¡Descarga PROPOSTA SOLUCIÓ PAC1 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Proposta model de solució PAC 1: La perspectiva sociològica del conflicte
Pregunta 1
a) Les funcions connectives del grup, van quedar paleses des del començament del conflicte dels treballadors viaris i de recollida d’escombraries de la localitat de Tomares, a Sevilla, que servia per a establir i conservar la identitat i les línies frontereres del grup i dels seus interessos comuns. Tot això contribuïa a establir i reafirmar la identitat del grup propi i de les seves exigències i demandes i també a mantenir una frontera davant de les hostilitats de l’alcaldessa, la consellera del Medi Ambient i de l’empresa PILSA. Davant les amenaces d’acomiadament si no desconvocaven la vaga, el grup va mantenir la unitat i les seves senyes d’identitat i finalment van poder aconseguir el seu objectiu fonamental, durant un temps, que era el de no ser acomiadats. Aquesta va ser una de les claus fonamentals de les funcions positives d’aquest conflicte.
La protecció del grup i el manteniment d’aquest, evitant la dissolució es va reforçar després de que en el mes de gener de l’any 2003, l’alcaldessa Antonia Hierro y la consellera de Medi Ambient, Cristina Pérez, els intentessin rescindir els seus contractes amb l’empresa PILSA i afirmant que municipalitzarien de nou el servei, sense explicar com els hi afectaria amb ells. Als treballadors se’ls va intentar confondre i dividir perquè el grup es debilités en la seva unitat i identitat, oferint-los unes coses a uns i a d’altres als restants. També se’ls hi deia que havien d’escollir entre l’Ajuntament o la CNT. Però davant la negativa de pactar unes condicions laborals satisfactòries i amb garanties de futur, es convoca una vaga indefinida amb l’exigència fonamental de que se’ls hi doni una feina digna i que es paguin els retards en les nòmines i en les pagues extra. La consellera de Medi Ambient els amenaça que desconvoquin la vaga, però aquests no cedeixen finalment, gràcies a la intervenció del delegat de la Secció Sindical que els informa que no els poden acomiadar així i que han de ser adscrits a una altra empresa segons l’article 49 del seu Conveni General. Finalment, tampoc volen pactar amb CCOO, perquè no se’n fien i per mantenir el grup i evitar dispersions.
Hi havia una funció real i una altra de irreal en el conflicte, ja que per la banda de la funció positiva del conflicte real, en els inicis del problema a Tomares, els treballadors estaven frustrats de no poder arribar a un consens amb l’Ajuntament ni amb la consellera de Medi Ambient, que es negaven a negociar qualsevol de les peticions dels treballadors. La irreal venia perquè necessitaven la vaga com a forma de manifestació per tal d’alliberar tota la tensió que tenien acumulada, donat que no els hi pagaven les hores extres que feien i veien disminuir els seus drets laborals i a estar condemnats a un futur incert.
L’estructuració del grup , al principi del conflicte i fins a la vaga del 17 de Febrer del 2003, es tractava d’un grup tancat. La CCOO va intentar aliar-se amb ells perquè ells també tenien problemes amb les mateixes institucions i proposaven unir el conflicte de la neteja amb uns que estaven patint tres treballadores, una psicòloga i dues treballadores socials, però finalment van decidir no ajuntar-se amb ells per tal d’eliminar elements que poguessin derivar en divisionistes; també creien, que els acords presos de la CNT establien que la seva acció sindical s’havia de desenvolupar preferentment de manera solitària i ells argumentaven que no tenien problemes amb aquestes tres treballadores ni amb la gent afiliada a les CCOO, però sí amb els seus executius i amb la política de col·laboració general que tenien els seus empresaris.
Amb el partit de IU no hi va haver entesa, perquè el seu conseller, Juan Bretones, feia i deia tot el que l’alcaldessa li deia, per tant, no hi va haver acords ni reunions amb ells ni cap firma de papers per a arribar a acords. En aquells moments la reputació i mala fama d’aquest conseller, de l’alcaldessa, de PILSA i de la consellera de Medi Ambient, era palpable a tot el poble de Tomares. El delegat de Treball, avisa que la situació no pot continuar així i es podria haver firmat un acord favorable amb i per als treballadors però novament la consellera Cristina Pérez, no ho consent dient que la vaga no era contra l’ajuntament sinó amb l’empresa PILSA, per tant, no s’arriba a cap acord. Es podria dir, que des de la vaga, el grup va passar a ser obert en el sentit de que, hi havia una manifestació molt evident de discrepàncies, molt més que abans de la primera gran vaga del dia 17 de Febrer.
Finalment, es va produir la unificació de l’adversari , malgrat que ells/es, no ho volguessin fer i el motiu d’això l’exposo a continuació. Després de la gran vaga, en que hi va haver molta pressió de diverses institucions per tal de fer entrar a altres grups de neteja i fins i tot el dia 22 de Febrer i sota l’ordre de l’alcaldessa, es van presentar nou camions de l’empresa Ferrovial amb “esquirols” que eren gent que no estava qualificada per a fer aquesta feina, escortats per un centenar de policies locals i de guàrdies civils, que van netejar el poble, malgrat les protestes dels antics treballadors de PILSA que eren els que ho havien de fer però que no ho feien perquè protestaven per les seves condicions laborals. Els antics treballadors, no volien deteriorar el poble, ni fer perillar la salut dels seus ciutadans ni degradar la imatge d’aquest, ni generar cap impacte ambiental però volien que se’ls escoltés i es comencés a negociar solucions a aquest conflicte. L’alcaldessa es va emparar amb aquesta actuació dient que estava en perill la salut pública del poble i els treballadors de la vaga van avisar que a la propera, prendrien mesures legals.
a un delegat i es comencen a realitzar reivindicacions i reunions. Més endavant i davant de la por de poder ser acomiadats dels seus llocs de treball per part de Cristina Pérez, la consellera de Medi Ambient, els treballadors decideixen desconvocar la vaga i el delegat de la Secció Sindical els convoca en una assemblea aquella mateixa tarda a la que assisteix el Secretari General de la CNT de Sevilla, el qual els informa que un cop convocada la vaga no poder ser acomiadats per l’article 49 del Conveni General de la Neteja Pública, que diu que quan es produeix una rescissió, traspàs o rescat d’un contracte, els treballadors han de ser adscrits o subrogats a la nova empresa o entitat pública privada. Durant la segona vaga, hi va haver durant els diversos mesos que va durar, varis representants però al final els que van decantar la balança a favor dels treballadors van ser la CNT, els treballadors de la neteja pública viària i d’escombraries i l’empresa “Ferrovial Servicios S.A”, que posava fi a 134 dies de vaga.
Pel que respecta a la manifestació del conflicte , segueix unes pautes previsibles. L’ajuntament de Tomares, a Sevilla, decideix privatitzar el sector de la neteja viaria i de la recollida d’escombraries i cedir aquest servei a una altra empresa, PILSA. Els treballadors són cedits a aquesta i posteriorment, l’any 2003, s’acabava el contracte entre l’ajuntament i PILSA i van sorgir tot un conjunt de precarietats en els materials de feina, en el no pagament de les hores extra, en el tracte amb els treballadors, etc. En vista de tot això i de que la situació no canviava, quatre treballadors passen a afiliar-se a la CNT de Sevilla, que creien que podien resoldre el conflicte amb més eficàcia que no pas amb CCOO. Es constitueix la secció sindical, es nomena un delegat i comencen les reunions i les entrevistes amb els responsables de l’ajuntament per a esbrinar quin serà el futur de PILSA. Al mes de gener, la senyora Antonia Hierro, consellera del Medi Ambient del PSOE, vol rescindir el contracte amb PILSA i també manifesta la intenció de municipalitzar de nou el servei. Als treballadors se’ls cita individualment, intentant-los dividir i se’ls hi diu que han d’escollir entre la CNT i l’Ajuntament. Posteriorment, el sindicat manté reunions amb els responsables de l’Ajuntament però no prosperen les negociacions. En vista de tot aquest panorama, a finals de gener es decideix convocar una vaga indefinida. Durant tota la vaga, l’alcaldessa repetirà el discurs que no negocia sota pressió i la consellera de Medi Ambient fa un ultimàtum als treballadors, advertint-los que han de desconvocar la vaga ràpidament o els acomiadaran a tots. Davant d’això, els treballadors de Tomares decideixen desconvocar la vaga però la tornen a convocar, perquè el delegat de la Secció Sindical, els informa que no poden ser acomiadats i que l’article 49 del seu conveni, els empara i no els poden fer fora així com així. Acte seguit, la CCOO proposen unir els conflictes que ells tenien amb els de la neteja viària i d’escombraries, però decideixen que no ho
faran, perquè no es fien d’aquesta i també creuen que els podrien afeblir com a grup amb una identitat i objectius propis. La segona vaga va descórrer per camins semblants, però amb més protestes, mala maror i la diferència fonamental va ser l’impacte i la durada, més grans que a la primera vaga.
La possibilitat d’acord , el sindicat de treballadors de la neteja viària i d’escombraries de Tomares, intenta esgotar totes les vies per tal d’arribar a acords, sempre i quan quedin garantits els seus drets a tenir una feina digna i també queda palès el poder de negociació final amb la resolució del conflicte entre la CNT, l’alcaldessa i l’empresa Ferrovial, Antonia Hierro. No és que el conflicte durant el procés es caracteritzés per les negociacions que hi van haver, perquè de negociacions n’hi va haver poques davant la negativa de les empreses, del partit polític d’IU, de l’alcaldessa i de la consellera de Medi Ambient, però al final amb tota la mala maror de la gent del poble i la paupèrrima imatge que estaven donant l’alcaldessa, la consellera i totes les altres empreses i figures polítiques que hi havia al darrera, van haver de claudicar perquè les condicions sanitàries del poble estaven en perill i tots els mitjans de comunicació se n’havien fet ressò de la notícia i de la llarga vaga que s’estava produint. La segona vaga, es va produir amb més freqüència, va ser més duradora, amb més impacte i també amb més extensió.
Les conseqüències del conflicte, van ser de governabilitat i de regulació finalment a totes dues vagues, davant de totes les pressions que el poble, l’empresa Ferrovial i d’altres institucions que no es volien aliar amb l’alcaldessa per no deixar la seva imatge més demacrada.
c) El model de gestió del conflicte laboral de Tomares és el pluralista a les dues vagues. Aquest tipus de model té una visió dinàmica del conflicte laboral i per tant, reconeix que, inevitablement, existeix el conflicte en les relacions laborals, encara que aquest no té perquè ser patològic, sinó que es produeix perquè gairebé sempre hi ha diferències en els interessos dels diversos grups que entren en conflicte, però que amb el temps s’esvaeix o s’arregla i que està limitat al marc institucional. El conflicte de Tomares i tot el desenvolupament d’aquest, encaixa en la ASEC (acord sobre la solució extrajudicial de conflictes). El motiu en el que em baso per dir això és que compleixen els tipus de conflictes que s’hi produeixen, que són:
- Al final de tot del conflicte, hi ha acords relacionats amb l’aplicació del conveni col·lectiu que s’acaba pactant, tant a la primera vaga ( 17 de Febrer al 9 de Març del 2002), com a la segona (Març de 2003 fins al 29 de Juliol del 2003).
A la segon vaga, la de l’abril del 2003, els serveis mínims van ser fixats en torn al 50% dels serveis habituals. Malgrat que la CNT els va trobar desproporcionats perquè les de l’any passat, abans esmentades, no eren el doble com en aquest any, els van acabar complir totalment.
- La convocatòria de les dues vagues, tant la de l’any 2002 com la del 2003, es compleix, ja que la manifestació principal del conflicte són les vagues, malgrat que l’extensió, la freqüència i la durada són més gran a la segona, l’impacte social per la novetat del conflicte és gran però no tant com en la primera. Destacar també que l’impacte pròpiament dit, el que fa referència al conflicte i a la seva dimensió, el nombre de jornades perdudes per les aturades també va ser superior a la segona vaga.
- Els conflictes que es van produir en els períodes de consultes, van ser més greus i latents per als treballadors a la segona vaga que a la primera, com en el paràgraf anterior he assenyalat.
d) Aquest conflicte és terciari, i un dels motius és que la terciarització del conflicte implica una divisió i una multiplicació més grans d’acords amb la pròpia diversitat en la producció dels serveis públics i dels privats. També és terciari perquè apareixen nous sindicats professionals, que en el cas de les dues vagues, venen a representar i a adoptar a petits col·lectius d’empleats de la neteja viària i d’escombraries qualificades per a aquesta feina, que funcionen en base a una lògica microcorporativista i que s’uneixen els uns als altres perquè tenen un seguit d’interessos específics desvinculats dels interessos generals, tant de l’ajuntament com de l’empresa PILSA. És terciari perquè es qüestionen l’equilibri de forces amb els sindicats tradicionals i aquest tipus de conflictes en els serveis, en aquesta cas de la neteja dels carrers i de les escombraries, té una repercussió politico-social destacada sobre la gent del carrer i dels ciutadans que en fan ús de la via pública i dels contenidors on aboquen les escombraries i la brossa, i se’n fa ressò per tots els mitjans de comunicació. Un altre motiu important i que demostra que és terciari, és que el conflicte és directament proporcional a la creació de problemes a tercers subjectes i la rellevància social del conflicte d’aquestes dues vagues, provoca a la vegada, un debat politiconormatiu (alcaldessa, PILSA, Ferrovial, la CNT…) , que demana una regulació més gran i que eviti els abusos i els efectes nocius que pateixen la gent del carrer però que també repercuteix negativament en d’altres sectors econòmicament. Per tant, la demanda d’intervenció de les autoritats públiques (ajuntament, conselleria de Medi Ambient, empreses com PILSA, la CNT…), fa que el conflicte acabi convertint-se en multilateral, que vol dir que afecta principalment als empresaris i als sindicats. Que sigui multilateral, fa que el sector terciari tingui un alt poder de ser vulnerable i feble perquè afecta a serveis socials molt
importants i això pot provocar, efectes molt negatius en relació amb la vaga i la protesta que es fa, com seria en aquest cas, les condicions de salut viària del poble de Tomares, que en no recollir la brossa, els gèrmens i els bacteris es poden descontrolar i afectar a la salut de la població, a part de la contaminació ambiental i de l’impacte visual que es genera. Un altre motiu que indica que és terciari és que les dues vagues es manifesten per mitjà de vagues curtes, com va ser en la primera, la del 2002, i més freqüents i curtes i fragmentades com van ser les del
- També és important esmentar, que una característica clàssica és la de la seva fragmentació, o sigui, que hi ha molts episodis en les dues vagues que són limitats i difusos, cosa que a la llarga fa que la capacitat de negociació dels principals actors (sindicats, empresaris, consellers, alcaldessa,etc), sigui difícil d’encarrilar i que, per tant, no afavorirà gens l’acord i la regulació del conflicte.
Pregunta 2
Històricament, les vagues generals servien per fer caure al Govern, creant una situació pre-revolucionària. En el període actual, han servit per paralitzar l'aplicació d'una política i obligar al Govern a negociar. El Govern d'Aznar també va intentar imposar una reforma del mercat laboral i es va veure obligat a rectificar. L’actual situació que estem vivint tots, pot equiparar-se a la dels anys 1820, 1830 i 1848, que van ser conseqüència de l'evolució d'una situació que ja es feia palpable d’ençà un temps enrere : l'explotació de la classe obrera ja estava deixant de ser rendible, per la qual cosa calia començar a donar-li coses als treballadors del carrer, encara que dins d'un ordre i de forma reglamentada. Les vagues són un instrument del segle XIX pensat per resultar efectiu en un context on regnava la producció. En la mesura en què aquesta es paralitzava, no es generaven ingressos, la qual cosa contribuïa a moure la balança del poder: els amos de les fàbriques tenien els diners i els treballadors la capacitat productiva, per la qual cosa, després d'un pols sostingut, tots dos estarien obligats a entendre's. Però aquesta posició teòrica amb prou feines resulta aplicable a la nostra època. En primera instància perquè a Occident amb prou feines es produeix gens: vivim en societats terciaritzades, on paralitzar la producció resulta escassament rellevant com a arma de negociació. I en segon lloc, perquè la vaga, i més des que va aparèixer la crisi, cada vegada és menys emprada sectorialment per aconseguir millors condicions laborals.
No obstant això, moltes persones segueixen tenint al cap, aquesta forma de conflictivitat social com la primera i única a la qual acollir- se. Aquelles imatges de treballadors reunits en piquets a les portes de les fàbriques continuen operant en l'inconscient col·lectiu, a pesar que ja amb prou feines queden fàbriques a Espanya, i potser per això anessin tan celebrats en alguns sectors els ressons del passat que evocaven les recents vagues dels miners asturians.
contundentment reprimides per la policia de l’estat, guàrdia urbana o per els mossos d’esquadra aquí a espanya.
Per tant, al meu parer, les vagues avui en dia serveixen de poc a no ser que siguin milions de persones en una mateixa ciutat les que protestin o que siguin moltes a dins del propi país, però sí que val la pena protestar i/o pressionar utilitzant altres vies (mitjançant partits polítics alternatius, plataformes ciutadanes, grups socials, etc. ) i l’objectiu d’això és que el futur no tan llunyà, no se’ns presenti tant negre.
En la meva opinió, les vagues, doncs, s'han convertit en lluites per la visibilitat i en tot acte públic, tan important com la realitat, l’és la percepció que en té la ciutadania. La quantitat d'informació a la qual podem accedir directament és limitada però molt més que no fa pas deu anys ( gràcies a internet), per la qual cosa, encara depenem en gran manera de la cobertura dels mitjans de comunicació. Una manifestació i una vaga són també una guerra de percepcions, a la qual ara contribueixen en una nova mesura les xarxes socials.
Les vagues, des d’un punt de vista de conscienciació social i internacional, serveixen perquè el poder sàpiga que no estem d'acord amb la seva forma de governar, serveixen per a demostrar que no estem conformes amb una situació donada, per ser congruents amb la dignitat, per fer front a les futures angoixes, per demostrar que no ens resignem i de que els nostres fills no s'avergonyeixin de nosaltres. Per comprovar que encara som ciutadans i no una massa uniformement egocèntrica i per a cristal·litzar la vella dita que la unió fa la força, serveixen perquè la violència no es deslligui, per a fer saber que som crítics i que som més civilitzats que els alts dirigents bancaris i polítics i per a mostrar la nostra disconformitat i enviar-los el missatge que estan prostituïts en la seva acció política i que no ens rendirem, que volem aconseguir un futur digne i pròsper.
Bibliografia i Webgrafía consultada
De Alós-Moner Vila, Ramón; Armadans Tremolosa, Imma; Cervera Gómez, Carles; Feliu, Joel i Lajeunesse, Samuel; Martín Artiles, Antonio; Sacristán Maza, Sandra; Casadesús Rodríguez, Judith. (2011). Negociació i gestió del conflicte a les organitzacions. Teories del conflicte i negociació laboral ; una perspectiva sociològica. (3ª edició). Barcelona: FUOC, setembre 2011. Editorial: Eureca Media, SL.
Gencat.cat_. La institucionalització_ , des de http://www20.gencat.cat/ portal/site/culturacatalana/ menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/? vgnextoid=0205ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnex tchannel=0205ef2126896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnext
fmt=detall2&contentid=0929f62524fd7210VgnVCM1000008d0c1e0a RCRD
Wikipedia. (2013 ). Diálogo social, des de http://es.wikipedia.org/wiki/Di%C3%A1logo_social (visitada per última vegada el 11 de març de 2013).
Viquipédia. (2013 ). Primera vaga, des de http://ca.wikipedia.org/wiki/ Primera_vaga (visitada per última vegada el 13 de setembre de 2013).
Viquipédia. (2013 ). Sindicat, des de http://ca.wikipedia.org/wiki/ Sindicat (visitada per última vegada el 24 d’abril de 2013).
Viquipédia. (2013 ). Drets civils, des de http://ca.wikipedia.org/wiki/ Drets_civils (visitada per última vegada el 8 de març de 2013).
Viquipédia. (2013 ). Negociación colectiva, des de http://ca.wikipedia.org/wiki/Instituci%C3%B3 , (visitada per última vegada el 22 de juliol de 2013).
Wikipedia. (2013 ). Lewis A. Coser , des de http://en.wikipedia.org/wiki/Lewis_A._Coser (visitada per última vegada el 21 de setembre de 2013).
Casas, Pamela. (2008). Monografías. Huelga , des de http:// www.monografias.com/trabajos11/huelga/huelga.shtml (visitada per última vegada el dilluns 18 de febrer de 2008).
Abcdesevilla.es. (2002). Actualidad. El servicio de limpieza de Tomares inicia esta noche una huelga indefinida , des de http:// www.abcdesevilla.es/hemeroteca/historico-17-02-2002/sevilla/Ultima/ el-servicio-de-limpieza-de-tomares-inicia-esta-noche-una-huelga- indefinida_38256.html (visitada per última vegada el 17 de febrer de 2002).
