Tema 2. La teoria de selecció de carteres.
Aquesta teoria va ser desenvolupada per H. Markowitz (1952) (prem Nobel d’economia) i el
que intenta aquesta teoria es explicar com ha de actuar un inversor racional en el moment
d’invertir els seus diners.
Un inversor qualsevol amb uns diners estalviats pot invertir els seus diners en accions o
obligacions que són actius financers que venen les empreses i que tenen risc. Tots dos actius
financers impliquen per a l’inversor assumir un risc per tant cadascun d’aquests dos actius està
presentat en el mercat amb una rendibilitat esperada i amb un risc, la desviació típica. Per
tant, en un món amb incertesa, com el que tenim, totes les Inversiones venen identificades per
dos paràmetres: rendibilitat esperada i risc associat a aquesta rendibilitat.
Actualment en el mercat espanyol tenim 181 empreses que venen les seves accions en el
mercat de capitals. Podeu trobar aquesta dada entrant en la web de la Borsa de Madrid. Per
tant un inversor qualsevol té davant seu 181 accions d’empreses diferents. Quina acció
agafarà? Doncs aquella que dins del conjunt eficient li proporcioni la rendibilitat més elevada
pel nivell de risc que està disposat a assumir.
Ara bé, només té aquestes 181 inversions diferents? No, ja que a més a més pot invertir el seu
diner en una cartera que consisteix en una combinació d’accions, però no en qualsevol
combinació d’accions. En una combinació d’accions que ha de proporcionar a l’inversor una
reducció del risc. Es a dir, la cartera ha de complir el següent:
σp < ∑σi
on i es cadascuna de les acciones que formen la cartera
p és la cartera “portfolio”
Es a dir que per a que una cartera estigui be formada cal que el risc de la cartera sigui més baix
que la suma del risc de cadascun del components de la cartera.
Cal recordar que la finalitat d’una cartera és reduir el risc.
Per tant, podem trobar una cartera que proporcioni una rendibilitat esperada igual que una
acció però amb un risc inferior.
Tot inversor racional busca maximitzar la rendibilitat i reduir el risc.
Com es possible que una combinació d’accions permeti reduir el risc?
Doncs per que quan combinem accions, actius amb risc, el que adquireix importància es la
correlació entre aquestes dues accions, adquireix importància el coeficient de correlació o la
covariança que es una mesura estadística que mesura com dues variables aleatòries varien
conjuntament.
Si combinem dues accions que tenen un coeficient de correlació proper a 1, accions del mateix
sector, la cartera que estem construint no permet reduir el risc.
