






Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Psicologia del desenvolupament I, Profesor: , Carrera: Psicologia, Universidad: UOC
Tipo: Ejercicios
1 / 10
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!







PAC 3. Psicologia del desenvolupament I (10.501) 1r semestre 201 7 - 18 PAUTES VALORACIÓ PAC 3 DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU I COMUNICATIU EN NENS I NENES ENTRE 0 I 12 ANYS CAPÇALERA Paraules clau: Moral, Desenvolupament Psicosexual, Socialització, Afectivitat i Identitat Personal Nombre d’ECTS: 0.84 ECTS (35%) Dedicació 25 hores Dinàmica: Treball de reflexió personal i lliurament individual CRITERIS GENERALS DE VALORACIÓ En general, per a avaluar la tercera activitat, hem tingut en compte: L’elaboració de l’activitat com un exercici reflexiu i creatiu. La realització d’un treball de síntesi i aplicat dels continguts de la tercera unitat didàctica (mòduls 4 i 6) i concretament de conceptes tals com: o El nínxol ecologicsocial de la primera infància. o El vincle afectiu. o Les relacions interpersonals. o La sociabilitat i la socialització com a conceptes que es retroalimenten i van de l’universal al particular de cada nen/a i família. o La socialització com un procés bidireccional nen/a-adult. o La socialització en la família. o L’escola com a mitjà de socialització. o Les amistats com a element socialitzador diferents a cada edat. o Els mitjans de comunicació socialitzen fins el punt que mitjançant aquests es creen representacions, s’inculquen normes i s’ofereixen models, entre d’altres coses. o El clima afectiu com a potenciador que permet la sociabilitat (l’empatia i l’afecte mutu).
o La comunicació com a base de la transmissió cultural de significats (intersubjectivitat secundària) o L’adquisició de significats a partir de la participació d’ acció conjunta o Els símbols com a significacions col·lectives que inclourien els estereotips socials (bons o dolents) i les prescripcions (de correcte i incorrecte). o L’efecte socialitzador del llenguatge. o La responsabilitat moral i l’empatia. o Els valors propis de cada societat, com a part dels sistemes de significació cultural. o El joc i especialment el joc que reprodueix situacions socials o el joc de fer com si (joc simbòlic). o El desenvolupament de la identitat personal en la relació interpersonal (el jo com a mirall dels altres i el jo-en-relació amb els altres). o El llenguatge i la construcció de la identitat com un producte simbòlic. o L’afectivitat i els sentiments com a elements constitutius fonamentals de les relacions socials. o Les emocions reguladores del comportament social dels nens/es. o La influència de les normes socials en les emocions i en la comprensió d’aquestes. o El desenvolupament psicosexual: el desenvolupament biològic i el desenvolupament sexual en la segona infància. o La socialització dels mitjans audiovisuals i la seva influència en el desenvolupament sexual, especialment a partir de la segona infància. o El desenvolupament de la identitat sexual o de gènere com un procés amb un component cognitiu. Les competències a desenvolupar en l’aprofundiment dels aspectes estudiats en la unitat
La presentació del document final complert, en el període indicat. La demostració de competències per a llegir, entendre i integrar els continguts de la unitat 3.
Calia relacionar de forma correcta el contingut del vídeo escollit amb com a mínim tres dels següents conceptes: o Vincle afectiu o Socialització o Intersubjectivitat o Comunicació preverbal o Transmissió cultural de significats o Acció conjunta. o Adquisició de significats o Domini simbòlic o Actes de parla o Diàlegs i converses S’ha valorat que s’hagin senyalat en negreta els conceptes utilitzats en l’anàlisi. En l’elaboració del vostre anàlisi es podia tenir en compte també el desenvolupament emocional i el desenvolupament de la identitat personal. També hem valorat que l’activitat s’ajustés a l’extensió màxima establerta (en un màxim d’una pàgina i mitja) per a argumentar i justificar l’anàlisi. TASCA 2: DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU (50%) En la tasca 2 calia analitzar des de la Psicologia del Desenvolupament el tema dels canals de Youtube i l’aparició de la figura dels YouTubers i opinar de forma argumentada sobre quina és la influència dels YouTubers en el desenvolupament emocional, social, psicosexual i moral en nens i nenes de 2 a 12 anys. En general, per ajustar-se a la tasca i poder fer-ne una valoració positiva calia: Donar resposta a la demanda elaborant una anàlisi i una opinió argumentada en la línia plantejada a l’enunciat. Deixar palesa la vostra capacitat de síntesi i anàlisi d’una realitat en la qual es troben alguns infants i les seves famílies i de com aquesta situació pot afectar en els diferents àmbits del seu desenvolupament. Que d’una manera clara tractéssiu el desenvolupament tenint en compte les etapes o edats , a banda de tractar els processos de desenvolupament demanats. Que hagueu estat rigorosos, argumentant l’anàlisi utilitzant continguts de l’assignatura , i a l’hora prou creatius, unint teoria i reflexió, per a no fer un “copio continguts teòrics sense crear un fil argumental”. Pel que fa al contingut de l’activitat, s’ha valorat que: S’hagi elaborat l’anàlisi a partir de, com a mínim, tres dels conceptes següents :
o Àmbits de socialització o La família com a agent socialitzador o Les amistats com a agents socialitzadors o Significats culturals o Valors o L’escola com a agent socialitzador o Els mitjans de comunicació com a agents socialitzadors o Instruments de medicació semiòtica o Identitat personal o El joc o Manipulació de l’engany o Emocions o Relació interpersonal o Narracions, jocs o guions o Identitat sexual o Altruisme o Empatia o Prosocialitat o Criteris de decisió moral o Vincles afectius interpersonals S’hagi fet ús de les negretes per a senyalar els tres conceptes bàsics utilitzats. S’hagi valorat positivament la vostra capacitat d’anàlisi de la situació real i de la magnitud de les influències sobre el desenvolupament emocional, social, sexual i moral dels nens i de les nenes. S’hagi tractat la idea de com les experiències viscudes pels infants formen part i influeixen en el seu desenvolupament emocional, social, sexual i moral. S’hagi prioritzat i argumentat quins serien els aspectes més rellevants, importants i destacables de cara a l’adequat desenvolupament emocional i de la identitat personal : relacionat amb el vincle, les relacions interpersonals i la socialització en els nens/es depenent de l’edat. S’hagi tractat la importància de la comunicació amb l’infant, de la socialització dins el context escolar i altres microsistemes, de les primeres relacions i vivències, dels primers vincles i de les relacions entre iguals. No s’hagi caigut en tractaments ambigus, difosos i poc rigorosos. S’hagin plantejat les inferències i idees amb el vocabulari propi de l’assignatura i correctament referenciades amb el contingut teòric treballat en la unitat 3. S’hagin evitat comentaris no argumentats, ni referenciats i que aquests estiguin situat dins el marc conceptual i teòric de la Psicologia del Desenvolupament.
Tota acció és significativa en un entorn social que la reconeix com a tal i això dóna rellevància a l’analogia de la bastimentada i als formats d’acció conjunta (Brunner, 1986), de manera que les accions dels pares, si estan ben orientades, poden potenciar favorablement el desenvolupament de l’infant (tant a nivell de socialització, com de la identitat personal i psicosexual). Els adults inicien als infants en situacions culturalment tipificades promovent jocs manipuladors entre nens i adults que fan referència a la vida real. En el desenvolupament del món simbòlic de l’infant també cal tenir en compte les narracions o contes que els adults presenten als nens. Es podria fer propostes concretes als pares en relació a aquests. Ensenyar als pares/mares la importància de les primeres maneres d’interlocució (els protodiàlegs) ja que aquests assenten les bases jo-tu de manera vivencial. Cal que els pares tinguin present, en relació al llenguatge, que els adjectius són l’entrada lingüística al món dels valors socials i la identitat de la criatura es configura amb els matisos de les valoracions que escolta i comprèn. Kagan (1981) explica que des de molt aviat s’ofereixen apreciacions culturals als infants que se’ls sensibilitza a veure el món i a ells mateixos per mitja a de qualificacions i, per tant, de valors. Les emocions tenen un paper fonamental en la regulació dels contactes i la relació entre les persones (Trevarthen, 1984). La gestió emocional, doncs, serà també un aspecte a orientar degudament. Les emocions neixen per a regular i ser regulades pels processos socials (Campos, 1994). Tota decisió moral parteix d’un sentiment de responsabilitat moral, segons Kohlberg. Seria adequat, doncs, que la família tractés les situacions quotidianes tenint en compte la responsabilitat moral i l’empatia mútua, encara que l’infant es trobi en una edat primerenca. Segons Gilligan, la moralitat està estretament lligada als sentiments d’empatia, altruisme i vinculació, sentiments que caldria potenciar en un entorn familiar òptim. Tractar la relació mare/pare com un bucle autopoiètic (l’acoblament estructural social crea un sistema d’ordre superior que evoluciona al llarg de la primera i de la segona infància de manera que cada sistema fa el seu propi desenvolupament). Aquesta relació pare/mare amb l’infant seran un element important en el desenvolupament global de l’infant ja que els adults “gravaran” les guies que serviran de pauta per a les seves relacions. Els nens/es són éssers socials i el procés del seu desenvolupament (la socialització) és primordial en el si d’una família. Els pares introdueixen als fills, des de molt petits, a les normes, valors i activitats pràctiques de tot tipus que tenen vigència en el seu grup social. Entendre la relació del/s adults/s com un bucle autopoiètic i que aquesta relació amb l’infant serà un element important en el seu desenvolupament global ja que els adults poden arribar a establir les guies que serviran de pauta per a les seves relacions. La importància indiscutible del context social ( nínxol ecològic-social ), en aquest cas l’escola, en el desenvolupament global dels infants. Els nens/es són éssers socials i el procés de la socialització és important en el context escolar. Cal entendre l’escola com un entorn socialitzador i introduir als alumnes a les normes, valors i activitats pràctiques de tot tipus que tinguin vigència en el seu grup social. Tenir en consideració en el concepte de l’ altruisme en relació a la responsabilitat moral
dels alumnes. Seria convenient donar valor i rellevància a la comunicació entre els iguals i també amb els adults ( relacions horitzontals i verticals ) com a elements del desenvolupament de la identitat personal, psicosexual i de la socialització. Tenir en consideració que una de les funcions de les relacions entre amics en la infantesa és “servir de fòrum per a la transmissió de les normes i del coneixement social” (Rubin i Colpan, 1992). Abans dels tres anys, els companys, en comparació amb els adults, tenen un paper escàs en el desenvolupament dels infants (Hartup, 1970). A partir dels tres anys, les amics influeixen gradualment amb l’edat i els nens/es comencen a adonar que els hàbits i normes que regeixen les relacions tenen una enorme varietat. Plantejar la rellevància del joc en el context escolar com un element de socialització, d’establiment de rols i de vinculació, entre d’altres, depenent de l’edat dels nens/es. Entendre l’ educació (com a concepte afí a la socialització) fa que la conducta de l’infant s’ajusti al prototipus d’infant que promou el grup social. Plantejar els valors propis de cada societat que formen part dels sistemes de significació cultural i que el fet de formar part d’un grup social implica assumir-los Treballar per a la socialització de les emocions en el sentit que la comprensió de les emocions està lligada a una capacitat d’interpretar les situacions que les provoquen (teoria de la ment). Entendre l’infant com a sistema holístic, que es desenvolupa constantment en interacció amb l’entorn. Explicar que el sistema escolar no solament socialitza els hàbits i modes d’actuar sinó que també socialitza la ment , dóna forma i contingut a tot el domini dels fonaments útils i aplica rigorosament les formes (socials) del saber. Això fa necessari una revisió constant de com se socialitza la ment a través dels mitjans de comunicació i, en aquest cas, de les xarxes socials. Segons Vygotski, el que succeeix en interacció amb l’entorn social afavoreix que es donin instruments de mediació semiòtica que permeten donar significat als fenòmens. Cal que es tingui en compte la rellevància dels valors que impregnen el macrosistema i el que exhibeix i imposa un sistema de valors que tenen repercussió en la societat. Cal plantejar-se el desenvolupament de la identitat personal dels infants, segons Spitz (1965) i Wallon (1942), com un element més del procés de socialització. Depenent de l’edat dels nens/es, és important tenir en consideració en el desenvolupament de la identitat personal i psicosexual el paper de les xarxes socials i la socialització virtual , i també les amistats i el context escolar. Els mitjans audiovisuals en aquests moments socialitzen els nostres infants i cal tenir-ho en compte. A partir dels dos anys, els infants es comencen a veure com a homes o dones i a establir la seva identitat del gènere o identitat sexual. Es tracta d’un nucli d’autoidentificació en el
Competència 4 RA10 ● Realitzar les argumentacions en relació als temes proposats RA11 ● Argumentar donant resposta a les diferents relacions socials presentades RA12 ● Exposar de forma clara un mínim de 3 conceptes per a cada tasca proposada RA13 ● Argumentar, en relació al llenguatge i al desenvolupament socioafectiu l‘elecció dels continguts exposats de forma clara EQUIP DE PROFESSORS COL·LABORADORS PDI