TEMA 2. FUNDACIÓ I ESTABLIMENT DE LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA
Historia de la psicologia
1. EL NAIXEMENT DE LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA
El seu interès fonamental va demostrar que els fenòmens psíquics o mentals eren susceptibles de ser
mesurats de manera sistemàtica. La psicologia científica es va distanciar de la psicologia filosòfica. La
nova psicologia volia obtenir dades empíriques per a fonamentar les seves teories i això la va conduir a
treballar en el laboratori. A l’any 1879, es considera el naixement de la psicologia com a ciència, ja que
Wundt va fundar el primer laboratori a Leipzig.
Wilhelm Wundt (1832-1920):
- Establiment d’una definició de la psicologia.
- Plantejament d’un objecte d’estudi.
- Concreció d’uns problemes que havien de ser resolts.
- Indicació de la metodologia que s’havia de fer servir.
- Fundació del primer laboratori de psicologia experimental.
- Creació d’un òrgan de difusió: la revista Philosophische Studien, que va permetre la divulgació de
treballs científics en psicologia.
La psicologia científica va ser producte de la interacció de la psicologia filosòfica i la fisiologia del
sistema nerviós i, en particular, de la sensorial.
En el marc geogràfic alemany es va donar un procés que s’ha denominat role-hybridization que s’entén
en el context acadèmic alemany, en un moment històric en el qual la fisiologia tenia un estatus més
elevat que la filosofia, ja que les ciències naturals estaven molt valorades i els enfocament filosòfics
havien perdut crèdit. Els homes formats en el si de la fisiologia, davant l’absència de places de la seva
especialitat, van accedir a càtedres de filosofia i des d’allà van crear una manera nova d’entendre la
psicologia, la del seu enfocament científic i experimental.
2. LA PSICOLOGIA CIENTÍFICA ALEMANYA
2.1 La psicologia de Wundt
Els autors que més van influir en el pensament de Wundt van ser:
- Fisiologia: J. Müller, E. Du Bois-Reynomd i H. von Helmholtz.
- Psicofísica: Fechner
- Filosofia: Herbart, Kant i Leibniz.
Wundt divideix la nova psicologia en psicologia experimental i psicologia col·lectiva o dels pobles;
la primera estudia els processos inferiors, és a dir, l’experiència immediata que ens arriba per mitjà
de la percepció sensorial, i la segona estudia els processos superiors. Wundt centrarà el seu
interès en la percepció-sensació i desterrarà del seu laboratori les investigacions experimentals al
voltant dels processos superiors perquè creia que no es podien tractar de manera sistemàtica i
experimental.
L’objecte de la psicologia podia estar especificat com l’estudi de l’experiència immediata, és a dir,
les experiències dels subjectes comunicades directament per ells mateixos sense cap tipus
d’abstracció o reflexió. Entenia per experiència els fenòmens com ara les sensacions, les percepcions i
els sentiments.
La tasca general de la psicologia experimental es concretava en els punts següents:
a) Ha d’analitzar el contingut de la nostra consciència en els seus elements constituents.
b) Ha d’estudiar les característiques qualitatives i quantitatives d’aquests elements.
c) Ha de determinar de manera exacta les relacions de coexistència i successió d’aquests elements.
La consciència per a Wundt és el conjunt d’experiències viscudes per una persona i els elements
d’aquesta eren les sensacions i els sentiments.
Un dels aspectes relatius a la consciència que Wundt va desenvolupar, va ser el d’ apercepció. Mentre
que la percepció era el procés d’entrada d’una representació mental en la nostra consciència,
l’apercepció s’ocupava de mantenir o traslladar determinada representació al centre d’atenció de la
consciència. Per tal de veure clar un contingut en la consciència havia d’estar portat al focus d’atenció i
per això era necessari un procés voluntari per part del subjecte. El sistema psicològic de Wundt ha
1
