¡Descarga derecho romano actividad 2 y más Ejercicios en PDF de Derecho Romano solo en Docsity!
ANDREA CEBRIAN RIVERA, 1ºY
ACTIVITAT A L’AULA 1: RES PUBLICA
1. A quantes constitucions polítiques s’hi refereix Polibi i quines són?
Es refereix a sis constitucions polítiques, i el seu ordre natural és: Monarquia, reialesa, tirania, aristocràcia, oligarquia i democràcia.
2. Descriu la teoria política de Polibi sobre les constitucions o règims polítics.
Segons Polibi hi ha tres especies de governs, la monarquia que degenera en tirania, la aristocràcia que degenera en injustícies i la democràcia que degenera al salvatgisme. “Sólo el que conozca la constitución natural de cada Estado es el que podrá conocer a fondo sus progresos, su auge, su mutación, su ruina, cuándo y cómo sucederá y en qué forma se cambiará. Me presumo que si a alguna república es adaptable este género de e E 0 0 0amen, es en especial la romana, porque su primer establecimiento y sus progresos son conformes a la misma naturaleza.”
La seua teoria es que els homes s’associen per necessitat, de reis van passar a tirans per una vida desordenada, de ser aristòcrates passaren a la injustícia per odi i enveja, i de democràcia es va passar al salvatgisme per la llei del més fort, i la conclusió de l’orde natural de les constitucions és que és inevitable que amb el temps les constitucions degeneren en les seues inferiors i que de elles naix una malaltia.
3. Quina és la constitució més excel·lent i per què?
La constitució més excel·lent és la República romana, perquè és el primer govern que no estava constituït per una sola persona, ja que aquests governs degeneraven ràpidament en el vici familiar i consegüent a la naturalesa. En la república les autoritats estaven contrapesades,es dividia en el cònsol(reflexa en la monarquia), el senat(reflexa en la aristocràcia) i el poble(reflexa en la democràcia), i amb les tres espècies de govern es creava el equilibri.
4. Considera Polibi assegurada la permanència de la constitució republicana
romana?
Si que considera que la República romana serà la permanent perquè es compon de tot lo bo i peculiars que es trobar en els millors governs, per tal que cap poder serà fora de l'àmbit i degeneren en el vici innata. A la República van ser voladís entre si les autoritats, per tal que aquest no va fer donar ni disminució massa a l'altra, però que tots són eren en l'equilibri i l'equilibri, la manera de l'embarcació que a tot arreu és impulsat igualment dels vents. La por de la gent, que tenia una bona part del govern, contenia l'orgull dels Reis. A la gent, així que van fer no es va atrevir contra el decòrum dels Reis, es refrenat el respecte del Senat, format el cos de les persones escollides i virtuós, que sempre s'havia de posar per part de la justícia. Sort que la part flaca, però que manté vigent la disciplina, va arribar a ser els més forts i poderosos amb l'agregació i contrapès del Senat. Amb aquest tipus de govern van conservar la seva llibertat més llarga que una altra gent que tenim notícies;I amb aquesta política, anticipant-se a on i com va originar mals, va establir la República esmentat sense perill.
ACTIVITAT A L’AULA 2: CORPUS IURIS CIVILIS
Descripció formal:
-Codex Iustiniani repetitae praelectionis: Aquest és la primera part del Corpus Iuris Civilis,
és la reelaboració del Codex Iustinianeus que afegeix les noves constitucions posant-se amb més harmonia amb el digest i les institucions. Va entrar en vigor el 29 de Desembre de 537, incloïa les constitucions promulgades des de Adrià fins a Justinià, amb major nombre de les de Dioclesià i Maximià. Es divideix en 12 llibres i 265 títols amb les seues respectives rubriques i a les matèries a que pertanyen, comprensius de 4.652 constitucions imperials. Els 12 llibres del Codi tracten del dogma catòlic i de la disciplina eclesiàstica, del Dret Civil, del Dret Penal i del Dret Públic.
-Digesta Iustiniani: Aquesta és la part central del Corpus Iuris Civilis, conté mil extractes
d’opinions dels juriconsults romans. Està compost de 50 llibres, dividits en 7 parts, cada llibre subdividit en títols amb les seues respectives rubriques, indicadores de les matèries quee tracta el títol. La part primera va des de el llibre I fins al IV, conté les nocions generals del dret i lo relatiu a jurisdicció e introducció a la instancia. La part segona va desde el llibre V fins al XI, tracten de la doctrina general de les accions, de les que tutelen la propietat i els diferents drets reials i de algunes accions especials, com la de la Lex Aquilia, la provinent de l’estat de indivisió, etc. La part tercera, des de el llibre XII fins al XIX, reprodueix les disposicions del edicte referent a de rebus creditis, agregant les rubriques sobre contractes. La part quarta, des de els llibres XX al XXVII, compren les institucions complementaries dels contractes, com el dret hipotecari i els mitjans de prova, abrasant també temes de dret de família, com el matrimoni, la tutela... La part quinta, des del llibre XXVIII al XXXVI, sobre la herència i els legats. La part sexta, des de els llibre XXXVII al XXXXIV, se refereixen a la bonorum possessio a lo concernent al dret de propietat i a la possessió en general, i la sèptima i última part va des del llibre XXXXV al L, conté normes sobre les obligacions verbals i els fiadors en les obligacions, sobre delictes públics i privats i els penes, així com a prop de les apel·lacions en els juits, acabant amb dos títols que influeixen regles interpretatives de la codificació. Es va publicar el 16 de Desembre de 533 baix el govern del emperador del Imperi romà d’Orient Justinià I.
-Institutiones Iustiniani: És la col·lecció de iura i leges que exposa els principis bàsics i
docrtina del dret dirigida als joves que emprenen el estudi del dret, resumeix la temàtica jurídica del Digest i el ius extraordinari dels emperadors, fusionant-los per a donar una idea del dret de l’època. Té la particularitat de no mencionar als autos dels textos i de ser el emperador qui parla en primera persona. Se divideix en llibres. El primer llibre s’ocupa del dret i la seua divisió, de la justícia i dels drets a del tutors i dels curadors sospitosos. El segon llibre versa sobre les coses, la seua divisió,els modes de adquirir la propietat, els drets reials sobre la cosa aliena i els testaments, un dels medis de adquirir el domini. De la divisió de les coses al dels codicil·lis. El tercet llibre conté els principis que regulen la successió “ab intestato” i els modes de dissoldre les obligacions i els contractes. I el quart i últim llibre se ocupa de les accions de les obligacions.
-NovellaeIustiniani: A partir del 535 Justinià va promulgar noves constitucions, les quals es
tenien que arreplegar en un codi definitiu, aquest pla no es va poder dur a terme i mai van ser oficialment reunides, així que les novel·les no estan recopilades com a unitat formal que manifesta el seu desig, si no que es coneixen mitjançant de col·leccions particulars, que regulen
- Nomenament del jutge
-Demonstratio
-Exceptio
-Replicatio
-Condemnatio
2. Assenyala quina és la naturalesa de la intentio i de la condemnatio d’aquesta
fórmula.
La intentio (demonstratio) te una naturalesa de accions incertes i la condemnatio
te una naturalesa de accions certes.
3. Explica el tipus i les característiques de l’acció a la que correspon aquesta
fórmula.
Actiones incertae (per la intentio), actiones certae (per la condemnatio), actiones
civilis, actiones in personam i actiones bonaeu fidei.
ACTIVITAT A L’AULA 5: AGERE PER FORMULAS
Fets bàsics:
- Cai va rebre de Tici 6000 sestercis en préstec a les calendes d’abril. - Tici i
Cai van pactar després que els diners es tornarien passat un any. - Cai no ha
tornat encara els diners manllevats. - Tici reclama la devolució del préstec al
mes de març de l’any següent. - Tici i Cai són ciutadans romans sui iuris. - Tici
va comparéixer davant del pretor mitjançant un procurator.
D’acord amb els precedents redacta una fórmula processal adient:
Siga jutge Luci. Si es aprovat que Cai ha de donar a Tici sis mil sestercis, i s’ha convingut entre Cai i Tici que no es demanaran eixos dines durant un any, o s’ha fet alguna cosa amb mal dol de Cai, condemna jutge a Cai a pagar a Tici els sis mil sestercis pactats; si no es aprovat, absol-lo.
ACTIVITAT A L’AULA 6: INTERDICTA
Indica raonadament quin seria l’interdicte adient i qui gaudiria de la protecció
interdictal en cadascun dels supòsits de fet:
- S’utilitzaria el interdictum uti possidetis, acció que es dona sobre la possessió d’un immoble, i aquest protegeix al propietari actual, que en aquest cas seria la protecció per a Tici.
- El pretor protegiria a Cai amb el interdictum unde vi, aquest protegeix a aquell que ha sigut expulsat violentament d’un immoble, així Tici estaria obligat a restituir la possessió ja que Cai no estava posseint amb violencia ni amb clandestinitat ni precarietat.
- S’utilitza el interdictum unrubi, es dona sobre la possessió de mobles, on es dona preferència a aquell que ha posseït la cosa durant major part de l’any, que seria Tici perquè des de el primer moment era seu.
- El pretor protegeix amb interdictum uti possidetis, que es dona sobre la possessió d’un be immoble de forma no dolenta. Es protegeix al propietari actual, que seria Cai.
- El pretor protegiria als que han sigut expulsats del be immoble violentament, que en aquest cas es Cai, amb el interdictum unde vi, a Marco i a Tici el pretor no els protegirà perquè aquest interdicte diu que , aquell que ha sigut expulsat impunement pot recuperar la possessió de forma clandestina o precària, i en aquest cas que la expulsió ha sigut successiva, el pretor sols protegiria a l’últim invasor que seria Tici.
- El pretor protegiria amb interdictum unde vi a Cai perquè ha sigut expulsat amb violència.
- El pretor protegiria amb interdictum unde vi a Tici ja que ha sigut expulsat amb violència.
ACTIVITAT A L’AULA 7: MAL NEGOCI PER A TICI
Qüestionaes:
1. De quina forma hagué de fer-se la compravenda?
La compraventa hagué de fer-se per “mancipatio”.
2. Va adquirir Tici la propietat del predi?
No, perquè la persona que li va vendre el predi no era propietari d’aquest, soles es el posseïdor.
3. Pot el vertader amo reclamar el predi?
Si, perquè la propietat del predi es seua i li correspon com a tal.
4. Què vol dir que el predi fou objecte d’evicció?
2. Pot reclamar Cai quelcom a Tici?
Sí, en cas d’ocupació, Cai podria reclamar a Tici una indemnització pels taulons, si aquestos no estaven abandonats.
3. En cas de resposta afirmativa a la precedent qüestió, de quina manera?
Com que es tracta d’una especificació, Tici creia que els taulons estaven abandonats i per tant els va utilitzar per a reparar la seua nau, açò vol dir que actua de bona fe, per tant a l’actuar de bona fe ens trobem en que Tici passa a ser el propietari de la nova species i per tant serà Tici qui tindrà que indemnitzar a Cai pel valor dels taulons.
ACTIVITAT A L’AULA 10:
I: COMPTE AMB LA PILOTA
1.Qui serà responsable del dany?
Els jugadors de la pilota.
2. De quin delicte s’hi tracta?
Dany temit en negligència- Capítol III
3. Quina acció haurà d’exercir-se, per qui i contra qui?
In factum, no existeix contacte corporal, el amo el esclau contra el de la pilota.
4. O no s’hauria comés en realitat cap delicte?
Si que es considerat delicte després de la Llei Aquilia.
II: RUFUS DESATÉS
1. Qui serà responsable del dany?
El metge Luperci.
2. De quin delicte s’hi tracta?
Dany temit en negligència.
3. Quina acció haurà d’exercir-se, per qui i contra qui?
In factum, Capítol I. El amo del esclau contra Luperci.
4. O no s’hauria comés en realitat cap delicte?
Si.
III: MOSSEGADES
1. Qui serà responsable del dany?
Tici que passejava al gos.
2. De quin delicte s’hi tracta?
Damnum in iura datum injuras.
3. Quina acció haurà d’exercir-se, per qui i contra qui?
Actio in iura. Actio legis Aquilia in factum. Semproni i l’esclau contra Tici.
4. O no s’hauria comés en realitat cap delicte?
Si.
ACTIVITAT A L’AULA 11
I:VESTITS ESQUINÇATS
1.Quin negoci s’hi ha celebrat entre Tici i Semproni?
Commudatum: un préstec d’us.
2. Qui serà responsable del deteriorament dels vestits?
Tici perquè (per culpa) respon el comanditari a la responsabilitat per cosa rebuda. Abans de Marcel Tici no respondria. Després de Marcel si respondria per el deteriorament per custodia.
3.Quina acció haurà d’exercir-se, per qui i contra qui?
Contra Tici, la actio commodati (actio in factum)
II: UN CREDITOR SENSE ESCRÚPOLS
1.De quin tipus d’obligació s’hi tracta?
Obligació alternativa perquè el deutor té la opció de elegir.
2. Pot el creditor reclamar del deutor l’esclau Eros?
Acció ex estipulatio: el deutor hauria de lliurar l’esclau a l’acreedor.
3.Respon el credito de la mort de Licisca?
Si, perquè es tracta d’una res aliena ( Primer capítol de la Llei Aquilia)
III: LUCIUS TITIUS CAIOS UO SALUTEM
1. Quins negocis s’hi han celebrat?
-Contracte de mandat: encàrrec (constituir una fiança avalant a un deutor determinat)
-Fiança: fide iussio
2. Quina acció o accions s’hi podrien eventualment exercir?
La actio mandatari contraria
ACTIVITAT A L’AULA 12: CONTRACTUS
Identificació dels contractes:
1. Luperci, deutor de Luci i Màrius, aliena a Rufus mitjançant una mancipació un
predi de la seua propietat i en la nuncupatio precisa que l’adquirent haurà de
restituir-li-lo. Per pacte acorden que la restitució es verificarà a les calendes de
març i que el predi haurà de ser tornat en el mateix estat en què fou lliurat:
Es tracta d’una Fiduria.
2. Marc, Tici i Mevi, amos de predis vitícoles limítrofs, decideixen de explotar-los
en comú amb la finalitat d’obtenir una major rendibilitat i repartir-se per igual
els guanys obtinguts en la producció i venda de les collites i del vi:
Es tracta d’un contracte de Societas
3. Livi lliura en propietat a Cai el seu millor esclau atzembler. Cai lliura a Livi una
vaca, un porc senglar i nou gallines:
Es tracta d’una Permutatio.
4. Semproni encarrega a Bèlic, pintor aretí de renom, que el retrate al fresc amb la
seua muller a l’atri de la seua vil·la. En canvi d’això es compromet a pagar al
pintor pel seu treball la suma de cinc-cents sestercis:
