





Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Derecho Romano, Profesor: francisco javier casinos, Carrera: Dret, Universidad: UV
Tipo: Ejercicios
1 / 9
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!






Es refereix a sis constitucions polítiques, i el seu ordre natural és: Monarquia, reialesa, tirania, aristocràcia, oligarquia i democràcia.
Segons Polibi hi ha tres especies de governs, la monarquia que degenera en tirania, la aristocràcia que degenera en injustícies i la democràcia que degenera al salvatgisme. “Sólo el que conozca la constitución natural de cada Estado es el que podrá conocer a fondo sus progresos, su auge, su mutación, su ruina, cuándo y cómo sucederá y en qué forma se cambiará. Me presumo que si a alguna república es adaptable este género de e E 0 0 0amen, es en especial la romana, porque su primer establecimiento y sus progresos son conformes a la misma naturaleza.”
La seua teoria es que els homes s’associen per necessitat, de reis van passar a tirans per una vida desordenada, de ser aristòcrates passaren a la injustícia per odi i enveja, i de democràcia es va passar al salvatgisme per la llei del més fort, i la conclusió de l’orde natural de les constitucions és que és inevitable que amb el temps les constitucions degeneren en les seues inferiors i que de elles naix una malaltia.
La constitució més excel·lent és la República romana, perquè és el primer govern que no estava constituït per una sola persona, ja que aquests governs degeneraven ràpidament en el vici familiar i consegüent a la naturalesa. En la república les autoritats estaven contrapesades,es dividia en el cònsol(reflexa en la monarquia), el senat(reflexa en la aristocràcia) i el poble(reflexa en la democràcia), i amb les tres espècies de govern es creava el equilibri.
Si que considera que la República romana serà la permanent perquè es compon de tot lo bo i peculiars que es trobar en els millors governs, per tal que cap poder serà fora de l'àmbit i degeneren en el vici innata. A la República van ser voladís entre si les autoritats, per tal que aquest no va fer donar ni disminució massa a l'altra, però que tots són eren en l'equilibri i l'equilibri, la manera de l'embarcació que a tot arreu és impulsat igualment dels vents. La por de la gent, que tenia una bona part del govern, contenia l'orgull dels Reis. A la gent, així que van fer no es va atrevir contra el decòrum dels Reis, es refrenat el respecte del Senat, format el cos de les persones escollides i virtuós, que sempre s'havia de posar per part de la justícia. Sort que la part flaca, però que manté vigent la disciplina, va arribar a ser els més forts i poderosos amb l'agregació i contrapès del Senat. Amb aquest tipus de govern van conservar la seva llibertat més llarga que una altra gent que tenim notícies;I amb aquesta política, anticipant-se a on i com va originar mals, va establir la República esmentat sense perill.
és la reelaboració del Codex Iustinianeus que afegeix les noves constitucions posant-se amb més harmonia amb el digest i les institucions. Va entrar en vigor el 29 de Desembre de 537, incloïa les constitucions promulgades des de Adrià fins a Justinià, amb major nombre de les de Dioclesià i Maximià. Es divideix en 12 llibres i 265 títols amb les seues respectives rubriques i a les matèries a que pertanyen, comprensius de 4.652 constitucions imperials. Els 12 llibres del Codi tracten del dogma catòlic i de la disciplina eclesiàstica, del Dret Civil, del Dret Penal i del Dret Públic.
d’opinions dels juriconsults romans. Està compost de 50 llibres, dividits en 7 parts, cada llibre subdividit en títols amb les seues respectives rubriques, indicadores de les matèries quee tracta el títol. La part primera va des de el llibre I fins al IV, conté les nocions generals del dret i lo relatiu a jurisdicció e introducció a la instancia. La part segona va desde el llibre V fins al XI, tracten de la doctrina general de les accions, de les que tutelen la propietat i els diferents drets reials i de algunes accions especials, com la de la Lex Aquilia, la provinent de l’estat de indivisió, etc. La part tercera, des de el llibre XII fins al XIX, reprodueix les disposicions del edicte referent a de rebus creditis, agregant les rubriques sobre contractes. La part quarta, des de els llibres XX al XXVII, compren les institucions complementaries dels contractes, com el dret hipotecari i els mitjans de prova, abrasant també temes de dret de família, com el matrimoni, la tutela... La part quinta, des del llibre XXVIII al XXXVI, sobre la herència i els legats. La part sexta, des de els llibre XXXVII al XXXXIV, se refereixen a la bonorum possessio a lo concernent al dret de propietat i a la possessió en general, i la sèptima i última part va des del llibre XXXXV al L, conté normes sobre les obligacions verbals i els fiadors en les obligacions, sobre delictes públics i privats i els penes, així com a prop de les apel·lacions en els juits, acabant amb dos títols que influeixen regles interpretatives de la codificació. Es va publicar el 16 de Desembre de 533 baix el govern del emperador del Imperi romà d’Orient Justinià I.
docrtina del dret dirigida als joves que emprenen el estudi del dret, resumeix la temàtica jurídica del Digest i el ius extraordinari dels emperadors, fusionant-los per a donar una idea del dret de l’època. Té la particularitat de no mencionar als autos dels textos i de ser el emperador qui parla en primera persona. Se divideix en llibres. El primer llibre s’ocupa del dret i la seua divisió, de la justícia i dels drets a del tutors i dels curadors sospitosos. El segon llibre versa sobre les coses, la seua divisió,els modes de adquirir la propietat, els drets reials sobre la cosa aliena i els testaments, un dels medis de adquirir el domini. De la divisió de les coses al dels codicil·lis. El tercet llibre conté els principis que regulen la successió “ab intestato” i els modes de dissoldre les obligacions i els contractes. I el quart i últim llibre se ocupa de les accions de les obligacions.
tenien que arreplegar en un codi definitiu, aquest pla no es va poder dur a terme i mai van ser oficialment reunides, així que les novel·les no estan recopilades com a unitat formal que manifesta el seu desig, si no que es coneixen mitjançant de col·leccions particulars, que regulen
-Demonstratio
-Exceptio
-Replicatio
-Condemnatio
Siga jutge Luci. Si es aprovat que Cai ha de donar a Tici sis mil sestercis, i s’ha convingut entre Cai i Tici que no es demanaran eixos dines durant un any, o s’ha fet alguna cosa amb mal dol de Cai, condemna jutge a Cai a pagar a Tici els sis mil sestercis pactats; si no es aprovat, absol-lo.
No, perquè la persona que li va vendre el predi no era propietari d’aquest, soles es el posseïdor.
Si, perquè la propietat del predi es seua i li correspon com a tal.
Sí, en cas d’ocupació, Cai podria reclamar a Tici una indemnització pels taulons, si aquestos no estaven abandonats.
Com que es tracta d’una especificació, Tici creia que els taulons estaven abandonats i per tant els va utilitzar per a reparar la seua nau, açò vol dir que actua de bona fe, per tant a l’actuar de bona fe ens trobem en que Tici passa a ser el propietari de la nova species i per tant serà Tici qui tindrà que indemnitzar a Cai pel valor dels taulons.
Els jugadors de la pilota.
Dany temit en negligència- Capítol III
Si que es considerat delicte després de la Llei Aquilia.
El metge Luperci.
Dany temit en negligència.
In factum, Capítol I. El amo del esclau contra Luperci.
Si.
Tici que passejava al gos.
Damnum in iura datum injuras.
Actio in iura. Actio legis Aquilia in factum. Semproni i l’esclau contra Tici.
Si.
Commudatum: un préstec d’us.
Tici perquè (per culpa) respon el comanditari a la responsabilitat per cosa rebuda. Abans de Marcel Tici no respondria. Després de Marcel si respondria per el deteriorament per custodia.
Contra Tici, la actio commodati (actio in factum)
Obligació alternativa perquè el deutor té la opció de elegir.
Acció ex estipulatio: el deutor hauria de lliurar l’esclau a l’acreedor.
Si, perquè es tracta d’una res aliena ( Primer capítol de la Llei Aquilia)
-Contracte de mandat: encàrrec (constituir una fiança avalant a un deutor determinat)
-Fiança: fide iussio
La actio mandatari contraria
Es tracta d’una Fiduria.
Es tracta d’un contracte de Societas
Es tracta d’una Permutatio.