Història de la Psicologia
Curs 2017-2018
RETORN PAC 2
¿Herència de caràcters adquirits?
1. Contextualització
La PAC2 del curs tenia com a eix un text de l'autor anglès Charles Darwin (1809-1882) en
el que es discuteix l'adquisició i el desenvolupament evolutiu dels instints. Concretament,
el fragment escollit (Darwin, 2001) és un assaig pòstum publicat el 1883 per George J.
Romanes, que va ser col·laborador de Darwin i uns dels principals autors que continuarien
la psicologia comparada proposada per aquest últim.
Com la majoria heu sabut veure, Darwin reflexiona aquí sobre les relacions entre
l'herència i el comportament a través de la noció d'instint i d'hàbit. Per contextualitzar
correctament aquesta qüestió calia esmentar, d'una banda, la nova concepció de l'ésser
humà que el treball de Darwin possibilita, i, d'altra banda, el nou enfocament que se li
dóna al seu estudi. És a dir, que havíeu d'haver fet almenys al·lusió: 1) a les discussions
sobre la possibilitat d’un canvi, és a dir, a tots els debats enfrontats en l'època entre
aquells que segueixen defensant el "fixacionisme" (Sáiz-Roca i Valldeneu-Urpina , 2007) i
els evolucionistes, fet que al seu torn connecta amb les discussions teològiques sobre el
paper d'una divinitat creadora. I 2) a la nova manera de veure i d'estudiar l'ésser humà
entenent que l'home no transcendeix a la natura, sinó que forma part d'ella i una bona
manera d'estudiar-lo és comparant les diferències entre espècies, sobre tot pel que fa a
les seves capacitats mentals i conductuals. És aquesta última qüestió la que ens remet
directament al tema que plantejava el fragment de text: gràcies a l'evolució les diferències
entre espècies han possibilitat i possibiliten l'adaptació al medi.
2. Anàlisi de continguts
Com ja s'ha indicat, en aquest text Darwin discuteix particularment les relacions entre
herència i comportament, tot qüestionant-se el pes que té l'herència i l'ambient, l'instint i
l'hàbit. Per aquest motiu, Darwin posa en pràctica una visió naturalista, empírica i
fortament basada en el mètode inductiu: parteix dels fets (són ben conegudes les
observacions que va realitzar a bord del Beagle) per arribar a la generalització. D’aquesta
manera el seu treball no només s'insereix en la tradició empirista, sinó que s’obre a
l'anomenada psicologia comparada (que té també en Romanes un dels seus principals
pioners) i a l'anomenada psicologia de l’adaptació (Leahey, 2015).
Heus aquí una noció important: l'adaptació a un mitjà canviant, que dependrà en gran
mesura precisament de les nocions d'instint i d'hàbit discutides en el fragment de text.
Aquests dos mecanismes, entesos com a reaccions innates i reaccions adquirides de
l'organisme (encara que aquest hàbit podria també tenir un origen innat i no estar només
basat, per exemple, en la imitació), possibiliten l'adaptació al medi i la supervivència.
