Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


resum tema 2, Resúmenes de Historia de la Psicología

Asignatura: Histora de la Psicologia, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UOC

Tipo: Resúmenes

2016/2017

Subido el 17/05/2017

aberbel222711
aberbel222711 🇪🇸

3.6

(34)

14 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 2. FUNDACIÓ I ESTABLIMENT DE LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA
Historia de la psicologia
1. EL NAIXEMENT DE LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA
El seu interès fonamental va demostrar que els fenòmens psíquics o mentals eren susceptibles de ser
mesurats de manera sistemàtica. La psicologia científica es va distanciar de la psicologia filosòfica. La
nova psicologia volia obtenir dades empíriques per a fonamentar les seves teories i això la va conduir a
treballar en el laboratori. A l’any 1879, es considera el naixement de la psicologia com a ciència, ja que
Wundt va fundar el primer laboratori a Leipzig.
Wilhelm Wundt (1832-1920):
- Establiment d’una definició de la psicologia.
- Plantejament d’un objecte d’estudi.
- Concreció d’uns problemes que havien de ser resolts.
- Indicació de la metodologia que s’havia de fer servir.
- Fundació del primer laboratori de psicologia experimental.
- Creació d’un òrgan de difusió: la revista Philosophische Studien, que va permetre la divulgació de
treballs científics en psicologia.
La psicologia científica va ser producte de la interacció de la psicologia filosòfica i la fisiologia del
sistema nerviós i, en particular, de la sensorial.
En el marc geogràfic alemany es va donar un procés que s’ha denominat role-hybridization que s’entén
en el context acadèmic alemany, en un moment històric en el qual la fisiologia tenia un estatus més
elevat que la filosofia, ja que les ciències naturals estaven molt valorades i els enfocament filosòfics
havien perdut crèdit. Els homes formats en el si de la fisiologia, davant l’absència de places de la seva
especialitat, van accedir a càtedres de filosofia i des d’allà van crear una manera nova d’entendre la
psicologia, la del seu enfocament científic i experimental.
2. LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA ALEMANYA
2.1 La psicologia de Wundt
Els autors que més van influir en el pensament de Wundt van ser:
- Fisiologia: J. Müller, E. Du Bois-Reynomd i H. von Helmholtz.
- Psicofísica: Fechner
- Filosofia: Herbart, Kant i Leibniz.
Wundt divideix la nova psicologia en psicologia experimental i psicologia col·lectiva o dels pobles;
la primera estudia els processos inferiors, és a dir, l’experiència immediata que ens arriba per mitjà
de la percepció sensorial, i la segona estudia els processos superiors. Wundt centrarà el seu
interès en la percepció-sensació i desterrarà del seu laboratori les investigacions experimentals al
voltant dels processos superiors perquè creia que no es podien tractar de manera sistemàtica i
experimental.
L’objecte de la psicologia podia estar especificat com l’estudi de l’experiència immediata, és a dir,
les experiències dels subjectes comunicades directament per ells mateixos sense cap tipus
d’abstracció o reflexió. Entenia per experiència els fenòmens com ara les sensacions, les percepcions i
els sentiments.
La tasca general de la psicologia experimental es concretava en els punts següents:
a) Ha d’analitzar el contingut de la nostra consciència en els seus elements constituents.
b) Ha d’estudiar les característiques qualitatives i quantitatives d’aquests elements.
c) Ha de determinar de manera exacta les relacions de coexistència i successió d’aquests elements.
La consciència per a Wundt és el conjunt d’experiències viscudes per una persona i els elements
d’aquesta eren les sensacions i els sentiments.
Un dels aspectes relatius a la consciència que Wundt va desenvolupar, va ser el d’ apercepció. Mentre
que la percepció era el procés d’entrada d’una representació mental en la nostra consciència,
l’apercepció s’ocupava de mantenir o traslladar determinada representació al centre d’atenció de la
consciència. Per tal de veure clar un contingut en la consciència havia d’estar portat al focus d’atenció i
per això era necessari un procés voluntari per part del subjecte. El sistema psicològic de Wundt ha
1
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga resum tema 2 y más Resúmenes en PDF de Historia de la Psicología solo en Docsity!

Historia de la psicologia

1. EL NAIXEMENT DE LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA El seu interès fonamental va demostrar que els fenòmens psíquics o mentals eren susceptibles de ser mesurats de manera sistemàtica. La psicologia científica es va distanciar de la psicologia filosòfica. La nova psicologia volia obtenir dades empíriques per a fonamentar les seves teories i això la va conduir a treballar en el laboratori. A l’any 1879, es considera el naixement de la psicologia com a ciència, ja que Wundt va fundar el primer laboratori a Leipzig. Wilhelm Wundt (1832-1920):

  • Establiment d’una definició de la psicologia.
  • Plantejament d’un objecte d’estudi.
  • Concreció d’uns problemes que havien de ser resolts.
  • Indicació de la metodologia que s’havia de fer servir.
  • Fundació del primer laboratori de psicologia experimental.
  • Creació d’un òrgan de difusió: la revista Philosophische Studien , que va permetre la divulgació de treballs científics en psicologia. La psicologia científica va ser producte de la interacció de la psicologia filosòfica i la fisiologia del sistema nerviós i, en particular, de la sensorial. En el marc geogràfic alemany es va donar un procés que s’ha denominat role-hybridization que s’entén en el context acadèmic alemany, en un moment històric en el qual la fisiologia tenia un estatus més elevat que la filosofia, ja que les ciències naturals estaven molt valorades i els enfocament filosòfics havien perdut crèdit. Els homes formats en el si de la fisiologia, davant l’absència de places de la seva especialitat, van accedir a càtedres de filosofia i des d’allà van crear una manera nova d’entendre la psicologia, la del seu enfocament científic i experimental. 2. LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA ALEMANYA 2.1 La psicologia de Wundt Els autors que més van influir en el pensament de Wundt van ser:
  • Fisiologia: J. Müller, E. Du Bois-Reynomd i H. von Helmholtz.
  • Psicofísica: Fechner
  • Filosofia: Herbart, Kant i Leibniz. Wundt divideix la nova psicologia en psicologia experimental i psicologia col·lectiva o dels pobles; la primera estudia els processos inferiors , és a dir, l’experiència immediata que ens arriba per mitjà de la percepció sensorial, i la segona estudia els processos superiors. Wundt centrarà el seu interès en la percepció-sensació i desterrarà del seu laboratori les investigacions experimentals al voltant dels processos superiors perquè creia que no es podien tractar de manera sistemàtica i experimental. L’objecte de la psicologia podia estar especificat com l’estudi de l’experiència immediata , és a dir, les experiències dels subjectes comunicades directament per ells mateixos sense cap tipus d’abstracció o reflexió. Entenia per experiència els fenòmens com ara les sensacions, les percepcions i els sentiments. La tasca general de la psicologia experimental es concretava en els punts següents: a) Ha d’analitzar el contingut de la nostra consciència en els seus elements constituents. b) Ha d’estudiar les característiques qualitatives i quantitatives d’aquests elements. c) Ha de determinar de manera exacta les relacions de coexistència i successió d’aquests elements. La consciència per a Wundt és el conjunt d’experiències viscudes per una persona i els elements d’aquesta eren les sensacions i els sentiments. Un dels aspectes relatius a la consciència que Wundt va desenvolupar, va ser el d’ apercepció. Mentre que la percepció era el procés d’entrada d’una representació mental en la nostra consciència, l’apercepció s’ocupava de mantenir o traslladar determinada representació al centre d’atenció de la consciència. Per tal de veure clar un contingut en la consciència havia d’estar portat al focus d’atenció i per això era necessari un procés voluntari per part del subjecte. El sistema psicològic de Wundt ha

Historia de la psicologia estat denominat voluntarista. La voluntat era, així, una espècie de sentiment, un sentiment de decisió o resolució, que conduïa a una acció manifesta. El mètode de la introspecció. La introspecció és el mètode que consisteix a fer servir com a material d’estudi el testimoni del mateix subjecte sobre les seves «experiències immediates». La Volkerpsychologie (‘Psicologia dels pobles’) ha estat considerada com una psicologia social ja que es dedica a l’estudi dels productes culturals dels pobles. Aquests productes socials, els concreta en el llenguatge, els mites i els costums , ja que són les més importants creacions de la ment col·lectiva, encara que dins hi participarien altres fenòmens socials i culturals com l’art, la religió, els sistemes legals i morals, etc. Criteris fonamentals de la Psicologia dels pobles

  • Els productes cultural que millor representen l’evolució psíquica són el llenguatge, els mites i els costums. Per mitjà del llenguatge ens podem intercomunicar i aquest ens serveix per a transmetre els pensaments i els fets culturals de la nostra comunitat, col·lectivitat o civilització. Els mites els interpreta com les representacions col·lectives de les pors, els ideals i les esperances comunes d’un poble.
  • La ment evoluciona cap al seu perfeccionament. Hi ha un trànsit evolutiu des de les cultures primitives fins a les societats actuals.
  • En la historia del desenvolupament de la humanitat podem establir una sèrie d’estadis pels quals ha passat la cultura humana:
    • Període de l’home primitiu, en què no hi ha característiques comunes de raça o origen.
    • Període de l’edat totèmica, en la qual apareixen les primeres formes d’organització social (famílies, tribus).
    • Període de l’edat dels herois, apareixen els caps, els líders carismàtics que arrosseguen els grups socials.
    • Període de la humanització o desenvolupament de la humanitat, en la qual els estats nacionals i les religions s’amplien i prenen força les religions semiuniversals com el cristianisme, l’islamisme i el budisme. 2.2 Psicologies científiques alemanyes no wundtianes 2.2.1 Hermann Ebbinghaus i l’estudi experimental de la memòria Hermann Ebbinghaus (1850-1909), es va interessar primer per la filologia i la història, per decidir-se finalment per la filosofia. Estudiant de la Universitat de Berlín. Ebbinghaus es converteix en el pioner de l’estudi d’aquest procés, i va exercir una influència profunda sobre la manera de tractar la investigació de la memòria. Amb el seu sistema de treball, va trencar amb els mètodes introspectius encara vigents al laboratori de Wundt a Leipzig i va obrir un camp d’investigació nou amb el qual va demostrar la possibilitat de fer servir el mètode experimental en els processos cognitius. Respecte a la memòria, Ebbinhaus:
  1. Va abandonar la confiança del testimoni de la introspecció a favor de l’evidència objectiva, fent servir el mètode de reaprenentatge i de l’estalvi, i va poder inferir amb aquest la retenció que es produïa.
  2. Va inventar un material calibrat (síl·labes sense sentit) que permetia un millor control experimental.
  3. Va criticar les lleis associatives de la contigüitat i de la successió immediata, per a introduir un estudi quantitatiu de les associacions remotes.
  4. Va fer ús de nocions estadístiques i matemàtiques per a mesurar la significació de les seves troballes i per a formular els seus resultats d’acord amb un model matemàtic. Va aportar a la psicologia experimental naixent un rigor científic i un marc metodològic que permetia la progressiva separació de la psicologia de la filosofia. La posició teòrica d’Ebbinghaus pot ser catalogada d’empírica, ateòrica o mancada d’escola, orientada a la investigació. 2.2.2 Georg Elias Müller i la seva tasca al Laboratori de Psicologia Experimental de la Universitat de Göttingen La tasca científica empresa per Müller, podem determinar dues etapes en la seva vida productiva:
    • Primera etapa: ocuparia, aproximadament, les dècades de 1880 i 1890 i estaria centrada en la problemàtica de la psicofísica i de l’estudi experimental de la memòria.

Historia de la psicologia llibertat i l’aire fresc eren factors necessaris per recobrar la salut. L’interès de Pinel en el camp científic, va ser el de la nosologia (identificar els trastorns mentals pel nom) i el de l’etiologia (identificar-los per la causa) dels trastorns mentals. Un altre destacat psicopatòleg va ser Jean Esquirol (1772-1840) va desenvolupar encara més les tècniques diagnòstiques i nosològiques i va ser el primer a fer l’ensenyament formal de la psiquiatria. Franz Anton Mesmer (1734-1815) va fer servir a la dècada de 1770 la hipnosi per a curar determinades conductes anòmales. James Braid (1795-1860) metge i cirurgià anglès, qui va fer servir la pràctica hipnòtica a meitat del segle XIX. Consistia en la fixació sensorial, i creia que induïa son artificial quan feia mirar fixament un objecte brillant a una persona per sobre de la línia de visió. Ell seguiria l’escola de Nancy. L’ Escola de Nancy, amb Hypolite Bernheim (1840-1919) , com a màxim representant, va defensar els fenòmens hipnòtics com a fenòmens induïts per suggestió i, per tant, com a fenòmens totalment normals. En discrepància, l’ Escola de la Salpêtrière , dirigida per Jean Martin Charcot (1825-1893), interpretava els fen hipnòtics com a símptomes de tipus histèric i, per tant, com a símptomes d’anormalitat. 3.4 Jean Martin Charcot, pare de la psicologia clínica francesadel sub Va formar part de l’escola parisenca de la Salpêtrière. Es va convertir en el neuròleg més famós de França. L’any 1882, el govern francès va crear per a ell la primera càtedra de neuropatologia (càtedra de clínica de les malalties del sistema nerviós) que hi va haver al món. Va intentar que la histèria fos considerada una autèntica malaltia. Era difícil de diagnosticar atesa la gran varietat de símptomes que la podien confondre o fins i tot ocultar-la. La va considerar una neurosi funcional del sistema nerviós. En el tractament de les pacients histèriques, per mitjà de la hipnoteràpia, va aconseguir grans èxits. La seva tècnica terapèutica consistia a hipnotitzar al pacient i aconseguir que exposés les seves molèsties. Va considerar que la causa podien ser vivències afectivoemocionals del subjecte en determinats moments de la seva vida anterior. 3.5 L’Escola de París Característiques pròpies de tota l’escola: 1 ) Van estar influïts per Ribot i Charcot. 2 ) Van mantenir una postura d’allunyament de la direcció experimentalista alemanya, i també de l’associacionisme i atomisme britànics. 3 ) Els seus estudis es van centrar en l’individu i els seus processos psíquics. 4 ) Van utilitzar l’observació interna i externa, fonamentalment del mètode clínic i hipnòtic.

4. LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA BRITÀNICA En parlar de la història de la psicologia anglesa, hem de tenir en compte les influències darwinianes i les influències derivades de la psicologia filosòfica. Les idees derivades de Darwin van ser essencials per a l’aparició de la psicologia animal o comparada i per a l’establiment d’una psicologia diferencial que, explica les diferències que es donen entre els individus. d’altra banda, la psicologia experimental, partint de la psicologia filosòfica, s’aglutina al voltat de les universitats de Cambridge i Londres, on es van crear els primers laboratoris experimentals anglesos. 4.1 Els inicis de la psicologia animal o comparada: G.J. Romanes i C. Lloyd Morgan La psicologia animal o comparada es fonamenta en el principi de la continuïtat entre les funcions psíquiques animals i humanes. George John Romanes (1848-1894) va ser un investigador, que la seva tècnica de treball va ser l’observació. El 1882, aquest autor va publicar Animal Intelligence , que va ser el primer text que s’escriu sobre la psicologia comparada. En aquest, es presentaven una quantitat immensa de dades sobre el comportament animal. El seu mètode va ser anomenat, mètode anecdòtic. Algunes de les

Historia de la psicologia seves observacions van originar polèmiques perquè eren excessivament generoses en l’atribució de determinades capacitats als animals i se li ha criticat la seva tendència cap a l’antropomorfisme (atribuir característiques humanes a l’animal). Conclusions del seu plantejament mental evolutiu: 1) Les « idees simples » com ara les impressions sensorials, les percepcions i els records de les percepcions són comuns a animals i homes. 2) Les « idees complexes » pertanyen a alguns animals i a l’home. 3) Les « idees nocionals », els conceptes del pensament abstracte només pertanyen a l’home. Un dels primers en reconèixer els perills d’aquest enfocament de la psicologia comparada inicial va ser Lloyd Morgan (1852-1936). El cànon de Morgan va ser formulat de la següent manera: «En cap cas podem interpretar una acció com el resultat de l’exercici d’una facultat psíquica superior, si es pot interpretar com el resultat de l’exercici d’una acció psíquica inferior en l’escala psicològica». Morgan va insistir en l’ aprenentatge per assaig-error , encara que no era l’únic ja que, es podia aprendre, per mitjà de la imitació de les conductes observades en els altres. Per a Morgan l’únic que heretaven els animals era la disposició innata a respondre als estímuls. Amb les atribucions d’evolucionistes com Darwin, Spencer, Romanes i Morgan, la psicologia comparada va aconseguir obtenir grans avenços a Gran Bretanya. No va aconseguir consolidar-se en aquest país a causa del domini d’un clima filosòfic idealista, contrari al desenvolupament d’una ciència experimental. 4.2 Francis Galton i la psicologia diferencial Francis Galton (1822-1911) va ser un dels pioners d’una nova psicologia que s’orientaria a aclarir el problema de les diferències individuals entre els homes. Galton va ser un home que es va caracteritzar pels trets següents: a) un enginy a l’hora de dissenyar invents i artefactes, b) obsessió per l’estudi de l’herència humana i la possibilitat de millorar la raça i c) una aplicació constant de la quantificació en els seus estudis. A Galton se li acredita la fundació de la psicologia individual (la psicologia de les diferències individuals en les capacitats humanes). Contribucions a la psicologia:

• L’heretabilitat de les característiques psíquiques. En el Geni hereditari , Galton partia de

diversos supòsits 1) l’existència d’una intel·ligència general que feia eminent tot aquell que la tenia (qui tingués aquesta disposició seria un geni); 2) que l’habilitat natural era una magnitud contínua que es podia quantificar, i 3) que la naturalesa imposava límits més enllà dels quals no es podia aprendre ni educar. Afirmava que la intel·ligència es transmetia de pares a fills. A mitjà del segle XI hi havia un clima especial a Anglaterra provocat per la revolució industrial, que va produir la immigració. Va omplir el carrer de ganduls, criminals, famolencs, alcohòlics, prostitutes, nens abandonats, etc. sorgeixen dos postures: darwinisme social (creat per Spencer, el qual creia que per mitjà de la selecció natural la humanitat tendiria a la perfecció;per tant, només era necessari deixar actuar a la naturalesa) i el moviment neohigienista (assenyalava que, el deteriorament de la població era causa de factors ambientals: baixa economia, falta d’ingressos, poca higiene, desnutrició i absència d’educació). En aquest marc sorgeix la eugenèsia , disciplina dedicada al perfeccionament de la raça mitjançant el control de la reproducció.

• L’estudi de les diferències individuals: Laboratori Antropomètric de Londres. El seu

laboratori estava especialitzat en el mesurament de l’home (pes, estatura, poder respiratori, força muscular, etc). Es va convertir en el prototip del que en el futur serien els gabinets psicomètrics, i es van generar en el seu si, els primers tests psicològics.

• L’aplicació de l’estadística a la psicologia. Va ser el primer a aplicar sistemàticament

l’estadística a les dades psicològiques, i va ser l’inventor de la correlació estadística i l’autor del primer mètode per a calcular-la.

• Altres aportacions de Galton a la psicologia. Va estudiar per mitjà de la introspecció les

imatges mentals, i va comprovar que en la formació d’aquestes hi havia diferències individuals, de tal manera que, mentre que hi havia subjectes que les empraven freqüentment, en altre no apareixien mai. Hi havia persones que en el seu procés de pensament feien servir altres