¡Descarga taula psico bloc6 y más Ejercicios en PDF de Psicología Educacional solo en Docsity!
TAULA DE DESENVOLUPAMENT 6 – 12 ANYS
SUBÀMBITS EDAT INFANTIL
EDUCACIÓ PRIMÀRIA
CICLE INICIAL CICLE MITJÀ CICLE SUPERIOR
M
O
T
O
R
1. Motricitat
fina i gruixuda
2. Orientació
espacial i esquema corporal
3. Percepció
sensorial i lateralitat
Per tal que els nadons adquireixin habilitats motrius, no solament és important la maduració biològica, sinó que també són importats la voluntat per aprendre i les ajudes que se li proporcionin. En la etapa infantil, hi trobem tres fases, principalment i, dins d’aquestes, subfases:
1. Reflexes - Respiratoris - Per la regulació de la temperatura - Alimentaris 2. Habilitats motrius gruixudes Impliquen grans moviments del cos (moviment d’extremitats, gatejar, i començar a caminar) aquest últim, ja els permet tenir les mans lliures i, per tant, poder desenvolupar la 3. Motricitat fina - Els nens necessiten explorar i prendre consciència de les possibilitats expressives, pràctiques, cognoscitives i lúdiques al llarg d’aquesta etapa en diferent àmbits (artístic, lúdic, esportiu, entre d’altres.) - El creixement i la maduració biològica continuen de manera regular i constant durant aquesta etapa. - Millora, coordina, controla i domina els moviments bàsics respecte la seva, agilitat, flexibilitat, precisió, equilibri, força muscular, resistència i velocitat. - Augmenten la seva precisió en el gest de sistemes complexos de moviments a nivell de motricitat ampla i fina. - Increment de la força, la velocitat i la resistència dels moviments mitjançant la pràctica pre-esportiva. - Desenvolupament de les qualitats d’elasticitat, harmonia i ritme en els moviments amb finalitat pràctica o estètica. - Prenen consciència de forma progressiva de la constitució del seu cos (configuració, desplaçament, posició, etc.) - Millora de la capacitat d’imitar, emular els moviments dels altres.
Primer, agafen les coses amb el palmell. Després amb tots els dits, i mica en mica amb el polze i l’índex. C O M U NI C AT IU
Llenguatge oral: Forma: Fonètica/ fonologia Morfosintaxi Ús: Pragmàtica Capacitat: Metalingüística Contingut: Semàntica Llenguatge escrit
Durant els primers anys, es produeixen els primers avenços a la complexitat i la convencionalitat progressiva del llenguatge oral. És a dir, els infants passen de tenir una comunicació reflexa amb primers sons i gestos a la comprensió i reconeixement de paraules (primeres paraules i frases, extensió de vocabulari) Quan es fan més grans, continuen avançant en la complexitat i la convecionalitat del llenguatge oral amb la millora dels seu lèxic i de la seva gramàtica. També comença a haver-hi pragmatisme, ja que s’adapten al context o a les caracterísitiques de la comunicació. Tenen els primers contactes amb l’escripura (el seu nom, notacions inicials o gargots), però utilitzen altres recursos per tal de comunicar-se (dibuix, llenguatge matemàtic i musical)
Varietat de l’ús i el model del llenguatge segons el context. Progressió del pensament concret, la qual cosa permet que puguin adquirir nous conceptes. Accés a nous sistemes simbòlics gràcies al millor domini de les habilitats bàsiques de lectura i de l’escriptura. Pel que fa a la semàntica i el lèxic: -Incrementen el seu vocabulari i començen a dominar la semàntica. -Es produeix una inclusió de vocabulari científic i/o acadèmic. Pel que fa a la gramàtica i la sintaxi: -Són capaços de realitzar construccions sintàctiques més complexes i elaborades. -Comprensió i construcció de comparatius, metàfores i analogies. -Adquisició definitiva de les estructures fonamentals de la llengua (veu passiva, estil indirecte, relacions temporals i l’ús simultani de diverses modalitats). Referent a la part pragmàtica: -Són conscients de les capacitats i les caracterísitiques dels que els escolten. -Domini d’habilitats de comunicació referencial (missatges clars i ambigüitats lingüístiques) a partir del desenvoupament cognitiu i el coneixement sociolingüístic ja adquirits. -Les interaccions socials són importants per millorar el seu llenguatge. Del llenguatge oral i escrit cal destacar: -Són processos interdependents que favoreixen l’alfabetització dels infants. -La part escrita té més nivell d’exigència que no pas la part oral. L’ús de l’escriptura i el bilingüisme poden afavorir el desenvolupament de la consciència metalingüística. Consciència metalingüística: -Es produeixen avenços en la capacitat de pensar i parlar sobre el llenguatge amb el qual regulen la seva conducta i la dels altres. -Procés que continua al llarg de tota la seva vida. Pel que fa a l’alfabetització:
pensament racional , sistemàtic i abstracte , que permet identificar diversos aspectes simultàniament d’una realitat, actuar simbòlicament, discernir els elements rellevants d’una realitat, passar d’un pensament a un altre, associar, etc.
A
FE
C
TI
U
S
O
CI
A
L
Desenvolupam ent moral.
Autoconcepte / Identitat
- Des. emocional
- Rel. interpersonals
Des.psicosexua l / identitat gènere
-Identificació d’emocions i sentiments: poden sentir vergonya, culpa… -Augment progressiu de l’autonomia. -Enfortiment de la personalitat i definició del caràcter. -Aparició de l’autoestima i de l’autoconcepte: poden identificar-se, diferenciar-se de la resta i atribuir-se trets característics. -És capaç d’identificar les persones conegudes de les desconegudes. -Desconfia dels extranys, estima els seus familiars i sap que les altres persones també pensen i tenen sentiments. -Primeres relacions -Companys de joc → Primeres amistats -Respecten les normes perquè saben que no fer-ho pot suposar un càstig.
a. Coneixement d’un mateix - Autoconcepte
Autoestima: Importància de les comparacions socials. Basada en les competències físiques, acadèmiques i socials.
- Allunyament de les valoracions globalment positives i apropament a una valoració més objectiva i realista (especialment a partir dels 8 anys).
Identitat sexual i de gènere:
- Consciència més o menys definitiva cap als 6-7 anys
- Els rols i estereotips de gènere van variant durant el procés de desenvolupament. Primer es basen en aspectes observables, al final en aspectes de personalitat. L’eduació hi influeix, perquè el “gènere” és una construcció social i, per tant, s’aprèn.
b. Coneixement dels altres, de les relacions personals i els
sistemes socials:
- Caracterització del rol dins del grup (líders, competència entre colles) i actuacions dins d’aquest (cooperació, solidaritat, rivalitat, competència, lleialtat…) Evolució de la concepció de l’amistat: Nivell 1 (5-7 anys): Relació temporal que s’acaba fàcilment. Els amics són companys de joc. L’ amistat està basada en una ajuda unidireccional. “És amic meu perquè juga amb mi i em deixa moltes joguines”
Nivell 2 (8-10 anys): S’aprecia els amics per certes característiques i no simplement per ser un company en el joc. Amistat basada en una ajuda recíproca. “Un amic és algú que t’ajuda si et caus de la bicicleta” Nivell 3 (a partir dels 11 anys): Amistat vista com una relació a llarg plaç , basada en la compatibilitat d’interessos i de personalitat. “Un amic és algú amb qui pots parlar i explicar-li els teus problemes i que et comprèn.” Comprensió de les emocions dels demés: -Reconeixement d’emocions complexes com l’orgull i la culpabilitat (6-9 anys). Als 9-10 anys s’amplia (decepció). -Empatia cap a reaccions prosocials vs reaccions violentes (Bullying) i cap a situacions abstractes (pobresa, malalties) [9-12 anys] -Relacions d’autoritat basades en: poder físic o social [6-9 anys] / Qualificació [9-10 anys] Coneixement social: Paper destacat de la família i l’escola. Importància progressiva del grup d’iguals i d’altres contextos [6-9 anys]. Avenços importants per a comprendre als demés i representar la realitat social.
c. Desenvolupament moral:
-Comprensió progressiva del valor social de les normes → Normes com a instruments de regulació del comportament individual i col·lectiu. -Progressiva capacitat per analitzar críticament les normes i vincular-les a principis i valors. -Construcció de la moral autònoma → Capacitat personal d’elaborar judicis sobre la pròpia actuació o costums i la dels altres. (En oposició a la moral heterònoma, que està regulada per agents externs-adults significatius, i del grup social i cultural)
