¡Descarga romano practica y más Ejercicios en PDF de Derecho Romano solo en Docsity!
1. Legis actiones
1.I. EX SPONSIONE TE MIHI XII MILIA SESTERTIVM DARE OPORTERE AIO. I D POSTVLO , AIAS AVT
NEGAS. Dic que m’has de donar dotze mil sestercis a causa d’una promesa verbal. Et demane que digues si és veritat o no. 1.II. M ITTITE AMBO HOMINEM. Deixeu tots dos l’esclau! 1.III. Q VOD TV MIHI IVDICATVS DAMNATVS ES SESTERTIVM XI MILIA , QUANDOC NON SOLVISTI, OB EAM REM EGO TIBI SESTERTIVM XI MILIA IVDICATI MANVM INICIO. Tinc una sentència de condemna contra tu per valor d’onze mil sestercis i, com no has pagat, per aquest motiu m’apodere de tu, a causa de la sentència d’onze mil sestercis. 1.IV. QVANDO TV NEGAS, IN DIEM TRIGENSIMVM TIBI IVDICIS CAPIENDI CAVSA CONDICO. Puix que ho negues,et convoque en trenta dies per a elegir jutge. 1.V. AIO TE MIHI SESTERTIORVM VI MILIA DARE OPORTERE : ID POSTVLO , AIAS AVT NEGAS. Dic que em deus donar sis mil sestercis. Et demane que digues si és veritat o no. 1.VI. PAMPHYLVM EGO EX IVRE Q VIRITIVM MEVM ESE AIO SECVNDVM SVAM CAVSAM. Dic que Pàmfil és meu d’acord amb el dret civil segons la seua condició.
Contingut del treball:
Indica a quina legis actio corresponen les anteriors certa verba****. Raoneu les respostes. i correspon la legis actiones “ legis actio per iudicis arbitrive postulationem” ja que aquest deute s’origina degut a una promesa verbal o estipulació. A aquesta certa verba li correspon la legis actiones “ legis actio sacramenti” , ja que aquesta certa verba era utilitzada pel pretor quan el demandant i el demandat simulaven un forcejament amb l’esclau, després d’haver afirmat tant el demandant com el demandat la propietat de l’esclau. verba la legis actiones que li correspon seria la “ legis actio per manus inectionem”, en tant en quan el condemnat no ha pagat ni ha nomenat cap vindex per a la seua defensa en el termini de 30 dies, es quan es produeix la present certa verba , i passant el deutor a propietat del demandant. Lucas Rivera Ferrer Grau en Dret Grup U
ACTIVITAT
COMPLEMENTÀRIA 1
Legis actiones i formulae
rba es tindra que regir per la legis actiones “legis actio per condictionem”, ja que seria la resposta del demandant al demandat quan aquest ultim negara que tenia un deute monetari concret, i emplaçant-lo a elegir jutge en un termini de 30 dies.
A la quinta certa verba li correspon la legis actiones “ legis actio per condictionem”, degut a que aquesta legis actiones fou introduïda per la lex Silia per a la reclamació de deutes de diners concrets i certs.
esta ultima certa verba correspon a la “ legis actio sacramenti” i seria dita pels dos litigants per tal de reclamar ambdos la propietat de l’esclau, tot seguit i després de simular un forcejament, seria el pretor el que diria la certa verba segona del present exercici.
2. Formulae
a)
I. TITIUS IUDEX ESTO. S I PARET NUMERIUM N EGIDIUM AULO AGERIO SESTERTIUM DECEM
MILIA DARE OPORTERE, SI INTER AULUM AGERIUM ET NUMERIUM N EGIDIUM NON
CONVENIT , NE EA PECUNIA INTRA ANNUM PETERETUR, AUT SI QUID DOLO MALO NUMERI
NEGIDII FACTUM EST , IUDEX N UMERIO NEGIDIO AULO A GERIO SESTERTIUM DECEM MILIA
CONDEMNATO, SI NON PARET ABSOLVITO.
Siga jutge Tici. Si hi és provat que Numeri Negidi ha de donar a Aule Ageri deu mil sestercis, si no ha estat convingut entre Aule Ageri i Numeri Negidi que no es demanaria eixe diners durant un any, o s’ha fet quelcom per Numeri Negidi amb dol dolent, condemna jutge Numeri Negidi a pagar a Aule Ageri deu mil sestercis; si no hi és provat, absol-lo.
II. MARCUS IUDEX ESTO. S I PARET NUMERIUM NEGIDIUM ILLUM SERVUM INIURIA OCCIDISSE,
QUAM OB REM QUANTI IS SERVUS IN EO ANNO PLURIMI FUIT, TANTAM PECUNIAM NUMERIUM
NEGIDIUM A ULO AGERIO DARE OPORTET , TANTAM PECUNIAM DUPLAM IUDEX NUMERIUM
NEGIDIUM A ULO AGERIO CONDEMNATO , SI NON PARET ABSOLVITO.
Siga Marc jutge. Si hi és provat que Numeri Negidi ha occit injustament aquell esclau, per la qual cosa Numeri Negidi ha de donar a Aule Ageri tant diners quant siga el màxim valor abastat per l’esclau en el propassat any, condemna jutge Numeri Negidi a pagar a Aule Ageri el doble d’eixa quantitat; si no hi és provat, absol-lo.
III. C AIUS IUDEX ESTO. S I PARET N UMERIUM NEGIDIUM A ULO AGERIO SESTERTIUM SEPTEM
MILIA DARE OPORTET, IUDEX N UMERIUM NEGIDIUM G AIO T ITIO SESTERTIUM SEPTEM MILIA
CONDEMNATO, SI NON PARET ABSOLVITO.
Siga jutge Cai. Si hi és provat que Numeri Negidi ha de donar set mil sestercis a Aule Ageri, condemna jutge Numeri Negidi a pagar set mil sestercis a Gai Tici; si no hi és provat, absol-lo.
VIII. Q UINTUS IUDEX ESTO. Q UOD IUSSU N UMERII NEGIDII PATRIS A ULUS AGERIUS C AIO
NUMERII N EGIDII FILIO FAMILIAS TOGAM VENDIDIT, QUA DE RE AGITUR , QUIDQUID OB EAM
REM C AIUM FILIUM AULO A GERIO DARE FACERE OPORTET EX FIDE BONA, EIUS IUDEX
NUMERIUM NEGIDIUM PATREM AULO AGERIO CONDEMNATO , SI
NON PARET ABSOLVITO.
Siga jutge Quint. Atés que en virtut d’autorització de Numeri Negidi pare, Aule Ageri ha venut una toga a Cai, fill de família de Numeri Negidi, qüestió sobre la qual s’hi pledeja, tot el que per aquest motiu haja de donar o fer Gai fill a Aule Ageri segons la bona fe, condemna jutge Numeri Negidi pare a favor d’Aule Ageri; si no hi és provat, absol-lo.
Contingut del treball:
VIII.1. Indica les parts de cadascuna de les precedents fórmules.
Formula 1 : NOMINATIO IUDICIS : T ITIUS IUDEX ESTO. “Siga jutge Tici”.
INTENTIO: SI PARET N UMERIUM N EGIDIUM A ULO A GERIO SESTERTIUM DECEM MILIA DARE OPORTERE ”
“Si hi és provat que Numeri Negidi ha de donar a Aule Ageri deu mil sestercis”
EXCEPTIO: SI INTER AULUM A GERIUM ET N UMERIUM N EGIDIUM NON CONVENIT , NE EA PECUNIA INTRA ANNUM PETERETUR, AUT SI QUID DOLO MALO N UMERI N EGIDII FACTUM EST.
“Si no ha estat convingut entre Aule Ageri i Numeri Negidi que no es demanaria eixe diners durant un any, o s’ha fet quelcom per Numeri Negidi amb dol dolent,”
CONDEMNATIO : IUDEX N UMERIO N EGIDIO A ULO A GERIO SESTERTIUM DECEM MILIA CONDEMNATO, SI NON PARET ABSOLVITO.
“ Condemna jutge Numeri Negidi a pagar a Aule Ageri deu mil sestercis; si no hi és provat, absol-lo.”
Formula 2 : NOMINATIO IUDICIS : M ARCUS IUDEX ESTO. “Siga jutge Marc”.
INTENTIO: SI PARET N UMERIUM N EGIDIUM ILLUM SERVUM INIURIA OCCIDISSE , QUAM OB REM QUANTI IS SERVUS IN EO ANNO PLURIMI FUIT, TANTAM PECUNIAM NUMERIUM N EGIDIUM A ULO A GERIO DARE OPORTET.
“Si hi és provat que Numeri Negidi ha occit injustament aquell esclau, per la qual cosa Numeri Negidi ha de donar a Aule Ageri tant diners quant siga el màxim valor abastat per l’esclau en el propassat any.”
CONDEMNATIO : TANTAM PECUNIAM DUPLAM IUDEX N UMERIUM N EGIDIUM A ULO A GERIO CONDEMNATO, SI NON PARET ABSOLVITO.
“Condemna jutge Numeri Negidi a pagar a Aule Ageri el doble d’eixa quantitat; si no hi és provat, absol-lo.”
Formula 3: NOMINATIO IUDICIS : C AIUS IUDEX ESTO. “Siga jutge Cai”.
“Atés que Aule Ageri ha comprat a Luci, qui ha estat posat per Numeri Negidi al capdavant d’una botiga d’oli, en l’exercici d’aquest comerç deu lliures d’oli, qüestió sobre la qual s’hi pledeja”.
INTENTIO: QUIDQUID OB EAM REM L UCIUM A ULO A GERIO DARE FACERE OPORTET EX FIDE BONA. “A tot el que per aquest motiu haja de donar o fer Luci a Aule Ageri segons la bona fe”.
CONDEMNATIO: EIUS IUDEX N UMERIUM N EGIDIUM A ULO A GERIO CONDEMNATO, SI NON PARET ABSOLVITO.
“ Jutge condemna Numeri Negidi a favor d’Aule Ageri; si no hi és provat, absol-lo.”
Formula 7: NOMINATIO IUDICIS: L UCIUS IUDEX ESTO. “Siga jutge Luci”.
DEMONSTRATIO: Q UOD TITII HEREDES DE FAMILIA ERCISCUNDA DEQUE EO , QUOD IN EA HEREDITATE AB EORUM QUO , POSTEA QUAM HERES FACTUS SIT , GESTUM ADMISSUMVE SIT , IUDICEM SIBI DARI POSTULAVERUNT.
“Atés que els hereus de Tici han demanat que se’ls donés un jutge per a la divisió del cabal hereditari i per als actes d’administració i gestió realitzats en relació amb l’herència per un d’ells després d’haver esdevingut hereu.”
INTENTIO: QUANTUM ADIUDICARI OPORTET IUDEX ADIUDICATO , QUIDQUID OB EAM REM ALTERUM ALTERI PRAESTARE OPORTET.
“Quant haurà d’ésser adjudicat a un i a l’altre adjudica’ls-ho, i tot el que per aquest motiu haurà de respondre un respecte a l’altre.”
CONDEMNATIO: EIUS IUDEX ALTERUM ALTERI CONDEMNATO , SI NON PARET ABSOLVITO. “Condemna jutge l’un en favor de l’altre; si no hi és provat absol-lo.”
Formula 8:
NOMINATIO IUDICIS: Q UINTUS IUDEX ESTO. “Siga jutge Quint.”
DEMONSTRATIO: Q UOD IUSSU N UMERII N EGIDII PATRIS A ULUS A GERIUS CAIO N UMERII N EGIDII FILIO FAMILIAS TOGAM VENDIDIT, QUA DE RE AGITUR. “Atés que en virtut d’autorització de Numeri Negidi pare, Aule Ageri ha venut una toga a Cai, fill de família de Numeri Negidi, qüestió sobre la qual s’hi pledeja.”
INTENTIO: QUIDQUID OB EAM REM CAIUM FILIUM A ULO A GERIO DARE FACERE OPORTET EX FIDE BONA.
“Tot el que per aquest motiu haja de donar o fer Gai fill a Aule Ageri segons la bona fe”:
CONDEMNATIO: EIUS IUDEX N UMERIUM N EGIDIUM PATREM A ULO A GERIO CONDEMNATO , SI NON PARET ABSOLVITO.
“Condemna jutge Numeri Negidi pare a favor d’Aule Ageri; si no hi és provat, absol-lo.”
VIII.2. Assenyala quina és la naturalesa de la intentio i de la condemnatio de cadascuna de les fórmules.
contemplat al “ius civile”. La condemnatio és incerta perque no s’especifica una quantitat monetaria conreta i infinita ja que ho deixa en mans del jutge.
Formula 5: : La acció és certa degut a que es reclama la propietat d’un esclau , de bona fe perque deixa en mans del jutge si es restitueix o no l’esclau, és acció real perque es propietat l’escalu del subjecte davant de tota la societat i no sols en altra persona, és de caracter civil per que esta contemplat en el “ius civile”. La condemnatio és incerta degut a que no s’especifica una quantitat exacta i infinita perque diu el que valga l’esclau sense posar llimit.
Formula 6: La acció és incerta perque no reclama una quantitat exacta de diners, i per tant li cal una “demonstratio”, de bona fe perque deixa en mans del jutge el que haja de fer el condemant, és acció personal perque es una acció entre dos persones i no en tota la societat, de caracter pretorià amb transposició de subjectes degut a que el “ius civile” no ho contempla i a més la condemna es per a una persona diferent de la que ha fet el possible delicte. La condemnatio és incerta perque no es demana una suma de diners exacta i infinita perque no es posa cap mena de llimit.
Formula 7: La acció és incerta ja que no es demana una cosa concreta, i li cal una demonstratio, és de bona fe perque ho deixa en mans del jutge, és acció real perque és davant de tota la societat, de caracter civil perque s’ocupa el “ius civile”, i la condemnatio és incerta perque no demana una cosa certa i limitada perque l’herencia es limitada.
Formula 8: La acció és incerta ja que no es demana cap cosa concreta, per tal cosa li correspon una demonstratio, de bona fe perque es el jutge qui amb el seu criteri ha de establir la equitat, és una acció personal perque es entre dos subjectes, de caracter pretorià amb transposició de subjectes ja que en la intentio es nomena a un subjecte i en la condemnatio a altre, i la condemnatio és certa degut a que es demana una quantitat monetaria exacta.
VIII.4. A quina acció correspon concretament cada fórmula? (pregunta voluntària).
Formula 1: “Legis actio per condictionem”, ja que es reclama un deute cert.
Formula 2: “Legis actio per manus iniectionem” ja que ha matat injustament a un esclau.
Formula 3: “Legis actio per condictionem”, ja que es reclama un deute cert.
Formula 4: “Legis actio per iudicis arbitrive postulationem”, ja que s’autoritza al jutge
a ordenar restituir el predi.
Formula 5: “Legis actio sacramenti” per tal de reclamar la
propietat d’un esclau. Formula 6: “Legis actio sacramenti” per
tal de reclamar la part d’oli que li falta. Formula 7: “Legis actio
per condictionem”, ja que es reclama un deute cert.
Formula 8: “Legis actio per iudicis arbitrive postulationem”, ja que s’autoritza al jutge a ordenar el que ha de fer.
b.I.Marc lliurà en préstec la quantitat de 100 sestercis a Livi. La restitució dels diners s’havia de fer 5 mesos després de rebre Livi els diners. Marc demanà a Livi que li tornara els diners 3 mesos després de la data del préstec i aquest es negà a la restitució. Marc va decidir d’emprende un procés contra Livi.
b.II. Tici posà al capdavant de la seua botiga de vi el seu esclau Eros. Livi va comprar en l’establiment tres litres d’oli i després es va adonar que només n’havia rebut dos. Per això va decidir de reclamar davant el magistrat.
b.III. Mevi, arrendatari de Cai d’un magatzem de blat, va deixar de pagar tres rendes, l’import de les quals arrivava a 200 sestercis. Cai, absent de Roma, va encomanar Luci de reclamar el deute.
b.IV. Tici va prendre possessió d’un dels predis de Cai aprofitant que era absent. En tornar d’Òstia Cai va iniciar un procediment contra Tici per tal de recuperar el seu predi que ell valorava en 10.000 sestercis. Tici al·legava que en una conversa amb Cai aquest l’havia donat permís per a ocupar i gaudir temporalment del predi i de la casa de camp que hi havia.
b.V.Quint, de 18 anys i fill de Semproni, ciutadà romà i amic personal de l’emperador Domicià, va rebre en préstec la quantitat de 200 sestercis. Havien convingut que els diners serien tornats quatre mesos després de rebre’ls. Vençut el termini el manllevador va decidir de reclamar els diners davant el pretor després de conéixer que Quint no li’ls volia tornar.
Contingut del treball (voluntari):
Redacta la fórmula processal adient per a cadascun dels precedents supòsits.
Supòsit 1: Siga jutge Semproni. Si hi és provat que Marc llliurà 100 sestercis a Livi i s’havia convingut de retornar els 100 sestercis als 5 mesos i si es prova que Marc volia que Livi li retornara els diners en 3 mesos, condemna jutge a Marc; si no es provat absol-lo.
Supòsit 2: Siga jutge Cai. Atés que Livi li va comprar a Eros, qui ha estat posat pel seu amo Tici al capdavant d’una botiga de vi, en l’exercici d’aquest comerç 3 litres d’oli , i si hi és provat que sols en va rebre 2, a tot el que per aquest motiu haja de fer o donar Eros a Livi segons la bona fe, jutge condemna a Tici a favor de Livi; si no es provat absol-lo.
Supòsit 3: Siga jutge Marc. Si hi és provat que Mevi ha deixat de pagar 3 rendes per import de 200 sestercis a Cai, jutge condemna a Mevi a pagar 200 sestercis a Levi; si no es provat absol-lo.
Supòsit 4: Siga jutge Quint. Si hi es provat que Cai li ha donat permis a Tici per tal d’ocupar i gaudir temporalment del predi i de la casa de camp valorat per Cai en 10.000 sestercis, jutge condemna a Cai; si no es provat condemna a Tici a pagar 10.000 sestercis a Cai.
Supòsit 5: Siga jutge Marc. Si hi es provat que Quint va rebre 200 sestercis d’un manllevador amb termini de ser tornats als 4 mesos de rebre’ls, i passat aquest Quint no els va voler tornar, jutge condema a Semproni a pagar quant la cosa valdrà; si no es provat absol-lo.
