¡Descarga Take Home y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
ACCIÓ TUTORIAL: RELACIÓ ESCOLA, FAMILIA I COMUNITAT
Take Home Paper
S’ha de penjar a l’espai virtual de l’assignatura abans de les 00:00 del dia 29 de març , moment en què es tancarà l’aplicació. Recordeu de REFERENCIAR TOTS els documents que citeu i incloure les referències al final del document. En cas contrari, el plagi és motiu de suspens. Extensió: màxim 4 fulls (incloent-hi les preguntes, no el fragment de text) per respondre a totes les preguntes.
Per qualsevol consulta, podeu escriure un correu electrònic
EXERCICI
Primer de tot, indica:
Nom i cognoms: Núria Serrano García
_____________________________________________________________________________
a. Llegeix el text
Ministerio de Educación. Gobierno de España. (2011). En Ministerio de Educación. Secretaría de Estado de Educación y Formación Profesional Instituto de Formación del Profesorado, Investigación e Innovación Educativa (IFIIE) (Ed.), Actuaciones de éxito en las escuelas europeas. Madrid: Secretaría General Técnica. Pag. 103 y 104. Disponible en:20europeas.pdf http://cefire.edu.gva.es/pluginfile.php/327192/mod_resource/content/1/Actuaciones%20de%20%C3%A9xito%20en%20las%20escuelas%
b. Respon aquestes tres preguntes:
- Relaciona les idees que apareixen en aquest fragment amb els continguts treballats a classe sobre les transformacions de les nostres societats (gir dialògic, individualització) i de la família (nous models familiars). Relaciona-les també amb les aportacions dels articles de Díez, Gatt & Racionero (2011) o Martínez & Niemela (2010). Concreta també com poden afectar les recomanacions del fragment a l’organització dels centres educatius. Per exemple, quins reptes implica introduir aquestes recomanacions als centres educatius? Quines dificultats i resistències poden sorgir? (Puntuació: 33%) La societat, i amb ella les famílies, han patit una sèrie de transformacions amb el pas de la societat industrial a la societat de la informació a causa de l’evolució de diferents aspectes com la tecnologia, els canvis legislatius o l’evolució de l’educació entre altres. Aquest canvi de societat no només ha proporcionat noves maneres de treballar i pensar, sinó també d’estructurar i, en el cas que ens competeix, sobre tot a nivell familiar i en relació a l’educació. Fa cinquanta anys, l’únic contacte que les famílies tenien amb l’escola eren a través de reunions puntuals. Amb el pas a la societat de la informació les famílies han volgut saber que estudiaven els seus fills i de quina manera, és per això que s’ha anat modificant l’organització escolar fins aconseguir que, tant les famílies com veïns i altres membres de la comunitat, entrin dins de l’escola formant part del projecte educatiu. A més, a causa d’aquestes transformacions també s’han originat distincions entre diferents grups socials i en alguns casos, han exclòs a algunes minories. Per donar resposta i atenció als diversos contextos que trobem actualment a la societat s’han creat diferents organitzacions o mètodes. Entre altres trobem les Comunitats d’Aprenentatge, escoles inclusives que pretenen la transformació social i educativa a través de les interaccions i la participació de totes les persones que formen la comunitat educativa com les famílies, persones voluntàries, institucions, associacions, antics alumnes, etc.: “Los centros analizados cuentan con la participación de madres, abuelas, voluntariado universitario, ex alumnos del centro entre otros” (Martínez & Niemelä 2010: 76).
“Respecto a las minorías étnicas, los beneficios de la participación de las familias y la comunidad se intensifica, ya que contribuye a una mejor coordinación de los discursos educativos por parte de las familias y la escuela, y reduce los efectos negativos de la transmisión de una cultura hegemònica ” (Boscardin y Jacobson, 1996; Beckman et ál., 1998).
En conclusió i relacionant-lo amb els diferents fragments dels articles exposats en aquest treball, un punt clau per l’èxit educatiu és la participació de les famílies, ja que com s’ha demostrat científicament supera les desigualtats i el fracàs escolar a través de les diferents formes de participació. Aquesta participació és especialment important quan parlem de minories ètniques, però és important la participació de totes les famílies, que s’ha potenciat a l’era de la societat de la informació, però que s’hauria de fomentar molt més degut als beneficis que trobem en aquesta societat a l’escola i, en conseqüència a la nostra societat.
- Relaciona aquest fragment amb les recomanacions que ens fan els articles sobre la violència d’iguals (Padrós, 2014) i/o el cyberassetjament (Tejedor i Pulido, 2012). A més d’altres aspectes que vulguis desenvolupar, relaciona el fragment, el documental visionat a classe i l’article amb les mesures preventives de violència als centres escolars, destacant el paper de la norma, la importància que tenen les interaccions per a l’aprenentatge i per a la prevenció de la violència, el paper de tota la comunitat i el paper dels iguals. (Puntuació: 33%) Si tenim en compte la situació escolar, en quant a violència escolar, resulta imprescindible crear estratègies i plans d’actuació encaminar a prevenir aquestes situacions que afecten a tota la comunitat educativa i a la societat. A més, amb l’evolució de la tecnologia s’han creat contextos on es poden donar situacions d’assetjament com el “cyberbulling”. Tal i com cita Tejedor, S y Pulido en Restos y riesgos del uso de internet por parte de los menores. ¿Como emprenderlos?: “Entre los ocho riesgos identificados en el Cu - rrículum MIL de la UNESO, se han seleccionado dos de los riesgos con mayor preocupación social presentes a día de hoy: el «grooming» y el ciberacoso. Ambos generan un impacto negativo en el desarrollo emocional de los menores.” (2012: 68) “En España, según los datos seleccionados (Gar - mendia, Garitaonandia, Martínez & Casado, 2011), el 16% de los menores entre 9 y 16
años afirmaban ha - ber sufrido «bullying» tanto off-line como on-line. Uno de los datos preocupantes es el desconocimiento de los padres, el 67 % de los tutores legales de los menores que habían recibido mensajes desagradables o hirientes afirmaban que sus hijos no habían recibido es te tipo de mensajes, ignorando así la realidad sufrida por sus hijos e hijas.” (Tejedor, S & Pulido, C 2012: 69)
Tenint en compte aquestes dades i aquesta preocupació de la societat és imprescindible donar solucions a aquesta situació alarmant de forma urgent per par de tota la comunitat educativa i com podem observar en els resultats no tota la societat s’hi està implicant i avui dia, gràcies a la participació educativa de les famílies a l’escola es podrien impartir classes específiques per prevenir la violència amb la col·laboració de tots els membres de la comunitat educativa. Com és el cas de les comunitats d’aprenentatge on es pot preveure i actuar en situacions de violència d’una manera més eficaç, ja que són les mateixes famílies les que poden observar als seus fills, a més, quants més ulls puguin observar aquestes situacions abans es podran detectar.
La violència entre iguals pot ser tractada amb diferents mètodes com la violència 0 des dels 0 ants, la socialització preventiva de la violència o l’amor ideal, entre d’altres.
D’una banda, s’ha d’educar en valors i respecte des de petits per evitar futurs casos d’assetjament o de violència. És imprescindible no normalitzar les interaccions violentes, com mossegades o esgarrapades, que estableixen les nenes i els nens en aquestes edats, atès que moltes d’aquestes interaccions acaben derivant després en actituds violentes permeses, fonamentalment, perquè no són identificades com a assetjament o com a violència de gènere.
D’altra banda, la socialització preventiva de la violència, que fa referència a educar de manera continuada per afavorir el desenvolupament igualitari i no violent de totes les persones, integrant valors per adquirir de mica en mica una normalitat social.
També, un factor molt important és la formació crítica del professorat: “La formación crítica del profesorado. Dicha formación debe basarse necesariamente en las recomendaciones internacionales más significativas y con mayor repercusión en la comunidad científica, y también en el impacto social que se obtiene. Por ejemplo realizando tertulias dialógicas (Aubert & al., 2008) sobre los artículos o libros más punteros sobre la materia.” (Tejedor, S & Pulido, C 2012: 71)
En conclusió, evitar la violència és una tasca molt difícil i important, ja que requereix la participació de tots els membres de forma cohesionada, és important
Un d’aquests mètodes és la concepció dialògica que tracta de: “dotar a todas las personas de una educación de máximos que proporcione las mismas oportunidades para acceder al mercado laboral, así como fomentar su
participación en áreas reservadas a los y las profesionales [...] La existencia
de espacios de diálogo igualitario en el que las personas puedan reflexionar y debatir en condiciones de igualdad, sin tener en cuenta su status o nivel educativo, son la base de esta participación.” (Brown, A; Gómez, A; Munté, A.
La concepció dialògica juntament amb les comunitat d’aprenentatge, ofereixen la possibilitat de formar-se i de participar mostrant-se també com a model per als alumnes d’aquesta.
També, juntament amb el procés de diàleg igualitari trobem el Contracte d’Inclusió Dialògica (CID).
El CID consisteix en un contracte en el qual s’impliquen les famílies i la comunitat, el professorat, els representats de l’administració i els investigadors i investigadores de la universitat per engegar aquelles estratègies que hagin demostrat promoure la inclusió social sobre la base del diàleg igualitari.
Analitzant el procés de transformació dels barris s’identifiquen tres elements claus per arribar a l’èxit:
En primer lloc, la metodologia comunicativa crítica. És un procés investigador amb la reflexió conjunta mitjançant el diàleg igualitari.
En segon lloc, trobem les actuacions d’èxit, és a dir, aquelles accions que posades en comú per tots els organismes han aconseguit l’èxit en els llocs que s’han aplicat.
I per últim, la presa de decisions que fa referència a les idees o conclusions que a través de les intervencions de tots els integrants de la comunitat, s’escullen de manera democràtica.
Un exemple clar que ens mostra, que aquestes actuacions ens garanteixen resultats d’èxit i que el canvi d’una comunitat i d’un barri és possible són els casos dels barris de La Milagrosa i La Estrella, d’Albacete on s’han portat a terme actuacions d’èxit que han fet possible aquest canvi beneficiós per tots els membres del barri.
El què està clar, és que per aconseguir aquests canvi ha d’haver una implicació de tots els membres de la comunitat i han d’estar en constant
interacció i com hem pogut veure a l’article de Brown, Gómez i Munté, 2013, el nexe entre tots els membres és el diàleg igualitari i és això el que hem d’afavorir a totes les comunitats, en especial en les comunitats més vulnerables.
