¡Descarga Solució PAC 3 2017 y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!
Instruccions per a la realització i el lliurament de l’activitat :
**- Escriviu el vostre nom en la capçalera (feu-hi doble clic per poder-hi escriure) i deseu l’arxiu posant: Cognom1_Cognom2_Nom_ MIQ_PAC3.doc.
- La Prova d’Avaluació Continuada 3:** *** Consta de 7 preguntes, amb subpreguntes, sobre les parts avaluables dels mòduls 1 - 6 de l’assignatura. Algunes preguntes són de repàs, sobre els temes 1 – 5; altres requereixen coneixements del tema 6.** *** Totes les preguntes tenen el mateix valor màxim, 1 punt. Quan hi ha subpreguntes el valor d’aquestes s’obté dividint la unitat pel nombre de subpreguntes que entren en la pregunta (per exemple, si hi ha 3 subpreguntes cada una valdrà 1/3 = 0,33).**
RECOMANACIONS I NORMES
**- L'extensió de les respostes ha d'ajustar-se a l'espai disponible en els requadres fixats per a cada una d'elles.
- Data límit de lliurament: 20/12/2017.
- Envieu l’activitat a la bústia de l’avaluació continuada, no a la bústia de correu.
- Comproveu en enviar la PAC que envieu el document correcte, i no un esborrany, la PAC d’una altra assignatura o un document malmès. Quan els consultors detectem la PAC errònia i us advertim de l’error, ja s’ha superat en uns quants dies el límit de lliurament de la prova, de manera que la PAC queda fora de termini i, de vegades, sota sospita. En tot cas, no es donaran més de 12 hores per a enviar la PAC correcta un cop el consultor us hagi comunicat l’error.**
PREGUNTES
PART 1 (Mòdul 6)
PREGUNTA 1
L’estudi que hem treballat en les PACs 1 i 2 – estudi sobre els factors responsables dels mals resultats en una escola d’educació especial –, es pot considerar un cas qualitatiu? Dóna almenys 3 arguments.
Argument 1:
La mostra de mestres estudiada, les quals formen el col·lectiu de docents de l’escola, coincideix totalment amb la mostra a la qual es volen aplicar els resultats en termes d’assessorament. Per tant, és clar que la mostra és igual a la població, M = P.
Argument 2:
Els escenaris o entorns en els que s’estudia l’activitat docent de les mestres (aula, pati, escola en general) són els mateixos en el si dels quals hauran de ser aplicables els resultats. Per tant la situació de registre en la que s’haurà obtingut la informació, les dades, coincidirà amb la situació a la qual s’aplicaran els resultats o l’assessorament posterior. Per tant, E = N.
Argument 3:
Dels dos arguments anteriors es desprèn que en aquest estudi no hi ha cap voluntat de generalització més enllà de l’escola que ha fet la demanda.
Altres arguments acceptables, però metodològicament menys centrals que els 3 proposats, són:
L’estudi es centra en un fenomen, o conjunt de fenòmens, singular , únic: els fets relatius als resultats insatisfactoris de la docència en una escola concreta. L’estudi “... té valor científic per si mateix al marge que, en el futur, es pugui comparar amb altres o integrar al costat d'altres…” - p. 39, mòdul 6). Es vol entendre de manera holística o globalitzadora el fenomen en qüestió.
PREGUNTA 2
Quines triangulacions es podrien haver fet en aquest estudi? Has de basar la resposta en allò que diu l’enunciat literalment, no en el que podria dir o en el que s’hagués pogut fer a partir de l’enunciat.
Entenem que la triangulació és una forma de generalització qualitativa, sumant i ampliant els resultats obtinguts de diferents maneres, en diferents contexts, moments, etc.
Triangulació de mostres o situacions , mitjançant la comparació entre les actuacions de les diferents mestres implicades, cada una associada a un grup classe d’alumnes i a un o a més espais docents (aules, patis, etc.).
Triangulació d’observadors : si considerem cada mestra i la investigadora que li correspon com diferents observadors, la triangulació consistiria en comparar les anotacions o categoritzacions de l’una i de l’altra, tractant de negociar les diferències. De fet, en la vuitena i novena setmana podem pensar que es fa una mena de triangulació.
Triangulació de mètodes o tècniques , comparant i tractant d’integrar els resultats dels registres narratius amb els dels registres categorials.
PREGUNTA 3
Com faries una generalització en mosaic , prenent com a punt de partida aquest estudi?
Explica els passos que seguiries, breument, i fes després la taula de generalització corresponent. Recorda que bàsicament es tracta d'ampliar la mostra i, amb ella, l'objecte d'estudi. Com sempre, has de partir d’allò que diu l’enunciat. Després ho pots estendre o prolongar en la direcció que marqui la teva imaginació, generalitzant en la direcció que vulguis. El nombre de casos que apareguin al final en la taula queda al teu arbitri. La referència és l'exemple de la p. 43, mòdul 6.
Explica els passos:
Tot i que l’enunciat no ens dóna massa detalls de les característiques d’aquesta escola d’educació especial, és obvi que tindrà un determinat finançament, una determinada mida segons el nombre d’alumnes que aculli, estarà situada en una zona o altra del país, etc. Per tant, sigui quin sigui el seu perfil tocant a característiques com aquestes, és clar que la generalització, a partir del cas de l’enunciat, es pot fer seguint aquestes línies – finançament, capacitat, ubicació, etc. – o altres que se us puguin acudir.
Dit això, els criteris d’organització de la taula (què es posa a files, què a columnes, quantes divisions es fan) us deixen molta llibertat.
El que no es pot fer és incloure en la generalització escoles que no siguin d’educació especial , ja que aquestes tenen la seva especificitat. Si incloguéssim escoles que no tinguessin aquesta orientació estaríem sortint de l’àmbit de l’objecte d’estudi i no podríem generalitzar de manera coherent. El que ens interessa són les diferències d’aquestes escoles respecte a la resta, diferències que es tradueixen amb dificultats psicopedagògiques i exigeixen competències diferents en les mestres. Per això, pel que fa a aquest estudi, no interessen els aspectes comuns entre aquesta escola i les que no són d’educació especial.
Taula
Pública Concertada o
Subvencionada
Privada
Rural Semi- urbana
Urbana Rural Semi- urbana
Urbana Rural Semi- urbana
Urban
GRANS (més de
Cas 1 Cas 2 Cas 3 Cas 4 Cas 5 Cas 6 Cas 7 Cas 8 Cas 9
a) Entrevista individual o grupal.
I ndividual o grupal? - Argumenta els avantatges d’una o altra opció.
Individual : L’argumentació és tant metodològica com de sentit comú. Si el psicòleg utilitzés entrevistes individuals amb cada un dels membres de la família citats a l’enunciat, podria adoptar un format d’entrevista en profunditat, no estructurada i poc directiva, per tal d’obtenir el màxim d’informació sobre en Dani , informació que en aquest context no estaria obstaculitzada per la presència dels altres familiars i que es referiria, entre altres possibilitats, a les relacions interpersonals de pare i mare o cada germà amb en Dani.
En el cas dels companys(es) de l’institut l’argument seria homòleg a l’anterior: la interacció individual permetrà obtenir informació que, possiblement, davant del grup no es donaria. Ara bé, una entrevista en profunditat potser ara no seria sempre necessària , atès que la quantitat d’informació que puguin donar nois i noies variarà segons la duració de la relació amb en Dani, així com la seva intensitat. Pot haver-hi casos en els que el noi o noia pugui aportar poca informació significativa. Des d’aquest punt de vista, les relacions bilaterals d’en Dani amb cada membre de la família hauran estat, probablement, en conjunt més homogènies que les que ell hagi mantingut amb els membres del grup de l’institut.
Grupal : En el cas de la família, el principal avantatge d’aquesta opció seria que el psicòleg resoldria la recollida d’informació en menys temps i, tanmateix , tindria accés als diferents vessants de la dinàmica familiar , a través de la interacció conjunta amb tots els membres. Cal concretar que aquesta dinàmica subministraria dades importants sobre les relacions interpersonals entre cada membre de la família i tots els demés (llevat en Dani), relacions que es podrien detectar si l’entrevista fos ben preparada i desenvolupada: la condició de que el grup sigui homogeni es compliria en tractar-se d’un nucli familiar i caldria que el rol del psicòleg no fos massa directiu. A més, l’entrevista hauria de ser no estructurada. En efecte, com es llegeix al mòdul 3, p. 13, si l’entrevista es planteja “... en forma no- estructurada , oberta i oral …, el grup ha de discutir la resposta abans de donar-la per definitiva a l'entrevistador. Això s'assoleix en un procés dinàmic de discussió, però si el grup es homogeni el debat pot ser fluid i constructiu”. Evidentment, en les entrevistes individuals aquestes dinàmiques no serien paleses de forma directa o immediata.
En el cas de la colla de l’institut, una entrevista grupal permetria també tenir accés a diferents aspectes de la dinàmica del grup en el que s’integrava Dani. Tanmateix, les inhibicions entre adolescents en situació de grup podrien ser més fortes, globalment, que les existents entre els membres d’una família. També caldrà tenir present que el grup serà menys homogeni. b) Entrevista simètrica o asimètrica.
Simètrica o asimètrica? - Argumenta els avantatges d’una o altra opció.
Simètrica : Una entrevista simètrica permetrà una relació més equilibrada i igual entre el psicòleg i els familiars. Així, segons siguin les circumstàncies i l’estat de l’entrevistat, aquesta simetria pot facilitar el flux d’informació en la mesura que el sentiment de confiança dels familiars s’incrementi en sentir el psicòleg més proper.
Aquesta circumstància també afectarà als adolescents: si el psicòleg es mostra proper i accessible, notaran més complicitat, perdran desconfiança i estaran disposats a ser més sincers
Asimètrica : Una entrevista asimètrica, en la direcció d’atorgar jerarquia al psicòleg en la seva qualitat de terapeuta, permetrà captar millor el seu rol, la seva autoritat moral i la seva capacitat de direcció i gestió de l’estat anímic de la família. Per tant, tal volta aquesta el sentirà més llunyà però, al mateix temps, el podrà reconèixer més en el seu paper d’especialista i “solucionador” de problemes i, en conseqüència, és factible que llavors pare, mare i germans se sentin més protegits o emparats.
Aquesta jerarquia potser serà més difícil de guanyar davant del adolescents, però, si es guanya, actuarà en el mateix sentit senyalat abans respecte a la família. Podem suposar que, en el context d’haver estat a punt de perdre un company, també els nois i noies tindran necessitat de sentir-se emparats i orientats.
PREGUNTA 6
a) A banda dels informants que contempla l’enunciat (pare, mare, germans, companys i companyes de l’institut), quins altres informants penses que es podrien consultar en relació a l’intent de suïcidi? b) L’enunciat diu que el psicòleg “... obté el permís de la mare i el pare per consultar i examinar qualsevol document susceptible de proporcionar-li claus sobre l’intent de suïcidi”. Quins documents creus que hauria de buscar, o recollir, amb aquesta finalitat, el psicòleg? c) Classifica cada un dels documents mencionats a 6b) en els eixos privat – públic , personal
- oficial , espontani – a demanda. No cal justificar la resposta.
a) Quins altres informants?
El psicòleg podria haver reclutat, com a informants, els tutors i professors d’en Dani a l’institut, incloent no solament els d’enguany sinó també els de cursos anteriors. I, òbviament, també podria recórrer a altres nois i noies de l’institut, diferents del seu grup d’amics i amigues més proper.
Igualment podria haver ampliat el cercle d’informants familiars, preguntant a avis i àvies, cosins, oncles i ties , etc..
Així mateix hagués pogut abordar veïns, els pares i mares dels amics i col·legues , etc..
b) Quins documents hauria de buscar, examinar?
En una època com l’actual els texts que hauria de buscar el psicòleg es trobarien principalment en les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram...), particularment en els missatges a través de l’aplicació Whatsapp.
També podria explorar els missatges electrònics , si en Dani, com és probable, tingués un compte de correu.
La possibilitat de que en Dani escrigués un diari en un quadern (possibilitat real en altres temps i en altres adolescències) en l’actualitat seria un xic remota, però es podria explorar en aquesta direcció.
En una direcció ben distinta es podria igualment cercar informació complementària en els informes i qualificacions de l’institut , en els informes resultants de les revisions mèdiques , etc..
c) Classifica els documents citats a 6b)
c) Privats o públics? (Especifica el document del que parles).
Tots són més aviat privats. Només hi té accés en Dani o, com a màxim, algun familiar o amic(ga) del seu cercle íntim. Tocant a notes i informes acadèmics, avui dia la política dels centres tendeix a evitar la publicació de qualificacions en plataformes o espais públics. I en el cas dels informes mèdics la confidencialitat és evident.
Personals o oficials? (Especifica el document del que parles).
Tots els documents citats són personals , generats pel propi Dani, excepte els informes acadèmics i els mèdics, que serien oficials , ja que han estat despatxats per una institució.
Espontanis o a demanda? (Especifica el document del que parles).
Tots els documents citats són espontanis : o bé són generats per en Dani per pròpia iniciativa, o bé són generats pel l’institut o els centres mèdics a partir dels seus propis mecanismes o rutines de
G
H
I
Elegeixen A X B X C X D X E X
F X G X H X I X
c) Estatus sociomètric positiu d’A
SS+ del subjecte A = 3/(9 – 1) = 3/8 = 0,
d) Índex de cohesió
Parelles amb elecció recíproca: A escull G i G escull A. Per tant, 1 sola parella recíproca.
Nombre de parelles possibles = 36
