Història de la Psicologia
Curs 2017-2018
RETORN PAC 3
PULSIONS FREUDIANES O FENOMENOLOGIA GESTÀLTICA?
Els dos autors dels textos a comentar van viure en un període històric que esdevindria fonamental
per a comprendre el desenvolupament de la psicologia: les últimes dècades del s. XIX i la primera
mitja del s. XX. Com podem veure, les seves contribucions a aquesta àrea de coneixement esta
condicionades per una sèrie de controvèrsies i debats que van ser centrals en aquest període
històric i que encara són fonamentals per entendre la psicologia -també altres ciències socials- en
el nostre temps.
Sigmund Freud (1856-1939) va ser un metge i neuròleg austríac considerat com el pare
fundacional de la psicologia de l'inconscient i de l'escola psicoanalítica. Freud va estudiar la ment
a través de l'exploració clínica utilitzant el mètode de l'associació lliure. Autor de diferents teories
de la personalitat, el tret habitual en totes elles és una concepció de la ment entesa com un aparell
psíquic dividit entre diferents forces antagòniques, on els processos inconscients es relacionen
amb aquells impulsos i pulsions més primitius, contraris a les convencions socials derivades de la
cultura. El text a analitzar, traduït al castellà sota els termes Más allá del principio del placer
(1920), es correspon amb l'època de maduració del pensament freudià, en el qual l’autor va dur a
terme una revisió de tota la seva teoria i plantejava l'existència de dos pulsions o instints: Eros,
vinculat amb la pulsió sexual i amb l'instint de supervivència, i Thanatos, vinculada amb la pulsió
de mort i relacionada amb un instint d'agressió, que perseguia la desintegració (Anguera, 2007).
Per la seva banda, el psicòleg alemany Wolfgang Köhler (1887-1967), va ser un destacat membre
de l'escola gestàltica. Tot i que la major part de la producció d'aquesta escola psicològica la
localitzaríem a l’Alemanya de les primeres dècades del s. XX -més o menys fins a l'ascens del
partit nazi al poder-, la Gestalt va tenir una forta repercussió en altres països. Va tenir, doncs, un
gran impacte en el seu temps, malgrat que amb els pas dels anys ha anat caient en l’oblit, degut
sobre tot a que se l’ha malinterpretat durant moltes èpoques. La Gestalt, tal i com ens apunten
Pastor et al. (2008), va ser una escola de la psicologia científica que, recolzant-se en mètodes
experimentals, va centrar el seu estudi en els fenòmens de la consciència amb plantejaments que
cercaven la màxima semblança amb situacions quotidianes del subjecte -enfocament
fenomenològic-, a més de donar molta més importància a la descripció i l'observació experimental.
Això queda patent en la minuciositat amb què Köhler (1927/2001) detalla el procediment
experimental en el text objecte d'aquest comentari.
“El mono responde ante la situación, no como ante un mosaico de pedazos independientes, sino
como ante una estructura [Gestalt], siendo el efecto del aprendizaje relativo a esta estructura, no a
los colores como entidades aisladas” (Köhler, 1927/2001, p. 256).
En aquest fragment del text queda patent com la proposta gestalista parteix de la premissa que
tota l'experiència adquirida ens ve configurada per una estructura lògica i natural i que,
conseqüentment, la realitat que percebem no és el producte d'una organització casual ni de
l’atzar. La Gestalt sosté que la realitat no és doncs una forma que ens ve donada passivament,
sinó que depèn fonamentalment de la manera de conformar-se i configurar-se les parts elementals
de la totalitat. No en va, el seu principal axioma és: "el tot és més que la suma de les seves parts"
(Pastor, Tortosa i Civera, 2007).
