¡Descarga solucio pac1 2017 y más Apuntes en PDF de Comunicación solo en Docsity!
Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació Grau d’Informació i Documentació Gestió de continguts 2on semestre del curs 201 6 - 2017
Proposta solució PAC 1 – Gestió de continguts – 2n semestre del curs 2016-2017 - 1 -
Proposta solució PAC 1
En aquesta primera pràctica volíem observar l’impacte de l’eclosió de la informàtica i de l’era digital en diaris de llarga tradició, com La Vanguardia, que han hagut d’adaptar-se per mantenir la competitivitat en un entorn tecnològic nou i canviant.
Volíem que poséssiu de relleu les dificultats i la complexitat d’aquest procés d’actualització a les noves tecnologies però alhora també que l’observació del cas us permetés adonar-vos de les avantatges competitives amb què compta un mitjà de llarga trajectòria en relació als mitjans nascuts directament en l’entorn digital en els darrers anys.
L’evolució de la gestió de continguts a La Vanguardia
En les primeres qüestions calia fer un repàs de l’evolució de la gestió de continguts del diari, i en especial de la incorporació de gestors de continguts.
Com s’explica en els vídeos de la unitat, l’arxiu en paper i fitxes, elaborades a mà, per tema, personatges i autor, van ser les formes rudimentàries de gestió dels continguts produïts durant molt de temps. Fins i tot ja als anys setanta, és el recurs a les col·leccions enquadernades en volums, amb tots els exemplars del diari, el que permet donar un cop d’ull a l’arxiu.
Després, a poc a poc, anirien arribant els motors d’indexació Tòpic, Aurora i G-NOMA, que el diari incorpora per tal de millorar la gestió i conservació de continguts. Tòpic és el primer que s’incorpora, ja als anys 90, i permet constatar que la millora és útil. Per aquest motiu, s’opta per estrenar-ne un de nou que aporta millores, l’Aurora. Entre les millores, l’accés a arxius en alta resolució i una centralització més o menys eficaç dels fluxos de treball. Però, a la pràctica, no acaba de desplegar-se bé com a sistema documental únic per tot el grup Godó, per la qual cosa l’any 2004 es canvia al G-Noma, que amplia i perfecciona l’Aurora.
La principal avantatge que aporta el G- NOMA és que centralitza la introducció d’informació, ja sigui procedent de l’arxiu, les agències de notícies, redactors o corresponsals... De manera que ja no hi ha diverses bases de dades, cosa que pot dur a què la informació sigui difícil de trobar o es perdi, sinó una d’única que ho aglutina tot. G-NOMA permet així als redactors ser més autònoms a l’hora de buscar documentació, ja sigui per a la versió paper o per a la versió web.
El gran avantatge del sistema Hermes, incorporat l’any 1996, era que permetia treballar amb diverses edicions amb el mateix flux de contingut. Integrava per primer cop tots els continguts (textos, fotos i gràfics) i la principal novetat era que la unitat
Proposta solució PAC 1 – Gestió de continguts - 2n semestre del curs 2016-2017 - 2 -
de treball i de sortida era directament la pàgina del diari. Això suposava dos fites destacades per a la redacció del diari:
la composició de la pàgina es feia a la redacció. el periodista la podia recuperar de forma senzilla.
Cercadors, arxius i gestió de continguts
Centràvem la 4a qüestió de la PAC en la comparativa entre els cercadors principals (els de la pàgina d’inici) del New York Times i La Vanguardia, dos diaris amb més d’un segle d’història i per tant amb un enorme volum de continguts publicats fins ara. Per això us conduíem amb una sèrie de preguntes a fi d’anar descobrint què són capaços de cercar, identificar i oferir com a resultat a cerques no vinculades necessàriament a l’actualitat sinó més aviat a la seva cobertura de fites històriques.
Mitjançant una cerca acotada us fèiem arribar a veure com des del cercador principal del NYT (evidentment amb cerques en anglès) es podien trobar continguts de l’any 1944 (en versió text per llegir en web acompanyat d’una versió digitalitzada de la pàgina impresa d’origen). Si no es trobaven de seguida, un ampli menú de filtres just a la vora dels resultats permet ràpidament acotar encara més la cerca. Per contra, cap contingut d’aquesta antiguitat se’ns ofereix en canvi des del cercador principal de La Vanguardia , que només retorna continguts publicats a l’edició digital i també alguns provinents de l’edició impresa. A banda, els filtres oferts per acotar són molt menys i més vagues (data i rellevància) i ofereix tan sols el visionat d’unes poques pàgines de resultats.
Aquest tipus de cerca i el resultat que ofereix fan palès que el New York Times , a diferència de La Vanguardia , ha aconseguit fer convergir tots els arxius (els nascuts en l’era internet i els d'hemeroteca) perquè puguin ser trobats des d'un sol cercador. En canvi, LV amb diversos gestors operant en paral·lel, no ha fet aquest esforç. D'aquí que tinguis cercador principal per a continguts relativament recents i cercador en l'espai hemeroteca per als antics, originaris de l’edició impresa.
Com vèiem en els vídeos de la unitat, arxiu, edició paper i edició web funcionen amb sistemes diferents perquè han anat incorporant sistemes de treball i gestors de contingut en moments històrics diferents i sempre han treballat en paral·lel. A banda d’un fet no menys rellevant: no hi ha hagut una voluntat i estratègia d’empresa clares per fer confluir aquests serveis. És la cultura del monomitjà, que domina sobretot en els mitjans amb molta tradició. Fer el pas cap a la convergència de les redaccions (en el cas de La Vanguardia , de la digital i de l’edició impresa) i cap a sistemes multiplataforma implica un canvi tecnològic i d’organització laboral de gran envergadura.
D’altra banda, haver arribat fins aquí en l’observació de la gestió dels arxius d’ambdós diaris també ens permet veure que divergeixen en el model d’explotació econòmica dels continguts d’aquests arxius.
Fruit de l’esforç i la inversió realitzada, a més d’un canvi d’estratègia empresarial que el va dur fa uns anys a abandonar el gratis total a internet per tornar a fer pagar pels continguts al web, el New York Times, et permet cercar els continguts i llegir-ne un
