades sobretot.
2.2.2. Aprenentatge instrumental
Associem la resposta (el nostre comportament o el de altre) y la seva conseqüència. Després repetim les respostes per recompenses i evitem les respostes per càstigs. F. Skinner, al 1948. Experiment amb 8 coloms. (Posar vídeo) Reforç Augmenta la presència d’una conducta. Positiu Reforça una conducta a través de presentar un estímul agradable. Poden ser: Tangibles ( menjar, roba, diners,...) Activitats ( viatjar, anar al cinema, jugar a la consola,...) Elogis ( reconeixement) *** Varien segons la persona i les circumstàncies. Exemple: Obtenir una abraçada, rebre un xec per cobrar. Negatiu Reforça la conducta al eliminar o reduir un estímul desagradable. Exemple: Anar el metge si em diuen prèviament que no m’han d’operar. Posar-nos el cinturó al cotxe per que no soni l’alarma.
Càstig Disminueix la presència d’una conducta. Positiu Administrar un estímul NO desitjable. Exemple: Donar una pallissa, quan els pares no ens deixen sortir. Negatiu Retirar un estímul agradable. Exemple: Privar de llibertat a una persona (la presó). L’important és, què percebem com un reforç i què com un càstig cada persona? Com ho podem saber? Observant Preguntant Perquè actuem com actuem? Per que en la majoria dels casos ens funciona. O això creiem. I les conductes es tornen hàbits i conductes automàtiques, perquè es lo conegut. La incertesa no ens agrada, perquè surt fora del nostre control. Efecte de les tragaperres Se’n diu programa de raó variable. Es tracta de l’efecte de rebre una recompensa a l’atzar (pot ser per quantitat de respostes o per interval de temps). Llavors la persona té la sensació que de un moment a un altre, rebrà una recompensa. I si és la propera vegada? Conducta supersticiosa Està subjecte al programa de raó variable de Skinner. Aquest va veure que en el moment de donar-li una recompensa al colom, si el colom estava en una posició aleatòria, començava a relacionar aquesta posició amb la recompensa. De manera que repetia la posició pensant que obtindria la recompensa. Perquè som supersticioses?
La sensibilització és el contrari de l’habituació. Es tracta de l’augment de la resposta davant d’un estímul, degut a la repetició. L’estímul ha de ser fort. I progressivament activen la resposta del nostre organisme. A major intensitat, major facilitat per la sensibilització. Per exemple, el so de l’ambulància ens posa en alerta, per si em d’evitar creuar o em d’apartar-nos. O quan escoltem crits. Quan veiem una cara coneguda. Hi ha moments en que la sensibilització no depèn de la intensitat de l’estímul. Quan una persona es troba en un nivell alt d’activació, s’accentua el procés de sensibilització als estímuls ambientals. Per exemple quan algú està molt estressat, cansat o susceptible qualsevol estímul li pertorba o li fa reaccionar. La sensibilització té una duració de curt termini per posar-nos en alerta davant de circumstàncies noves o possiblement perilloses. Quan aquesta es cronifica, hi ha perill de que es puguin derivar futures fòbies. Aquest és un procés altament adaptatiu, tot i que avui en dia no hi ha els mateixos perills físics d’abans i per tant, ens dificulta de vegades, més que ajudar.
2.2.4 Memòria sensorial
Tipus de memòria: sensorial, a curt termini i a llarg termini. Memòria sensorial (MS): Allò que ens permet mantenir l’estímul viu perquè puguem fer el procés de percepció. Son responsables de mantenir durant períodes breus la informació que arriba als nostres sentits.
- Memòria icònica: Memòria visual (pel·lícula, dibuixos animats). Manté les imatges que capta la retina el temps necessari per percebre aquestes imatges en moviment.
- Memòria ecoica: Manté els sons de tal forma que puguem processar tot el contingut, important pel llenguatge (conversa).
2.2.5 Memòria a curt termini
Memòria a curt termini (MCP): És la part de la memòria que dura poc temps i té capacitat limitada. Ens permet retenir una informació durant un minut abans d’emmagatzemar-la. A diferencia de la memòria sensorial, la memòria a curt termini requereix processos atencionals voluntaris (has de fer un esforç per recordar-lo). “memòria RAM d’un ordinador”. Ex: Intentar recordar un número de telèfon mentre busquem llapis i paper per apuntar- lo. Esta íntegrament relacionada amb la memòria sensorial i la memòria a llarg termini.
2.2.6 Memòria a llarg termini
Memòria a llarg termini (MLP): Aquella informació que podem recuperar al cap d’uns quants minuts, dies o fins i tot anys. Té una capacitat il·limitada. 2 sistemes:
- Memòria declarativa: Vinculada amb el llenguatge (podem expressar a través del llenguatge).
- Memòria episòdica: Té a veure en coses de la nostra vida, podem explicar amb el qui, que, com. Exemple: com es diuen els nostres pares.
- Memòria semàntica: Es refereix més al contingut. Exemple: en que s’assembla una poma a una pera, com es diu allò que serveix per obrir la porta.
- Memòria no declarativa o procedimental: Memòria implícita, adquisició de coneixement de manera no conscient (parlar, caminar, anar en bici).
2.2.7 Les amnèsies i l’oblit
Teories o explicacions sobre l’oblit: ▪ Procés adaptatiu, eliminem l’accessori: Eliminem el que no es important, sobra. ▪ Per repressió: Els records dolorosos, hi ha persones que l’amaguen a un lloc no conscient de la nostra memòria. ▪ Per desús de la informació: Per que fa temps que no rebem aquesta informació. ▪ Per interferències: Obstacles que t’impedeixen recordar (ex: tens el cap una cosa per ▪ apuntar i et trobes a algú, se t’oblida). Des de la psicologia cognitiva, distingim entre disponibilitat i accessibilitat, una informació pot estar disponible en la nostra memòria però no la busquem de la manera correcta. L’amnèsia: Es un dèficit de memòria, va mes enllà d’un procés natural d’oblit i te causes d’origen orgànic. Amnèsia anterògrada: Incapacitat per generar records nous. Amnèsia retrògrada: No recordes records antics. Distingim entre pèrdues temporals i pèrdues permanents de la memòria:
- Pèrdues temporals: Amnèsia posttraumàtica, teràpia electroconvulsiva, amnèsia global transitòria, amnèsia psicògena.
- Pèrdues permanents (irreversibles): Síndrome de Wernicke-Korsakov, intervencions quirúrgiques, problemes vasculars, anòxia i hipoglucèmia, encefalitis vírica, Alzheimer. Malaltia de l’Alzheimer: La primera memòria afectada es la memòria anterògrada (fer records nous), i la memòria episòdica (que has menjat avui?). todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la tra nsformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
