Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


SOLUCIO PAC 2 2017, Ejercicios de Psicología

Asignatura: Historia de la piscologia, Profesor: historia de la psicologia, Carrera: Psicologia, Universidad: UOC

Tipo: Ejercicios

2017/2018

Subido el 10/05/2018

andy_10-3
andy_10-3 🇪🇸

3.6

(17)

17 documentos

1 / 3

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Història de la Psicologia
Curs 2017-2018
RETORN PAC 2
¿Herència de caràcters adquirits?
1. Contextualització
La PAC2 del curs tenia com a eix un text de l'autor anglès Charles Darwin (1809-1882) en
el que es discuteix l'adquisició i el desenvolupament evolutiu dels instints. Concretament,
el fragment escollit (Darwin, 2001) és un assaig pòstum publicat el 1883 per George J.
Romanes, que va ser col·laborador de Darwin i uns dels principals autors que continuarien
la psicologia comparada proposada per aquest últim.
Com la majoria heu sabut veure, Darwin reflexiona aquí sobre les relacions entre
l'herència i el comportament a través de la noció d'instint i d'hàbit. Per contextualitzar
correctament aquesta qüestió calia esmentar, d'una banda, la nova concepció de l'ésser
humà que el treball de Darwin possibilita, i, d'altra banda, el nou enfocament que se li
dóna al seu estudi. És a dir, que havíeu d'haver fet almenys al·lusió: 1) a les discussions
sobre la possibilitat d’un canvi, és a dir, a tots els debats enfrontats en l'època entre
aquells que segueixen defensant el "fixacionisme" (Sáiz-Roca i Valldeneu-Urpina , 2007) i
els evolucionistes, fet que al seu torn connecta amb les discussions teològiques sobre el
paper d'una divinitat creadora. I 2) a la nova manera de veure i d'estudiar l'ésser humà
entenent que l'home no transcendeix a la natura, sinó que forma part d'ella i una bona
manera d'estudiar-lo és comparant les diferències entre espècies, sobre tot pel que fa a
les seves capacitats mentals i conductuals. És aquesta última qüestió la que ens remet
directament al tema que plantejava el fragment de text: gràcies a l'evolució les diferències
entre espècies han possibilitat i possibiliten l'adaptació al medi.
2. Anàlisi de continguts
Com ja s'ha indicat, en aquest text Darwin discuteix particularment les relacions entre
herència i comportament, tot qüestionant-se el pes que l'herència i l'ambient, l'instint i
l'hàbit. Per aquest motiu, Darwin posa en pràctica una visió naturalista, empírica i
fortament basada en el mètode inductiu: parteix dels fets (són ben conegudes les
observacions que va realitzar a bord del Beagle) per arribar a la generalització. D’aquesta
manera el seu treball no només s'insereix en la tradició empirista, sinó que s’obre a
l'anomenada psicologia comparada (que també en Romanes un dels seus principals
pioners) i a l'anomenada psicologia de l’adaptació (Leahey, 2015).
Heus aquí una noció important: l'adaptació a un mitjà canviant, que dependrà en gran
mesura precisament de les nocions d'instint i d'hàbit discutides en el fragment de text.
Aquests dos mecanismes, entesos com a reaccions innates i reaccions adquirides de
l'organisme (encara que aquest hàbit podria també tenir un origen innat i no estar només
basat, per exemple, en la imitació), possibiliten l'adaptació al medi i la supervivència.
pf3

Vista previa parcial del texto

¡Descarga SOLUCIO PAC 2 2017 y más Ejercicios en PDF de Psicología solo en Docsity!

Curs 2017- 2018

RETORN PAC 2

¿Herència de caràcters adquirits?

1. Contextualització La PAC2 del curs tenia com a eix un text de l'autor anglès Charles Darwin (1809-1882) en el que es discuteix l'adquisició i el desenvolupament evolutiu dels instints. Concretament, el fragment escollit (Darwin, 2001) és un assaig pòstum publicat el 1883 per George J. Romanes, que va ser col·laborador de Darwin i uns dels principals autors que continuarien la psicologia comparada proposada per aquest últim. Com la majoria heu sabut veure, Darwin reflexiona aquí sobre les relacions entre l'herència i el comportament a través de la noció d'instint i d'hàbit. Per contextualitzar correctament aquesta qüestió calia esmentar, d'una banda, la nova concepció de l'ésser humà que el treball de Darwin possibilita, i, d'altra banda, el nou enfocament que se li dóna al seu estudi. És a dir, que havíeu d'haver fet almenys al·lusió: 1) a les discussions sobre la possibilitat d’un canvi, és a dir, a tots els debats enfrontats en l'època entre aquells que segueixen defensant el "fixacionisme" (Sáiz-Roca i Valldeneu-Urpina , 2007) i els evolucionistes, fet que al seu torn connecta amb les discussions teològiques sobre el paper d'una divinitat creadora. I 2) a la nova manera de veure i d'estudiar l'ésser humà entenent que l'home no transcendeix a la natura, sinó que forma part d'ella i una bona manera d'estudiar-lo és comparant les diferències entre espècies, sobre tot pel que fa a les seves capacitats mentals i conductuals. És aquesta última qüestió la que ens remet directament al tema que plantejava el fragment de text: gràcies a l'evolució les diferències entre espècies han possibilitat i possibiliten l'adaptació al medi. 2. Anàlisi de continguts Com ja s'ha indicat, en aquest text Darwin discuteix particularment les relacions entre herència i comportament, tot qüestionant-se el pes que té l'herència i l'ambient, l'instint i l'hàbit. Per aquest motiu, Darwin posa en pràctica una visió naturalista, empírica i fortament basada en el mètode inductiu: parteix dels fets (són ben conegudes les observacions que va realitzar a bord del Beagle) per arribar a la generalització. D’aquesta manera el seu treball no només s'insereix en la tradició empirista, sinó que s’obre a l'anomenada psicologia comparada (que té també en Romanes un dels seus principals pioners) i a l'anomenada psicologia de l’adaptació (Leahey, 2015). Heus aquí una noció important: l'adaptació a un mitjà canviant, que dependrà en gran mesura precisament de les nocions d'instint i d'hàbit discutides en el fragment de text. Aquests dos mecanismes, entesos com a reaccions innates i reaccions adquirides de l'organisme (encara que aquest hàbit podria també tenir un origen innat i no estar només basat, per exemple, en la imitació), possibiliten l'adaptació al medi i la supervivència.

Curs 2017- 2018 Podem pensar així que tant allò instintiu com allò adquirit tenen un paper important en la teoria de Darwin. Una altra qüestió que es planteja és la de com allò adquirit es transmet a les generacions futures. En aquest punt calia esmentar el debat sobre l'herència dels caràcters adquirits, que era la qüestió que fonamentava aquesta PAC sobre l'instint i l'hàbit. Per descomptat, aquí calia fer alusió a Jean Baptiste Lamarck, al seu principi d'herència dels caràcters adquirits i a la llei de l'ús i del desús (en comparació amb la teoria de la selecció natural de Darwin). En aquesta mateixa línia, també havíeu de mencionar aquí les teories de Herbert Spencer sobre la supervivència del més apte. Aquest últim autor és el que us permetia parlar del "associacionisme evolucionista", de l'adquisició d'associacions adequades per a l'adaptació i de la formació d'instints "a la Lamarck". Per Spencer, els instints són simplement hàbits associatius que han passat a formar part del llegat orgànic de l'espècie. Això al seu torn us permetia parlar sobre l'associacionisme psicològic de James Mill i reflexionar sobre la importància que té per als empiristes l'associació d'idees i la llei de la contigüitat a l’hora de donar compte de la naturalesa humana. Segons alguns historiadors com Leahey (2015), Spencer crea un marc que permet parlar d'idees innates als empiristes. Ara bé, segons aquest mateix historiador, Darwin no entra en aquest associacionisme, que sí va desenvolupar Spencer, i centra el seu treball fonamentalment a demostrar que certes facultats de l'home ja són presents en animals inferiors (tots dos autors, això sí, pensen que les diferències són una qüestió de grau o quantitat). Pel que fa a la qüestió del vitalisme i del mecanicisme en Darwin, la veritat és que ambdues nocions són bastant discutides. Potser algú de vosaltres, buscant fonts complementàries, heu trobat en les bases de dades l'article científic de José Carlos Sánchez (2009) (aprofito per recordar-vos que, si necessiteu més informació, teniu la biblioteca de la UOC i també podeu consultar la Revista de història de la Psicologia). Evidentment, no us demanàvem que analitzéssiu aquest article, però sí que era convenient arribar a plantejar-se si la noció de mecanicisme és pot donar en Darwin. Atenent-nos al material obligatori de l'assignatura, es podia proposar el dubte sobre si és possible pensar en una adaptació mecànica al medi: ¿no hi hauria o podria haver-hi una adaptació al medi a través de l’sactivitat intel·ligent? Si tenim en compte que el canvi no està previst en l'herència, és possible parlar només de reaccions innates i automàtiques? Això ens reenviava de nou a la qüestió dels caràcters adquirits.

3. Conclusions Com s'ha pogut veure fins aquí, si hi ha alguna cosa que podem atribuir a Darwin és el col·locar a l'home a la natura, és a dir, al costat dels altres animals. Per a molts historiadors, com el citat Leahey (2015), això és una "revolució científica", tal com l'entenia Kuhn (veure Hergenhahn, 2011). Les teories de Darwin van reforçar una nova mirada de l'home, una nova metodologia per a estudiar-lo i, fins i tot, una nova manera d'entendre la societat. Quin rol té un déu en la creació de les espècies, si és que en té algun? ¿Què legitima la superioritat de l'home sobre altres espècies? ¿I dels homes sobre altres homes? Malauradament, estem en l'època del determinisme biològic, que condicionaria teories i pràctiques com les del